divendres, 21 de novembre de 2014

PASQUINI, Bernardo (1637-1710) - Motetti

Jean-Baptiste Santerre - Veiled Woman
Obra de Jean-Baptiste Santerre (1658-1717), pintor francès.



- Recordatori de Bernardo Pasquini -
En el dia de la commemoració del seu 304è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jean-Baptiste Santerre (Magny-en-Vexin, 23 de març de 1651 - París, 21 de novembre de 1717) va ser un pintor francès. Va ser deixeble de Bon Boulogne i de François Lemaire. Va rebre el nomenament com acadèmic el 18 d'octubre de 1704, va exposar en els cèlebres Salons parisencs i va destacar per la seva creació a Versalles d'una acadèmia o escola per a dones, per a qui va dissenyar nombrosos models. Sens dubte, aquestes obres revelen el seu mestratge en el dibuix, tot i que també va saber mostrar un color ric i diversificat en tota la seva producció sobre tela. Dins de la seva activitat sobresurten els seus retrats, que van merèixer el reconeixement contemporani. Sense ser un clar enriquiment per al gènere, van assumir de manera adequada les aportacions que venien dels creatius pinzells d'Hyacinthe Rigaud o de Nicolas de Largillierre. Mereix especial esment entre la producció de Santerre la seva pintura religiosa, no solament per la seva indubtable qualitat sinó sobretot per un to sensual que va sorprendre i a vegades indignar els seus contemporanis. Una obra com Susana al bany (1704, Musée du Louvre), en què es presenta un nu femení juvenil i delicat, molt poc piadós i massa terrenal, és bon exemple d'això. Cal destacar que aquestes pintures s'han vist en ocasions com a precedents de les frivolitats rococó de François Boucher i dels nus, més casts, de Joseph-Marie Vien. Va morir a París el novembre de 1717.




Parlem de Música...

Bernardo Pasquini (Massa Valdinievole, ara Massa e Cozzile, 7 de desembre de 1637 - Rome, 22 de novembre de 1710) va ser un clavecinista, organista i compositor italià i possiblement el més important compositor de música per a teclat entre Frescobaldi i Domenico Scarlatti. Va ser deixeble de Loreto Vittori i Antonio Cesti i després, successivament, organista de la Chiesa Nuova (1661-1663), de Santa Maria d'Aracoeli (1664), Santa Maria La Major (1665-1667) i Sant Lluís dels Francesos (1673-1675). A més, entre els anys 1664 i 1685 va ser el primer organista de l'Oratori de SS. Crodiffiso. Les seves qualitats com a virtuós van fer que fos un dels més sol·licitats clavecinistes del seu temps, capaç d'atreure els principals protectors de la música. Va estar al servei del príncep Borghese com a director musical, va dirigir i va interpretar els concerts de la reina Cristina de Suècia, del Príncep Colonna i dels cardenals Pamphili i Ottoboni. També va ser mestre de clavecí al Teatre Capracina i va posar en escena nombrosos espectacles per a Ferran de Médicis. Així mateix, va viatjar a París i Viena, on va ser intèrpret, respectivament, de les corts de Lluís XIV i de Leopold I. El 1706 va ser triat membre de l'Accademia Arcadia, on sota la seva direcció es van formar molts músics, com ara Krieger, Muffat, Casini, Gasparini i Zipoli. Pasquini va ser un destacat autor dramàtic que va continuar la tradició de Cesti. Li agradaven especialment els espectacles fastuosos i les àries llargues i melòdiques per, al final de la seva carrera, optar per un estil més dramàtic i més proper al d'Alessandro Scarlatti. En els seus oratoris i cantates es va mostrar com un músic bastant convencional, destacant la seva mestria sobretot en la seva música instrumental, en què el seu brillant virtuosisme li va permetre una major llibertat d'expressió. Va ser un dels principals compositors italians per a teclat així com un dels primers que van crear sonates per a dos clavicordis i sonates en dos moviments, i igualment un dels primers músics italians que van emprar la suite en la música per a clavecí. Va morir a Roma el novembre de 1710.

OBRA:

Vocal secular:

first performed in Rome unless otherwise stated
dm dramma per musica
La sincerità con la sincerità, overo Il Tirinto (favola drammatica per musica, G.F. Apolloni and other Accademici Sfaccendati), Ariccia, Palazzo Chigi, 20 Oct 1672, I-MOe
La forza d’amore (componimento drammatico rusticale, Apolloni), ?1672, B-Bc, GB-Cfm, Lcm, I-Fc
L’Amor per vendetta, overo L’Alcasta (dm, Apolloni), Tordinona, 27 Jan 1673, D-MÜs, I-MOe, arias in Nc
La donna ancora è fedele (dm, D.F. Contini), Palazzo Colonna, carn. 1676, I-MOe, arias in Bc, Nc and Rvat
[Il Trespolo tutore balordo] (commedia per musica, G.C. Villifranchi, rev. Bertucci), Palazzo Colonna, 10 Feb 1677, F-Pn
Dov’è amore è pietà (drama musicale, C. Ivanovich, after G.A. Moniglia: Ipermestra), Capranica, 6 Jan 1679, 1 aria in I-MOe
L’Idalma, overo Chi la dura la vince (commedia per musica, G.D. De Totis), Palazzo Capranica, 6 Feb 1680, F-Pn (facs. in IOB, ii, 1977), arias in Pc, I-Fbecherini, Folschki (see Bonaventura, 1906–8) and Vnm
Il Lisimaco (dm, ‘Comagio Baldosini’ [Giacomo Sinibaldi]), ?Palazzo Riario, carn. 1681, formerly D-Hs, WD, arias in I-Bsp and US-Su
La Tessalonica (dm, N. Minato), Palazzo Colonna, 31 Jan 1683, A-Wgm, arias D-MÜs, F-Pc, GB-Lbl, I-Nc, Rc, Rsc, Rvat, Vnm
La vita e un sogno di notte (commedia, 3, J. Cicogini), Palazzo Pamphili, 12 Feb 1684
L’Arianna (dm), Palazzo Colonna, 3 Feb 1685, arias in GB-Lbl, Ob, I-Bc and Rvat
Il silentio d’Arpocrate (dm, Minato), Palazzo Colonna, 26 Jan 1686, arias in F-Pn and I-Rvat
Santa Dimna, figlia del re d’Irlanda [Act 2] (sacred op, 3, B. Pamphili), Palazzo Pamphili, carn. 1687 [Act 1 by Alessandro Melani, Act 3 by A. Scarlatti], arias in GB-Lbl, I-Rvat
I giochi Troiani (dm, C.S. Capece), Palazzo Colonna, Feb 1688, 2 arias Rvat, 1 aria Bc
La caduta del regno dell’Amazzoni (festa teatrale, De Totis), Palazzo Colonna, before 15 Jan 1690, GB-Lbl, F-Pc (inc.), arias in I-Fc, MOe, Rli and Rvat
Alessio, Seminario Romano, 1690
Il Colombo, overo L’India scoperta (dm, P. Ottoboni), Tordinona, 28 Dec 1690, GB-Lbl, arias in D-MÜs, I-Bc, Rli and Rvat
Eudossia (A. Pollioni), Seminario Romano, 6 Feb 1692, arias in D-MÜs and I-Rsc

Vocal religiosa:

Oratorios
(music lost unless otherwise indicated)
Caino e Abel, 5vv (Apolloni), Rome, Cappella del Principe Borghese, 1671, I-Rvat
L’Agar (F.B. Nencini), Rome, Oratorio della Pietà, 17 March 1675
Assuero (Nencini), Rome, Oratorio della Pietà, 15 April 1675
Sant’Alessio (G.F. Bernini), Rome, Oratorio dei Filippini, 1675, A-Wn, I-MOe
Sant’Agnese (B. Pamphili), Vienna, 1678, A-Wn; Modena, 1685, I-MOe
Sant’Eufrasia (Lazarini), Rome, lib pubd 1678
Salutazione angelica, Messina, lib pubd 1681
Divae Clarae triumphus (A.F. Noceto), Rome, Oratorio del Crocifisso, 20 March 1682
L’idolatria di Salomone (?L’Orsini), Rome, Collegio Clementino, 1686; renamed La caduta di Salomone, Florence, Congregazione dell'Oratorio, 1693
I fatti di Mosè nel deserto (G.B. Giardini), Modena, 1687, MOe, B-Bc
Il martirio dei santi, Vito, Modesto e Crescenzio (D.F. Contini), Modena, lib pubd 1687, I-MOe
L’Abramo, Congregazione dell'Oratorio, Palermo, 1688; renamed L'Ismaele, Florence, Oratorio di S Filippo Neri, 1693
La sete di Cristo, Modena, 1689, MOe
S maria di Soria, 5vv, Rome, Cappella del Principe Borghese, March 1694
David trionfante contro Goliath, Florence, Oratorio di S Filippo Neri, 1694
Fermate, onde del Tebro, in lode di San Filippo Neri (MS, Biblioteca Oratoriana Girolamini, Naples)
Oratorio a 5 [on Cain and Abel], I-Rvat

Cantatas
Aplauso musicale, 5vv, c1679, I-Fc
Erminia in riva del Giordano (B. Pamphili), Rome, 1682; 1 aria ed. in Alte Meister des Bel Canto, i–ii (Leipzig, 1912)
Accademia per musica (A. Guidi), Rome, Palazzo Riaro, Feb 1687, to celebrate coronation of James II of England, music lost
Aplauso festivo (Guidi), Rome, probably Palazzo Pamphili, Feb 1687, music lost (mentioned in Montalto) [? = Accademia per musica]
Il colosso della costanza, 4vv, Rome, Seminario Romano, 15 April 1689, arias F-Pc
Sovra un’accesa pira, 1v, 2 vn, bc
Over 50 solo cants., some I-MOe

Solo motets, arias, D-MÜs, F-Pn, GB-Lbl, Ob, I-Bc, Fc, MOe, Nc, Rvat

Instrumental:

Toccatas: Prelude, 11 tastatas, 22 toccatas, Toccata con lo Scherzo del cucco (10 in GB-Lbl Add.36661, 1 in 16984, H 5–6
Dances: 17 suites, 3 allemandes, 22 arias, 4 bizzarias, corrente, 4 gigues, H 2
Variations: Partite del saltarello, Partite di bergamasca, Partite diversi di follia, Partite diversi sopra alemanda, Variationi capricciose, Variationi e inventione, Variationi fioritas, Variationi sopra la follia, 5 sets of variations, 4 movts with single variations, H 3–4
Sonatas: 4 for org (3 in c16978), H 1, 6; 14 for hpd (figured bass only), H 7; 14 for 2 hpd (figured bass only), H 7, ed. W. Kolneder, Vierzehn Sonaten (Lottstetten, 1987)
Other works: 3 canzonas (2 in Lbl Add.36661), 2 capriccios, fantasia, fuga, 2 ricercars, H 1; 4 passacaglias, bergamasca, H 3–4; 10 accadenze, 10 untitled pieces, 4 frags., H 7; 5 doubtful pieces from minor sources, H 7

Font: En català: Bernardo Pasquini (1637-1710) En castellano: Bernardo Pasquini (1637-1710) In english: Bernardo Pasquini (1637-1710) - Altres: Bernardo Pasquini (1637-1710)



Parlem amb veu pròpia...

Bernardo Pasquini va ser en primera instància un clavecinista i un gran mestre admirat i desitjat. La seva fama com a teclista i compositor van traspassar les fronteres dels Alps, i entre els distingits músics que van venir a Roma per estudiar amb ell, s'han d'incloure a Georg Muffat, Johann Philipp Krieger, Francesco Gasparini, Francesco Durante, Giovanni Maria Casini, Domenico Zipoli, Azzolino Bernardino della Ciaja i Tomasso Bernardo Gaffi. Va ser un d'ells, concretament Gasparini, qui va escriure: "Qui té l'oportunitat de practicar o estudiar a la famosa escola del senyor Bernardo Pasquini a Roma, o almenys l'han sentit o l'han vist tocar, se n'adonarà de la manera més real, bella i noble de tocar i acompanyar". Es precisament en la seves composicions per a teclat on Pasquini va demostrar el seu esplèndid art i alhora dues facetes molt diferents. Una, la de compositor modern, creador d'àries, suites i variacions que anticipen ja el clavecí galant del segle següent i l'altra, la de l'autor que mira amb respecte i admiració al passat, al seu venerat Frescobaldi, amb fantasies, tocates i recercares situats a mitjans del segle XVII. El redescobriment de la música vocal de Pasquini és relativament recent tot i ser la més abundant del seu repertori. El progressiu interès a l'entorn de la seva música més dramàtica, especialment la que té a veure amb la litúrgia, ha comportat l'aparició d'algunes edicions en aquest sentit. La d'avui és una d'elles en què, conjuntament amb algunes de les seves peces d'orgue (aquí escoltarem la Variazioni en Sol menor), s'exploren tres motets per a veu sola i acompanyament instrumental. El motet Quaenam portenta per a soprano, violoncel, tiorba i orgue i el motet O benedicte Jesu per a mezzosoprano, arpa, violoncel i orgue, són les dues obres vocals que podrem escoltar en aquest espai juntament amb la preciosa Passagagli en Re menor per arpa i tiorba. La música vocal de Pasquini, en termes generals, segueix la pauta de la música italiana del segle XVII amb àries fluides, expressives i de gran sensibilitat tant per la necessària exigència vocal com pel dolç acompanyament d'instruments com l'arpa o la tiorba segons el cas. A Pasquini el van considerar, durant un temps (1665-1690), com el principal compositor dramàtic de Roma fins l'explosiva aparició en escena d'Alessandro Scarlatti i de tota una generació de nous compositors. Personalment, el seu nom em resultava bastant desconegut tanmateix aquesta carta de presentació és ideal per a introduir-nos en la seva música d'orgue i en alguns dels seus cants litúrgics els quals resulten, a oïdes neòfites i veteranes, uns més que apassionants al·licients!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Camilla De Falleiro (soprano); Cristina Rosário (mezzosoprano); Amélie Chemin (cello); Masako Art (harp); Giovanni Caruso (theorbo); Ensemble Alea Musica; Alexandra Nigito (organ & conductor)
TACTUS: Pasquini: Mottetti a voce sola e composizioni per organo

Pasquini: Mottetti a voce sola e composizioni per organo

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: