dimecres, 10 de desembre de 2014

LEVENS, Charles (1689-1764) - Te Deum

Eustache Le Sueur - Marine Gods Paying Homage to Love (c.1636)
Obra d'Eustache Le Sueur (1617-1655), pintor francès (1)



- Recordatori de Charles Levens -
En el marc de la commemoració del seu 250è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Eustache Le Sueur o Lesueur (París, 19 de novembre de 1617 - París, 30 d'abril de 1655) va ser un pintor francès i un dels fundadors de l'Acadèmia de Belles Arts de França. Va viure la seva curta existència a París, ciutat on va treballar intensament deixant un llegat ingent d'obres majoritàriament religioses. Va ser un pintor barroc tot i que ràpidament, i en sintonia amb el seu col·lega i rival francès Poussin, va adoptar el classicisme tot i que en la variant coneguda amb el nom d'aticisme. Se'l va conèixer també amb el nom de "el Rafael francès". Les seves obres estan actualment repartides en diversos museus sent el del Louvre el que preserva el nombre més elevat d'obres de Le Sueur, també per la seva diversitat de gènere. Va morir a París l'abril de 1655.

Font: En català: No disponible En castellano: Eustache Le Sueur (1617-1655) In english: Eustache Le Sueur (1617-1655) - Altres: Eustache Le Sueur (1617-1655)



Parlem de Música...

Charles Levens (Marseille, 24 de setembre de 1689 - Bordeaux, 11 de març de 1764) va ser un compositor francès. Va cantar en diversos cors de la Provença. El 1718 va començar a treballar a Vannes i el 1723 va viatjar a Toulouse. El 1738 va assolir la direcció del cor de la Catedral de Saint André de Bordeaux on va romandre-hi la resta de la seva vida. Tot i treballar lluny de París, el cert és que les seves obres van arribar a ser molt conegudes a la capital francesa. La seva col·lecció de Grands Motets, entre altres obres, es van representar al famós Concert Spirituel de París així com a la Capella Reial de Versailles. Altres registres documenten representacions de l'obra de Levens a Mònaco, Lyon i Marsella. El seu repertori és quasi exclusivament vocal religiós. De fet, el seu gènere preferit va ser el conegut com el Motet en symphonie. Va morir a Bordeaux el març de 1764.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Charles Levens (1689-1764) - Altres: Charles Levens (1689-1764)



Parlem amb veu pròpia...

França ha estat, i alguns creuen que ho segueix sent, un país centralista i dominat per la seva majestuosa i reial capital. I en el segle XVIII, abans que la història dictés sentència amb Napoleó, París i Versalles eren els centres, quasi únics, de França. De fet, si en aquell temps es volia aspirar a una sòlida, reputada i reconeguda carrera musical tot compositor que així ho anhelés tenia molt clar a on havia d'anar. Rameau, Lully, Charpentier, Couperin... tots ells així ho van entendre. No obstant, l'esperit rebel de Levens, inspirador potser d'Asterix i Obelix, va fer que la seva vida es situés lluny de París, concretament entre Toulouse i Bordeaux ciutat, aquesta, des d'on va "distribuir" la seva música per tal de fer-la arribar a la capital. Allà la van interpretar i la van celebrar. Malauradament, al nostre temps hem hagut d'esperar que l'ànima centralista francesa es dispersés per tal de poder escoltar, en condicions, la música d'aquest desconegut i misteriós Charles Levens. Aquesta edició és, juntament amb una dels seus dos rèquiems que va compondre, de les poques que recuperen amb decència i dignitat artística l'obra de Levens. El seu Te Deum, l'obra que escoltarem, va gaudir, pel que sembla, de gran repercussió i de notable bonança al seu temps ja que està documentada una representació el 1789. Introduït per una simfonia i per la característica veu "récit" de l'haute-contre, amb el baix continuo i les cordes en ritornello abans de l'entrada solemne del cor, aquest Te Deum es perfila ràpidament com una obra monumental i propera a la filosofia de Rameau. Una obra ben traçada i de brillant i precisa interpretació en tots i cadascun dels extensos passatges que de sobte ens situen en escena a un actor francès l'obra del qual ens inspiren per immediatament iniciar la cerca del seus dos rèquiems. Atenció també al motet Deus noster refugium, una meravella vocal que rivalitza, en positiu, amb la bellesa captiva dels motets de Campra. Si hem d'esperar 250 anys més per tornar a escoltar a Levens, literalment morirem, per tant, que els amables francesos de Bordeaux comencin a demanar els permisos necessaris per obrir la caixa forta de la Cathédrale Saint-André, allà on Levens va guardar i amagar els seus tresors!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Levens: Te Deum

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Looks very interesting, Pau, thank you! Warm greetings, Sasja.

    ResponElimina
  3. Muchas Gracias, precioso!!!

    ResponElimina