dilluns, 26 de gener de 2015

BACH, Johann Christoph Friedrich (1732-1795) - Sonatas for Traverso and Fortepiano

Christian Wilhelm Ernst Dietrich - The Wandering Musicians (c.1745)



- Recordatori de Johann Christoph Friedrich Bach -
En el dia de la commemoració del seu 220è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Christian Wilhelm Ernst Dietrich (Weimar, 30 d'octubre de 1712 - Dresden, 23 d'abril de 1774) va ser un pintor alemany. Es va formar amb el seu pare Johann Georg, pintor de miniatures a la cort del ducat de Weimar. Va viatjar a Dresden on va seguir la seva formació amb Johann Alexander Thiele. Allà va rebre el favor reial i va poder visitar diverses ciutats europees. Es va dedicar a copiar i a imitar els grans mestres pretèrits amb gran facilitat motiu pel qual mai va arribar a desenvolupar un estil propi. El 1741 va ser nomenat pintor de la cort d'August III a Dresden, amb un salari anual de 400 ducats. Dietrich va imitar totes les branques artístiques, amb l'excepció del retrat, des de vistes italians i holandeses fins a escenes bíbliques i natura morta. Tot i no desenvolupar material propi, va ser un pintor molt popular al seu temps i va viure en l'opulència i fins l'abril de 1774, l'any de la seva mort.




Parlem de Música...

Johann Christoph Friedrich Bach (Leipzig, 21 de juny de 1732 - Bückeburg, 26 de gener de 1795) va ser un compositor alemany, fill de Johann Sebastian Bach i Anna Magdalena Bach i conegut amb el nom de ‘Bückeburg Bach’. Va rebre la seva educació musical del seu pare. Després de deixar la Thomasschule de Leipzig, es creu que va estudiar Dret durant poc temps a la Universitat de Leipzig. Per desig del comte Guillem de Schaumburg-Lippe va ser nomenat clavecinista de la cort a Bückeburg, els primers anys a les ordres de l'organista de la cort Ludolf Münchhausen. El juny de 1751 va rebre la visita del seu germà Carl Philipp Emanuel acompanyat de Frederic el Gran. El 8 de gener de 1755 Bach es va casar amb Lucía Elisabeth, la filla del seu mentor Münchhausen. La Guerra dels Set Anys va imposar restriccions considerables a la cort de Bückeburg. Quan la ciutat va ser ocupada per les tropes franceses el 1757, el comte Wilhelm, amb uns pocs càrrecs de confiança entre ells Bach, es va retirar a la seva finca de Niensteden a l'Elba, prop de Pinneberg, des d'octubre del 1757 fins a l'abril de 1758. El 18 de febrer de 1759 va ser nomenat concertino de la Bückeburg Hofkapelle. No obstant això, la vida cortesana no va tornar a la normalitat fins després de la Pau d'Hubertusburg. La Hofkapelle generalment realitzava concerts dues vegades a la setmana.

El conjunt estava format per uns 15 músics fixes i l'assistència d'intèrprets externs i fins i tot bandes militars quan fos necessari. Bach va ser el responsable de la composició o la contractació de les obres interpretades en aquests concerts, ajustant-les al gust del comte Guillem, enamorat de l'obra secular italiana vocal i dels instruments de teclat amb acompanyament de flauta. En aquell període i fins el 1770, Bach va escriure simfonies, sonates en trio, una sèrie d'àries i cantates italianes (sobretot amb texts de Metastasio) i potser la seva obra més important d'aquest temps, la cantata Cassandra. Bach va postular el 24 de juny de 1767 al càrrec vacant musical d'Hamburg després de la mort de Telemann. No obstant, el guanyador fou el seu germà Carl Philipp Emanuel. Bach va seguir a Bückeburg on, entre els anys 1765 i 1773, va compondre els seus oratoris més coneguts; Der Tod Jesu, Die Hirten bei der Krippe Jesu i Die Auferstehung und Himmelfahrt Jesu. L'arribada de J.G. Herder, teòleg i escriptor, va motivar una major importància de la música religiosa a la Cort de Bückeburg. Bach va treballar conjuntament amb ell i es creu que aquest període, del 1771 al 1776, va ser el més creatiu i feliç de la seva vida.

La mort de la comtessa Marie Barbara el 1776, el nomenament d'Herder a Weimar el mateix any i la mort del comte Wilhelm el 1777, van marcar una fita en la vida intel·lectual de la cort Bückeburg. El nou Comte Philipp Ernst zu Schaumburg-Lippe-Allverdissen va assumir el govern, i va situar la seva cort entre Münster i Bückeburg. La primavera de 1778 Bach va demanar tres mesos de permís per visitar el seu germà Johann Christian a Londres. Amb ell va viatjar el seu fill Wilhelm Friedrich Ernst Bach, que va decidir quedar-se amb Johann Christian a Londres. Bach va quedar impressionat de la música anglesa i especialment de la del seu germà Johann Christian. En part va adoptar el model anglès i va publica obra concertant per a teclat i quartets de cambra en el nou estil galant anglès. Fins i tot, es va fer importar un pianoforte anglès a Bückeburg fet que va redundar en la publicació de diverses obres per a aquest instrument. Va treballar com a professor i va publicar diverses obres didàctiques com el seu Sechs leichte Clavier-Sonaten (1784) així com diversos concerts i sonates per a clavecí a quatre mans. L'arribada a Bückeburg, el 1793, del brillant músic bohemi Franz Neubauer va provocar una inesperada competència amb Bach. Això el va obligar a buscar inspiració per a noves obres; va compondre simfonies a gran escala i diversos concerts dobles però també va intensificar el seu estrès i la depressió que la mort del seu germà Carl Philipp Emanuel li havia provocat. Aquest fet va precipitar el deteriorament de la seva salut, morint el gener de 1795 a Bückeburg.

OBRA:

Veure DEUTSCHEN NATIONALBIBLIOTHEK.

Font: En català: Johann Christoph Friedrich Bach (1732-1795) En castellano: Johann Christoph Friedrich Bach (1732-1795) In english: Johann Christoph Friedrich Bach (1732-1795) - Altres: Johann Christoph Friedrich Bach (1732-1795)



Parlem amb veu pròpia...

Johann Christoph Friedrich Bach va viure, evidentment, en contacte directe, permanent i constant amb la música, el seu art i la seva bellesa, tot gaudint d'un entorn únic a nivell mundial en el qual pare i germans eren músics admirats, respectats i majestuosament influents arreu. El seu pare, com no podia ser d'altra manera, el va introduir en la música tot aprenent els primers compassos i teories essencials per tal de desenvolupar-se com a compositor. No obstant, el seu estil fou sensiblement diferenciat al del seu pare i en menor mesura al dels seu germans. De fet, el podríem situar entre la "galanteria" del seu germà petit Johann Christian Bach, el "Bach londinenc" i a qui va decidir imitar arrel de la seva visita, i l'estil més eclèctic de CPE Bach. Precisament, les sonates per a flauta travessera i pianoforte d'avui, de les que escoltarem la No.3 en Re major per a flauta i pianoforte i la No.1 en Re major per a flauta, pianoforte i violoncel, van ser escrites durant la seva estada a Londres del 1778 i el seu estil és molt proper al del seu germà Johann Christian. Estructurades en tres moviments característics, l'esquema galant és evident especialment en la No.3. Tanmateix, en algunes d'elles s'escolta, també, la sensibilitat de l'Empfindsamer Stil, un estil genuïnament alemany que en certa forma hauríem de considerar com una de les llavors del romanticisme. La interpretació, elegant i precisa, ens permet admirar i meravellar-nos amb aquestes delicades obres de cambra de Johann Christoph Friedrich Bach!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

J.C.F. Bach: Sonatas for Traverso and Fortepiano

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

9 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Escoltar música d'algú dels Bach sempre és un plaer. El pare és un geni ... pero la música dels seus fills també té la meva estima.
    Moltes Gràcies Pau!
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho pots dir ja....

      Si tinc temps i paciència, un dia faré una entrada amb tots i cadascun dels músics de la família Bach... creu-me que són, com a mínim, més de 30...

      Gràcies!
      Salut!

      Elimina
  3. Hola, el link ha expirat...podries renovar-lo? Moltes gràcies!!!

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina