dissabte, 17 de gener de 2015

FERRER, Josep (1745-1815) - Sonatas para clave

Jose Ferrer - Bodegón de frutas y florero de cristal (1781)
Obra de José Ferrer (1746-1815), pintor espanyol (1)



- Recordatori de Josep Ferrer -
En el dia de la commemoració del seu 200è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

José Ferrer (L'Alcora, 1746 - L'Alcora, 1815) va ser un pintor espanyol. Fill de Vicente Ferrer, pintor de ceràmica de la Reial Fàbrica de l'Alcora, el 1767 va entrar com alumne a la recentment creada Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. El 1780 va obtenir el premi Estudi de Flors, atorgat per l'esmentada acadèmia. Posteriorment, va tornar a la seva localitat natal i el 1795 és nomenat acadèmic de Sant Carles. Quatre anys després va ser ascendit a director de la Reial Fàbrica de L'Alcora. Va ser autor de gerros de petit format i de cistelles de flors realitzades amb tècnica abreujada i delicadesa rococó. El Museu del Prado conserva dos bodegons que van obtenir el 2006 formant part de la col·lecció Naseiro. Tots dos presenten característiques típiques dels bodegons de finals del segle XVIII, com el fons blavós o la textura porcellanosa de les fruites. Ferrer va morir a L'Alcora el 1815.

Font: En català: No disponible En castellano: José Ferrer (1746-1815) In english: No disponible - Altres: José Ferrer (1746-1815)



Parlem de Música...

Josep Ferrer i Beltran (Mequinensa, 1745 - Oviedo, 16 de gener del 1815) va ser un religiós organista i compositor. Fill de Gaietà Ferrer (de la Palma d'Ebre) i de la mequinensana Teresa Beltran, la seva formació musical i sacerdotal es va fer a Catalunya, on també va ser ordenat capellà el 21 de novembre del 1770. Va ocupar el càrrec d'organista a la Col·legiata Santa Maria de Valldeflors de Tremp i a la Catedral Nova de Lleida durant 10 anys (5 de juny del 1767-1777) i, possiblement en aquest període, va tenir com a deixeble el futur mestre de capella de la catedral de Lleida, el vilosellenc Joan Prenafeta i Puig (1752-1833). El 21 de novembre del 1777 va ser elegit organista de la Catedral de Santa María la Real de Pamplona, i al cap d'una desena d'anys, a l'octubre del 1786, ho va ser de la Catedral de San Salvador d'Oviedo, càrrec que va mantenir durant la resta de la seva vida. En la seva estada a la capital asturiana, va fer amistat amb Jovellanos. Juntament amb Juan Páez Centella, va compondre, el 1789, el Premio a la sabiduría en ocasió que Jovellanos fos fet Ministre de Gràcia i Justícia. També fou autor de música de ball, així com de peces per a orgue. Per a pianoforte o clavicèmbal va fer algunes sonates bipartides i monotemàtiques i, també, va escriure música per a fortepiano i violí. A l'arxiu musical del Santuario de Nuestra Señora de Arantzazu es conserva una Missa a quatre veus de Josep Ferrer, i una Pastorel·la que també podria ser seva i a l'arxiu parroquial de Vall-de-roures es conserva una col·lecció de tretze sonates en el recull Manuscrito musical de Valderrobres. Ferrer va morir a Oviedo el gener de 1815.

Font: En català: Josep Ferrer (1745-1815) En castellano: Josep Ferrer (1745-1815) In english: No disponible - Altres: Josep Ferrer (1745-1815)



Parlem amb veu pròpia...

La història musical espanyola és singular en el sentit que tenim períodes ben coneguts, per exemple quan parlem de l'època daurada del renaixement amb autors com De Victòria, Morales i Guerrero, o quan situem en context autors del XIX-XX com Albeniz, Granados, o l'internacional Pau Casals. Tanmateix, hi ha una etapa fosca i malauradament esbiaixada que distorsiona una realitat més daurada del que pot semblar. Parlem de l'Espanya del segle XVIII, una història musical que sovint delimitem a l'entorn d'un nombre molt reduït de compositors com De Nebra, Soler o Baguer per citar els més coneguts i de procedència 'nacional' ja que d'altres com Domenico Scarlatti, Corselli o Brunetti, per circumstàncies, també reconeixem com a propis. El cert és que la base cartogràfica és tan precària que la mesura del territori no és, ni de bon tros, com el mapa que ens dibuixen ja que Espanya va ser una potència musical de primera magnitud, fins i tot en el convuls segle XVIII. Autors com els següents en són l'exemple:

Melchor López,
Vicente Basset,
Francisco Hernández Illana,
José Herrando,
Diego Pérez de Camino,
Antonio Rodil,
Joaquín Asiain Bardají,
Francisco Antonio Gutiérrez,
Juan Páez Centella,
José Nonó,
José Palomino,
José María Reynoso,
Josep Teixidor,
Mariano Cosuenda,
Josep Gallés,
Joaquín Laseca,
Francesc Mariner,
Juan Oliver Astorga,
Francesc Queralt,
Bernat Bertran,
Joan Prenafeta i Puig,
... i un llarguíssim etcètera.

Queda clar, observant alguns dels testimonis musicals d'aquest país, la ingent tasca pendent de recuperació històrico-musical. Curiós és destacar que de la majoria dels autors que hem citat se'n conserven partitures en bon estat, algunes d'elles fins i tot editades i publicades. Malauradament, la cultura ambiental, social i musical no afavorirà el renaixement de tants músics oblidats i silenciats. En qualsevol cas, avui un d'ells serà protagonista i si bé pocs de nosaltres n'havíem sentit a parlar, el seu llibre d'estil ens resultarà agradablement familiar. Efectivament, Josep Ferrer, de qui avui en commemorem el 200è aniversari de decès, va ser un organista molt admirat al seu temps que va enlluernar diverses catedrals espanyoles, des de Tremp, passant per Lleida i acabant a Oviedo, ciutat on va explotar creativament. Bon amic de l'il·lustrat Jovellanos, Ferrer va compondre abundant música religiosa i instrumental, destacant algunes de les seves partitures per a pianoforte o clavecí. Proper a la filosofia dominant de Scarlatti i Soler, les 13 sonates per a clavecí d'aquesta edició s'han recuperat d'un manuscrit original preservat a Valderrobres. De lectura expressiva i transparent, la interpretació impol·luta i precisa ens permet admirar, realment, la bellesa consubstancial de cadascuna d'elles. Probablement ens deixaran bocabadats si en la nostra particular història musical Scarlatti i Soler hi viuen còmodament ja que el bon amic Ferrer, a qui no confondrem amb el també pintor José Ferrer (1746-1815), passarà a ser un imprescindible del repertori clavicembalista del fascinant, i encara per redescobrir, segle XVIII hispànic!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: José Luis González Uriol (clave)
LAQUINTADEMAHLER: Sonatas para Clave. Josef Ferrer
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible

Sonatas para Clave. Josef Ferrer

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

9 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. BRAAAVOOO!!! (por la reivindicativa entrada de hoy)
    Curiosamente, la música de Josep Ferrer fue una de las primeras cuya interpretación tuve la oportunidad de escuchar "en vivo", precisamente en un concierto del Sr. González Uriol... en 1980!!! Y contribuyó a que se asentase mi afición por la música.
    Muchas Gracias Pau!
    (Y perdón por este súbito ataque de nostalgia)
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Frantisek!

      La verdad, debería pedir perdón por todos los compositores que no he citado, que son muchos más que los de esta lista. En fin, si nuestra conciencia pudiera por un día conectarse con toda la música que tenemos por descubrir probablemente moriríamos colapsados de placer. En fin, solo nos queda levantar la voz para que poco a poco, como en el caso de Ferrer, podamos ir recuperando el tesoro que tenemos!

      Los ataques de nostalgia, si nos llenan de alegría, siempre son saludables!
      Salut!
      Pau

      Elimina
  3. Amigo Pau muchas gracias por esta deliciosa joya musical.
    Un abrazo
    Milton

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un placer Milton! Que podamos disfrutarla muchos años más!

      Abrazo!
      Pau

      Elimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Hola, puede volver a subir este magnifica música, gracias.

    ResponElimina