dimecres, 14 de gener de 2015

KRAFFT, François Joseph (1727-1795) - Levavi oculos meos

Francesco Solimena - Immacolata
Obra de Francesco Solimena (1657-1747), pintor italià.



- Recordatori de François Joseph Krafft -
En el dia de la commemoració del seu 220è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Francesco Solimena, anomenat també l'Abat Ciccio, (Canale di Serino, 4 d'octubre de 1657, Nàpols, 3 d'abril de 1747) va ser un pintor italià barroc. Considerat un dels artistes que millor van encarnar la cultura tardo-barroca a Itàlia, Solimena es va formar al taller del seu pare Angelo, a Nocera, on vivia la seva família. Va rebre la influència de Francesco Guarino, apropant-se posteriorment a la pintura escenogràfica i fantasiosa de Luca Giordano i a la tenebrositat de Mattia Preti. Les seves obres entre 1670 i 1680, de les que destaquen El Paradís a la catedral de Nocera i la Visió de Sant Ciril d'Alexandria a l'església de San Domenico de Solofra, les va fer en col·laboració amb el seu pare. Les obres executades des de 1680 s'acosten a la pintura naturalista, com els frescs de Sant Giorgio a Salern, o les teles de les Virtuts de la sagristia de San Paolo Maggiore a Nàpols. A la tela de Sant Francesc renúncia al sacerdoci de l'església de Sant'Anna dei Lombardi (1691-1692) és evident la influència de Mattia Preti. El seu estil es consagra amb L'expulsió d'Heliodoro del temple, a l'església del Gesù Nuovo de Nàpols, i amb els frescos de la capella de Sant Filippo Neri a la Chiesa dei Gerolamini. En 1728 va rebre l'encàrrec del cardenal Michele Federico Althann, virrei de Nàpols i bisbe de la ciutat hongaresa de Vác, d'un quadre representant al prelat en l'acte d'oferir a l'emperador d'Àustria Carles VI el catàleg de la pinacoteca imperial (actualment al Kunsthistorisches Museum de Viena), que "va suscitar un veritable entusiasme". Un retorn a la seva obra de joventut es va evidenciar a partir de 1735, com en els quadres realitzats a la Reggia de Caserta per encàrrec de Carles de Borbó. Va treballar per a la majoria de corts europees, però sense moure's gairebé mai de Nàpols. Va morir a Nàpols l'any 1747.




Parlem de Música...

François Joseph Krafft (Brussel·les, bap. 22 de juliol de 1721 - Gent, 13 de gener de  1795) va ser un organista, director i compositor belga. Fill de Jean-Laurent Krafft, músic i artesà del gravat, i de Marie Aubersin, es creu que va estudiar música a la Catedral de Sint-Baafs de Gent abans de viatjar a Itàlia, on possiblement va rebre classes de Durante i a on va guanyar un premi amb el seu motet In convertendo. Tot i aquests inicis prometedors, es coneixen pocs detalls de la seva carrera musical. Es creu que va treballar una temporada (1761-1768) a Brussel·les com a organista, professor i compositor. El 1768 es va casar amb Jeanne Catherine Willems a l'Església de Sant Nicolàs de Brussel·les. El 7 d'abril de 1769 va ser nomenat director musical de la Catedral de Gent, càrrec que va ocupar fins el 23 d'agost de 1794. El seu repertori fou principalment religiós i inclou fins a 6 misses, un rèquiem, himnes, salms i motets. Va morir a Gent el gener de 1795.

OBRA:

Vocal religiosa:

Masses:
d, 8vv, orch;
G, vv, orch;
5vv, org, 1771;
a, 5vv, org, 1776;
d, 4vv, org, 1791;
G, 4vv, orch, 1792
Missa da requiem, 4vv, org, 1765

3 TeD, 8vv, org: C, 1769, D, 1774, d, 1774, all B-Geb
Magnificat sesti toni

Psalms:
7 psaumes de la pénitence, 4vv, orch;
Dixit Dominus, F, vv, orch, 1782, Geb;
Dixit Dominus, C, 6vv, orch, 1789, Geb;
Ecce panis, D, 2 solo vv, orch, 1741, Geb;
In exitu Israel, 8vv, orch, 1794;
Laetatus sum, G, 4vv, orch, 1789, Geb;
Laudate pueri, E , 4vv, org, orch, 1782, Geb;
Laudate pueri, D, 4vv, orch, 1791, Geb

Motets:
Ave regina;
Ave verum;
Beatus vir, D, 4vv, orch, 1777, Geb;
Commendationes animae, 1766;
In convertendo, 4vv, orch;
O sacrum convivium, F, 2 solo vv, orch, 1792, Geb;
O sacrum convivium, D, 8vv, orch, 1792, Geb;
O salutaris, F, 5vv, orch, 1792, Geb;
Quem admodum, 2 solo vv, orch, Bc;
Quis sicut Dominus, G, 5vv, orch, 1786, Geb;
Super flumina Babylonis, 5vv, orch

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Frans Josef Krafft (1727-1795) - Altres: Frans Josef Krafft (1727-1795)



Parlem amb veu pròpia...

François Joseph Krafft va ser un músic i compositor de la desconeguda generació clàssica flamenca. A Brussel·les però especialment a la Catedral de Sant Bavó de Gent, on es conserven la majoria de les seves obres, va fer-hi vida i professió tot i l'escassedat de detalls científics i concrets dels seus moviments. El que si sabem és que la seva va ser una de les famílies musicals més importants del seu territori. D'entrada, de la mà del seu pare, Jean-Laurent Krafft, un mestre del gravat, poeta i músic la funció del qual fou més divulgativa que creativa. Més important va ser el seu cosí François Krafft, un clavecinista i compositor que va compondre nombrosa música religiosa però també instrumental. Entre ambdós, hem de situar al nostre protagonista la importància del qual radica en el seu llenguatge estètic molt proper a la Itàlia napolitana. Abandonat i en silenci quasi bé des del dia de la seva mort, la humanitat ha necessitat més de 200 anys per decidir-se a iniciar el camí que ens ha endinsat sinuosament al seu bosc, un ecosistema de música religiosa sorprenent. I no caldrà adornar la seva música amb dolça poesia i persuasiva retòrica ja que per sí mateixa, en veu del motet Levavi oculos meos per a solistes, cor i orquestra, serà més que suficient com per enamorar-se'n immediatament. Un motet de la dècada del 1760, aquesta obra ens situa a Krafft en ple context italià i allunyat de l'estil francès que de ben segur coneixia de primera mà. Proper a GaluppiDurantePergolesi però fins i tot al Haydn més primerenc, la compenetració dels solistes amb el cor i la instrumentació és elegant i amb criteri, amb moments de solemnitat i altres de recolliment, que inesperadament ens situen al flamenc Krafft en escena d'una forma agradablement espectacular!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Frans Joseph Krafft – De Profundis, Levavi oculos meos

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: