divendres, 5 de desembre de 2014

MOZART, Wolfgang Amadeus (1756-1791) - Rare Choral Works

Johann Jakob Dorner - Madonna mit Kind (1795)
Obra de Johann Jakob Dorner "el vell" (1741-1813), pintor alemany (1)



- Recordatori de Wolfgang Amadeus Mozart -
En el dia de la commemoració del seu 223è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Johann Jakob Dorner "el Vell" (Ehrenstetten, 18 de juliol de 1741 - München, 22 de maig de 1813) va ser un pintor clàssic alemany. Va estudiar amb Franz Joseph Rösch a Freiburg i amb Ignaz Bauer a Augsburg. Va visitar Itàlia, els Països Baixos i França. Es va especialitzar en pintura de temàtica històrica i de gènere. El 1770 va assolir el càrrec de professor i director de la Galeria d'Art de Munich. Si bé no va ser gaire conegut a nivell internacional, a Alemanya va gaudir d'elevada reputació. Va morir a Munich el maig de 1813. El seu fill Johann Jakob Dorner "el jove" va ser pintor especialitzat en paisatges. 

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Johann Jakob Dorner "el vell" (1741-1813) - Altres: Johann Jakob Dorner "el vell" (1741-1813) 



Parlem de Música...

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 - Viena, 5 de desembre de 1791) va ser un compositor i pianista austríac. Probablement el músic més prodigiós, les seves primerenques gires per Europa el van fer famós i el van familiaritzar amb els estils musicals europeus, que després va sintetitzar a les seves obres. Únic en la història de la música gràcies als seus assoliments en tot tipus de gèneres i formes, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició, va ser el primer compositor important que va intentar establir una carrera musical "independent". Mozart va néixer a Salzburg, aleshores capital de l'homònim principat arxiepiscopal, independent dins del Sacre Imperi Romano-Germànic. Va ser l'últim fill de Leopold Mozart, natural d'Augsburg, músic al servei del príncep-arquebisbe de Salzburg. A causa de l'alta mortalitat infantil de l'Europa antiga, Wolfgang i la seva germana Maria Anna, coneguda familiarment com a Nannerl, van ser els únics supervivents de set fills. Des de molt joves ambdós van mostrar unes extraordinàries facultats per a la música, sobretot Wolfgang. Als quatre anys practicava el clavicordi i va començar a compondre petites cançons i minuets de considerable dificultat. Als sis tocava amb destresa el clavecí i el violí. Podia llegir música a primera vista, tenia una memòria prodigiosa i posseïa una inesgotable capacitat per a improvisar frases musicals. El seu progenitor era un home intel·ligent, orgullós i religiós. Creia que els dots musicals del seu fill eren un miracle diví que ell, com a pare, tenia el deure de fer créixer. Leopold componia i feia classes de música. L'any del naixement de Wolfgang va publicar un llibre sobre l'art del violí, que va tenir èxit i el va fer famós. Després del naixement del seu fill, va abandonar-ho tot, llevat de les tasques pròpies del seu càrrec, per dedicar-se de forma exclusiva a la formació del menut. Va ser exigent com a pare i com a mestre, i en tot moment va estar vigilant la formació del seu fill per a guiar-lo com a home i com a artista.

Durant els anys en què Mozart s'estava formant, la seva família va realitzar diversos viatges per Europa, en els quals van mostrar a ell i a la seva germana Nannerl com a nens prodigi. Aquest gran viatge de la família Mozart va començar el 9 de juny de 1763. Al llarg de tres anys i mig van recórrer les principals ciutats d'Europa, aconseguint grans èxits. A Viena van ser cridats a palau per l'emperadriu Maria Teresa. L'emperadriu va quedar fascinada amb el nen Wolfgang Amadeus. Va ser allà on, en una ocasió, en relliscar pel terra enllustrat i caure, Wolfgang va ser auxiliat per la princeseta Maria Antonieta, que vint anys després seria guillotinada durant la Revolució Francesa. A Versalles, els Mozart van tocar davant el monarca Lluís XV. A Londres van causar l'admiració del rei Jordi III; al llarg d'aquest viatge el jove músic va compondre la seva primera simfonia i va conèixer Johann Christian Bach. A Holanda va enlluernar tocant l'orgue més gran i complicat del món, i va compondre el seu primer oratori, a nou anys. La família va tornar a Salzburg el 30 de novembre de 1766. El setembre de 1767 Mozart va viatjar a Viena acompanyat pel seu pare i la seva germana Nannerl. Aquest cop no per demostrar les seves habilitats de nen prodigi sinó per desenvolupar les seves facultats de compositor. A la ciutat imperial va desenvolupar una intensa activitat: va escriure concerts, simfonies, misses, oratoris (La Betulia liberata...), cantates i també les seves primeres operes. El 1769 Mozart guanyà a Salzburg la plaça de mestre de concerts -gran honor per a un noi- però sense sou. Se li va finançar un viatge d'estudis a Itàlia, on Leopold pensava que Wolfgang Amadeus triomfaria component òperes. Va ser admès com a compositor a l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya on coneixeria a un dels seus mestres, el pare Giovanni MartiniDe tornada a Salzburg, amb un nou príncep-arquebisbe, Mozart se sentia presoner, sentia que no progressava i, alterat per l'ambient provincià de Salzburg, l'agost de 1777 va reclamar a l'arquebisbe Colloredo la llibertat per a abandonar el seu càrrec. Més tard, en companyia de la seva mare, va iniciar un llarg viatge a París. En una escala a Munich va conèixer la família Weber i es va enamorar de la seva filla gran, Aloysia

A Mannheim va fer una gran amistat amb un grup de compositors d'aquesta ciutat, la qual era coneguda perquè les seves orquestres, per primer cop a la història de la música, exageraven la diferència entre els passatges suaus i els forts. El 3 de juliol la seva mare va morir d'un infart. Deprimit per aquesta mort i alguns fracassos, Wolfgang decideix retornar al servei de Colloredo. Malenconiós, s'aturà a Munich per a proposar-li matrimoni a Aloysia Weber, però ella ho rebutjà. Va tornar a Salzburg el gener de 1779. Colloredo li va augmentar el salari, però també les seves obligacions: havia de dedicar-li molt més temps al seu càrrec. Aquell mateix any va escriure la Missa de la Coronació. Fart, no obstant, del tracte humiliant del ser protector, Mozart va decidir instal·lar-se a Viena. Va intervenir en concerts, va impartir classes i va escriure nombroses obres. Després del seu fracàs sentimental amb Aloysia Weber, va trobar consol amb Constanze, la germana menor. El 4 d'agost de 1782, sense el consentiment del seu pare, Wolfgang Amadeus i Constanze es van casar a Viena. Per celebrar-ho i per calmar al seu moralista pare, Mozart va compondre la inacabada Missa en do menor (KV 427). Dels set fills que Wolfgang Amadeus va tenir amb Constanze, només dos van arribar a sobreviure: Karl Thomas Mozart i Franz Xaver Wolfgang Mozart, aquest dos únics fills restaren solters i per això amb ells s'acabà la nissaga Mozart. El desembre de 1784, Mozart va ingressar a la francmaçoneria, en la qual va trobar un ideal filosòfic. 1785 va ser un any de gran activitat artística i social. Wolfgang es va sentir entusiasmat davant l'aplaudiment que els vienesos van fer de la seva música. Va ser en aquella època quan dedicà uns quartets de corda a Haydn. L'anècdota ens explica que, en escoltar-los, Haydn va manifestar a Leopold davant Déu que Wolfgang Amadeus era el més gran compositor que podia haver conegut. Va ser un gran període per a la creació. 

El 1786 Mozart es trobava al punt àlgid. Va estrenar l'òpera Les noces de Fígaro amb un gran èxit, i, el 1787, a Praga, Don GiovanniEl març de 1791 Mozart va oferir un dels seus últims concerts públics a Viena. Un dia es va presentar a casa seva un desconegut, que va refusar identificar-se, i va encarregar a Mozart la composició d'un rèquiem. Li avançà part dels honoraris i van quedar que tornaria al cap d'un mes. Però el compositor va ser cridat des de Praga per escriure l'òpera La clemenza di Tito, per festejar la coronació de Leopold IIMés endavant es va saber que aquell obscur personatge era un enviat del comte Franz Walsseg, l'esposa del qual havia mort. El vidu desitjava que Mozart compongués una missa de difunts per als funerals de la seva dona, però volia fer creure a la gent que l'obra era seva i per això es volia mantenir en l'anonimat. Mozart, des de la defunció del seu pare, estava obsessionat amb la idea de la mort. A més, estava debilitat per la fatiga i la malaltia i era molt sensible a les coses sobrenaturals per la seva vinculació amb la francmaçoneria. Tot això, més la impressió que li havia causat l'aspecte de l'enviat, va fer que acabés creient que aquest era un missatger del destí o que el rèquiem que havia de compondre seria per al funeral propi. La salut del geni va començar a declinar i la seva concentració disminuïa. La clemenza di Tito va ser acollida amb fredor pel públic. En retornar a Viena, Mozart es va posar a treballar en el rèquiem encarregat i va preparar, en companyia de l'empresari teatral i cantant Emanuel Schikaneder els assajos per a l'òpera La flauta màgica. Aquesta es va estrenar amb un gran èxit el 30 de setembre de 1791, amb el mateix Mozart com a director. Un músic rival, Antonio Salieri, es trobava entre el públic. El 5 de desembre de 1791 Mozart va morir a 35 anys, a Viena, ciutat que va veure triomfar al nen i morir l'home.

Font: En català: Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) En castellano: Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) In english: Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) Altres: Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) 



Parlem amb veu pròpia...

Mozart, un personatge aparentment normal segons les cròniques de l'època, va mostrar un interès, certament interessat, per la religió catòlica, especialment a Salzburg la ciutat que "detestava" però que durant un temps va subministrar-li la subsistència econòmica que tant anhelava. Allà, especialment durant la seva joventut i en nom del seu Arquebisbe, i per tant de la seva solemne Catedral, va escriure nombrosa obra sagrada propera a la del seu guia espiritual Michael Haydn. Obres com les que podrem escoltar en l'edició d'avui en què, entre altres més o menys conegudes, hi trobarem el Regina Coeli K.108 de 1771, una antífona mariana per les vespres de Pasqua, i que Mozart hi posa veu coral, solista i grandiloqüent orquestra amb l'objectiu d'exaltar les masses devotes amb els seus torrencials i explosius al·leluies en una obra festiva i de celebració. L'acompanyarà la Litaniae Lauretanae K.109, també de 1771 i en honor a la Catedral de Salzburg. Menys opulència i pretensions que el Regina Coeli, Mozart estructura l'obra de forma compacta, posant especial atenció al text litúrgic amb els solistes i amb menor presència del cor. Recordem que les lletanies consisteixen en una sèrie d'invocacions o supliques amb la corresponent resposta ora pro nobis (prega per nosaltres). La propina serà la Sonata d'Església K.278 en una acadèmica i lluminosa versió orquestral. Les actuacions són realment consistents, l'orquestra actua de forma dinàmica, vigorosa i enèrgica i les veus es mostren sòlides, afinades i potents, tant les solistes com les del cor.

Algú va dir un dia que "la humanitat trobarà sempre en Mozart un bàlsam per a les seves malalties, un exemple de la grandesa i fortalesa d'esperit, i l'esperança d'un món millor per a tothom ja que no es pot oblidar que el compositor va crear obres immortals enmig de dificultats de tota índole, i que aquestes mai van poder menyscabar les altres..." Mozart és i representa probablement un dels millors exemples per il·lustrar la grandesa del pensament de l'ésser humà. Si l'univers sense qui l'observi no té sentit, la humanitat sense genis com Mozart tampoc. Pot semblar agosarat fer una afirmació com aquesta però la música, en essència, és per molts una de les raons per viure i la de Mozart es mou lliurement entre el món real i el món metafísic. Quan la desesperança ens consumeix i ens espaordeix és pertinent recuperar a Mozart i observar com la seva música ens transforma màgicament el nostre estat d'ànim. Segurament hi deu haver ciència i raó al darrere, no obstant, qualsevol motiu és suficient per celebrar a Mozart ja que sense ell molts de nosaltres no seriem els mateixos!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Mozart: Rare Choral Works

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

6 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Looks wonderful, dear Pau. I'll be listening one of the coming days. It's very cold here and there is iceskating on TV this weekend! Have a good weekend! Warm greetings, Sasja.

    ResponElimina
  3. Señor Paul Muad Dib si podria conseguir esto:

    http://www.allmusic.com/album/release/mozart-violin-concertos-nos-6-amp-7-mr0002140620

    desde ya muchas Gracias.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo siento mucho, no tengo la edición que comentas... y por ahora creo que será difícil obtenerla.

      Gracias.

      Saludos!

      Elimina
  4. Señor Paul Muad Dib si esto tiene:

    http://www.allmusic.com/album/release/mozart-violin-concertos-vol-3-mr0002076972


    dede ya muchas gracias

    ResponElimina