dimarts, 20 de gener de 2015

CANNABICH, Christian (1731-1798) - Les Fêtes du Sérail

David Roberts - The Hypostyle Hall of the Great Temple at Abu Simbel, Egypt (1849)
Obra de David Roberts (1796-1864), pintor escocès (1)



- Recordatori de Christian Cannabich -
En el dia de la commemoració del seu 217è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

David Roberts (StockbridgeEdimburg, 24 d'octubre de 1796 - Londres, 25 de novembre de 1864) va ser un pintor romàntic escocès conegut per les seves aquarel·les i gravats representant els monuments egipcis i espanyols. Va néixer en un suburbi d'Edimburg i els seus inicis com a artista van ser modestos: pintor de parets i escenògraf. No obstant això, la tasca de crear telons amb paisatges i arquitectures li va permetre dominar la perspectiva. El 1832-33, Roberts va travessar Espanya i va arribar fins a Tànger, prenent múltiples apunts que de tornada a Londres serien plasmats en litografies per altres artistes. Roberts realçava els racons que veia, mitjançant alteracions d'escala i sumant vegetació i altres elements que aportaven un toc romàntic i pintoresc a llocs ja de per si evocadors. Les imatges d'Espanya difoses per Roberts van aconseguir gran èxit i van imposar una imatge novel·lesca i exòtica d'Andalusia, igual que va fer la novel·la Carmen de Prosper Merimée. El pintor espanyol Jenaro Pérez Villaamil va acusar una clara influència de Roberts, i anys després, Gustave Doré recorreria Espanya emulant el seu precedent.

Però el major èxit de David Roberts es deu al seu viatge a Egipte i terres limítrofes, on va dibuixar múltiples temples i racons que després es plasmarien en aquarel·les, quadres i gravats. El mateix Roberts ha afirmat que aquest viatge li va assegurar el suport per a la resta de la seva vida ja que li va donar inspiració per a produir obres en gran quantitat. Les seves litografies sobre Egipte, executades per ajudants seguint els seus dissenys, idealitzaven les ruïnes d'Abu Simbel i altres monuments mitjançant l'ús del color i de textures borroses. Roberts no dubtava a afegir esfinxs, relleus i altres ornaments en les ruïnes que veia, i els donava una escala gegant per contrast amb les figures de vilatans que incloïa a escala diminuta. El conjunt de les seves 248 litografies s'ordena en sis volums, dedicats els tres primers a Egipte i Núbia. Com a reflex del seu èxit, Roberts va ser promocionat a la Royal Academy de Londres el 1841. Després de l'auge d'estimació que va experimentar en vida, David Roberts va ser subestimat posteriorment i les seves obres van passar de moda. Actualment, han recobrat valor al mercat de l'art, gràcies al col·leccionisme sorgit als països àrabs pel petroli. El Museu del Prado posseeix quatre pintures de Roberts, entre elles una Vista de Sevilla amb la Torre del Oro, un paisatge d'Alcalá de Guadaíra i un interior de la catedral de Burgos. Va morir a Londres el novembre de 1864.

Font: En català: No disponible En castellano: David Roberts (1796-1864) In english: David Roberts (1796-1864) - Altres: David Roberts (1796-1864) 



Parlem de Música...

Johann Christian Innocenz Bonaventura Cannabich (Mannheim, 28 de desembre de 1731 - Frankfurt am Main, 20 de gener de 1798) va ser un violinista i compositor alemany. Fill del professor de música privat de l'Elector del Palatinat, va començar els seus estudis formals de violí amb Johann Stamitz i al Jesuit Gymnasium i al Seminari de Música de Mannheim. Amb només 12 anys va ser nomenat aprenent de l'Orquestra de Mannheim, rebent el càrrec de violinista el 1746. El 1750 l'elector Carl Theodor va enviar a Cannabich a Roma per a què estudiés amb Niccolò Jommelli, i amb qui es va unir en un viatge a Stuttgart com a violinista. El 1756 va tornar a Itàlia, aquest cop a Milà, on va rebre classes de Giovanni Battista Sammartini. A la mort de Stamitz, Cannabich va tornar a Mannheim, on va ser nomenat primer violí, abans d'assolir el càrrec de concertino. La seva amistat amb el duc de Zweibrücken va facilitar el seu accés en els cercles musicals parisencs el 1764 fet que va contribuir a què Cannabich visités París diverses vegades, tant per actuar en els Concerts spirituels com per publicar la seva música. El 1778 va entrar en la cort electoral a Munich, ciutat on va passar la resta de la seva vida. Va escriure més de 200 obres, incloent un mínim de 75 simfonies, 40 ballets, dues òperes, dos duodramas, 18 duos de cambra, 30 sonates per a violí, 16 concerts, algunes simfonies concertants, 12 quartets de corda, 6 trios per a piano, sis quartets de flauta, i una sèrie d'obres per al teclat. Va morir a Frankfurt am Main el gener de 1798.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Ceyx et Alcyone, Mannheim, 1762–3, D-DO
Renaud et Armide, Mannheim, 1768, Bsb, ed. in RRMCE, lvii (1999); selections arr. for str qt (Mannheim, 1775)
Roland furieux, ou Angélique et Médor, Mannheim, 1768, DS; selections arr. for str qt (Mannheim, 1775)
Le rendez-vous (ballet de chasse), Mannheim, 1769 or earlier, DO, ed. in RRMCE, xlv (1996)
Les mariages samni(s)tes, Mannheim, 1772, DS, ed. in RRMCE, lvii (1999); selections arr. for str qt (Mannheim, 1775)
Médée et Jason, Mannheim, 1772, DO, DS, ed. in RRMCE, xlvii (1997); selections arr. for str qt (Mannheim, 1779), also arr. for kbd and vn (Mannheim, 1779), lost.
Admette et Alceste, Mannheim, 1775, formerly DS, lost; selections arr. for str qt (Mannheim, 1775)
L'embarquement pour Cythère, ou Le triomphe de Vénus, Mannheim, 1775, lost; selections arr. for kbd, vn, va, vc (Mannheim, 1775), lost
Orphée dans l'isle de Sirènes, Mannheim, 1775–6, Rtt; selections arr. for hpd, vn, va, vc (Mannheim, 1775), ed. R. Münster (Zürich, 1973)

Other:
Les fêtes du serailles, ballet, Rtt
At least 11 other ballets, 1758–78 lost [see index in RRMCE, xlv (1996)] for Mannheim;
?15 ballets for Kassel, several supposedly in collab. with Joseph Toeschi, one with Jommeli, 1764–84, lost (some undoubtedly related to Mannheim ballets [see index in Kloiber, 1928]
Electra (Elektra) (melodrama, J.F.H. von Dalberg, after Sophocles), Mannheim, Nationaltheater, 1781, DS; facs. in GOB, x (1986)
?Angelika (operetta), ?Munich, lost

Instrumental:

Orch.:
Editions:The Symphony at Mannheim, ed. E.K. and J.K. Wolf [W; incl. thematic catalogue]; The Symphony 1720–1740, ser.C, iii (New York, 1984)

Syms.:
6 simphonies à grand orquestre (1762);
6 simphonies, op.4 (1766);
6 sinfonie a quatro o a più stromenti, op.6 (1767);
6 simphonies, op.10 (Mannheim, 1775, ed. A. Badley (Wellington, 1997);
8 in contemporary series and anthologies, 2 ed. in W;
25 others, Mbs, 1 ed. in DTB, xv, Jg.viii/2 (1907), 2 ed. in W, 5 ed. in DTB, new ser., xi (1996);
7 others, CZ-Pnm, D-HR, Bsb, LB, RH, Rtt, RUl, US-Wc

Orch trios:
6 sonates en trio qui sont faits pour exécuter à 3 ou avec l'orquestre, op.3 (1766), no.4 also arr. as sym.

Other orch:
2 symphonies concertantes, D-Mbs;
4 vn concs., A-Wgm, D-Bsb, MZmi, WRl, ZI (attrib. Haydn), F-Pc, S-Skma, US-Wc, 1 ed. H. Gärtner and L. Schuster (Leipzig, 1961), ?3 lost;
4 fl concs., D-KA, Rtt, 1 ed. G.-E. Peters (Munich, 1962-3), 1 lost;
1 conc. for 2 fl, Rtt;
1 conc. for hpd/fp, Mbs;
7 works with org, incl. Fl Conc., Conc. for fl, ob, bn, ed. B. Päuler (Adliswil, 1972), Conc. a 8, Concerto alla pastorale, fl, ob, bn, hn, 2 pastorales, Symphonia pastorale, all Mbs; ?Partita, A-ST, doubtful, also attrib. P.P. Sales

