dimarts, 9 de desembre de 2014

DE MASARNAU, Santiago (1805-1882) - Cuarteto Concertante para Piano, Violín, Flauta y Violonchelo

José Villegas Cordero - Nobleza y caridad
Obra de José Villegas Cordero (1844-1902), pintor espanyol (1)



- Recordatori de Santiago de Masarnau -
En el dia de la celebració del seu 209è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

José Villegas Cordero (Sevilla, 26 d'agost de 1844 - Madrid, 9 de novembre de 1921) va ser un pintor espanyol. Va iniciar els estudis de molt jove amb José María Romero, amb qui va romandre-hi dos anys abans d'ingressar a l'Escola de Belles Arts de Sevilla, on el seu mestre va ser Eduardo Cano. El 1860, amb només 16 anys, va vendre a la Exposición Sevillana la seva obra Pequeña filosofía per 2000 rals. El 1867 va viatjar a Madrid, on va entrar a l'estudi de Federico Madrazo. Allà va establir amistat amb els pintors Rosales i Fortuny. Va acudir amb assiduïtat al Museu del Prado on va copiar a Velazquez, de qui va adquirir l'espontaneïtat i l'ús del color. Finalment, influenciat per la pintura orientalista de Fortuny, va tornar a Sevilla on va organitzar un viatge al Marroc. A finals del 1868 va viatjar a Roma acompanyat pels pintors Rafael Peralta i Luis Jiménez Aranda, on va entrar al taller de Rosales. Allà va realitzar obres de perfil costumbrista, un tema molt reclamat pel públic. Algunes d'aquestes obres van ser Retreta improvisada, Toreros en la capilla de la plaza (1871) i El descanso de la cuadrilla (1873) entre altres. Emulant a Fortuny, va realitzar pintures orientalistes dels esbossos que havia dibuixat al Marroc. Va morir a Madrid el novembre de 1921. El seu germà Ricardo Villegas Cordero va ser també pintor.




Parlem de Música...

Santiago de Masarnau (Madrid, 9 de desembre de 1805 - Madrid, 14 de desembre de 1882) va ser un pianista, compositor i militant religiós catòlic espanyol. Dotat de gran precocitat, als vuit anys d'edat ja va compondre una missa a quatre veus i acompanyament d'orgue que es va cantar per primera vegada a l'Església de Sant Just de Madrid. Amb l'estudi de la música va alternar l'aprenentatge de literatura i ciències, i el 1823 va haver de marxar a l'estranger per haver sigut desterrat el seu pare, servidor de Ferran VII, que havia caigut en desgracia del rei. A França i Anglaterra hi va romandre sis anys vivint del producte de les seves lliçons ensems que perfeccionava els seus coneixements, i es formava especialment com a notable pianista. Establert de nou a la cort, va ser una de les personalitats més rellevants i actives del món musical. Va alternar la docència amb els recitals públics. També va emprendre freqüents i profitosos viatges a l'estranger on va compartir la seva amistat amb músics com Meyerbeer, Bellini, Rossini i Cramer entre altres. A Madrid va fundar, en el col·legi del seu germà Vicente, una acadèmia per l'ensenyança del piano, de la que en van sortir notables concertistes. Entre les seves obres, cal citar el Tesoro del pianista, la Llave de la ejecución, un Libro de Cánticos de la Alemania catòlica, harmonitzats per ell; composicions religioses, entre elles la Misa Pastoril, nocturns, sonates, balades, cançons, etc... Va morir a Madrid el desembre de 1882.

Font: En català: Santiago de Masarnau (1805-1882) En castellano: Santiago de Masarnau (1805-1882) In english: Santiago de Masarnau (1805-1882) - Altres: Santiago de Masarnau (1805-1882)



Parlem amb veu pròpia...

La "música de saló" va generar un important moviment musical amb gran incidència en el comerç ja que va motivar decisivament la composició de moltes obres destinades a aquests aficionats, transcripcions d'òperes i sarsueles, pàgines de petit format i en el millor dels casos música de cambra. El compositor madrileny Santiago de Masarnau va ser un dels exemples més interessants d'aquesta música. Després de la seva formació inicial a Espanya, va viatjar en diverses ocasions a París i Londres el que li va permetre establir contacte amb els grans compositors del seu temps i amb les modes i tendències de la música a la capital francesa, la ciutat de la cultura europea. La seva qualitat com a virtuós pianista va ser la clau que li va permetre entrar en aquells cercles. Les seves obres van ser aplaudides a Europa i les seves qualitats pedagògiques gaudides a Espanya, gràcies no només a les seves classes sinó a les seves publicacions, entre les quals destaquen un Mètode de solfeig i un conjunt de peces per a piano, pròpies i d'altres compositors, que va titular Tresor del pianista. Com a compositor va conrear bàsicament els gèneres de petit format: fantasies, variacions, balades, i aquelles que traslladaven les danses característiques espanyoles al piano del saló aristocràtic. També va tenir temps d'escriure obres com aquest Quartet Concertant per piano, flauta, violí i violoncel de tres moviments i de filosofia clàssica. En general, i en sintonia amb la majoria de les seves obres, l'hem de qualificar d'elegant, expressiu i gustosament estructurat. Al marge de la música, va dedicar els últims anys de la seva vida a la filantropia fundant a Madrid la Societat de Sant Vicenç de Paul, entitat dedicada a ajudar els pobres de tota mena i condició. Un ciutadà compromès amb el bé comú des de la perspectiva artística fins a la vessant social, motiu que celebrem amb alegria i amb la recognoscible bellesa de la seva música!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Joaquín Gericó (flauta); David Hurtado (piano); Cuarteto Art de Cambra 
AMAZON: Música Romántica Española para Flauta
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

7 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Buenas noches. ¿Podrías por favor reactivar este enlace?
    Como apasionado coleccionista de compositores raros siempre me pregunto de dónde sacas tanto material. Cada poco descubro alguno nuevo gracias a ti. Muchas gracias por toda esta música bellísima y deconocida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un placer!! Y coincido contigo en eso de coleccionar compositores "raros" aunque prefiero llamarlos compositores olvidados...

      Saludos,
      Pau

      Elimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina