diumenge, 9 de novembre de 2014

GUERRERO, Francisco (1528-1599) - Missa L'homme armé à 4

Joan de Joanes - The Immaculate Conception (c.1535)
Obra de Joan de Joanes (c.1510-1579), pintor espanyol (1)



- Recordatori de Francisco Guerrero -
En el dia de la commemoració del seu 415è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Joan de Joanes (València, c.1510 - Bocairent, 1579) va ser un pintor espanyol, creador al costat del seu pare, el també pintor Vicent Masip, d'un llenguatge artístic d'arrel rafaelesca, que va inspirar l'activitat de l'escola llevantina durant la segona meitat del segle XVI. També conegut com Joan Masip, sembla ser que va néixer a València i es va formar al taller del seu pare, amb qui va col·laborar des de molt jove. Partint del seu estil, va evolucionar després a un concepte més avançat, de formes suaus i tècnica més tova, que va enriquir amb el coneixement de l'estètica manierista, en un molt probable viatge a Itàlia entre els anys 1555 i 1563. Així mateix, en la seva pintura es pot apreciar una clara inclinació cap a l'idealisme formal, la monumentalitat dels personatges i l'equilibri compositiu, qualitats totes del renaixement clàssic imperant a Itàlia en les primeres dècades del segle XVI. Igual que el seu pare, va crear una sèrie de prototips que es van repetir a l'escola llevantina fins a la següent centúria; Ecce Homo, El Salvador, (Museu del Prado), Immaculada, (Església de la Campanya de València). Autor de nombroses obres de devoció, va realitzar també importants retaules, entre els quals destaca el dedicat a la vida i martiri de Sant Esteve, pintat per a l'Església del Sant a València, i que avui es conserva al Museu del Prado (Sant Esteve a la sinagoga, Sant Esteve condemnat al martiri, martiri de sant Esteve, Sant Sopar, c. 1570, Museu del Prado). Un altre aspecte del seu art és el de retratista, faceta que va dur a terme amb objectivitat i realisme, com pot apreciar-se en el seu autoretrat, inclòs a la taula de l'Enterrament de Sant Esteve del Museu del Prado i en el del predicador Mossèn Baptista Agnès, a qui representa dins de la composició Noces místiques del venerable Agnesio (Museu de València), un dels quadres més bells del renaixement espanyol. Va morir a Bocairent el 1579.




Parlem de Música...

Francisco Guerrero (Sevilla, 4 d'octubre de 1528 - 8 de novembre de 1599) va ser, juntament amb Tomás Luis de Victoria i Cristóbal de Morales, un dels grans noms de la música sacra espanyola del Renaixement i conseqüentment un dels majors compositors espanyols de tots els temps. Va compondre 19 misses i unes 150 peces litúrgiques diverses, incloent salms, motets, a més de cançons sacres i profanes. Va rebre la seva formació musical inicial, com membre del cor de la Catedral de Sevilla, del seu germà Pedro i de Fernández de Castilleja. També va rebre instrucció de Cristóbal de Morales. Als 17 anys (1546) va ser nomenat mestre de capella de la Catedral de Jaén. Abans de complir els trenta havia consolidat una excepcional reputació i la seva obra es publicava a l'estranger. Fou nomenat mestre de capella de la catedral de Màlaga, encara que mai va arribar a residir aquesta ciutat, abans de ser emprat pel cor de la catedral de Sevilla. Va viatjar extensament per Espanya i Portugal, al servei de l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic i va passar després a Itàlia un any (1581-1582).

Anys més tard va decidir visitar Terra Santa, el que va fer l'any 1589. Va ser fet captiu per pirates durant el viatge de retorn i va haver de ser rescatat, com era comú a l'època, pel pagament d'una considerable quantitat. L'aventura va ser narrada per ell a un llibre publicat el 1590 que va tenir un gran èxit popular. L'endeutament subsegüent ho va dur a presó, fins que va ser contractat de nou per al cor de la catedral de Sevilla, on va acabar els seus dies, com a mestre de capella, quan la pesta de 1599 va acabar amb la seva vida. Guerrero va passar més temps a Espanya que Victoria o Morales, residents molt temps a Itàlia, i també va compondre una major proporció d'obres profanes. També es distingeix d'ells per una abundant obra instrumental, a més del cos principal, format per obres vocals sacres. Destaca per la varietat d'emocions que va ser capaç de posar a la seva música, des del recolliment místic a l'exaltació, des de la major alegria a la desesperació. La seva obra, molt popular, va seguir interpretant-se molt temps, especialment a les catedrals americanes. Com els seus contemporanis espanyols, preferia les teixidures homofòniques, amb una veu dominant i les altres subordinades a ella. Va anticipar l'harmonia funcional, el que va donar lloc que un dels seus Magnificat, la partitura anònima dels quals va ser trobada a Lima, fora considerada molt temps una obra del segle XVIII.

OBRA:

Vocal religiosa:

Sacrae cantiones, vulgo moteta nuncupata, 4, 8vv (Seville, 1555) [1555]
Psalmorum liber I, accedit Missa defunctorum (Rome, 1559), lost, see P
Canticum beatae Mariae, quod Magnificat nuncupatur, per octo musicae modos variatum (Leuven, 1563) [1563]
Liber primus missarum (Paris, 1566) [1566]
Motteta, 4–6, 8vv (Venice, 1570) [1570]
Missarum liber secundus (Rome, 1582) [1582]
Liber vesperarum (Rome, 1584) [1584]
Passio D.N. Jesu Christi secundum Matthaeum et Joannem [more hispano] (Rome, 1585); E, P
Canciones y villanescas espirituales, 3–5vv (Venice, 1589) [incl. 18 contrafacta]; G i–ii
Mottecta, liber secundus, 4–6, 8vv (Venice, 1589) [1589]
Motecta, 4–6, 8, 12vv (Venice, 1597) [1597]

Missa ‘Beata mater’, 4vv, 1566, G vii
Missa ‘Congratulamini mihi’, 5vv, 1566, G vii
Missa de Beata Virgine (i), 4vv, 1566, G viii
Missa de Beata Virgine’ (ii), 4vv, 1582, G v
Missa de la batalla escoutez, 5vv, 1582, G iv
Missa ‘Dormendo un giorno’, 4vv, 1566, also in P-Pm 40, G viii
Missa ‘Ecce sacerdos magnus’, 5vv, 1582, G iv
Missa ‘In te, Domine, speravi’, 5vv, 1566, G vii
Missa ‘Inter vestibulum’, 4vv, 1566, G ix
Missa ‘Iste sanctus’, 4vv, 1582, G v
Missa ‘L’homme armé’, 4vv, P-Pm 40, and heavily revised in E-Asa (see Rees), G viii
Missa pro defunctis (i), 4vv, 1566, G ix, ed. M. Imrie (Lochs, Isle of Lewis, 1998)
Missa pro defunctis (ii), 4vv, 1582, ed. M. Imrie (Lochs, Isle of Lewis, 1998)
Missa ‘Puer qui natus est nobis’, 4vv, 1582, G iv
Missa ‘Sancta et immaculata’, 5vv, 1566, G vii
Missa ‘Saeculorum Amen’, 4vv, 1597, G ix
Missa ‘Simile est regnum’, 4vv, 1582, G v
Missa ‘Super flumina Babylonis’, 5vv, 1566, G v
Missa ‘Surge, propera, amica mea’, 6vv, 1582, G iv

Accepit Iesus, 4vv, 1570, G vi, 42; Alma redemptoris mater, 4vv, 1584, G iii, 9; Ambulans Iesus, 5vv, 1555; Ascendens Christus in altum, 5vv, 1597, G vi, 46; Ave Maria gratia plena, 4vv, 1555, G iii, 1; Ave Maria gratia plena, 8vv, 1570, G iii, 21; Ave regina caelorum, 4vv, 1584, G iii, 10; Ave virgo sanctissima, 5vv, 1566, G iii, 14; Beata Dei genitrix, 6vv, 1585, G iii, 19; Beatus Achatius oravit, 5vv, 1555; Beatus es et bene tibi erit, 4vv, 1570; Beatus es et bene tibi erit, 5vv, 1555; Beatus Ioannes locutus est, 4vv, 1589; Beatus vir, 4vv, 1584; Canite tuba in Syon, 4vv, 1570, G vi, 23; Cantate Domino, 5vv, 1570, ed. M. Imrie (London, 1981); Caro mea vere est cibus, 4vv, 1589, G vi, 41; Clamabat autem mulier, 4vv, 1570, G vi, 34; Conceptio tua, 5vv, 1555; Conditor alme siderum, 4vv, 1584, ed. B. Turner (Lochs, Isle of Lewis, 1999); Confitebor tibi, 4vv, 1584; Cum audisset Ioannes, 4vv, 1589; Cum turba plurima, 4vv, 1570
Dedisti Domine habitaculum, 4vv, 1555; Dedisti Domine habitaculum, 4vv, 1570; Dicebat Iesus turbis, 4vv, 1570, G vi, 27; Dixit Dominus (tone 1), 4vv, 1584; another version (perhaps that from 1559) in GCA-Gc; Dixit Dominus Petro, 5vv, 1555; Ductus est Iesus, 4vv, 1570, G vi, 43; Ductus est Iesus, 5vv, 1555; Dulcissima Maria, 4vv, 1555, G iii, 2; Dum aurora finem daret, 4vv, 1589; Dum complerentur dies Pentecostes, 5vv, 1555; Dum esset rex, 5vv, 1589; Duo Seraphim, 12vv, 1589, ed. B. Turner (London, 1978); Ecce ascendimus Hierosolimam, 4vv, 1555, G vi, 33; Ecce nunc tempus, 4vv, 1570; Ego flos campi, 8vv, 1589, ed. M. Imrie (Lochs, Isle of Lewis, 1998); Ego vox clamantis, 4vv, 1589; Elisabeth Zacharie, 5vv, 1570; Erunt signa in sole, 4vv, 1589; Et post dies sex assumpsit Iesus, 5vv, 1555, G vi, 38; Exultata est, 4vv, 1589, G iii, 6
Gabriel archangelus, 4vv, 1555, G iii, 5; Gaude Barbara, 6vv, 1589; Gaudent in coelis, 5vv, 1570; Gloria et honore coronasti eum, 5vv, 1589; Gloriose confessor Domini, 4vv, 1555; Gloriose confessor Domini, 4vv, 1570 (with text variants); Hei mihi domine, 6vv, 1582, ed. M. Imrie (London, 1978); Hic est discipulus ille, 5vv, 1589; Hic vir despiciens mundum, 5vv, 1570; Hoc enim bonum est, 5vv, 1555; Hoc est praeceptum meum, 5vv, 1570, G vi, 25; Ibant Apostoli gaudentes, 4vv, 1589; In conspectu angelorum, 5vv, 1589; In exitu Israel, 5vv, 1584; In illo tempore assumpsit Iesus duodecim discipulos, 4vv, 1570, G vi, 26; In illo tempore cum sublevasset Iesus, 5vv, 1555; In illo tempore erat Dominus Iesus, 4vv, 1555, G vi, 35; In illo tempore erat Dominus Iesus, 4vv, 1570, G vi, 36; In passione positus Iesus, 5vv, 1555; Inter vestibulum, 5vv, 1555, G ix; Iste sanctus pro lege, 4vv, 1570; Istorum est enim, 4vv, 1589
Lauda Ierusalem, 6vv, 1584; Laude mater ecclesia, 4vv, 1584, ed. B. Turner (Lochs, Isle of Lewis, 1999); Laudate Dominum, 4vv, 1584; Laudate Dominum de coelis, 8vv, 1597, ed. D. James (London, 1979); Laudate pueri, 4vv, 1584; Magne pater Augustine, 5vv, 1589; Maria Magdalena, 6vv, 1570, G vi, 44; O altitudo divitiarum, 8vv, 1597, O crux benedicta, 4vv, 1555, G vi, 24; O crux splendidior, 5vv, 1570, G vi, 28; O doctor optime, 6vv, 1570; O Domine Iesu Christe, 4vv, 1570, G vi, 32; O Domine Iesu Christe, 4vv, 1589, G vi, 45, O gloriosa Dei Genitrix, 5vv, 1555, G iii, 15; O lux beata Trinitas, 4vv, 1584, ed. B. Turner, 1999; O sacrum convivium, 6vv, 1570, G vi, 39; O virgo benedicta, 5vv, 1589, G iii, 17
Pange lingua, 4vv, 1584, G vi, 40; Pange lingua, 8vv, 1589; Pastores loquebantur, 6vv, 1585; Pater noster qui es in coelis, 4vv, 1555, G vi, 29; Pater noster qui es in coelis, 8vv, 1555, G vi, 30; Peccantem me quotidie, 5vv, 1555; Per signum crucis, 4vv, 1589, G vi, 37; Petre, ego pro te rogavi, 4vv, 1589, ed. B. Turner (London, 1980); Pie pater Hieronyme, 6vv, 1589; Post dies octo venit Iesus, 5vv, 1597; Prudentes virgines, 5vv, 1570; Quae est ista formosa?, 4vv, 1555, G iii, 3; Quasi cedrus exaltata sum, 4vv, 1555, G iii, 4; Quasi stella matutina, 4vv, 1570; Qui se exaltat, 8vv, 1584; Quis vestrum habebit amicum, 5vv, 1570; Quomodo cantabimus canticum Domini, 5vv, 1589; Recordare Domine, 5vv, 1570; Regina caeli, 4vv, 1555, G iii, 11; Regina caeli, 8vv, 1584, G iii, 22
Salve regina, 4vv, 1555, G iii, 12, also ed. in MRM, ix, no.26; Salve regina, 4vv, 1570, G iii, 13, also ed. in MRM, ix, no.29; Sancta et immaculata virginitas, 4vv, 1589, G iii, 7; Sancta Maria sucurre miseris, 4vv, 1570, G iii, 8; Signasti Domine servum tuum, 5vv, 1589; Similabo eum viro sapienti, 4vv, 1589, Simile est regnum caelorum, 4vv, 1570, ed. M. Imrie (Lochs, Isle of Lewis, 1987); Simile est regnum caelorum, 5vv, 1555; Simile est regnum caelorum, 6vv, 1589; Surge propera, 6vv, 1570, G iii, 20; Tota pulchra es Maria, 6vv, 1570, G iii, 18; Trahe me post te, 5vv, 1555, G iii, 16; Usquequo Domine oblivisceris me, 6vv, 1566, ed. M. Imrie (Lochs, Isle of Lewis, 1998); Veni Domine, 5vv, 1555, G vi, 31; Vexilla regis, 4vv, 1584, ed. B. Turner (Lochs, Isle of Lewis, 1998); Virgines prudentes, 4vv, 1589; Virgo divino nimium, 5vv, 1570; Virgo prudentissima, 4vv, 1555, ed. M. Imrie (Lochs, Isle of Lewis, 1998)
24 works in E-GRmf 975, some unica, incl.: Arbor decora fulgida, 4vv; Benedictus, 4vv; Christe potens Rey, 5vv; Dilexi quoniam, 4vv; Dixit Dominus (tone 4), 5vv, Dixit Dominus (tone 6), 6vv; Gloria Patri, 4vv; Laetatus sum, 5vv; Nobis datus, 4vv; O Maria, 4vv; Pange lingua, 3vv, also intabulated in 155423;
18 works in GCA-Gc 2A (of which 17 unica): Christe redemptor, Christe redemptor … conserva, Conditor alme siderum, Deus tuorum militum, Doctor egregie, Exsultet caelum, Hostis Herodes, Huius obtentu, Jesu corona virginum, Lauda mater, O lux beata Trinitas, Quicumque quaeritis, Salve regina (same as in Gc 4), Sanctorum meritis, Tibi Christ splendor, Tristes erant apostoli, Urbs beata, Ut quaeant laxis, Vexilla regis
6 works in GCA-Gc 3: Arbor decora, Exsultet caelum, Exsultet caelum laudibus, Iste confessor, Placare Christe, Tu Trinitatis unitas
4 works in GCA-Gc 4: Lamentations, Salve regina, 2 settings (= 1555, 1570), Vexilla regis; all ed. in MRM, ix (1996)
3 works in GCA-Gc, partbooks: Dixit Dominus, Lauda Jerusalem (2 settings; anon., possibly by Guerrero)
Dic nobis Maria, GCA-Gc 1; O crux ave, GCA-Gc 2B
Motets in E-Asa, Sc
Fecit potentiam, 2vv; Pater noster, 4vv; Sacris solemniis, 3vv; Suscepit Israel, 2vv; intabulated in 155423
Magnificat settings, 1563;
9 Magnificat, 1584;
7 Magnificat also in GCA-Gc 2B
Te Deum, 5vv, 1584;
Te Deum, 8vv, 1589
Passionarium secundum quatuor evangelistas, 4–5vv, E-Sc; 2 ed. in E and P

