dimarts, 24 de febrer de 2015

DENZA, Luigi (1846-1922) - The Salon Music

Winslow Homer - Apple Picking (1878)
Obra de Winslow Homer (1836-1910), pintor nord-americà (1)



- Recordatori de Luigi Denza -
En el dia de la celebració del seu 169è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Winslow Homer (Boston, 24 de febrer de 1836 - Prout's Neck, 29 de setembre de 1910) va ser un pintor naturalista nord-americà considerat, juntament amb Thomas Eakins com un dels grans artistes americans del segle XIX. La seva educació fou principalment autodidacta. El 1857 va començar a treballar com a il·lustrador de revistes, convertint-se en un col·laborador assidu de la coneguda Harper's Weekly. Les seves il·lustracions, sobretot els gravats, es van caracteritzar pels seus contorns nítids, formes senzilles, accentuat contrast de llums i ombres i pels seus grups de personatges plens de vida. Aquestes característiques es van convertir en una constant de la seva producció al llarg de tota la seva carrera artística. Durant la Guerra Civil, Homer va visitar en repetides ocasions el front de Virgínia on va pintar la seva primera gran obra Els presoners del front (1866, Museu d'Art Metropolità de Nova York), pintura notable per la seva objectivitat freda i el seu vigorós realisme. El 1856 es va traslladar a França durant un any tot i que no va patir la influència directa de l'impressionisme o l'art francès. El 1873 va començar a utilitzar l'aquarel·la, mitjà d'expressió tan important en la seva obra com l'oli. Durant la dècada de 1870 els temes predominants de les seves obres van ser els d'inspiració rural o idíl·lica: escenes de la vida agrícola, nens jugant i escenes de llocs coneguts poblats de dones elegants. D'aquestes últimes l'exemple més conegut és Long Branch, Nova Jersey (1869, Museum of Fine Arts, Boston). 

L'any transcorregut a Anglaterra (1881-1882), durant el qual Homer va viure en un poble de pescadors, va implicar un canvi definitiu en la temàtica de la seva obra. A partir d'aleshores es va concentrar en escenes naturals a gran escala, en particular escenes marines, de pescadors i les seves famílies. Després de fixar la seva residència en solitari a Prout s Neck, a la costa de Maine, va realitzar algunes obres mestres del realisme com Eight Bells (1886, Addison Gallery, Andover). En aquesta obra el dramatisme de l'escena marina està imbuït d'una qualitat èpica i heroica que representa el tema dominant de la seva maduresa: la lluita de l'home amb les forces de la natura. A partir de 1884, Homer va passar molts hiverns a Florida, a les Bahames i a Cuba. Gran part de les moltes escenes que va pintar del tròpic són aquarel·les executades amb un estil molt avançat per la seva època: fresc, solt, espontani, gairebé impressionista, però sense perdre mai la seva relació bàsica amb el naturalisme. Del 1899 va ser una de les seves obres més impactants, El corrent del Golf (Museu d'Art Metropolità de Nova York), en què un solitari mariner negre navega en una petita i destrossada embarcació, envoltat de taurons i incomunicat enmig d'un mar encrespat amb fort onatge. La grandiositat de la seva temàtica i la força expressiva de les seves obres van exercir una influència dominant en la pintura realista d'Estats Units. Va morir a Prout's Neck el setembre de 1910.

Font: En català: Winslow Homer (1836-1910) En castellano: Winslow Homer (1836-1910) In english: Winslow Homer (1836-1910) - Altres: Winslow Homer (1836-1910)



Parlem de Música...

Luigi Denza (Castellammare di Stabia, 24 de febrer de 1846 - London, 26 de gener de 1922) va ser un compositor italià. Des del 1862 va estudiar composició amb Saverio Mercadante i Paolo Serrao al Conservatori San Pietro a Maiella de Nàpols. El 1876 va estrenar a Nàpols la seva òpera seriosa Wallenstein (4 actes, amb llibret de A. Bruner després de la trilogia de Schiller). Més tard es va instal·lar a Londres i es va convertir en director de la London Academy of Music i professor de cant a la Reial Acadèmia de Música. Va compondre més de 500 cançons, partsongs i cantates en llengua italiana, francesa i anglesa. Es va fer molt conegut per la cançó napolitana Funiculì funiculà. El seu estil melòdic té molt en comú amb el de Ciro Pinsuti. Va morir a Londres el gener de 1922.

Font: En català: Luigi Denza (1846-1922) En castellano: Luigi Denza (1846-1922) In english: Luigi Denza (1846-1922) - Altres: Luigi Denza (1846-1922)



Parlem amb veu pròpia...

Funiculi, funiculà és una cançó tant extraordinàriament popular que poques deuen ser les ànimes d'aquest planeta que no la coneguin, si més no d'oïdes o col·lateralment. Ara bé, deuen ser més aviat pocs el intrèpids o intrèpides capaços de reconèixer i citar-ne els seus autors. I parlem en plural perquè els versos són de Giuseppe Turco i la música de Luigi Denza, el nostre protagonista a qui avui celebrem. Fou tal el rebombori al seu temps, que fins i tot Richard Strauss la va incorporar a la seva Simfonia Aus Italien tot creient que es tractava d'una cançó tradicional napolitana. Denza, indignat, el va demandar per plagi per la qual cosa en cada interpretació de la citada simfonia de Strauss cobrava drets d'autor. Negoci rodó i a viure ja que la popularitat de Strauss garantia ingressos regulars a Denza. Amb el temps, tot i el funicular del Vesuvi, la seva figura ha anat minvant progressivament. Actualment, tot i que existeixen desenes d'edicions amb la seva obra més famosa, poques d'elles s'han atrevit amb la resta de material inèdit. Una d'aquestes prové de la llunyana Hongria on el seu portaestendard discogràfic ha recuperat una sorprenent col·lecció, per nom The Salon Music, amb cançons en diferents idiomes per a veu soprano i tenor segons el cas i amb acompanyament de violoncel i piano. Obres en francès, anglès i italià de refinada bellesa, algunes d'elles amb una càrrega d'emotiva melancolia i que personalment m'han deixat profundament impressionat. He de reconèixer ignorància integral a l'entorn de l'italià i he de reconèixer, també i definitivament, que aquestes cançons m'han deixat meravellat!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Denza, L.: Vocal Music

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

7 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Dear Pau
    A real wonderful disk, so beautiful melodies and a soprano that is just perfectly suited, not too "thin" on top and without the
    overdoing on the vibrato. I just love this type of music, especially with the cello joing in and providing the perfect environment for a day dream.....call me a day dreamer from today on, I'm really addicted to this disk, which is on replay all day!!!
    Thanks so much for introducing me to Denza!!!
    Jan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dear Jan!

      These songs are absolutely astonishing! When I discovered this edition I replayed for 3 o 4 times. I love Denza songs! I really hope much more about him. The cello accompaniment is superb!

      Greetings!!
      Pau

      Elimina
  3. Fa unes setmanes que sóc soci del club dels intrèpids que sabem qui va escriure el Funiculí. Vaig arribar per Aus Italien, i vaig explicar la història a un apunt (https://anchaesmicasa.wordpress.com/2015/02/18/funiculi-funicula-quien-se-lo-iba-a-decir/) on surten els arangaments d'altres autors, Rimsky-Korsakoff, Casella i Schoenberg. Però el que no sabia és que tingués aquestes cançons tan bones. ¡Gràcies i salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No falla, en el club dels intrèpids no hi poden faltar les ànimes curioses com la teva. De fet, he de reconèixer que abans de descobrir aquestes meravelloses cançons no tenia ni idea de qui era l'autor del funiculí. Com bé saps, la música i els seus autors molt sovint juguen a despistar-nos, a sorprendre'ns i evidentment a divertir-nos.

      Realment curiós que fa pocs dies que vas escriure la teva ben documentada (com sempre) entrada! Tu no coneixies aquestes cançons, bé jo tampoc fins que vaig descobrir-les via Spotify, i no coneixia, tampoc, els arranjaments moderns de Korsakoff, Casella i Schoenberg. Gràcies a tu ara ja els conec!

      Gràcies, salut i a veure si el Barça ens regala un somriure!

      Elimina
  4. Graciaaaaaaaaas Pau por este cd,fabuloso.Abrazos desde las pampas calcinadas e infinitas.Tapirman

    ResponElimina
    Respostes
    1. De nada!!!! Desde la distante y mediterránea Barcelona!

      ♪ ♪ ♪ (- ^‿^ -) ♪ ♪ ♪

      Elimina