Chbr.:
Qts: .
6 quartetti, fl/vn/ob, vn, va, vc, op.5 (1767);
6 quatuor, vn, fl, va, b, op.1 (Amsterdam and The Hague, 1767), incl. 2 qts from contemporary anthologies, 4 from op.5 (1767), 1 ed. W. Höckner (Hamburg, 1962), 1 ed. K. Walther (Wilhelmshaven, 1963);
6 quatuors, str, op.5 (Mannheim, 1773), 1 ed. in DTB, xxvii, Jg.xv (1914);
2 quatuors, ob/cl, vn, va, vc/bn (c1776), 1 ed. in Diletto musicale, no.199 (Vienna, 1969–70);
Qt, vn/fl, vn, va, b, Qt, vn/fl, vn, va, vc, both in contemporary anthologies;
Qt, fl, vn, va, vc, D-KA [thematic catalogue in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915)]

Other chbr:
6 sinfonie concertanti, o sia quintetti, 2 fl, vn, va, vc, op.7 (1769–70), 1 ed. B. Päuler (Winterthur, 1994);
6 trios, 2 vn, vc, op.3 (Mannheim, 1773), as op.5 (1774);
6 duos, fl, vn, op.4 (Mannheim, 1773), lost, as op.2 (Amsterdam, 1774);
6 Duettos, fl/vn, va (London, 1779), ed. W. Höckner and W. Twarz (Hamburg, 1963);
6 Duettos, 2 vn (London, n.d.);
Qnt, vn, fl, ob, va, vc, D-MHst;
?trio for 2 vn, b, CH-EN;
Vn Sonata, Fl Sonata, F-Pc [thematic catalogue in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915)]

Font: En català: Christian Cannabich (1731-1798) En castellano: Christian Cannabich (1731-1798) - In english: Christian Cannabich (1731-1798) - Altres: Christian Cannabich (1731-1798)



Parlem amb veu pròpia...

Cannabich va ser un dels compositors més importants de la segona generació de l'Escola de Mannheim. Va ser molt prolífic com a compositor en particular per als ballets creats pel coreògraf Étienne Lauchery durant la dècada de 1760. Va ser admirat internacionalment, sobretot per Wolfgang Amadeus Mozart, amb qui va compartir amistat. El seu estil musical es presenta amb temàtica ben definida, progressions harmòniques i estructures formals que definitivament l'identifiquen dins de l'estil clàssic de l'època. Els nombrosos ballets van ser particularment adeptes per a ballar, mentre que els seus drames musicals com Elektra de 1777 mostren el dramatisme i la passió de la seva música. I ja que parlem de ballets, sabent que van ser un dels motius centrals de la seva extensa obra, més d'un centenar, recuperarem el que possiblement és l'únic existent, per ara, en edició.

Les Fêtes du Sérail és un ballet que Cannabich va compondre en honor al seu protector Carl Theodor de Mannheim. Instrumental, en certa forma propera a la filosofia de les característiques serenates clàssiques, està especialment dissenyada per convertir-se en un peça festiva, de caràcter breu i de celebració. L'acompanyarà, el preciós Quintet en Mi menor Op.7 No.3 per a dos flautes, violí, viola, violoncel i clavecí. El seus opus 7 van ser publicats amb el títol de 'Simfonies concertants', potser per l'enorme tirada i atracció que tenia aquest gènere durant la segona meitat del segle XVIII, tot i que tanmateix parlem clarament d'una obra de cambra concertant. Probablement, la idea subjacent de Cannabich era la de convertir aquests quintets en breus i simpàtiques reduccions del gènere simfònic concertant atorgant, a les flautes, aquest rol d'instruments solistes amb l'acompanyament, en mode orquestral, de la instrumentació restant amb un clavecí i un violoncel, en aquest cas, especialment destacats. Personalment, a Cannabich el conec des de fa molt temps i li tinc especial estima per ser un dels primes compositors del classicisme a qui vaig descobrir. Encara puc recordar lúcidament l'emoció i l'alegria que em va encomanar i com encara, a dia d'avui, em segueix fascinant!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris: