diumenge, 30 de novembre de 2014

NIVERS, Guillaume-Gabriel (c.1632-1714) - Messe fetes doubles majeures

Orazio Gentileschi & Giovanni Lanfranco - Santa Cecilia con un angelo
Obra de Giovanni Lanfranco (1582-1647), pintor italià (1)



- Recordatori de Guillaume-Gabriel Nivers -
En el dia de la commemoració del seu 300è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Giovanni Lanfranco (Parma, 26 de gener de 1582 - Roma, 30 de novembre de 1647) va ser un pintor italià. Lanfranco va estudiar a Parma amb el bolonyès Agostino Carracci. Ràpidament va destacar en la decoració de cúpules que semblaven obrir-se cap al cel. Durant les primeres dècades del segle XVII va rivalitzar a Roma amb Domenichino, especialment pels encàrrecs de pintures al fresc. Un indicador de la seva rivalitat va ser l'acusació que Lanfranco va fer de plagi contra Domenichino, amb motiu de la seva pintura La Confessió de Sant Jeroni, avui al Vaticà. La influència del valencià Josep de Ribera, establert des de jove a Nàpols, també queda palesa en la seva obra. Cap el 1635 va aportar, pel Palau del Bon Retiro de Madrid, diverses pintures per a un extens cicle sobre gladiadors romans i altres escenes de l'Antiguitat. El Museu del Prado en té actualment diversos exemples. El seu estil pot considerar el resultat d'un compromís entre el classicisme i el caravaggisme, si bé la influència bolonyesa va ser més determinant potser motivada pel volum i el tema de les obres que li van encarregar, al·legories i la mitologia clàssica. En qualsevol cas, va ser un excel·lent colorista, i les seves composicions van destacar per la seva solidesa, sense abandonar l'energia i els moviments típics del Barroc decoratiu. Va morir a Roma el novembre de 1647.




Parlem de Música...

Guillaume-Gabriel Nivers (Paris, c.1632 - Paris, 30 de novembre de 1714) va ser un compositor, organista i teòric francès. Va néixer en una família pròspera. El seu pare, un burgès de París, era l'agricultor de l'arquebisbat. Poc es coneix de la seva formació musical tot i que es creu que va estudiar a la Universitat de París el 1662. Els primers detalls de la seva vida apareixen el 1668, any en què es va casar i va tenir un fill. Va ser l'organista de l'Església de Sant Sulpici un càrrec que va mantenir fins el dia de la seva mort. Va alternar aquest càrrec amb el d'organista de la capella reial, va substituir a Henry Du Mont com a mestre de música de la Reina i el 1686 va obtenir un lloc a la Maison Royale St Louis, un convent de monges. Va professar una pública devoció catòlica demostrada en el seu repertori en què la música d'església és majoritària. Va morir, en bona posició social, el novembre de 1714 a París.

OBRA:

Vocal religiosa:

Motets à voix seule, … et quelques autres motets à deux voix propres pour les religieuses avec L'art d'accompagner sur la basse continue, pour l'orgue et le clavecin (Paris, 1689/R)
Chants for the convent school, St Cyr, F-V: Cantique sur la conformité à la volonté de Dieu; Chants de Jephté; Le Temple de la paix; Opéra de la vertu; Opéra de sceaux
Graduale romano-monasticum … in usum et gratiam monialium sub regula S.P.N. Benedicti, Augustini, Francisci militantium (1658, 1671)
Chants des offices propres du séminaire de St-Sulpice (1668)
Antiphonarium romanum … in usum et gratiam monialium sub regula S.P.N. Benedicti militantium (1671, 1687, 1696, 1736)
Graduale romanum … in usum et gratiam monialium sub regula S.P.N. Augustini militantium (1687, 1696, 1734)
Graduale monasticum … in usum et gratiam monialium sub regula S.P.N. Benedicti militantium (1687, 1696, 1734)
Antiphonarium Praemonstratense (1680)
Graduale Praemonstratense (1680)
Passiones Domini N.J.C. cum lamentationibus Jeremiae prophetae, et formulis cantus ordinarii officii divini (1683 (lost, cited in 1698 edn), 1684, 1698); Passions only (1723), Lamentations only (1719, 1723, 1741)
Offices divins à l'usage des dames et demoiselles établies par sa majesté à Saint Cyr (1686); enlarged, text only (1702 (lost, cited in 1754 edn), 1754)
Antiphonarium monasticum ad usum sacri ordinis Cluniacensis (1693)
Graduale romanum juxta missale sacro-sancti Concilii Tridentini (1697, 1706)
Antiphonarium romanum juxta breviarium sacro-sancti Concilii Tridentini (1701, 1723)
Les lamentations du prophète Jérémie (1704)
Le processionel avec les saluts suivant l'antiphonaire des religieuses (1706, 1736)
Chants d'église à l'usage de la paroisse de St Sulpice (1707)
Processionale romanum juxta breviarium sacro-sancti Concilii Tridentini (1723)
Chants et motets à l'usage de l'eglise et communauté des dames de la royale maison de St Louis à St Cyr (1733), incl. motets by L.-N. Clérambault; numerous MS copies dating from c1702, F-Pn, V

Instrumental:

Livre d'orgue contenant cent pièces de tous les tons de l'église (Paris, 1665/R); ed. C. Vervoitte, G.G. Nivers: cent préludes (Paris, 1862, rev. 2/1963 by N. Dufourcq)
2e livre d'orgue contenant la messe et les hymnes de l'église (Paris, 1667/R); ed. N. Dufourcq (Paris, 1956); mass ed. A. Howell, Five French Baroque Organ Masses (Lexington, KY, 1961)
3e livre d'orgue des huit tons de l'église (Paris, 1675/R); ed. in PSFM, xiv (1958, 2/1974)
3 dances, lute, c1712, attrib. Nivers in F-Pn

Literatura:

Traité de la composition de musique (Paris, 1667, 4/1712)
Dissertation sur le chant grégorien (Paris, 1683)
L'art d'accompagner sur la basse continue (see Motets à voix seule)
Méthode certaine pour apprendre le plein-chant de l'eglise (Paris, 1698, 7/1749)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Guillaume-Gabriel Nivers (1632-1714) - Altres: Guillaume-Gabriel Nivers (1632-1714) 



Parlem amb veu pròpia...

Fa poc més d'un any, en la celebració de l'aniversari de François Couperin, recuperàvem una de les seves característiques misses per a orgue, la Messe pour les Couvents per a cant pla i orgue. El que no comentava en aquella entrada, eren els antecedents i el per què Couperin va escriure una missa com aquella. La història, en nom de Nivers, pren continuïtat en el dia d'avui on espero que, a banda de descobrir una nova joia del barroc francès, puguem albirar i entendre una mica més la grandiloqüència de Couperin. Nivers, 300 anys després de la seva mort, sembla disposat a donar-nos pistes a l'entorn de la seva pròpia història però també de la d'altres grans mestres amb qui va conviure. La pregunta, si ens restringim a la característica forma francesa d'estructurar les misses per a orgue, en la forma cantus firmus, serà saber per quin motiu aquestes van ser tant diferents de les alemanyes, italianes i fins i tot espanyoles. La resposta vindrà de la mà d'una norma estricta del 1662 en què l'Arquebisbat de París va redactar, al mil·límetre, com havia de ser la música d'orgue i els ordinaris que s'havien d'interpretar en totes les esglésies parisines. Per tant, partint d'aquesta pauta d'obligat compliment, ens resultarà més fàcil entendre la bona amistat entre el cant pla i l'orgue. Com bé sabem tots plegats, la forma essencial d'estructurar una missa té el seu origen en el cant gregorià. No és cap secret, tanmateix, amb el temps els compositors i també els representants de les esglésies, amb major o menor intensitat segons la congregació, van evolucionar cap a nous models, alguns d'ells com l'italià en què la instrumentació, i especialment a partir de Monteverdi, va permetre ampliar horitzons a un ritual, per sí mateix, molt estricte en la seva concepció i celebració.

A França, tot i la restricció de l'arquebisbe, hi podem trobar dues escoles ben diferenciades que a grans trets serien les de els Couperin, Nivers, De Grigny, etc., i la de Charpentier. Els primers, en la seva condició d'organistes, van respectar la norma i la van aplicar fins a la última de les conseqüències. El segon, vinculat a la Reialesa, va escriure misses en honor al Rei en un estil proper al de Lully, és a dir, prescindint lliurement de la norma de l'arquebisbe. Guillaume-Gabriel Nivers, de qui fa pocs dies en parlàvem, va reaccionar amb precocitat a la restricció eclesiàstica ja que, fins i tot amb anterioritat a què es dictés, ja componia ordinaris de missa en cant pla i orgue, inspirat pel seu antecessor Henry Du Mont. Nivers va compondre la Messe, fetes doubles majeures que avui escoltarem en una data desconeguda, possiblement posterior al 1662. Les diferents parts de la missa, en aquesta es prescindeix del Credo que es substitueix per l'Offerte en fugue et Dialogue, són glossades per l'orgue mostrant totes les possibilitats del seu extens ventall de registres i alhora la riquesa de la sonoritat de l'orgue francès, en sí mateix, un orgue molt característic i singular. Possiblement, aquest tipus de misses neix també de la pròpia improvisació a l'orgue, és a dir, en el ritual de celebració el cant pla devia ser comú i obligatori i l'organista es dedicava a omplir i a magnificar els espais de silenci entre els ordinaris de la pròpia missa. Preludis, fugues, diàlegs, ecos, duets... Nivers, en definitiva, demostra fins a quin punt va ser determinant pel Couperin més religiós i aquesta extensa Messe així ens ho demostra!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: