diumenge, 11 de gener de 2015

SALVATORE, Giovanni (c.1620-c.1688) - Missa No.3

Parmigianino - La Sagrada Familia con ángeles (c.1524)



Parlem de Pintura...

Girolamo Francesco Maria Mazzola, 'il Parmigianino' (Parma, 11 de gener de 1503 - Casalmaggiore, 24 d'agost de 1540) va ser un pintor manierista italià. Va néixer a Parma on va estudiar amb Correggio, l'estil sensual del qual va adaptar a la seva obra juntament amb el classicisme de Rafael. El 1523 es va traslladar a Roma, des d'on va viatjar a Bolonya el 1527, després del saqueig de la capital per part de les tropes de l'emperador Carles V. A Bolonya va realitzar algunes de les seves obres més refinades, entre elles la Verge amb el nen amb santa Margarida i altres sants (Acadèmia de Bolonya). Va tornar a Parma el 1531 i va començar els frescs de l'església de Santa Maria della Steccata, que va deixar inacabats. La Verge del coll llarg (1535, Galeria dels Uffizi, Florència) i Cupido tensant l'arc (Kunsthistorisches Museum, Viena) estan entre les seves obres principals. També va destacar com a pintor de retrats i gravador. Va realitzar una sèrie d'esbossos i estudis per als retrats de Cristòfor Colom i Américo Vespucio així com del seu Autoretrat (1524, Kunsthistorisches Museum, Viena). Dins d'aquesta línia, al Museu del Prado de Madrid es conserven Pedro María Rossi, o Roscio, comte de sant Segon (c.1533) i Camilla Gonzaga, comtessa de sant Segon, i els seus fills (c. 1533). Va morir a Casalmaggiore l'agost de 1540.




Parlem de Música...

Giovanni Salvatore (Castelvenere, c.1620 - Nàpols, c.1688) va ser un compositor i organista italià. Alumne probable de G.M. Sabino i Erasme Bartoli al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, va rebre formació en orgue i composició. Pocs anys més tard es va convertir en sacerdot abans d'assolir el càrrec d'organista, el 1641, a l'Església de Santi Severino e Sossio de Nàpols. També va accedir al càrrec d'organista i mestre de capella de la Basilica di San Lorenzo Maggiore de Nàpols. Entre els anys 1662 i 1673 va ser professor al Conservatori della Pietà dei Turchini. Pocs anys abans de la seva mort, va assolir el càrrec de rector i mestre de capella del Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo on va coincidir, probablement, amb Alessandro Scarlatti. Va morir possiblement a Nàpols en una data desconeguda.

OBRA:

Vocal secular:

Non sia mai;
S’inganna il mio pensiero;
All’hor che Tirsi, secular arias, 1v, bc;
also attrib. D. Salvatore

Vocal religiosa:

2 ps, 5vv, 16451;
Missa defunctorum, 4vv, org;
Mass and Vespers, 4vv;
3 masses (1 dated 1640), 4vv, 2 vn, org;
Introits, 4 choirs;
Mag, 5vv, 2 vn;
2 lit, 5vv, 2 choirs, 1 with 2 solo vv
Audite coeli, 4 choirs;
Beati omnes, 5vv;
Canticum trium puerorum, 4 choirs, 2 vn, 1657;
Confitebor, 2 choirs;
Credidi, 4 choirs;
Exurgat Deus, 6vv;
In monte Oliveti;
Laudate pueri, 5vv, vns;
Nisi Dominus, 5vv;
O quam dulcis, 3vv, org;
Portae coeli, 9vv, insts;
Salve regina, 5vv, 2 vn;
Stabat mater dolorosa, 5vv, org
Other masses, introits, responsories, motets, psalms, hymns

Instrumental:

Keyboard:
Ricercari a 4 voci, canzoni francesi, toccate e versi per rispondere nelle messe con l’organo al choro, libro I (Naples, 1641); H
2 ricercares a 2, 1665-5
Capriccio del primo tono, 2 correnti, durezze e ligature, 2 toccate; H

Literatura:

Breve regola per rispondere al choro, to the third printing of G.B. Olifante’s Porta aurea sive directorium chori (Naples, 1641).

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Giovanni Salvatore (c.1620-c.1688) - Altres: Giovanni Salvatore (c.1620-c.1688)



Parlem amb veu pròpia...

Giovanni Salvatore va ser, juntament amb altres autors, el nexe entre la cultura musical de Frescobaldi i la seva generació i el naixement de l'escola napolitana de música encarnada en la veu d'Alessandro Scarlatti. Aquest, tot i que no està documentat, és possible que coincidís amb Salvatore al Conservatori de Nàpols on era professor. Actualment, ens resulta complicat documentar la història d'un Salvatore que pel que diuen les cròniques va ser molt respectat pels seus coetanis. Una incògnita més en una vida que només podrem contextualitzar musicalment i en veu de les, fins ara, poquíssimes edicions que exploren el seu univers. Una d'aquestes, la més important pel volum recuperat, posa veu a la música d'orgue instrumental i al cant pla de l'ordinari de 3 misses. Obres publicades a Nàpols per Salvatore en un primer llibre de 1641 en què hi trobarem 'Ricercari a quattro voci, canzoni francesi, toccate, et versi'. Salvatore, tot i que afirma en aquesta col·lecció la seva intenció de publicar un segon llibre, no va poder dur a terme el seu propòsit degut, probablement, a la terrible plaga que va assolar la regió el 1656. Amb dedicatòria expressa per Adriana Basile, una compositor i cantant, Salvatore escriu la seva música d'orgue en un estil proper al de la generació que l'antecedeix. Les misses, de la que recuperarem la Missa No.3 per a cant pla i orgue, segueixen un patró idèntic i totes elles prescindeixen del Credo. Cant gregorià amb alternança d'orgue en una forma musical característica del renaixement i del barroc italià. Personalment, com ja he comentat en diverses ocasions, l'addicció que sento pel cant gregorià amb l'alternatim d'orgue és incurable per tant aquestes misses gaudiran sempre d'un lloc reservat en aquest espai!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Salvatore : Ricercari, a quattro voci, canzoni francesi, toccate, et versi

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: