dilluns, 2 de febrer de 2015

JADASSOHN, Salomon (1831-1902) - Symphony No.1 in C major Op.24

James Collinson - Mother and Child by a Stile, with Culver Cliff, Isle of Wight, in the Distance (c.1850)
Obra de James Collinson (1825-1881), pintor anglès (1)


- Recordatori de Salomon Jadassohn -
En el dia de la commemoració del seu 113è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

James Collinson (Mansfield, 9 de maig de 1825 - Londres, 24 de gener de de 1881) va ser un pintor anglès. Va ser membre de la Germandat Prerrafaelista entre els anys 1848 i 1850. Collinson va ser un devot cristià que es va sentir atret per la devoció i l'església. Convers al catolicisme, va tornar al anglicanisme per poder casar-se amb Christina Rossetti, però la seva consciència el va obligar a tornar al catolicisme i a la ruptura del seu compromís. Quan el pintor John Everett Millais va realitzar l'obra Christ In The House Of His Parents sent acusat de blasfèmia, Collinson va renunciar a la Germandat per la creença que tractava de portar el cristianisme al descrèdit. Durant el seu període com un prerafaelita, Collinson va contribuir a la publicació de El germen i va produir una sèrie d'obres religioses, la més coneguda fou The Renunciation of St. Elizabeth of Hungary (1850). Després de la seva dimissió Collinson va iniciar la seva formació per al sacerdoci com a jesuïta a la universitat, però no va acabar els seus estudis. El 1858 es va casar amb Eliza Wheeler, la cunyada del pintor John Rogers Herbert, una de les primeres influències dels prerafaelites. De retorn a la seva carrera artística va pintar una sèrie d'obres seculars, sent la més coneguda To Let and For Sale, que representa alegrement a dones en situacions que suggereixen la temptació moral. Va ser secretari de la Royal Society of British Artists des del 1861 fins el 1870. Els darrers anys va viure a la regió francesa de Bretanya, on va pintar The Holy Family (1878). Va tornar a Londres on va morir el gener de 1881.

Font: En català: James Collinson (1825-1881) En castellano: James Collinson (1825-1881) In english: James Collinson (1825-1881) - Altres: James Collinson (1825-1881) 



Parlem de Música...

Salomon Jadassohn (Breslau [ara Wrocław], 13 d'agost de 1831 - Leipzig, 1 de febrer de 1902) va ser un professor, director i compositor alemany. Va estudiar primer a Breslau i més tard en el Conservatori de Leipzig. Va marxar de Leipzig per estudiar el piano amb Liszt a Weimar (1849-1852). Allà, va poder assistir a la representació de Lohengrin de Wagner, que el va impressionar molt. Després de tornar a Leipzig, va estudiar amb E.F. Richter i, en privat, amb Moritz Hauptmann. Jadassohn es va dedicar a ensenyar piano a Leipzig, a continuació, va dirigir el cor de la Sinagoga de Leipzig (1865), la societat coral Psalterion (1866) i els concerts organitzats per la Musikverein Euterpe (1867-9). El 1871 va ser nomenat professor d'harmonia, contrapunt, composició i piano al conservatori, i el 1893 en fou nomenat professor reial. Va tenir nombroses alumnes, entre ells, Busoni, George Chadwick, Delius, Grieg, Karg-Elert i Felix Weingartner. Va morir a Leipzig el febrer de 1902.

OBRA:

Vocal:

Zwei geistliche Gesänge für Chor und Solostimmen (op. 2). Leipzig 1856 (Digitalisat)
Gott sei uns gnädig (op. 41). Psalm 67 für fünfstimmig gemischten Chor SSATB a cappella. (Neuerscheinung 2014: Berliner Chormusik-Verlag/Edition Musica Rinata)
Verheißung (op. 55) für Chor und Orchester. Text: ?
Danklied (op. 106) für Chor und Streichorchester oder Orgel (Neuerscheinung Berlin 2012: Berliner Chormusik-Verlag/Edition Musica Rinata)
Ich hebe meine Augen auf Psalm 121 (op. 128) für Chor und Orgel. (Neuerscheinung Berlin 2010: Berliner Chormusik-Verlag/Edition Musica Rinata)

Instrumental:

Orch.:
Symphonie Nr. 1
Symphonie Nr. 2
Symphonie Nr. 3
Symphonie Nr. 4
1. Klavierkonzert c-Moll op. 89 (1887)
2. Klavierkonzert f-Moll op. 90 (1888)
Cavatine (op. 120; 1894) für Violoncello und Orchester

Chbr.:
Streichquartett Nr. 1 c-Moll (op. 10).
Klaviertrio Nr. 1 F-Dur (op. 16; 1859) (Violine, Violoncello und Klavier)
Klaviertrio Nr. 2 E-Dur (op. 20; 1859)
Klaviertrio Nr. 3 c-Moll (op. 59; 1880)
Klavierquintett Nr. 1 (op. 70; ≈1860) (Klavier, 2 Violinen, Viola und Violoncello)
Klavierquintett Nr. 2 (op. 76; 1884)
Klavierquartett Nr. 1 c-Moll (op. 77; 1884) (Violine, Viola, Violoncello und Klavier)
Klaviertrio Nr. 4 c-Moll (op. 85; 1887)
Klavierquartett Nr. 2 G-Dur (op. 86; 1887)
Fantasie für Orgel (op. 95)
Sextett (op. 100; 1888) für 2 Violinen, Viola, Violoncello und Klavier zu 4 Händen
Serenade für Bläser (op. 104)
Klavierquartett Nr. 3 a-Moll (op. 109; 1890)
Klavierquintett Nr. 3 g-Moll (op. 126; 1895)
Notturno op.133 für Flöte und Klavier.
Capriccio op.137 für Flöte und klavier.

Orgelwerke:
Fantasie g-Moll, op. 95 (Neuausgabe Berlin 2012: Berliner Chormusik-Verlag/Edition Musica Rinata)

Literatura:

‘Der streng-polyphonische Stil in der Gegenwart’, Musikalisches Wochenblatt, xii (1881), 201–2, 213–15
Musikalische Kompositionslehre: Die Lehre vom reinen Satz, i/1: Lehrbuch der Harmonie (Leipzig, 1883, 23/1923; Eng. trans., 1884; suppl. exercises, 1886, 1894); i/2: Lehrbuch des einfachen, doppelten, drei- und vierfachen Contrapunkts (Leipzig, 1884, 7/1926; Eng. trans., 1887; suppl. exercises, 1887, 1892); i/3: Die Lehre vom Canon und von der Fuge (Leipzig, 1884, 3/1913; Eng. trans., 1887); Die Lehre von der freien Komposition, ii/1: Die Formen in den Werken der Tonkunst (Leipzig, 1885, 4/1910; Eng. trans., 1892); ii/2: Lehrbuch der Instrumentation (Leipzig, 1889, 3/1924; Eng. trans., 1891)
Erläuterungen zu ausgewählten Fugen aus Johann Sebastian Bach's wohltemperirtem Clavier: Supplement zu des Verfassers Lehrbuch des Canons und der Fuge (Leipzig, c1887)
Die Kunst zu moduliren und zu präludiren: ein praktischer Beitrag zur Harmonielehre, in stufenweise geordneten Lehrgange dargestellt (Leipzig, 1890)
Gesangschule/Singing Tutor (Leipzig, 1891)
Allgemeine Musiklehre (Leipzig, 1892)
Elementar-Harmonielehre für den Schul- und Selbstunterricht (Leipzig, 1894; suppl. [key to exercises], 1895)
Methodik des musiktheoretischen Unterrichtes (Leipzig, 1898)
Erläuterungen der in Joh. Seb. Bach's Kunst der Fuge enthaltenen Fugen und Canons (Leipzig, 1899; Eng. trans., 1899) [extract from 1898 ed. of Die Lehre vom Canon und von der Fuge]
Melodik und Harmonik bei Richard Wagner (Leipzig, 1899)
Ratschläge und Hinweise für die Instrumentationsstudien der Anfänger (Leipzig, 1899)
Das Tonbewusstsein: die Lehre vom musikalischen Hören (Leipzig, 1899; Eng. trans., 1899)
Das Wesen der Melodie in der Tonkunst (Leipzig, 1899)
Zur Einführung in J.S. Bach's Passions-Musik nach dem Evangelisten Matthaeus (Berlin, c1899)
Der Generalbass/Thoroughbass/La basse continue (Leipzig, 1901) 

Font: En català: Salomon Jadassohn (1831-1902) En castellano: Salomon Jadassohn (1831-1902) In english: Salomon Jadassohn (1831-1902) - Altres: Salomon Jadassohn (1831-1902)



Parlem amb veu pròpia...

Salomon Jadassohn va ser un compositor i pedagog alemany d'origen jueu. Professor 'reial' i suposo que emèrit del Conservatori de Leizpig, amb un reguitzell d'alumnes i literatura impressionant, va ser tant conegut com a docent com desconegut com a compositor tot i l'extensa obra que d'ell se'n conserva. Acadèmic alemany d'impecable procediment, la seva obra es presenta formalment amb la perfecció que caracteritza a tot estudiós intensiu de la seva matèria i conseqüentment no presenta problemes estètics remarcables com per haver hagut d'esperar tants anys per poder-ne parlar. I de moment, seguirà sent un personatge reduït als ambients melòmans i acadèmics. Potser, com comentava l'altre dia en relació amb Wüllner (el seu cas és fins i tot més sagnant), la seva obsessió acadèmica va perjudicar el seu treball tot dotant-lo de línies mestres però amb un perfil clarament impersonal. Proper a Mendelssohn, especialment en els seus orígens, la seva extensa i treballada literatura musical en prou feines va gaudir del ressò desitjat en el seu temps i actualment en el nostre.

Per il·lustrar-ho, de les quatre simfonies que va compondre la que avui recuperem és la única existent en edició pròpiament. La número 4 es pot escoltar, per a qui ho desitgi i en gravació en directe, en aquest enllaç, val la pena. Mentrestant, nosaltres recuperarem la Simfonia No.1 en Do major opus 24 publicada el 1861, dedicada a Julius Rietz i interpretada, per primera vegada i sota la direcció de Carl Reinecke, el novembre de 1860. Romàntica però amb una aroma de clandestinitat clàssica, parteix del model 'Mendelssohn' per a construir una simfonia efervescent i compacta que per moments ens pot semblar repetitiva i certament conservadora però que en absolut hauríem d'etiquetar de poc pretensiosa. Un bon treball, que per sí mateix contrasta amb força amb la seva Simfonia No.4, i que ens deixa entreveure les bones virtuts com a compositor de Jadassohn ja que fins i tot ell mateix, tot i la llarga cartera de càrrecs i títols que va acumular, es considerava, en primera instància, com a compositor. Magnífica interpretació d'una simfonia necessàriament imprescindible pels aficionats al gènere simfònic romàntic que romandran a l'espera, no ho dubto, de novetats a l'entorn de les Simfonies Nos. 2 i 3... per si de cas, nosaltres seguirem atents!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Music of 19th Century Jewish German Composers, Vol. 4

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Qué sorpresa!!! Me he pasado medio fin de semana escuchando la cuarta sinfonía de Jadassohn en el canal de KuhlauDilfeng, a pesar de que la grabación no es de la calidad que sería deseable (no es una crítica, por el contrario hay que estarle agradecido porque es la mejor de las disponibles)
    Estoy de acuerdo en que Jadassohn es muy académico y compone mirando hacia el pasado más que otra cosa pero la verdad es que su cuarta sinfonía me cautivó desde el primer momento por sus hermosas melodías, espectaculares cambios de ritmo, variedad temática, etc.
    Investigando al respecto, he leído en algún sitio que el sello CPO , ya a finales de 2008, estaba trabajando en una edición completa de las sinfonías de Jadassohn pero hasta la fecha parece ser que no hay nada de nada. Una auténtica lástima!!!
    Mientras tanto disfrutaremos escuchando la primera a lo que me voy a poner ahorita mismo porque aún no he tenido oportunidad. (Los conciertos para piano de Jadassohn, hace también poco tiempo, pero sí que los conozco)
    Muchíiiisimas Gracias Pau!
    Por cierto, otra sorpresa del finde ha sido el sinfonista italiano Antonio Brioschi (1725-1750)
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegra haberte sorprendido... Que coincidencia porqué ayer también escuché la Sinfonía No.4 (por cierto, los canales de KuhlauDilfeng son una pasada, hay centenares de tesoros) y ciertamente me sorprendió por su romanticismo, mucho más evidente que la No.1, más cerca del Mendelssohn más clásico. En todo caso, el academicismo no debería ser una crítica ya que musicalmente, y en general, suele esconder grandes obras, quizá impersonales si, pero de gran belleza. Otro ejemplo de académico fue Czerny y no obstante su obra es mayúscula!
      Desconocía la supuesta integral del sello CPO (uno de los mejores actualmente por repertorio, calidad y cantidad).. supongo que un día u otro se decidirán... más sabiendo que Jadassohn era alemán.
      Y hablando de Brioschi... curiosamente, esta semana lo llevo en mi mp3 del móvil... dos ediciones de sinfonías de HM... espero poderlo compartir pronto...! La lista de compositores se amplia sin parar, a diario, ya voy por los 1300...

      Gracias!!
      Salut!
      Pau

      Elimina