dimarts, 16 de desembre de 2014

ZAJC, Ivan (1832-1914) - Nikola Šubić Zrinjski

Vlaho Bukovac - Moje gnijezdo (1897)
Obra de Vlaho Bukovac (1855-1922), pintor croat (1)



- Recordatori d'Ivan Zajc -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Vlaho Bukovac (Cavtat, 4 de juliol de 1855 - Praga, 23 d'abril de 1922) va ser un pintor croat. Fill de l'italià Agostino Faggioni, natiu de Gènova, i de Maria Perich, va ser batejat amb el nom italià de Biagio Faggioni. El seu pare li va impartir un amor profund cap a l'art en base al Renaixement italià. El comte Medo Pucic, ansiós per trobar un pintor que representés la naixent consciència nacional eslava en els Balcans, es va convertir en el seu mecenes, suggerint el canvi del seu cognom pel de Bukovac. Medo Pucic el va enviar a París on va completar la seva formació artística. Allà els seus esbossos van enamorar al seu mestre, el conegut Alexandre Cabanel, i Bukovac es va convertir en alumne de la prestigiosa École des Beaux-Arts. El 1901 va exposar amb gran èxit al Saló de París, enlluernant amb el seu "endolcit" realisme. Des d'allà va viatjar a Anglaterra, la costa de Dalmàcia, el Mar Negre, Nova York, on va viure a casa del seu oncle patern Francesco Faggioni fins a la mort d'aquest, Xile i Perú on va treballar al costat del seu germà Jozo Faggioni a les oficines de companyies de salnitre. 

A més de ser un artista que va seguir els cànons dictats per la moda, tècnica i el públic en general, va seguir el mateix impuls interior creatiu lligat a l'estètica de l'impressionisme desenvolupada pels artistes que es reunien en les galeries marginals de París durant la dècada de 1870. Va conèixer així tant l'esperit de l'acadèmia com el de la llibertat impressionista. Després d'haver acceptat els principis moderns, Bukovac va pintar imatges més casuals, utilitzant diferents traçades i estils. Durant la dècada del 1880, es va establir a la cort del rei serbi, on va realitzar diverses obres incloent la del mateix rei Alexandre I de Iugoslàvia. A Zagreb, es va convertir en líder dels importants esdeveniments culturals i artístics de la ciutat, fundant la "Escola Multicolor". Va promoure l'inici de la construcció del "Pavelló d'Art" i l'organització de la primera exposició artística de l'Acadèmia de Palau el 1893. Després d'un conflicte amb Isidor Kršnjavi, es va retirar voluntàriament a la seva ciutat natal, Cavtat, en la qual va romandre-hi des del 1898 fins el 1902. En el seu retorn el 1903 va ser nomenat professor associat a l'Acadèmia Vytvarnyh Umeni de Praga. Va morir en aquella ciutat l'abril 1922. 

Font: En català: No disponible En castellano: Vlaho Bukovac (1855-1922) In english: Vlaho Bukovac (1855-1922) - Altres: Vlaho Bukovac (1855-1922) 



Parlem de Música...

Ivan Zajc (Rijeka, 3 d'agost de 1832 - Zagreb, 16 de desembre de 1914) va ser un compositor i la figura musical més important de Croàcia des del 1870 fins a la seva jubilació el 1908. Es va educar musicalment amb el seu pare abans d'inscriure's a l'escola de música de la seva població natal. El 1850 va viatjar a Milà, on va estudiar al conservatori durant cinc anys amb Stefano Ronchetti-Monteviti, Lauro Rossi i Alberto Mazzucato. Allà va experimentar i va guanyar nombrosos premis i condecoracions acadèmiques. La seva òpera La tirolese (maig de 1855) va ser l'obra amb què definitivament es va graduar. La mort dels seus pares va provocar la tornada de Zajc a la seva vil·la natal on va assumir la precària direcció musical de l'escola de música on va treballar fins el 1862. Tanmateix, l'estancament artístic va fer que provés fortuna a Viena. Allà, i amb l'ajuda del croat Franz von Suppe, es va fer un nom com a director del Carltheater i com a compositor d'operetes. En aquell temps va ser el director de més de 140 representacions d'una dotzena de les seves òperes. El 1870 es va produir un canvi important en la seva vida quan va decidir tornar al seu país, un territori orfe musicalment des de la mort de Lisinski el 1854. A Zagreb, fruit del seu bagatge vienès, va revolucionar el panorama musical en tots els sentits convertint la capital en un santuari artístic de primer nivell. Va recompondre l'orquestra i el cor de l'òpera de Zagreb i va representar repertori propi, entre el que va destacar la seva obra mestra Nikola Šubić Zrinski (1876), i forà. Va ser autor de més de 800 partitures. Va morir, havent prèviament rebut tots les honors possibles al seu país, el desembre de 1914 a Zagreb.

OBRA:

All dates for unpublished works refer to first performances; no chronology of Zajc’s c800 compositions has been established; manuscripts are in YU-Zu

Vocal secular:

op.
79 La tirolese (op lirica, 3, F. Guidi), Milan, Conservatory, 4 May 1855
131 Amelia, ossia Il bandito (tragic op, 4, after F. von Schiller), Rijeka, Comunale, 14 April 1860, excerpt, vs (Milan, n.d.)
160 Mannschaft an Bord (operetta, 1, J.L. Harisch), Vienna, Carl, 15 Dec 1863, vs (Vienna, n.d.)
172 Die Hexe von Boissy (comic op, 3, K. Costa), Vienna, Carl, 24 April 1866, pf potpourri in Flore théatrale, cxcvi (Vienna, n.d.)
187 Somnambule (operetta, 1, B. Young), Vienna, 25 Jan 1868, pf potpourri in Flore théatrale, ccii (Vienna, n.d.)
246 Mislav (folk op, 3, F. Marković), Zagreb, National, 2 Oct 1870, romance, vs, Hrvatska vila, viii (1883–4), 121–2
300 Ban Leget (folk op, 3, I. Dežman), Zagreb, National, 16 March 1872, sym. excerpt, arr. pf 4 hands (Zagreb, n.d.)
403 Nikola Šubić Zrinjski (tragic op, 3, H. Badalić, after T. Körner), Zagreb, National, 4 Nov 1876, vs by N. Faller (Zagreb, 1899)
453 Lizinka (romantic light op, 3, J.E. Tomić, after A.S. Pushkin), Zagreb, National, 12 Nov 1878
513 King Lear (incid music, W. Shakespeare), 20 May 1882
599a Dubravka (incid music, I. Gundulić), 9 Jan 1888
608 Der Wildling (Mali divljan) (operetta, 3, R. Genée), Zagreb, National, 23 Sept 1905, pf potpourri with text (Zagreb, n.d.)
844 Prvi grijeh [Original Sin] (allegorical op, 3, S.S. Kranjčević), 18 Sept 1912 [orig. perf. as orat, 25 April 1907]
1003 Smrt majke Jugovića [The Death of the Jugovići’s Mother] (incid music, I. Vojnović), 16 Feb 1907
1089 Krasuljica (Gänseblümchen) (musikalische Feerie, 4 scenes, epilogue, A. Kassowitz-Cvijić), Zagreb, National, 7 April 1911
1101a Oče naš (Das Vaterunser) (op, 1, J. Benešić, after F. Coppé), Zagreb, 16 Dec 1911
19 other operas, 23 other operettas, 22 incid scores

c180 unacc. choruses, incl. U boj! [To Battle!] (F. Marković), male vv, op.182, 1866 (Zagreb, n.d.) [used in op Nikola Šubić Zrinjski op.403];
Živila Hrvatska [Long Live Croatia] (Šenoa), male vv, op.320a, 1873 (Zagreb, n.d.);
Slijepac Marko [Marko the Blind Man] (Preradović), Bar, male vv, op.548, 1886, in Kolo (Zagreb, 1894);
Ptičice [Little Birds], SA, op.591a, 1885;
Beltà di fiori (F. Romani), SATB, op.65;
Era il giorno (Petrarch), SATB, op.66;
Quando di fosco amanto (Jeremiah), SATB, op.68 (Zagreb, n.d.) [Croatian text]
Other choral works, with and without solo vv, c40 acc. orch, c30 acc. pf or unacc.

Songs:
Domovini i ljubavi [To the Fatherland and Love] (I. Okrugić), S/T, pf, op.338, Vir [The Weir] (Šenoa), Mez/T, pf, op.374a, Lastavicam [To the Swallows] (Zahar), S/T, pf, op.375, Noć je tiha [Still is the Night] (J.E. Tomić), Mez/Bar, pf, op.509, all in Hrvatske skladbe, i (Zagreb, 1883)
Mletačke elegije [Venetian Elegies] (R. Jorgovanović): Gondolieri, Mez/A/Bar, pf, op.719, Riva degli Schiavoni, Mez/T/Bar, pf, op.829, Sala del Maggior Consiglio, Mez/A/T/Bar, pf, op.830, Na gondoli [In a Gondola], Mez/A/T/B, pf, op.720, Ponoć na Piazzi San Marco [Midnight in Piazza San Marco], Mez/T, pf, op.721, all pubd in Hrvatske skladbe, ii (Zagreb, 1889)
Romansa [Romance] (Tomić), S, pf, op.757, Hrvatske skladbe, ii (Zagreb, 1889)
c160 other settings of Croatian, It. and Ger. texts

Vocal religiosa:

19 masses, incl. no.3, C, S, A, T, B, SATB, orch, op.161;
Missa solemnis, E , male vv, str, org, op.355, 1874;
Missa solemnis, A , male vv, org, op.1197
4 requiem masses, incl. ‘Jelačić’, B , T, B, male vv, str, org, op.244, 1870
Stabat mater, S, A, T, B, SATB, orch, org, op.814, 1897
Te Deum, C, SATB, orch, org, op.916, 1899
Cants., incl. Oče naš [Our Father] (I. Trnski), Bar, male vv, hmn (pf, str, ad lib), op.915, 1899; Uskrsnuće Isusovo [The Resurrection of Jesus], S, T, Bar, SATB, orch, op.939, 1900
c50 orats and cants., incl. Istočna zora [Oriental Dawn] (I. Zahar), B solo, male vv, orch, op.128a, 1871;
Dolazak Hrvata [The Advent of the Croats] (A. Šenoa), Bar, B, male vv, orch, op.363, 1875;
Grobničko polje [The Field of Grobnik] (D. Demeter), Bar, male vv, orch, op.420a;
More [The Sea] (P. Preradović), male vv, orch, op.641, vs (Zagreb, 1912)

Instrumental amb orquestra:

c80 works, incl. Ouverture romantique no.1, op.149;
Ouverture romantique no.2, op.150;
Sinfonisches Tongemälde (Sym.), c, op.394;
Romantisch-sinfonisches Bild, E, op.638;
Prva hrvatska sonata [1st Croatian Sonata], F, op.715, 1891;
Melodien: Religiosa, F, op.979a, Marinesca, a, op.980a, Eroica, E, op.981a;
Sogno d’una notte d’estate, 2 orch, op.255 [arr. as cant. op.1105];
Sinfonička glazbena slika [Sym. Tone Painting], pf solo, op.343;
Frühling-Sonate, C, pf solo, op.457;
Fantasia polacca, E, pf solo, op.617b

Instrumental de cambra:

c15 works, incl. Quartetto originale, E, str qt, op.143;
Ottinino concertante, G, fl, 5 vn, vc/bn, pf, op.144;
Quartetto fugato nello stile libero, e, str qt, op.202;
Andante, G, 6 vn, op.707;
Slavjanske uspomene [Slavonic Reminiscences], f, vn, pf, op.746 (Zagreb n.d.);
Canti slavi, vn, pf, op.756 (Zagreb, n.d.)

Pf: c90 chiefly didactic or patriotic works, incl. Slavjanska fantazija [Slavonic Fantasia], f, op.743b (Moscow, n.d.);
Koncertne etude za usavršavanje [Concert Studies for Improvement]: Veseli razgovor [Joyful Conversation], A, op.789, Trajno gibanje [Perpetuum mobile], C, op.790
Org: 3 preludes, op.516;
7 preludes, op.782

Font: En català: Ivan Zajc (1832-1914) En castellano: Ivan Zajc (1832-1914) - In english: Ivan Zajc (1832-1914) - Altres: Ivan Zajc (1832-1914)



Parlem amb veu pròpia...

Croàcia és un país en aparença musicalment fosc. Ara bé, amb l'entrada d'avui i parlant en primera persona del singular, he descobert tot un ecosistema inesperadament interessant i en certa forma verge i pendent d'explorar en profunditat. Un dels efectes col·laterals, d'entrada, ha estat en relació a Von Suppe un autor, que per inèrcia vital i professional, sempre havia associat amb Viena i Àustria però que resulta que va néixer tècnicament en territori croat, si bé en aquell temps formava part de l'Imperi Austríac. Primera apreciació que no ens ha d'amagar la verdadera substància d'aquest dia tant especial, la d'Ivan Zajc. Ara bé, personalment tinc certs dubtes de si realment al seu país s'estimen gaire un autor de la magnitud de Zajc ja que de noves edicions, si fem cas dels números absoluts d'aquest 2014, ben poques, per no dir, cap. Aquest silenci només pot ser indicador d'una gran indiferència o desconeixement musical o bé d'una manca de recursos econòmics, tot i que també estarem oberts a altres escenaris menys probables. En qualsevol cas, tirarem de l'escàs repertori editat, de fet és possible que les dues edicions que recuperem avui siguin les úniques monogràfiques existents tot i que aquest és un extrem difícilment comprovable, per intentar glorificar l'enorme esforç i el treball incansable del croat Ivan Zajc. Tenint en compte el volum, no entro a valorar la qualitat ja que no la podem contrastar, del repertori de Zajc, més de 800 obres de tots els gèneres coneguts i per conèixer, desconec el per què del seu ostracisme. Avui, per tant, intentarem esbrinar el què, el com i la forma del seu treball en base a dues edicions diferenciades. Una d'elles qualitativament irregular i l'altre auditivament precària (de l'any 1967), són les condicions d'origen amb què ens enfrontem i que haurem d'intentar obviar per fer-nos una idea aproximada del nivell i l'èxit assolit en el seu dia, especialment a Zagreb.

Música d'orgue, un orgue certament psicodèlic cal dir-ho, que recupera alguns dels preludis breus per a aquest instrument així com altres obres menors. El plat fort, i cal emfatitzar-ho, és la seva òpera Nikola Šubić Zrinjski (1876) per a solistes, cor i orquestra. Una obra clarament nacionalista ja que la seva història parteix de la rebel·lia heroica dels croats contra els turcs com una metàfora punyent dels impulsos nacionalistes vers la imposició monarquia dels Habsburg. De fet, Zrinski va ser un heroi croat del segle XVI que va derrotar als turcs un parell de vegades abans de morir sacrificat amb la seva família i els seus partidaris més pròxims quan el seu castell va patir una envestida devastadora. Musicalment, l'òpera és una obra mestra, patriòtica evidentment, però hàbilment construïda, melodiosa i de gran diversitat de veus, cors i instrumentació. Per la seva longitud no l'escoltarem sencera, ja que l'òpera es divideix en tres actes, per tant, escoltarem un extracte del primer acte. Si bé és una obra de perfil nacionalista, cal dir que Zajc va ser un compositor educat en la tradició de la cultura musical italiana, especialment emmirallat per Verdi, que va influir en la música croata en aquesta direcció internacional en oposició a les tendències més nacionalistes del seu antecessor Lisinski. El "període Zajc" és el temps que defineix la seva etapa a Croàcia i que permet fer-nos una idea de fins a quin punt va resultar determinant pel renaixement de la bondat musical d'aquell territori balcànic. Sincerament, després de gaudir d'aquesta òpera, m'encantaria poder escoltar alguna missa, rèquiem o simfonia... serà difícil però que per anhelar-ho no quedi!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Croatian National Theatre in Zagreb (solists, chor & ensemble); Milan Sachs (1884-1964)
INTÈRPRETS: Anton Mario Kamenar (organ)
AMAZON: NIKOLA SUBIC ZRINSKI - Ivan Pl. Zajc
CAMPUS: Anton Mario Kamenar-Zapisi za orgulje Ivan pl. Zajc
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Anton Mario Kamenar-Zapisi za orgulje Ivan pl. ZajcNIKOLA SUBIC ZRINSKI - Ivan Pl. Zajc

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. muchas gracias, siempre nos regalas algo desconocido, somos tan ingnorantes...

    ResponElimina
  3. Bendita la ignorancia cuando la música es buena! jejeje

    "Somos tan ignorantes"... sin duda y lo peor de todo, lo seguiremos siendo aunque no queramos!

    Saludos!

    ResponElimina
  4. Many thanks and regards from The Netherlands.
    Veel dank en groeten uit Nederland.

    ResponElimina