Vocal secular:

5 songs, 5vv, E-GRmf 975;
2 also anon. in Archivio de la iglesia colegial, Lerma
11 songs, 3–5vv, E-Mmc

Instrumental:

Fabordones, E-GRmf 975;
Some intabulated for vihuela, 1554

Font: En català: Francisco Guerrero (1528-1599) En castellano: Francisco Guerrero (1528-1599) In english: Francisco Guerrero (1528-1599) Altres: Francisco Guerrero (1528-1599) 



Parlem amb veu pròpia...

Francisco Guerrero va ser el compositor espanyol més internacional del Renaixement. Així ho demostren l'enorme quantitat de còpies dels seus manuscrits que s'han trobat arreu d'Europa però especialment a l'Amèrica Llatina on fins i tot, dos segles després de la seva mort, se l'interpretava amb regularitat. En aquest sentit, Guerrero va fer vida a Espanya com Morales o De Victoria, no obstant, ell va ser l'ambaixador musical fronteres enllà. La música de Guerrero és previsible en relació al seu context de vida, repertori massivament religiós amb centenars de motets, una vintena de misses i nombrosa obra menor entre vespres, ordinaris de missa, himnes, etc. Per tant, en relació amb aquest monumental repertori, recuperarem una de les seves misses. La Missa L'homme armé a quatre veus, és a dir, dos cors soprano, alt i tenor, s'inclou dins del terme conegut al Renaixement com a "Misses paròdia". La missa paròdia, missa de paròdia o missa d'imitació, és un arranjament musical de la missa típic del segle XVI que utilitza, com a part del seu material melòdic, múltiples veus d'una peça musical preexistent, com per exemple un fragment d'un motet o d'un cançó profana. Es distingeix dels altres dos tipus més rellevants de composició de misses en el Renaixement, la missa de cantus firmus i la missa paràfrasi. En aquest cas el terme "paròdia" no té res a veure amb l'humor, en el sentit modern de la paraula. Palestrina, per posar un exemple, va ser autor de més de 50 misses paròdia. Doncs bé, Guerrero escriu una missa a capella en base a la melodia de la cançó "L'homme armé". Polifonia, veus "altes" i absència d'instrumentació són les característiques més formals de l'arquitectura d'una missa catòlica en què l'emoció que Guerrero aconsegueix transmetre és tant intensa que possiblement no imaginem l'enorme dificultat vocal que hi ha al darrere. En aquest cas, el conjunt coral no només fa honors a Guerrero sinó que el situa a l'estratosfera en una missa que, si suaument tanquem els ulls, ens traslladarà al llunyà i irrepetible temps i espai en què Guerrero va viure on la màgia i espiritualitat d'aquesta música és convertia, immediatament, en poesia d'amor pels sentits!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Ensemble La Sestina – The Angel's Voice

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: