dissabte, 28 de febrer de 2015

BAGUER, Carles (1768-1808) - Concert en Fa per a dos fagots i orquestra

Antonio Carnicero - Ascent of a Balloon in the Presence of the Court of Charles IV (c.1783)
Obra d'Antonio Carnicero (1748-1814), pintor espanyol (1)



- Recordatori de Carles Baguer -
En el dia de la commemoració del seu 207è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Antonio Carnicero Mancio (Salamanca, 10 de gener de 1748 - Madrid, 21 d'agost de 1814) va ser un pintor i gravador espanyol. Va treballar per a la cort en la Reial Fàbrica de Tapissos de santa Bàrbara i altres responsabilitats conreant un estil en el qual es troben trets del Rococó i el Neoclassicisme. Fill de l'escultor barroc Alejandro Carnisser, va ser també miniaturista de gran interès, tot i que la seva obra més coneguda està constituïda per escenes de gènere i sèries d'il·lustracions en gravat. Amb deu anys, va ingressar a l'Acadèmia de San Fernando i va acompanyar al seu germà Isidro a Roma. A la Ciutat Eterna hi va romandre sis anys i va guanyar diversos certàmens artístics. Al seu retorn va completar la seva formació a l'Acadèmia madrilenya i va preparar a partir del 1775, com a col·laborador de José del Castillo, cartrons per a tapissos de la Reial Fàbrica, destinats a decorar les habitacions de la princesa d'Astúries al palau del Pardo. Com a dibuixant va realitzar les il·lustracions per a les edicions de El Quixot que va publicar la Reial Acadèmia Espanyola els anys 1780 i 1782. El 1790 va realitzar dibuixos preparatoris per a gravats, com l'important conjunt de la Tauromàquia. Ja com a pintor de cambra va realitzar entre el 1796 i el 1799, per encàrrec de Manuel Godoy, el llibre del Reial picador o L'equitació, que no va poder concloure. Va col·laborar en la Col·lecció de vestits, sèrie sobre els tipus populars d'Espanya, realitzant, entre el 1778 i el 1784, set dibuixos amb personatges de les Illes Balears. Les seves escenes de ball i passejos, o els vols de globus Montgolfier s'adscriuen a l'estil rococó, però, en els seus retrats es decanta a favor d'un major classicisme. Entre la varietat d'estils i gèneres tractats per l'artista es troba una obra de caràcter excepcional, l'al·legoria de la Vigilància, de temàtica moral, pintada amb dramàtics contrastos de llums i ombres, que converteixen aquesta obra i la seva parella en antecedents pictòrics de l'estètica del "sublim". Una fet semblant passa amb la seva imponent Erupció del Vesuvi, pintada segons una composició de Volaire. En la dècada de 1780 Carnisser va treballar en la sèrie d'olis amb vistes de camins i de ports, encomanada originalment a Mariano Ramón Sánchez per Carles III. Va morir a Madrid l'agost de 1814.




Parlem de Música...

Carles Baguer (Barcelona, ?13 de març de 1768 - Barcelona, 29 de febrer de 1808) va ser un organista i compositor català. Conegut afectuosament pels seus contemporanis catalans amb el nom de 'Carlets', va estudiar amb el seu oncle Francesc Mariner abans de succeir-lo, el 1786, com a organista de la Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, un càrrec que va mantenir fins a la seva mort. Va desenvolupar un paper molt actiu en la vida musical de la ciutat, sent especialment admirat per les seves improvisacions a l'orgue. Aquesta fama va atreure a molts alumnes, entre ells Francesc Andreví i Castellar, Ramon Carnicer i Mateu Ferrer. Va ser un compositor prolífic i el seu treball va gaudir d'ampli ressò tot i les limitacions musicals de Catalunya. Va compondre en la majoria de gèneres, destacant en el simfònic i religiós. Va morir a Barcelona el febrer de 1808.

OBRA:

Vocal secular:

La Principessa filosofa, o sea El desdén con el desdén (op), Barcelona, S Creu, 4 Nov 1797

Secular arias (for bass):
Quel amabile sembiante; T'amerò benché tirana

Vocal religiosa:

14 dramas sacros (orats), mostly for S Felip Neri, Barcelona:
El santo Job, 1804;
La adoración del Niño Dios por los ángeles y pastores, 1805;
La partida del hijo pródigo, 1806;
La resurrección de Lázaro, 1806;
El regreso a Barcelona su patria de Dr Josef Oriol, 1807;
El regreso del hijo pródigo, 1807;
Cavatina, recitativo y polaca, 1808;
Aplaude festivo el mundo;
Conozco de tu mano;
Coro y aria de tenor;
Dios supremo;
Grande Dios tu fuerte diestra;
La bondad y tierno amor;
La mística Raquel: all E-Bc, OL or Manresa, S Maria de la Seu

Sacred arias:
Al rigor de adversa suerte, A, orch;
Bello infante, S, orch;
Este nuevo esplendor, A, orch;
El dolor, B, orch;
Hasta que el cruel, T, orch;
Hasta que mi contrario, B, orch;
La dulce memoria, T, orch;
La tranquilidad, S, orch;
Si el arca;
Varón perfecto

Others:
8 masses, 3–4vv, orch;
requiem, 4vv, orch;
motets, psalms, lamentations, other sacred works, 3–8vv, orch

Instrumental:

Orch:
Conc., 2 bn, orch;
19 sinfonías, 8 ed. J.M. Vilar (Barcelona, 1996–7), many arr. by Baguer for solo kbd, 3 ed. M.A. Ester-Sala (Madrid, 1984);
Pastorela, D

Chbr:
8 duos, 2 fl

Kbd:
7 sonatas, ed. M.A. Ester-Sala (Madrid, 1976);
rondos, sinfonías, minuets, contredances, preludes, fugues, versos, other pieces

Font: En català: Carles Baguer (1768-1808) En castellano: Carles Baguer (1768-1808) In english: Carles Baguer (1768-1808) - Altres: Carles Baguer (1768-1808)



Parlem amb veu pròpia...

Probablement, Carles Baguer va ser, juntament amb el gallec Melchor López, el més important compositor clàssic 'vienès' espanyol. Clarament hereu de Mozart però especialment de Joseph Haydn, les 19 simfonies que va compondre representen, a falta de nous descobriments, l'aportació més important de l'escola espanyola clàssica del segle XVIII al gènere simfònic. Potser per aquest motiu, Baguer va ser un dels pocs catalans coneguts internacionalment, amb el permís evidentment de Domènec Terradellas i Ferran Sor, que va gaudir d'ampli ressò tot i el seu sedentarisme perpetuo a Barcelona. Afortunadament, en aquest sentit segells discogràfics nacionals però també internacionals l'han recuperat amb la decència i la majestuositat que mereix. Tanmateix, com el títol de l'entrada entreveu, avui no en parlarem simfònicament sinó recuperant el seu únic concert, un escandalosament interessant Concert (simfonia concertant) per a dos fagots i orquestra en Fa potser inspirat en el famós concert de fagot del montserratí Anselm Viola. Escrit en dos moviments, curiós tenint en compte la formalitat concertant clàssica, es presenten de forma àgil i sense moviment lent. Tot i els nombrosos exemples de Vivaldi, el cert és que durant el classicisme van ser pocs els fagots solistes concertants, per tant, fins i tot en aquest sentit el de Baguer és una relíquia amb independència de l'angle des d'on ens el mirem. L'estructura en dos moviments parteix, probablement, del gènere simfònic concertant exportat de la veïna França i que en aquell temps causava autèntic furor per la seva frescor, alegria i simpàtiques melodies, sovint en forma de dansa i en el cas del concert de Baguer amb un final d'extraordinària bellesa. Tot un descobriment inesperat que ens recordarà que el català no només va ser un expert simfonista sinó un compositor a qui tot just comencem a conèixer. Misses, oratoris, un rèquiem i una òpera (La principessa filosofa), entre altres, busquen desesperadament la llum de l'existència i la dels escenaris. A què estem esperant perquè la claror torni a il·luminar el seu nom al ritme de la seva música!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Acadèmia 1750; Farran James (concertino-directora)
LAQUINTADEMAHLER: Carles Baguer: Simfonies
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible

Carles Baguer: Simfonies

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

14 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Hola Pau!
    Grande, muy grande, Carles Baguer!!! ¿para cuándo una edición de la integral de sus sinfonías? Porque todavía me faltan unas cuantas por escuchar. Aún recuerdo lo orgulloso que me sentí con la audición de las tres sinfonías que grabó Gonçal Comellas para Ensayo.
    Por cierto, según parece,el que sí tiene todas sus sinfonías grabadas es Ramón de Garay (1761-1823) pero aún no he conseguido escuchar ninguna con calidad aceptable.
    Como siempre, muchísimas gracias.
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buenos días Frantisek!

      Y tan grande Baguer! Creo que existen varias ediciones de sus sinfonías (Chandos, Orquesta de Sevilla, Acadèmia 1750, Ensayo...) pero sería interesante una edición integral, sin duda!
      El sello Verso grabó las de De Garay (aún no las he escuchado con atención):

      http://odeonmusic.blogspot.com.es/search/label/Garay

      Ahí las encontrarás.
      Un saludo!!!
      Pau

      Elimina
    2. Muchas Gracias, una vez más!!!

      Elimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Muchísimas gracias por reponer el Link y por los conciertos de flauta del "Petits tresors amagats" Un magnífico domingo.

    ResponElimina
  6. he conocido a este magnifico compositor gracias a reciclassicat,
    eternamente agradecido !
    saludos cordiales
    rricardo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegro mucho Ricardo!!
      Disfrutalo! Lástima que la mayor parte de su repertorio permanezca inédito a nuestros oídos.
      Saludos!
      Pau

      Elimina
    2. llevo todos estos dias saborando cada detalle de estas ignoradas sinfonias

      Elimina