dilluns, 12 de gener de 2015

DUPHLY, Jacques (1715-1789) - Pieces de clavecin

Rosalba Carriera - Apollo (1743)
Obra de Rosalba Carriera (1675-1758), pintora italiana (1)



- Recordatori de Jacques Duphly -
En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Rosalba Giovanna Carriera (Venècia, 12 de gener de 1675 - Venècia, 15 d'abril de 1758) va ser una pintora italiana. Nascuda a Venècia, Carriera va ser una prominent i molt admirada artista del rococó italià. La seva família, de classe baixa, va incitar-la en la pintura tot començant la seva carrera artística realitzant patrons d'encaix per a la seva mare. Amb la popularitat del tabac en pols o rapé, va començar a pintar miniatures per a les tapes de les capsetes de rapè, i va ser la primera pintora que va usar ivori amb aquest propòsit. Gradualment, es va iniciar en la tècnica del retrat, sent pionera en l'ús exclusiu del pastel. Els visitants estrangers adinerats que van visitar Venècia, van admirar la singular obra de Carriera. Entre els retrats d'aquest primer període, es troben els de Frederic IV de Dinamarca, o Les 12 dames més belles de la cort veneciana. El 1705, va ser acceptada com accademico di merito per l'Acadèmia de Sant Lluc romana, un títol reservat als pintors no romans, amb la miniatura sobre ivori Fanciulla con colomba, gràcies també a un intermediari, el seu amic Cristiano Cole. El 1720 és admesa a l'Acadèmia de Bolonya. El 1721, durant el seu primer viatge a l'estranger, els seus retrats van despertar gran interès. Mentre estava a París, com a convidada del gran aficionat i col·leccionista d'art, Pierre Crozat, va pintar a Watteau, tota la noblesa i la reialesa, des del rei i el regent fins a la jerarquia inferior, i va ser triada membre de l'Acadèmia Francesa per aclamació. També va conèixer a Jean-Étienne Liotard i Maurice Quentin de la Tour. El seu cunyat, l'admirat pintor Antonio Pellegrini, es va casar amb la seva germana Angela, que també residia a París en aquells anys. Va tornar a Venècia el 1721 abans de visitar Mòdena el 1723, on va retratar la Família d'Este. També va estar a Parma, va ser hoste dels comtes Lantieri de Goritzia i, el 1730, va viatjar a la Cort de Viena on va retratar diversos membres de la família reial. Va ser rebuda amb entusiasme per governants i cortesans. Va visitar Polònia, on va ser professora de la reina. Des d'allà va tornar a Venècia on va seguir rebent innombrables encàrrecs. Els darrers anys va patir ceguesa i va morir en soledat, sense descendència i família, a Venècia l'abril de 1758.




Parlem de Música...

Jacques Duphly (Rouen, 12 de gener de 1715 - París, 15 de juliol de 1789) va ser un organista, clavicembalista i compositor francès. Va estudiar a la Catedral Notre-Dame d'Évreux sota la supervisió de François d'Agincourt. Amb només 19 anys va accedir al càrrec d'organista de l'Església Saint-Éloi de Rouen. El 1740 va assolir el càrrec de segon organista a la Catedral Notre-Dame d'Évreux, allà on havia estudiat de jove. El 1742 va renunciar al càrrec d'organista, que va cedir al compositor Friedrich Wilhelm Marpurg, per concentrar-se en la interpretació amb el clavecí, instrument de moda a França. Ben aviat la seva fama amb aquest instrument es va estendre per París rebent encàrrecs de la noblesa de la ciutat. Durant el període comprès entre els anys 1744 i 1768 va publicar fins a quatre llibres amb nombroses partitures per a clavecí. Només un d'aquests llibres va incloure acompanyament de violí. Pel que sembla, els darrers anys va viure en silenci, sense escriure música ni aparèixer en públic. Fins i tot, no va respondre a la petició del francès Jean-Jacques Rousseau quan li va demanar un article relacionat amb el clavecí pel seu monumental Dictionnaire de musique (1767). Del total de la seva col·lecció musical, actualment es conserven 52 partitures, totes elles per a clavecí. Duphly va morir a París el juliol de 1789.

OBRA:

Edition: Jacques Duphly: Pièces pour clavecin, Le pupitre, i, ed. F. Petit (Paris, 1967)
printed works published in Paris unless otherwise stated

Instrumental:

Kbd:
Pièces de clavecin (1744/R);
Second livre de pièces de clavecin (1748/R), as A Collection of Lessons for the Harpsichord (London, 1764);
Troisième livre de pièces de clavecin (1756/R), 3 pieces ed. J. Volant-Panel (Paris, 1961);
Quatrième livre de pièces de clavecin (1768/R), from which La de Drummond, arr. 1v, hpd as Rondeau gracieux, in Collection lyrique (1774)

Literatura:

Figured bass method, 1765, attrib. Duphly by R. Fitzwilliam, GB-Cfm
Some anon. kbd pieces in F-Pn D.8170 (incl. L’orageuse, ed. in Jean-Philippe Rameau: Oeuvres complètes, ed. C. Saint-Saëns and others, i, Paris, 1895) may be by Duphly

Font: En català: No disponible En castellano: Jacques Duphly (1715-1789) - In english: Jacques Duphly (1715-1789) - Altres: Jacques Duphly (1715-1789)



Parlem amb veu pròpia...

Jacques Duphly, un personatge afable però introvertit, va ser un francès que va dedicar la primera part de la seva vida a l'orgue, instrument amb el que va il·luminar les catedrals i esglésies de Rouen i rodalies. Estancat en aquest propòsit inicial, va decidir explorar el clavicèmbal, un instrument la sonoritat delicada del qual estava causant furor en les altes esferes polítiques, socials i reials de la capital francesa. Observador, Duphly va decidir especialitzar-se en l'art de la tecla de corda polsada per fer-se un nom a París. Allà va ràpidament captivar el seu públic i va exposar les seves creacions en quatre llibres (1744, 1748, 1756 i 1768) amb obres de magnituds i registres diferenciats i amb personalíssims noms com La Vanlo, en honor a l'esposa del pintor Charles Van Loo, o La Villeroy, en record a la duquessa Villeroy, entre altres. Proper a Rameau, les seves Pieces de Clavecin, de les que escoltarem la Forqueray (3e Livre), la Millettina (1e Livre), la Chaconne (3e Livre), la De Belombre Vivement (3e Livre) i la Felix Noblement (2e Livre), diversifiquen el llenguatge del seu col·lega francès per explorar nous arguments de melodies clarament rococós i del gust aristocràtic i d'una bellesa encantadora. Alhora, la interpretació, tot un repte que exigeix precisió i sentiment, en el clavicèmbal històric del Castell d'Assas és de tant bon gust que no queda altre remei que rendir-se a l'evidència i a la dolça benevolència del clavecí, l'inseparable amic de Jacques Duphly!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Elisabeth Joyé (clavecin)
CPDL: No disponible.
SPOTIFY: Elisabeth Joyé – Duphly: Pièces de clavecin

Duphly: Pièces de clavecin

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Your kindness is appreciated.
      Thanks!

      Elimina