dijous, 29 de gener de 2015

WAGENSEIL, Georg Christoph (1715-1777) - Harp Concertos

Jacob van Schuppen - The Guitar Player (c.1700)
Obra de Jacob van Schuppen (1670-1751), pintor francès (1)



- Recordatori de Georg Christoph Wagenseil -
En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jacob van Schuppen (Fontainebleau, 26 de gener de 1670 - Viena, 29 de gener de 1751) va ser un pintor barroc francès d'origen flamenc. Fill del pintor i gravador Pieter van Schuppen, des ben petit va començar a pintar com a deixeble del seu pare i amb el seu oncle Nicolas de Largillière. El 4 de juliol de 1704 va entrar a formar part de la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura de París i l'any següent es va casar. Van Schuppen es va dedicar principalment a realitzar retrats, gràcies als quals va adquirir suficient reputació com per rebre una oferta, el 1719, del Duc de Lorena amb qui va treballar un temps. El 1723 va viatjar a Viena on va ocupar el lloc de Pintor de Cambra de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romà Germànic. El 20 de gener de 1725 es va convertir en primer pintor i director de l'Acadèmia de Belles Arts de Viena, ciutat on va residir i treballar fins el gener de 1751, l'any de la seva mort.

Font: En català: No disponible En castellano: Jacob van Schuppen (1670-1751) In english: Jacob van Schuppen (1670-1751) - Altres: Jacob van Schuppen (1670-1751)



Parlem de Música...

Georg Christoph Wagenseil (Viena, 29 de gener de 1715 - Viena, 1 de març de 1777) va ser un professor, compositor i organista austríac. Considerat una de les figures cabdals en el desenvolupament i consolidació de l'estil clàssic vienès, Wagenseil es va formar amb Adam Weger, organista de la Michaelerkirche de Viena. Els seus èxits van despertar l'interès del mestre de capella Johann Joseph Fux. Va rebre una beca i es va formar en clavecí, contrapunt i composició amb Fux i amb Matteo Palotta (1688-1758). Gràcies al suport d'aquests mestres, va ser nomenat compositor de la cort el 6 de febrer de 1739, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. També va exercir com a organista entre els anys 1741 i 1750 a la capella privada de l'emperadriu Elisabeth Christine (vídua de Carles VI), i el 1749 es va convertir en Hofklaviermeister de les arxiduquesses imperials. Wagenseil va viatjar a Venècia el 1745 per supervisar la producció de la seva primera òpera, Ariodante, i el 1759-1760 va viatjar a Milà per a una actuació de la seva òpera Demetrio. La fama de Wagenseil va créixer i va arribar a Mozart que va estudiar la seva música i fins i tot va interpretar algun dels seus concerts davant de Maria Teresa d'Àustria el 1762. Wagenseil també va ser un reconegut virtuós d'orgue que sovint entusiasmava el seu públic fruit de la seva capacitat d'improvisar.

A partir del 1765 degut a l'empitjorament constant de la coixesa que patia i d'un atac de gota que va afectar la seva mà esquerra, el van obligar a reduir les seves activitats a la cort i, finalment, el va confinar a les seves estances on es va dedicar a la composició i docència. Entre els seus alumnes cal citar a Leopold HofmannJ.A. Štěpán, F.X. Dušek, Johann Gallus-Mederitsch, G.A. Matielli (1733-1805), P. le Roy, els germans Franz i Anton Teyber, i J.B. Schenk. Aquest darrer, al servei de Wagenseil a partir del 1774, va descriure en la seva autobiografia la relació detallada dels mètodes d'ensenyament del seu mentor que, com és lògic, eren propers a Fux i que anys més tard Schenk va transmetre a Beethoven. Com a compositor, va compondre 16 òperes, 3 oratoris, 17 misses i un Rèquiem, més de 90 obres sacres menors, incloent càntics, salms, himnes, etc., 9 cantates seculars, 30 àries de concert, 77 simfonies, 81 concerts per a teclat, la majoria amb acompanyament de cordes, altres concerts per a flauta, violí, violoncel, fagot i trombó, 7 sonates per a violí, 7 divertiments, quatre quartets de flauta, 60 sonates en trio i un gran nombre d'obres menors per a teclat. Wagenseil va morir a Viena el març de 1777.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
unless otherwise stated, first performed in Vienna and MSS in A-Wn
Ariodante (dramma per musica, 3, A. Salvi, after L. Ariosto), Venice, S Giovanni Grisostomo, aut. 1745, facs. in IOB, lxxiii (1981)
La clemenza di Tito (dramma per musica, 3, P. Metastasio), Burg, 15 Oct 1746
Demetrio (dramma per musica, 3, Metastasio), Florence, Pergola, 26 Dec 1746, I-Nc
Alessandro nell’Indie (op, 3, Metastasio), Burg, 11 Aug 1748
Il Siroe (dramma per musica, 3, Metastasio), Burg, 4 Oct 1748
L’olimpiade (op, 3, Metastasio), Hof, 14 May 1749
Antigono (dramma per musica, 3, Metastasio), Vienna, Schönbrunn, 14 May 1750
Vincislao (dramma per musica, 3), Schlosstheater, 8 Dec 1750
Le cacciatrici amanti (festa teatrale, 2, G. Durazzo), Laxenburg, 25 June 1755
Prometeo assoluto (serenata, G.A. Migliavacca), bei Hofe, 24 March 1762
Contribs. to: Andromeda, 1750; Euridice, 1750, facs. in IOB, lxxv, 1983); 
Armida placata, 1750; 
Catone and Merope, cited in MGG1 (H. Scholz-Michelitsch)

Cants.: 
Al consiglio d’un fonte; 
Clori bell’idol mio; 
Ecco l’infausto lido; 
I lamenti d’Orfeo (C.G. Pasquini), Vienna, Hof, 26 July 1740, A-Wgm, Wn; 
La gelosia (Metastasio); 
Il quadro animato, 2vv, Wgm; 
La pesca; 
L’inciampo; 
Poiche morir

Other vocal: 
3 duets; 
c30 arias, 1 in L’écho ou journal de musique (Liège, 1764), CH-Bu, EN, D-DO,RH, I-MAav

Vocal religiosa:

MSS in A-Wn unless otherwise stated
Orats: 
Gioas, re di Giuda (Metastasio), 1755; 
La redenzione (Metastasio), 1755; 
Il roveto di Mosè (Abbate Pizi), 4 March 1756

Masses: 
Missa spei, 1736; 
Missa ‘Domine libera animam meam’, 1737; 
Missa, 5vv, 1738; 
Missa ‘Panem quotidiam’, 4vv, 1739, A-Wgm; 
Missa S Antonii, 1741; 
Missa S Francisci Salesii, 1742; 
Missa solenne Immaculatae conceptionis, 4vv, insts, 1743, D-Bsb; 
Missa solenne, C, 1746; 
Missa ‘Transfige cor meum’; 
Missa S Catharinae, A-Wn, D-OB; 
Missa ‘Obscura’, A-Wn, D-OB; 
Missa S Theresiae; 
Missa brevis, Bsb*; 
4 masses, 4vv, A-Wn, CH-FF; 
1 mass, e; 
Requiem, 4vv, D-Bsb

Other sacred: 
c90 liturgical works, 1737–55, incl. 9 Marian ants, c20 offs, hymns, grads, seqs, ints, canticles, A-KR, Wgm,Wn, CH-EN, D-Bsb, MÜs, H-P; 
14 songs

Instrumental:

Orch.:
thematic catalogue in Scholz-Michelitsch, 1972
Syms.: 
6 trio en symphonie, op.2 (1756); 
6 simphonies à 4 parties obligées, op.3 (c1760); 
Sinfonia à più stromenti (c1765); 
64 others, A-Gmi, GÖ, KR, SF, Wgm,Wn, B-Bc, CH-Bu, CZ-Pnm, D-KA, RH,ROu, Rtt, SWl, GB-Lbl, H-Bn, I-BGc, US-Wc, 2 ed. in DTÖ, xxxi, Jg.xv/2 (1908/R); 
15 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, iii (1981); 
15 others in anthologies (c1755–c1762); 
3 cited in catalogues

Hpd concs.: 
Concert choisie ‘La Haye’ (n.d.); 
4 concerti, hpd, 2 vn, b (c1760); 
2 concerts choisis, op.7 (1761); 
2 concerto (c1764); 
6 Concertos, hpd/org, 2 vn, b (London, 1761); 
6 Concertos, org/hpd (London, c1765), some from 4 concerti, c1760; 
3 quartetti concertanti, hpd/pf, 2 vn, b, op.10 (c1776); 
2 concerto (1781); 
53 others, A-GÖ, Sn, ST, Wgm, Wn, CZ-KRa, Pnm, D-Bsb, Dlb, DO, MT, RH, I-BRc,CHc, SQ-BRnm, US-LOu, Wc: 12 others cited in catalogues; 1 for 4 hpd, A-Wn; 6 for 2 hpd, Wgm, Wn, CZ-KRa

Other concs.: 
4 for fl, D-KA, Rtt; 2 for 2 vn, A-GÖ,B-Bc; 
1 for vn, A-Sn, Wgm; 
2 for vc, 1752, 1763, Wst, ed. in Diletto musicale, lxi (Vienna, 1960), cxxi (Vienna, 1963); 
1 for bn, for alto trbn, CZ-KRa, ed. P. Angerer (Zumikon, 1990)

Chbr.:
Thematic catalogues in Michelitsch, 1966, and Scholz-Michelitsch, 1972 and 1980.
Str: 
sestetto, qnt, 4 qts, A-Wn; 
6 sonates en trio, 2 vn, b, op.1 (n.d.); 
6 Sonatas, 2 vn, vc/hpd (London, 1760); 
33 other trios, Wgm,Wn, Wst, CH-BEb, CZ-Bm, KRa, I-Gl,S-HÄ, L, Uu, US-BE; 
15 other trios cited in catalogues

Str, kbd: 
2 vn sonatas, 1 in 6 Sonatas, hpd, vn, op.2 (London, c1756), 1 in B-Bc; 
2 divertimentos, hpd, vn, b, op.5 (Vienna, 1770); 
suite, kbd, 3 str, CZ-KRa; 
4 terzettos, 1 vn sonata, cited in catalogues

Wind: 
7 divertimentos, A-Wgm, D-SWl; Partita a 8, A-Wgm; 
2 fl sonatas, DK-Kk, F-Pn
Kbd divertimentos, sonatas, suites: Suavis artificiose elaboratus concentus … continens 6 parthias (Bamberg, 1740); 
4 in Musaeum pantaleonianum, c1750, H-Bn; 
6 as op.1 (Vienna, 1753); 
6 as op.2 (Vienna, 1755), ed. H. Scholz-Michelitsch (Vienna, 1996); 
9 in Cymbalum jubilationis, c1755, Bn; 
Divertissement musical contenant 6 sonates (Nuremberg, 1756); 
4 in Raccolta di sonate, c1760, D-Dlb; 
6 as op.3 (Vienna, 1761); 
3 divertimentos (Vienna, 1761); 
6 as op.4 (Vienna, 1763); 
3 divertimentos, 2 pf, CZ-KRa, D-Bsb; 
18 others, A-GÖ, Wgm, Wn,CH-E, MÜ, CZ-KRa, D-BFb, Bsb, DK-A,Kc, Sa, GB-Lam, NL-DHgm, SI-Pk, S-L,Sm, US-AAu, LEm; 
3 ed. in RRMCE, xxxii–xxxiii (1889); 
7 others in contemporary anthologies

Other kbd: 
97 Versetten aus verschiedenen Tönen … samt einer Fuge, A-Wn; 
Praeambula 8 tonorum (8 verset cycles), Wn; 
14 preludes, GÖ, D-Bsb; 
1 prelude and fugue, Bsb; 
1 prelude, 1 fugue, in Musaeum pantaleonianum c1750, H-Bn; 
18 single pieces, A-Wgm, B-Bc, CH-E, D-Bsb, Dlb,DS, SWl, S-L; 
15 arrs. of concs., 2 pf, Dlb; 
6 orch works arr. pf, A-Wn, KR, and in contemporary anthologies

Literatura:

Rudimenta panduristae oder Geig-Fundamenta, worinnen die kürzeste Unterweisung für einen Scholaren … dargethan wird (Augsburg, 1751)

Font: En català: No disponible En castellano: Georg Christoph Wagenseil (1715-1777) - In english: Georg Christoph Wagenseil (1715-1777) - Altres: Georg Christoph Wagenseil (1715-1777)



Parlem amb veu pròpia...

Georg Christoph Wagenseil va ser un compositor austríac de naixement, vida i obra. Alumne predilecte del mestre de capella de la cort austríaca a Viena, Johann Joseph Fux, va viure la major part de la seva vida en aquesta ciutat, tot component música per a la cort fins a la seva mort. De fet, va viatjar poc ja que Viena, com a centre musical per excel·lència del segle XVIII, li oferia tot allò que un bon compositor, docent i intèrpret requeria. Va ser un compositor de transició ja que va escriure multitud d'obres en una barreja d'estils molt interessant i efectiva, entre simfonies i concerts però també òperes i abundant música religiosa. De fet, aquesta diversitat de llenguatges va ser la que va atraure l'atenció a un jove Mozart o al mateix Haydn, autors que van rebre obligadament la influència vienesa de Wagenseil, un autor cabdal per entendre el naixement i expansió del classicisme. A l'espera de poder dimensionar i especialment gaudir de l'obra vocal del seu repertori (fins ara ni una trista missa o òpera ha estat editada), recuperarem algun dels seus famosos concerts d'arpa. Instrumentalment, són diverses les obres recuperades, i d'aquestes les de major protagonisme són precisament aquests concerts d'arpa juntament amb les simfonies. Uns concerts que avui rescatarem per a celebrar el 300è aniversari de naixement, una efemèride que espero serveixi, com a mínim, per poder fruir d'alguna de les seves obres vocals. Pel que fa a l'obra concertant, de la que escoltarem els dos primers concerts, el No.1 i No.2 en la seva versió per arpa, dos violins i violoncel, Wagenseil estructura els concerts en tres moviments on l'arpa, instrument de corda pinçada compost per un arc ressonant, demostra l'atractiu i irresistible poder de convicció. Obres meravelloses d'un dels més importants mestres austríacs del classicisme!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Rachel Talitman (harp); Sylvie Bagara & Marie-Danielle Turner (violins); Emmanuel Tondus (cello)
PRESTOCLASSICAL: Wagenseil: Concertos for Harp

Wagenseil: Concertos for Harp

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

7 comentaris: