dissabte, 24 de gener de 2015

RÓZSAVÖLGYI, Márk (1789-1848) - Ballroom Dances

Rafael Benjumea - Baile en una venta (1850)
Obra de Rafael Benjumea (c.1825-1887), pintor espanyol (1)



- Recordatori de Márk Rózsavölgyi -
En el dia de la commemoració del seu 167è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Rafael Benjumea (Sevilla, c.1825 - Madrid, 1887) va ser un pintor espanyol. Se sap que va realitzar els seus estudis a l'Escola de Belles Arts de Santa Isabel d'Hongria de Sevilla, el 1845, on va ser protegit pel Duc de Montpensier. Es va especialitzar en pintura d'història i temes costumistes, destacant els seus quadres d'interiors que recullen esdeveniments històrics del moment, com La presentació de donya Maria Isabel d'Orleans i Borbó, Presentació i bateig de la infanta Isabel o Presentació i bateig d'Alfonso XII. Alguns d'ells els va realitzar, com a pintor de cambra, per encàrrec directe de la reina Isabel II. Va participar en les Exposicions Nacionals de Belles Arts des del 1856 fins el 1864 amb nombrosos retrats i alguns esbossos i quadres de composició. Va morir probablement a Madrid el 1887.

Font: En català: No disponible En castellano: Rafael Benjumea (c.1825-1887) In english: Rafael Benjumea (c.1825-1887) - Altres: Rafael Benjumea (c.1825-1887)



Parlem de Música...

Mark Rózsavölgyi (Balassagyarmat, 1789 - Pest, 23 de gener de 1848) va ser un violinista i compositor hongarès. Fill d'un comerciant jueu pobre anomenat Rosenthal, va començar els seus estudis de violí a l'edat de 8 anys. Després d'un temps a Nyitra (ara Nitra, Eslovàquia) i Pozsony (ara Bratislava), se'n va anar a Praga, on va estudiar música i cal·ligrafia. El 1808 es va traslladar a Pest, on va treballar com a conservador de llibres d'un majorista. El mateix any es va presentar en públic amb un recital de violí, interpretant obres de Kreutzer i composicions pròpies en un estil tradicional hongarès. A partir d'aquest primer èxit, es va dedicar a la música. El 1809 es va incorporar a la segona companyia de teatre hongarès de Pest com a violinista, i poc després es va convertir en el seu director musical. Els anys 1819-1821 va treballar com a violinista en el teatre de Temesvár (ara Timişoara, Romania). Entre els anys 1821 i 1833 va viure a Baja, on va dirigir la seva pròpia orquestra durant el Carnaval. A partir del 1833 va viure a Pest, on va ser nomenat, el 1837, violinista principal de l'orquestra del Teatre hongarès. Durant la dècada del 1840, Rózsavölgyi va fundar la seva pròpia banda tot i que la seva precària salut no va permetre-li dur a terme gaires actuacions. Va morir a Pest el gener de 1848.

OBRA:

Instrumental:

6 magyar nóták [6 Hungarian Tunes], 2 vn, vc (1811);
Dietai magyar nóta [Hungarian Tune for the Diet] (1826);
Eredeti magyar nóták [Original Hungarian Tunes] (1826, 1830);
6 bácskai magyar nóták [6 Hungarian Tunes from the Bácska] (1826);
4 magyar nóták [4 Hungarian Tunes], 1/2 vn (1828);
6 eredeti magyar nóták [6 Original Hungarian Tunes] (1831);
2 parádi magyar nóták [2 Hungarian Parade Tunes] (1831);
Nemzeti nóták [National Tunes], 3 vols. (1833–4);
Magyar nóták [Hugarian Tunes] (1835);
Emlékhangok [Sounds of Remembrance], pf/vn (1836);
Nemzeti örömhangok a Pesti magyar színház megnyitása emlékére [National Sounds of Jubilation in Remembrance of the Opening of the Hungarian Theatre, Pest] (1837)
2 magyar nóta [2 Hungarian Tunes] (1840);
Első magyar társas táncz [First Hungarian Round Dance] (1842);
Keleti reményhangok [Eastern Sounds of Hope] (1842);
Virradó [Daybreak] (1842);
Kisded-ápoló körmagyar [Children Nursing, Hungarian Round Dance] (1842);
Kesergő [Lament] (1843);
Köri körmagyar [Hungarian Round Dance for the National Circle] (1843);
Remény és Szerelem [Hope and Love] (1843);
Kedvenc [Favourite] (1843);
Országgyűlési körtánc [Parliamentary Round Dance] (1843);
Emlék [Souvenir] (1843);
Emlék Nógrádra [Souvenir of Nógrád] (1844);
Honfi szerelme [Patriotism] (1844);
Névnapi magyar [Hungarian Nameday Dance] (1844);
Kedély [Spirit] (1844);
Honderü [Gaiety of the Fatherland] (1844)
Iparvédő [Industry-Protecting] (1844);
Beszállásozás [Quartering] (1845);
Ugrós [Jumping Dance] (1845);
Koszorú magyar társas tánc [Wreath, Hungarian Round Dance] (1845);
Társalgó magyar társas tánc [Conversation, Hungarian Round Dance] (1845);
Ünneplő [Celebrating] (1846);
Vig szeszély, csárdás [Jolly Caprice-Csárdás] (1846);
Serkentő [Stimulating-Csárdás] (1846);
Sarolta csárdás [Charlotte-Csárdás] (1846);
Ój évi ajándék [New Year's Present] (1846);
Üdvözlő [Greeting] (1846);
Vigadó [Rejoicing] (1846);
Ellenzéki kör-magyar [Oppositionist Hungarian Round Dance] (1847);
Hazai hangok [Home Sounds] (1847);
Honleányi hangok [Patriotic Women's Sounds] (1847);
Halljuk [Hear, hear!] (1847);
Honfihűség [Patriotic Fidelity] (1847);
Név napi hangok [Nameday Sounds] (1847)
Rózsavölgyi Márk hátrahagyott magyarjai [M. Rózsavölgyi's Posthumous Hungarian Tunes], pf, ed. E. Bartay (1860)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible - In english: Márk Rózsavölgyi (1789-1848) - Altres: Márk Rózsavölgyi (1789-1848)



Parlem amb veu pròpia...

Rózsavölgyi va ser un compositor hongarès situat en les proximitats de la generació immediatament posterior encarnada a Hongria per Erkel i a la resta d'Europa per Liszt. De fet ambdós autors, Erkel en les seves òperes i Liszt en algunes de les seves rapsòdies, adapten algunes de les melodies d'aquest famós compositor hongarès. I dic famós perquè realment ho va ser i especialment en les classes socials més baixes, les mateixes que coneixia fruit de la seva joventut difícil. De fet, Rózsavölgyi va ser el primer autor vingut del no res que va assolir l'èxit a Hongria i ho va fer, principalment, en nom de dos gèneres tan coneguts a Hongria com desconeguts a casa nostra, els verbunkos i les csárdás. Danses folklòriques hongareses molt arrelades en el segle XIX però que també han perdurat fins els nostres dies. De format aparentment simple, les danses parteixen d'un model cíclic, és a dir, repetitiu que a efectes pràctics és ideal per a ballar. Si bé aquesta simplicitat va despertar recels acadèmics, el cert és que el global de la població, indiferent als purismes dels crítics, les van adoptar massivament per a tots tipus de celebracions. Exemples com els d'avui, en nom de melodies com la Mazurka, Elso magyar tarsas tancz, Halljuk i altres, i en la seva reducció per a quartet de corda, ens permeten fer-nos una idea del perquè els hongaresos, i Hongria en general, es van rendir al simpàtic compositor jueu!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Rozsavolgyi: Ballroom Dances

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: