dimecres, 11 de febrer de 2015

BRUHNS, Nicolaus (1665-1697) - L'Oeuvre d'orgue

Cesare Gennari - A Sybil
Obra de Cesare Gennari (1637-1688), pintor italià (1)



- Recordatori de Nicolaus Bruhns -
En el marc de la celebració del seu 350è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Cesare Gennari (Cento, 1637 - Bologna, 11 de febrer de 1688) va ser un pintor italià. Va pertànyer a una dinastia de pintors amb diverses generacions d'antiguitat. Era fill d'Ercole Gennari i de Lucia Barbieri, la germana del Guercino. Després de rebre la seva primera formació a l'estudi patern, va continuar els seus estudis al costat del seu famós oncle, de qui va imitar l'estil. A la mort de Guercino el 1666 va heretar, juntament amb el seu germà Benedetto, el taller i els béns del difunt. Tant el seu estil com el del seu germà són gairebé mimètics del seu mestre. Però va ser Cesare el més dotat, aconseguint que la seva obra fos de major qualitat. Va ser professor de pintors com Simone Gionima o Aureliano Milani. Va morir a Bolonya el febrer de 1688.

Font: En català: No disponible En castellano: Cesare Gennari (1637-1688) In english: Cesare Gennari (1637-1688) - Altres: Cesare Gennari (1637-1688)



Parlem de Música...

Nicolaus Bruhns (Schwabstedt, 1665 - Husum, 29 de març de 1697) va ser un organista, violinista i compositor alemany. Es va formar inicialment amb el seu pare Paul Bruhns (1640-89?), organista a Schwabstedt i possiblement alumne de Franz Tunder. Posteriorment, Bruhns va estudiar composició i orgue amb Dieterich Buxtehude, que sempre el va considerar com un dels seus millors alumnes. Amb l'ajuda d'aquest, va rebre un lloc com a violinista i compositor a la cort de Copenhaguen, i el 1689 es va convertir en organista a la ciutat d'Husum, ciutat on va viure la resta de la seva curta existència. Tot i ser organista, va ser un dels millors compositors de cantates sagrades de la seva època. També va compondre música de cambra, tot i que majoritàriament s'ha perdut. Carl Philipp Emanuel Bach va deixar constància per escrit de la profunda admiració que el seu pare, Johann Sebastian Bach, va sentir pel seu compatriota Bruhns. Va morir a Husum el març de 1697.

OBRA;

Vocal religiosa:

all in S
Alleluja. Paratum cor meum (ensemble conc.), 3vv, vn, 2 b viol, bc
De profundis clamavi (sacred conc.), B, 2 vn, bc, ?1689–91
Der Herr hat seinen Stuhl im Himmel bereitet (sacred conc.), B, 2 vn, 2 va, bn, bc, ?1689–91
Die Zeit meines Abschieds ist vorhanden (ensemble conc.), 4vv, 5 insts [2 vn, 2 va, bn], bc
Erstanden ist der heilige Christ (chorale conc.), 2vv, 2 vn, bc
Hemmt eure Trähnenfluht (sacred madrigal cant.), 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc
Ich liege und schlaffe (conc.-aria cant.), 4vv, 5 insts [2 vn, 2 va, bn], bc [first chorus retexted as Ich habe Lust abzuscheiden]
Jauchzet dem Herren alle Welt (sacred conc.), T, 2 vn [bn], bc
Mein Herz ist bereit (sacred conc.), B, vn, bc, ?1689–91
Muss nicht der Mensch auff dieser Erden im steten Streite seyn (sacred madrigal cant.), 4vv, 2 clarini, 2 vn, bn, bc
O werter heilger Geist (sacred madrigal cant.), 4vv, 2 clarini, 2 vn, 2 va, bn, bc, ?Easter 1691
Woll dem, der den Herren fürchtet (ensemble conc.), 3vv, 2 vn, 2 va, bn, bc

Instrumental:

Org.:
[4] Praeludia, 2 in e, G, g; ed. K. Beckmann (Wiesbaden, 1972); ed. M. Radulescu (Vienna, 1993); 3 ed. in Organum, iv/8 (Leipzig, 1925)
Nun komm der Heiden Heiland; ed. K. Beckmann (Wiesbaden, 1972); ed. M. Radulescu (Vienna, 1993)

Font: En català: Nicolaus Bruhns (1665-1697) En castellano: Nicolaus Bruhns (1665-1697) In english: Nicolaus Bruhns (1665-1697) - Altres: Nicolaus Bruhns (1665-1697)



Parlem amb veu pròpia...

El virtuosisme de Bruhns es visualitza en l'afirmació del seu col·lega Mattheson quan descriu algun dels seus concerts on "amb les mans tocava el violí i amb els peus l'orgue" en un dels molts recitals que acostumava a realitzar a Husum, la ciutat on va treballar com a organista al llarg de la seva curta vida. Inevitablement, tot i les paraules del mateix Bach, Bruhns representa la generació coetània a la d'aquest especialment per la qualitat de la seva música d'orgue. Probablement, si el seu temps de vida s'hagués multiplicat, parlaríem potser d'un dels grans mestres alemanys a l'altura, com a mínim, de Buxtehude. L'edició d'avui ens ho posa de manifest de forma fulminant amb dues interessants propostes, els quatre preludis d'orgue que s'han preservat i dels que escoltarem l'impressionant Praeludium con Fuga ex Sol Bécarre, i les cantates a quatre veus i orquestra de cambra de la que escoltarem Der Herr hat seinen Stuhl im Himmel bereitet. Escoltant-lo, tinc clar que els arguments generals i també la perícia en els detalls, l'haurien convertit en tot un espectacle i en un compositor a qui recordaríem amb insistència. Malauradament, l'escàs repertori que se'n preserva malmet i arracona un nom a tenir en consideració i amb més motiu si estimem a Bach. La interpretació, fantàstica, magnifica i amplifica la subtil delicadesa vocal i la majestuosa i solemne obra instrumental. Tot un tresor per a celebrar el 350è aniversari d'un gran mestre!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Bruhns: L'oeuvre d'orgue - Cantates

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: