dijous, 15 de gener de 2015

SAMMARTINI, Giovanni Battista (1700-1775) - Symphonies

Johann Josef Karl Henrici - Koncert na orientalskem dvoru (1786)
Obra de Johann Josef Karl Henrici (1737-1823), pintor alemany (1)



- Recordatori de Giovanni Battista Sammartini -
En el dia de la commemoració del seu 240è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Johann Josef Karl Henrici (Schweidnitz, 25 de gener de 1737 - Bolzano, 29 d'cotubre de 1823) va ser un pintor alemany. Es va formar amb el seu pare, un pintor especialitzat en el retrat. De jove va haver de fugir de Prússia a Bohèmia per no atendre l'obligació del servei militar. Allà va treballar amb Angelo Garboni, un mestre escenògraf. Després d'una temporada amb Garboni, va decidir iniciar una sèrie de viatges que el durien per diferents ciutats europees. En aquestes, es va guanyar la vida pintant miniatures i retrats. Finalment es va establir a Bolzano, on va pintar frescs, retaules i obres seculars de petit format, entre elles, les conegudes Konversationsstücke. El seu estil va ser més barroc i rococó que clàssic, tot i que també va explorar algunes innovacions pròpies del seu temps. Va morir a Bolzano l'octubre de 1823.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Johann Josef Karl Henrici (1737-1823) - Altres: Johann Josef Karl Henrici (1737-1823)



Parlem de Música...

Giovanni Battista Sammartini (Milà, c.1701 - Milà, 15 de gener de 1775) va ser un compositor, organista i mestre de cor italià. Fill de l'oboista francès Alexis Saint-Martin, es va educar inicialment amb ell abans d'accedir, el 1728, al càrrec de mestre de capella de Sant'Ambrogio de Milà, ciutat on va viure-hi tota la seva vida. Va destacar en el seu període primerenc per la música religiosa (oratoris, cantates) i més tard també amb òperes, sonates, simfonies, etc. La seva principal aportació és haver contribuït a desenvolupar la simfonia, a partir d'obres amb tres moviments per a corda i alguns instruments de vent. Les seves simfonies mostren els començaments d'un canvi entre l'obertura senzilla i curta de les òperes cap a la serietat i el desenvolupament temàtic que prefigura l'obra de compositors com Haydn i Mozart. Entre els seus alumnes cal destacar a Christoph Willibald Gluck. El seu germà, Giuseppe Sammartini també fou músic. Sammartini va ser un compositor molt prolífic. El seu repertori inclou 4 òperes, un centenar de simfonies, 10 concerts i gran quantitat de música de cambra en estil barroc i preclàssic. Actualment, són aproximadament 450 les obres conegudes i recuperades de Sammartini. No obstant, molta d'ella s'ha perdut, sobretot les obres religioses i profanes vocals. Alhora, existeix una important confusió d'atribució de moltes de les seves partitures en favor del seu germà Giuseppe. Les obres de Sammartini estan catalogades actualment pel seu número d'opus o per l'etiqueta JC en referència als editors Jenkins-Churgin. La música de Sammartini es divideix generalment en tres períodes estilístics: El primer període (1724-1739), és fidel a la tradició de les formes barroques i preclàssiques. El segon període (1740-1758), abandona el barroc i s'adapta plenament al preclassicisme, especialment, en el gènere simfònic. L'últim període (1759-1774), les formes són plenament clàssiques i mostren la influència de les noves tendències musicals. A Sammartini se'l valora, principalment, per la seva música situada a mig camí del barroc i el classicisme, és a dir, la música corresponent als anys 1740-1758. Va morir a Milà el gener de 1775.

OBRA:

Vocal secular:

first performed in Milan, Regio Ducal Teatro, unless otherwise stated
Memet, j-c88 (tragedia, 3), Lodi, 1732, A-HE; ov. ed. B.Churgin, The Symphonies of G.B. Sammartini, i: The Early Symphonies (Cambridge, MA, 1968)
L'ambizione superata dalla virtù, j-c89 (drama, 3, after A. Zeno: Alessandro Severo), 26 Dec 1734
L'Agrippina, moglie di Tiberio, j-c90 (dramma per musica, 3, G. Riviera), 3 Feb 1743
La gara dei geni, j-c91 (componimento drammatico, Riviera), 28 May 1747; 1 aria extant
Ballet music, partly by Sammartini, lost, in: Antigono (pasticcio, arr. M. Chiesa), 26 Dec 1752; Demofoonte (N. Jommelli), 3 Feb 1753; Ciro in Armenia (M.T. Agnesi-Pinottini), 26 Dec 1753; Lucio Vero (Jommelli), 26 Jan 1754; Il trionfo d'amore, 1773 [not attrib. Sammartini]
Campana che suona, glee, SAB, j-c98, ed. T. Warren, A Collection of Catches, Canons, and Glees, i (London, 1762)

Cants.:
Paride riconosciuto, j-c C13, Milan, 1750, lost;
La reggia de' fati (G.E. Pascali), j-c91.1, Milan, 1753, collab. N. Jommelli, F-Pn [as Serenata, Acts 1–2];
La pastorale offerta (Pascali), j-c91.2, Milan, 1753, collab. Jommelli, Pn [as Serenata, Act 3];
Iride (F.A. Mainoni), j-c C16, Milan, 1772, lost

Arias:
Chiusi i lumi cheto giace, S, 2 vn, va, bc, j-c93, F-Pc;
Deh spiegate quel affanno, S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c94, Pc;
Fieri venti già soffiano, S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c96, D-KA;
Non così rapido scende dal monte, S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c92, F-Pc;
Non hà dolor più rio, A, 2 vn, va, bc, j-c95, B-Bc;
Se voi che serva almen, S, 2 vn, va, bc, j-c97, Bc

Terzetto:
Perché sì lento il giorno, 3 S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c99, F-Pc

Vocal religiosa:

Orats:
1 aria, lost, in La calunnia delusa (G. Machio), j-c C18, Milan, 1724;
Gesù bambino adorato dalli pastori, j-c116, Milan, 11 Jan 1726, 1 aria extant;
L'impegno delle virtù (T.A.Ricchini), j-c C19, lost

Others:
Ky–Gl, j-c100;
Ky, j-c101;
Gl, j-c102;
Cr, j-c103;
2 lits, j-c109–10;
Mag, j-c111, ed. M. Alberti (London, 1972);
2 TeD, j-c114–15, 1 dated 1771;
Beatus vir, j-c104;
2 Dixit Dominus, j-c105–6;
2 Laudate pueri, j-c107–8;
Miserere, j-c112, 1750;
Nisi Dominus, j-c113;
other works not evaluated

8 Lenten cants.:
Il pianto di S Pietro, j-c117, 5 March 1751;
Il pianto delle pie donne, j-c118, 12 March 1751, ed. in RRMCE, xxxiv (1990);
Il pianto degli angeli della pace, j-c119, 19 March 1751;
Pianto di Maddalena al sepolcro, j-c120, 26 March 1751;
Maria addolorata, j-c121, 2 April 1751;
Gerusalemme sconoscente ingrata, j-c122, 9 March 1759;
L'addolorata divina madre, j-c123, 6 April 1759, ed. in Vaccarini;
Della Passione di Gesù Cristo, j-c124, 14 March 1760
11 contrafacta, j-c B1–11; no.1 ed. J. Corfe, Sacred Music (London, c1800), Eng. text; no.3 also in CH-SAf with different text

Doubtful:
The Lord is righteous (contrafactum), ed. J. Corfe, Sacred Music (London, c1800);
2 masses;
2 Ky–Gl–Cr;
Ky; 2 Cr;
2 lits;
Mag;
Miserere;
Tantum ergo

Lost:
40 sacred cants.;
Mag, Prague, 1738;
Stabat mater, Milan, 1762

Instrumental:

Orch:
Extant works:
142 syms. (incl. 75 doubtful and spurious; 5 lost);
30 concs. (4 spurious, 9 doubtful);
12 concs., vn, orch; conc., 4 vn orch;
2 concs., fl, orch; conc., 2 ob, 2 vn, orch;
conc., 2 ob, vn, orch;
8 orch concertinos (incl. 1 doubtful, 1 lost);
4 marches and minuets. Principal MS sources CZ-Pnm; D-KA; F-Pc, Pn; S-Skma;

Chbr:
Extant works:
6 qnts, 3 vn, va, b, 1773, ed. in Cattoretti (1991–2);
29 qts (incl. 6 solo concertinos, 5 dated 1763–7, and 6 quartetti dated c1771), 3 vn, vc/b, or fl, 2 vn, vc/b, or 2 vn, va, vc/b; c170 trios (incl. 24 doubtful, 17 lost), 17 more not evaluated, most for 2 vn, bc;
8 sonatas, fl (incl. 2 doubtful);
10 sonatas, vn (incl. 1 doubtful);
6 sonatas, hpd, vn; 8 sonatas, vc (incl. 2 doubtful);
c40 sonatas, hpd/org (many doubtful);
28 sonatas, 2 fl/vn (most doubtful);
2 sonatas, mand (not yet evaluated)

Doubtful and spurious:
Sonata no.3, 2 vn, bc, in Six Sonatas … by Lampugnani and St Martini, op.1 (London, 1744), same as no.1 in Six Sonatas (Edinburgh, c1760), attrib. Lampugnani (c1745);
Six Sonatas … St Martini, Brioschi and Other Masters, 2 vn, bc, 3rd set (London, 1746);
Six Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.4 (London, 1748);
A Second Set of Six Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.7 (London, 1757);
Sonata, hpd, no.7 (D), in XX sonate, op.2 (Paris, 1760);
Six Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.V[II] (London, c1760);
Six Sonatas, 2 vn, bc (Edinburgh, c1760);
Six Easy Solos, fl/vn, bc (London, 1765);
Sonata, hpd, no.5 (F), in Raccolte musicale, op.5 (Nuremberg, 1765);
A Favourite Lesson (G), hpd (London, c1775), except third movement;
Sonata, G, vc, bc, by M. Berteau (see Adas)



Parlem amb veu pròpia...

Afirmar que Giovanni Battista Sammartini va ser un clàssic és, potser, una bona forma de vendre'l ja que literalment així va ser. Germà del també compositor Giuseppe Sammartini, i des de la seva inamovible seu a Milà, va esdevenir tot un referent per la formació d'allò que avui dia aglutinem solemnement a refugi del classicisme musical. Experimental i visionari, la seva música, especialment en nom de les seves quantioses simfonies, van fer evolucionar la història i el van situar a metres o a quilòmetres més enllà dels de la seva generació, més estancats i protegits per un model barroc consolidat i atractiu però creativament esgotat. Així ho va entendre Sammartini que va percebre intel·ligentment el canvi de rumb que s'aproximava i va decidir avançar-se en el temps i pocs anys abans que les potents escoles de Mannheim primer i Viena després, marquessin les pautes i els procediments. D'aquesta forma, i possiblement sense saber-ho o assumir-ho del tot, Sammartini es va convertir en un dels màxims exponents de la història musical del segle XVIII. Obertures i Simfonies són quasi sinònims durant la primera meitat del segle d'or de les llums, per tant, el patró d'ambdós conceptes parteix d'una mateixa realitat musical. És a dir, tres moviments, en la fórmula per tots coneguda ràpid-lent-ràpid (o minuet) que Sammartini explota fins a transformar-la en una característica comuna i endèmica del classicisme i que tants autors posteriors, des de Mozart fins a Haydn, explorarien amb alegria i diligència. Tots ells, per tant, van interioritzar, com a pròpies, l'arquitectura d'aquestes simfonies, és a dir i per resumir, de so brillant i transparent, d'efectes rítmics de profunda vitalitat i de variació i contrast, de barreges de longituds i frasejos i del tenir cura de no repetir, en excés i a gran escala, la temàtica principal de la partitura evitant, la inevitable, redundància. Aquests principis musicals, assumits i normalitzats per tants mestres, beuen d'una font comuna l'aigua de la qual, fresca i mediterrània, va tenir el seu origen en una ciutat italiana on un ciutadà, d'arrels franceses i potser inconscient de la història que estava escrivint, va decidir viure-hi plàcida i feliçment!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Sammartini, G.: Symphonies, J-C 7, 9, 14, 15, 33, 36, 37, 39, 65

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris: