dijous, 12 de febrer de 2015

REJCHA, Josef (1752-1795) - Konzert für Oboe und Orchester B-Dur

Luca Carlevarijs - River landscape with a capriccio view of the ponte rotto, Rome (c.1712)
Obra de Luca Carlevarijs (1663-1730), pintor italià (1)



- Recordatori de Josef Rejcha -
En el dia de la celebració del seu 263è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Lucca Carlevarijs (Udine, 23 de gener de 1663 - Venècia, 12 de febrer de 1730) va ser un pintor vedutista italià. Fill d'una família de pintors, des de la mort del seu pare el 1679 va viure a Venècia sota cura de la seva germana. El seu treball com vedutista es va iniciar el 1703 amb les Fàbriques i Vistes de Venècia, un conjunt de gravats a l'aiguafort on dóna mostres d'una mentalitat científica en la qual prevalen la perspectiva i l'equilibri. En els seus quadres posteriors s'observa la ressonància del mètode microgràfic de Gaspar Van Wittel. Es tracta de vistes sense excessiva rigurositat topogràfica i que mostren petjades de la seva sensibilitat poètica. Va ser un pintor conegut també pels seus capritxos, paisatges imaginaris en què coexistien elements antics, moderns i fins i tot edificacions reals. Els últims anys de la seva vida van estar eclipsats per les lluminoses vistes de Canaletto. Va morir a Venècia el febrer de 1730.




Parlem de Música...

Josef Rejcha (Chuděnice, 12 de febrer de 1752 - Bonn, 5 de març de 1795) va ser un violoncel·lista, director i compositor txec. El 1761 va viatjar a Praga ciutat on es va convertir en membre d'un cor i a on va rebre classes de violoncel de Franz Joseph Werner. El 1774 es va convertir en primer violoncel·lista a la Kapelle del príncep (Fürst) Kraft Ernst von Oettingen-Wallerstein de Suabia. Allà va conèixer el violinista Anton Janitsch, membre de la mateixa Kapelle, i junts van realitzar diverses gires de concerts a Frankfurt, Gotha, Leipzig i Viena, entre altres llocs. Rejcha i Janitsch van ser invitats de Leopold Mozart quan van anar a Salzburg per realitzar un concert el 1778. Rejcha es va casar el 1779 i, tot i no tenir fills, va adoptar el seu nebot Antoine Rejcha a qui va ensenyar flauta, violí i piano. El 1785 l'elector Maximilià Franz de Köln el va nomenar director de l'orquestra de la cort a Bonn; entre els seus membres hi havia un jove Beethoven així com Nikolaus Simrock, l'editor que va publicar primeres edicions de les obres de Rejcha. El 1790 va rebre la visita de Joseph Haydn abans d'haver de renunciar, per malaltia, a les seves activitats musicals el 1791. Va morir a Bonn el març de 1795.

OBRA:

Instrumental:

Thematic catalogue: C. Reinländer, ed.: Josef Rejcha: Thematisch-systematisches Werkverzeichnis (Puchheim, 1992) [incl. full list of modern edns]

Orch:
3 syms., op.5a: no.1 (Bonn, 1803), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. C, vi (New York, 1981), nos.2–3 (Bonn, 1806/7);
2 concertantes: 1 for 2 vn/vn, vc, op.1/op.3 (Bonn, 1795), 1 for 2 hn, op.5 (Bonn, 1819/20);
14 concs.: 1 for vn/va/vc, op.2 no.1 (Bonn, 1799);
10 for vc, 1 (Paris, 1784), 2 as op.2 nos.2 and 1/3 (Bonn, 1799), 1 as op.4 no.1 (Bonn, 1803), 1 in D-Mbs, 1 in CZ-Pnm, 4 listed in Breitkopf catalogue, 1781–7;
2 for fl/ob, 1 in D-Rtt, 1 in Au, Rtt

Chbr:
12 partitas, 6–11 wind insts, D-Au;
trio, 2 vn, vc, Mbs, 9 duos, vn, vc, 6 as op.1 (Bonn, 1795), 3 as op.4 (Bonn, 1802)

Doubtful:
conc., vc, str, CZ-Pnm [probably qnt by A. Reicha];
vc conc., mentioned by Bücken

Lost:
Adagio, written on the death of Empress Maria Theresa, mentioned in Prod’homme

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Josef Rejcha (1752-1795) - Altres: Josef Rejcha (1752-1795)



Parlem amb veu pròpia...

Josef Rejcha va ser, abans que tot, un intèrpret de violoncel que sovint delectava el seu públic amb les seves bondats acadèmiques. L'exemple, en paraules del mateix Leopold Mozart el 29 de gener de 1778 en una carta al seu fill tot explicant 'Rejcha al cello mostra una notable facilitat, seguretat en l'entonació, inclinació correcta, tonalitat fina i el grau més elevat d'expressivitat'. Mostres d'admiració d'un pare al seu fill i en una missiva de caràcter privat que demostren l'elevada consideració dels Mozart. Doncs bé, com tantes vegades he comentat, en el segle XVIII era habitual que els intèrprets fossin compositors i així va ser en el cas de Josef. Música instrumental, principalment simfonies i concerts, i que afortunadament han estat recuperats quasi íntegrament en el nostre espai-temps. Estèticament, Rejcha és fidel i proper a l'Escola de Mannheim però també rep la influència dels compositors/intèrprets amb els que va treballar com Ignaz von Beecke, Johann Georg Feldmayr, Joseph Fiala, Anton Hutti (1751-1785), Antonio Rosetti i P.A. Wineberger. La seva condició de violoncel·lista fa que els seus concerts, com per exemple el Concert en Si bemoll major per a oboè i orquestra que escoltarem, exigeixin moltes parts d'instruments de corda i evidentment de violoncel, tot i que el protagonisme i el mèrit en aquest cas és, i ha de ser, per l'oboè i el seu intèrpret. Tot un luxe d'interpretació per a recuperar i celebrar el violoncel·lista bohemi més clàssic!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Schellengerger, Hansjorg: Lost & Found

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina