dissabte, 27 de desembre de 2014

WIKMANSON, Johan (1753-1800) - String Quartet No.2, Op.1

Jacques-Laurent Agasse - Nubian Giraffe (1827)
Obra de Jacques-Laurent Agasse (1767-1849), pintor suís (1)



- Recordatori de Johan Wikmanson -
En el dia de la celebració del seu 261è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jacques Laurent Agasse (Ginebra, 24 de març de 1767 - Londres, 27 de desembre de 1849) va ser un pintor suís. D'avantpassats escocesos, va estudiar a Ginebra abans de traslladar-se a París, on va estudiar veterinària i on va ser deixeble de Jacques-Louis David. A partir del 1800 es va establir a Londres, on hi va exposar durant llargues temporades a la Royal Academy especialitzant-se en retrats eqüestres i de grans mamífers. Precisament, la seva pintura d'animals va exercir una gran influència en els artistes anglesos. La seva pinzellada fina i els temes a l'aire lliure el van convertir en un dels pintors més destacats del romanticisme incipient suís. Va morir a Londres el desembre de 1849.

Font: En català: No disponible En castellano: Jacques-Laurent Agasse (1767-1849) In english: Jacques-Laurent Agasse (1767-1849) - Altres: Jacques-Laurent Agasse (1767-1849)



Parlem de Música...

Johan Wikmanson (Stockholm, 28 de desembre de 1753 - Stockholm, 10 de gener de 1800) va ser un organista i compositor suec. Fill d'un tintorer pobre, va estudiar piano i composició amb H.P. Johnsen. El 1770 va viatjar a Dinamarca on va estudiar matemàtiques i fabricació d'instruments. El 1772 va tornar a Estocolm, on va viure la resta de la seva vida. Allà va treballar com a funcionari i durant el seu temps lliure va estudiar composició amb Abbé Vogler i amb el seu amic J.M. Kraus. El 1772 va accedir al càrrec d'organista de l'Església Reformada Holandesa, un lloc que va mantenir fins el 1781, any que va canviar d'església. El 1788 va accedir a la Royal Academy of Music. El 1796 va ser nomenat director d'educació i el 1797 de professor d'harmonia i teoria. Va ser un dels organistes més importants de Suècia i va compondre obra de tots els gèneres. Va morir a Estocolm el gener de 1800.

OBRA:

Vocal secular:

Sacrificial Chorus, to Äfventyraren [The Adventurer] (Spl, J.M. Lannerstierna), Stockholm, 1791, S-Skma, St
Finale to Eremiten [The Hermit] (Spl, G. Eurén after A. von Kotzebue), Stockholm, 1798, St
Chorus, Syskon af vänskapens heliga röst, D
Concert aria, Han försvann, hvilka drömmar sväfva, E
Häckningen (cant., C.M. Bellman), 1v, pf, 1792, Sk, pubd in Carl Michael Bellmans skrifter, xi (Stockholm, 1964)
Songs for male qt, lost

Lieder:
Sammelsurium af wisor och små sångstycken, 28 songs (Bellman, A. Bertin, G.A. Bürger, M. Claudius, A.M. Lenngren), 1789–90;
3 songs pubd in Skaldestycken satte i musik (Stockholm, 1795);
1 song, Det bör ej någon plåga ge, Skma

Instrumental:

Orch:
Minuetto allegretto, E , 1796, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. F, iii (New York, 1983)

Chbr:
str qt, A, c1782, S-Skma (facs. in Autographus musicus, xxiv (Stockholm, 1984)), ed. in MMS, x (1981);
3 str qts, d, e, B , op.1 (Stockholm, 1801), ed. in MMS, vi (1970);
str qt, B  [only va pt extant];
str, qt, inc., lost;
3 sonatas, cittern, b;
2 sonatas, cittern, lost;
2 solos, vc, lost

Kbd:
Sonata, b, ed. K. Brodin in Svensk klassik musik, ii–iii (1932);
Sonata, C, 1 movt in Musikaliskt tidsfördrif, xxxv (1823);
Divertissement på Södersfors, D, 1784, ed. K. Valentin, Svensk sång (Stockholm, 1901);
Fragmenter för min lilla flicka, 2 pts;
Theme and 7 variations, D;
Andante, c, LI;
Other small pieces, lost

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Johan Wikmanson (1753-1800) - Altres: Johan Wikmanson (1753-1800)



Parlem amb veu pròpia...

Johan Wikmanson va ser un compositor suec, contemporani del famós Joseph Martin Kraus i hereu directe del representant musical més important d'aquell territori fins aleshores, el també suec Johan Helmich Roman. Ara bé, el seu repertori, a diferència del de Kraus i Roman, segueix essent un gran desconegut per a tots nosaltres. Organista i compositor, va ser autor també d'òperes les quals esperen encara el seu torn per sortir a escena. De fet, avui dia se'l coneix, i se'l redueix, bàsicament en nom de la seva obra de cambra, específicament d'algun dels seus quartets de corda. No sabem en quina data va compondre el seu Quartet en Mi menor opus 1 No.2 per a dos violins, viola i violoncel en la seva forma clàssica de quatre moviments. Es creu, tot i ser el quartet número 2, que aquest va ser el darrer quartet de Wikmanson. El que està clar és la dedicatòria de l'obra, per a Joseph Haydn. Això ja ens donarà pistes de quin serà el referent formal d'una obra enfocada al classicisme vienès. De fet, la dedicatòria va fer el seu efecte ja que Haydn va quedar "impressionat" pel treball del seu col·lega. Allegro, Adagio, Minuetto i Allegro són els moviments amb què es presenta i dels que en destaca el poderós i fúnebre adagio (utilitzat en el funeral de Wikmanson) i reminiscent del moviment lent de l'opus 20 No.2 d'Haydn. Original, si bé protegit pel paraigua clàssic, és una obra de gran bellesa que no dubto despertarà l'interès dels nombrosos aficionats a la música de cambra!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
J.C. Arriaga / J. Wikmanson String Quartets

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

6 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Many thanks and regards from The Netherlands.
    Veel dank en groeten uit Nederland.

    ResponElimina
  3. Many thanks and regards from The Netherlands.
    Veel dank en groeten uit Nederland.

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina