dilluns, 23 de febrer de 2015

HÄNDEL, Georg Friederich (1685-1759) - Complete Recorder Sonatas

Balthasar Denner - Händel (c.1726)
Obra de Balthasar Denner (1685-1749), pintor alemany (1)



- Recordatori de Georg Friederich Händel -
En el dia de la celebració del seu 330è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Balthasar Denner (Altona, 15 de novembre de 1685 - Rostock, 14 d'abril de 1749) va ser un pintor alemany. Amb només 8 anys va començar a copiar gravats. Amb 14 va començar a pintar retrats, especialitzant-se en la fisonomia de la cara. El 1707 va viatjar a Berlin on es va matricular a l'Acadèmia d'Art de la ciutat. La seva popularitat va créixer ràpidament pel que va ser convidat a pintar en diverses corts europees. El 1721 l'emperador Carles VI va adquirir una de les seves obres i el 1725 Denner va tornar a ser sol·licitat pel Kaiser. També va treballar a les Corts de Mecklenburg, Munich, Colònia, Hamburg, Copenhaguen, Wolfenbüttel, Schleswig etc., i va retratar autoritats com el duc Christian August, Kurfürst August II. von Sachsen, Pere III de Rússia, el príncep hereu Frederic Adolf de Suècia, etc. Va morir a Rostock l'abril de 1749.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Balthasar Denner (1685-1749) - Altres: Balthasar Denner (1685-1749)



Parlem de Música...

Georg Friederich Händel (Halle, 23 de febrer de 1685 - London, 14 d'abril de 1759) va ser un compositor alemany nacionalitzat anglès. Reconegut constantment com un dels més grans compositors de la seva època, la seva reputació després de la seva mort a principis del segle XX es va basar, en gran mesura, en relació a un petit nombre d'obres orquestrals i oratoris, sent El Messies un dels més citats de la història. De fet, va contribuir en tots i cadascun dels gèneres musicals de la seva època, tant vocal com instrumental. La composició d'òperes, principalment en llibrets italians, va dominar la primera part de la seva carrera. En els seus últims anys el seu compromís amb obres vocals a gran escala, generalment amb un fort element dramàtic, va trobar una sortida més individual en l'oratori anglès, un gènere que ell va inventar i va consolidar definitivament. Va néixer a Alemania, en el si d'una família sense tradició musical. No obstant això, el seu talent es va manifestar de manera que, abans de celebrar els 10 anys, va començar a rebre, d'un organista local, les úniques classes a les quals va assistir durant la seva vida. Encara que el seu primer treball, als 17 anys, va ser com organista d'església a l'Halle, els seus gustos musicals no es corresponien amb aquest càrrec. El 1703 es va traslladar a Hamburg, el centre operístic d'Alemanya en aquell temps. Va ser allà on, el 1704, va compondre la seva primera òpera, Almira, que va obtenir gran èxit l'any següent. Poc temps després, insistint en el seu desig d'aconseguir prestigi com a compositor d'òpera, va marxar a Itàlia. La seva primera parada va ser a Florència i en la primavera de 1707 va viatjar a Roma, on va gaudir del mecenatge tant de la noblesa com del clergat. A Itàlia va compondre òperes, oratoris i petites cantates profanes. La seva estada a Itàlia va finalitzar amb l'èxit de la seva cinquena òpera, Agrippina (1709), estrenada a Venècia.

Händel va abandonar Itàlia i va començar a treballar com a compositor i director d'orquestra de la cort d'Hannover, on va arribar el 1710. Però, igual que va ocórrer amb la seva estada a l'Halle, no va romandre en aquest càrrec durant molt de temps i a finals d'aquell mateix any va marxar a Londres, on va estrenar Rinaldo (1711) amb gran èxit. Després de tornar a Hannover li van concedir un permís per viatjar a Londres per un curt període de temps, encara que aquesta vegada es va quedar a la capital britànica. El 1714, l'elector d'Hannover va ser nomenat rei amb el nom de Jordi I d'Anglaterra. Després d'alguns problemes amb Händel, es van entendre de nou i va veure com la seva pensió augmentava i rebia el nomenament com a tutor dels fills. Sota el mecenatge del duc de Chandos, va compondre el seu oratori Esther i els famosos 11 anthems Chandos per a cor, solistes i orquestra (1717-1720). El 1719 el rei li va concedir una subvenció per fundar la Royal Academy of Music (centre del que va ser president), destinada als espectacles operístics. Allà es van estrenar algunes de les seves grans òperes com Radamisto (1720), Giulio Cesare (1724), Tamerlano (1724) i Rodelinda (1725).

El 1727 Händel va obtenir la nacionalitat britànica. L'any 1728 la Royal Academy es va disoldre; no obstant això, a l'any següent va fundar una nova companyia. El 1734 es va veure forçat a traslladar-se a un nou teatre per les pressions de l'Opera of the Nobility, companyia rival, i va continuar component òpera fins el 1737, any en què les dues empreses van deixar de funcionar. El 1737, un atac de paràlisi el va obligar a romandre una temporada inactiu i es va retirar a Aquisgrà. El 1738 va reprendre la composició operística i el 1741 va compondre la seva última òpera, Deidamia. Durant els anys trenta es va consagrar, en primer lloc, en la composició d'oratoris dramàtics en anglès, com Athalia (1733) i Saúl (1739), i en segon lloc, pel que fa a obres instrumentals interpretades al costat dels oratoris, entre les que es troben alguns dels seus concerts més importants: els concerts per a solistes de l'opus 4 (1736, cinc per a orgue i un per a arpa), i els 12 concerti grossi de l'opus 6 (1739). El 1742 va estrenar a Dublín l'oratori El Messies, la seva obra més cèlebre. Fins el 1751 va continuar component oratoris, entre els quals s'inclouen obres mestres com Samsó (1743) i Salomó (1749). Va ser a partir d'aleshores quan la seva vista va començar a fallar. Abans de morir a Londres el 14 d'abril de 1759 va poder escoltar, el 6 d'abril, la representació musical de El Messies.

OBRA:

Veure enllaç 'Composicions d'Handel'

Font: En català: Georg Friederich Handel (1685-1759) En castellano: Georg Friederich Handel (1685-1759) In english: Georg Friederich Handel (1685-1759) - Altres: Georg Friederich Handel (1685-1759)



Parlem amb veu pròpia...

Händel va ser un dels primers compositors de qui es va escriure una biografia (1760), dels primers en tenir celebracions pel centenari del seu naixement i dels primers en publicar-se, íntegrament, el seu repertori repartit en 40 volums (1787-1797). Beethoven va lloar aquestes publicacions i tot i que avui dia, amb sintonia amb el que passava durant el segle XIX, se'l coneix principalment per obres com El Messies o la sorprenent Música aquàtica, els esforços són cada vegada més intensos i sistemàtics per mostrar el Handel 'desconegut' si és que això és realment possible. En tot cas, un geni mereix ser recordat per allò que l'ha fet famós però especialment per la seva transversalitat i amplitud. En aquest sentit, Händel va procurar evitar les rigoroses tècniques contrapuntístiques del seu compatriota i contemporani Johann Sebastian Bach tot edulcorant la seva música amb estructures senzilles, d'acord amb les seves creences estètiques i formals. No obstant això, l'obra d'ambdós compositors reflecteix l'època que els va tocar viure tot i que inevitablement van definir nous models i formes que van canviar, definitivament, alguns dels gèneres més recurrents fins aleshores com el trio sonata o el concerto grosso.

Avui, tanmateix, remenarem el cofre dels tresors tot cercant l'Händel més arcaic, sense ser aquesta una definició crítica. L'obra de cambra de l'alemany fou tant extensa com, en general, força desconeguda per la qual cosa fins la segona meitat del segle XX no ha estat recuperada, estudiada i interpretada. Les Sonates de Flauta dolça i Clavecí van ser compostes a l'entorn del 1724 tot i que John Walsh, editor i a vegades expert en pirateria musical, va intentar treure'n profit el 1730 quan les va publicar amb la falsa etiqueta d'opus 1. No queda clar si Händel les va publicar com a sonates per a clavecí i flauta o per a flauta i baix continuo, forma musical més probable, ja que s'ampliava la possibilitat d'incloure instruments com el violoncel i la tiorba ad libitum. En qualsevol cas, l'edició del dia, lloable per les bondats interpretatives, les recupera amb la 'veu' de la flauta dolça i amb el clavecí com a instrument de suport. I dic veu perquè realment la flauta dolça és un dels instruments més propers al timbre de la veu humana, per tant, les podem imaginar com un duet suau i expressiu de veu-clavecí. La bellesa és immediata i ens demostra que Händel a petita o a gran escala va ser un geni, és a dir, amb independència dels mitjans va ser capaç d'escriure dolça poesia i paraules d'amor pels sentits, enamorant el públic del seu temps o del nostre, 330 anys després!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Complete Recorder Sonatas by Handel

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: