diumenge, 2 de novembre de 2014

SCHEIDT, Samuel (1587-1654) - Cantiones sacrae

Hans Memling - Probably portrait of Benedetto Portinari (c.1487)
Obra d'Hans Memling (1440-1494), pintor flamenc (1)



- Recordatori de Samuel Scheidt -
En el dia de la celebració del seu 427è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Hans Memling (Seligenstadt, c.1430 - Bruges, 11 d'agost de 1494) va ser un pintor flamenc, l'art del qual va il·lustrar Bruges (Bèlgica) en el període del seu declivi polític i comercial. Va ser un pintor gòtic del segle XV, pertanyent al grup que va treballar en l'últim terç del segle XV i principis del XVI. D'origen possiblement alemany, es creu que es va formar en algun taller de la zona del Rin o de Colònia. Està documentada la seva presència a Brussel·les el 1465 i a Bruges el 1466. El 1467 va ingressar a la corporació de pintors de Bruges. Va ser deixeble de Roger van der Weyden; també el va influir Dirk Bouts. Va ser un pintor molt popular, fet que l'hi va reportar una enorme fortuna. Li van arribar encàrrecs d'altres països, com Anglaterra o Espanya. De fet, va ser un dels pintors predilectes d'Isabel I de Castella. Juntament amb Gerard David, va pertànyer al grup de pintors que millor representen la tradició flamenca fidel a les formes anteriors. El seu estil és suau i delicat, amb figures belles i magníficament cromàtiques. Aporta una concepció germànica, sensual, de la bellesa humana i dels fons paisatgístics, sempre ben presents, dels seus quadres. Solia pintar Verges amb el Nen, envoltades d'àngels músics. Normalment, es tracta de díptics en què la Verge està en una taula i, en l'altra, els donants. Tanmateix, amb el transcurs dels segles, les taules han acabat separades en molts casos. La seva obra és realment extensa amb una Llista de quadres d'Hans Memling impressionant. Va morir a Bruges l'agost de 1494.

Font: En català: Hans Memling (1440-1494) En castellano: Hans Memling (1440-1494) In english: Hans Memling (1440-1494) - Altres: Hans Memling (1440-1494) 



Parlem de Música...

Samuel Scheidt (Halle, 3 de novembre de 1587 - Halle, 24 de març de 1654) va ser un organista i compositor alemany i un dels membres més importants de la primera generació de compositors barrocs germànics. Va ser organista de la Moritzkirche de l'Halle entre els anys 1603 i 1609, any en què va passar a ser organista de la cort de Christian Wilhelm de Brandenburg. El 1619 va ser designat mestre de capella de la Cort d'Halle, on va dedicar al seu protector els motets a doble cor de Cantiones sacrae (1620). Un any després, inspirant-se en les últimes composicions de Praetorius, va compondre Concertus sacri I. A partir d'aleshores també va publicar obres per a conjunt instrumental, de les quals només se n'han conservat la primera de les quatre part de Ludi musici, dedicades als membres de la capella de la Cort de Halle. Va ser molt reconegut a partir de Tabulatura nova (1624), en la qual per individualitzar les veus va triar la tabulatura del teclat italià, llavors poc coneguda a Alemanya. Després de la desaparició de la cort a causa de la guerra (1605), es va crear expressament per Scheidt el lloc de director musices de l'església principal de l'Halle, que va ocupar fins el 1630. La resta de la seva vida la va viure de la venda de les quatre parts dels seus Geistliche Konzerte (de 1631-1640). El restabliment de la cort de l'Halle el 1642, Scheidt va entrar al servei d'August de Saxònia, a qui va dedicar la LXX Symphonien auff concerten manin. El 1650 es va publicar Görlizer Tabulaturbuch, composta per cent harmonitzacions corals per a instruments de teclat. Va ser autor de centenars de partitures i va establir les bases de la música d'orgue a Alemanya. En aquest sentit, la seva obra va ser molt important i d'ús sistemàtic fins a la irrupció de Johann Sebastian Bach. Va morir a l'Halle el març de 1654.

OBRA:

Més de 500 partitures.
Veure arxiu de la DEUTSCHEN NATIONALBIBLIOTHEK.

Font: En català: Samuel Scheidt (1587-1654) En castellano: Samuel Scheidt (1587-1654) In english: Samuel Scheidt (1587-1654) Altres: Samuel Scheidt (1587-1654)



Parlem amb veu pròpia...

A vegades els indicadors ens situen ràpidament en context i ens permeten fer-nos una ràpida idea i aproximació al nostre objecte d'estudi. I en aquest cas, si parlem d'Alemanya i Schütz ja podrem situar en l'espai i el temps al nostre extraordinari protagonista d'avui. Novament Alemanya i ja són uns quants anys reafirmant la idea en base a l'observació empírica, que aquella geografia va ser la més revolucionària musicalment parlant. La quantitat de referències en aquest espai ja són, fins i tot per mi mateix, incomptables i no gosaria afirmar quin serà el dia que en deixarem de parlar si és que això és possible. Samuel Scheidt potser, d'entrada, no us dirà gran cosa, tanmateix, estem parlant d'un dels compositors a tenir en compte no només si fem cas a la matemàtica pura de la seva descomunal producció, sinó per la importància que va representar per l'escola d'orgue alemanya enllaçant-la directament amb l'omnipresent Bach. Però bé, en aquest espai i fidels a la tradició dominical, en parlarem en relació amb l'altre monumental corpus del seu repertori, el de la música sagrada. Luterà, com tants altres i seguint la lògica religiosa d'Alemanya, a Scheidt l'hem de situar de ple i en germanor amb el seu col·lega i coetani Heinrich Schütz. I no només per la proximitat espacial entre ambdós sinó per la genial combinació de la tradició polifònica germànica amb els nous estils italians, amb especial èmfasi en la forma madrigal. Les Cantiones sacrae, que avui recuperarem, representen una de les culminacions musicals del renaixement i de retruc marquen un dels camins sòlidament més destacats del barroc. Recordem que Scheidt va publicar fins a 7 col·leccions (conegudes) de música vocal entre els anys 1620-1640 en què s'hi representen tres gèneres diferenciats; el motet, el gran concert policoral amb instrumentació i el petit concert de fins a 4 veus amb baix continuo. En llengua alemanya o llatina, per a diferents veus, instrumentació, arquitectura i condició, les obres que es presenten comparteixen una característica comuna, la naturalitat de la seva bellesa. La seva música desprèn una harmonia quasi màgica que impregna la totalitat de la seva obra d'una forma supèrbia convertint automàticament a Scheidt en tota una referència obligada i a qui, inevitablement, haurem de seguir de ben a prop!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Scheidt: Sacrae Cantiones

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: