dilluns, 10 de novembre de 2014

COUPERIN, François (1668-1733) - L'Espagnole, 1726

William Hogarth - Conversation Piece (c.1730-35)
Obra de William Hogarth (1697-1764), pintor anglès (1)



- Recordatori de François Couperin -
En el dia de la celebració del seu 346è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

William Hogarth (Londres, 10 de novembre del 1697 - Chiswick, 26 d'octubre del 1764) va ser un pintor i gravador anglès que va satiritzar els costums de la seva època. En acabar el seu aprenentatge com a argenter el 1718, es va dedicar al gravat, i va començar a ser conegut a partir del 1726 per les il·lustracions que va realitzar per a la novel·la Hudibras (1726) de Samuel Butler. Va començar a pintar al voltant del 1728, realitzant petites escenes de grup, com Vetllada musical (c.1730, Museu Fitzwilliam, Cambridge). Cap el 1735 va aconseguir reconeixement com a pintor d'usos i costums anglesos per les seves dues sèries de pintures, Vida d'una cortesana (1731-1732, destruïda en un incendi el 1755) i Vida d'un llibertí (1735, Museu de Sir John Soane, Londres). Va realitzar una sèrie de gravats a partir d'aquestes pintures, gràcies als quals va aconseguir renom com a pintor satíric de gran brillantor i preocupació moralitzadora. Degut a la popularitat dels seus gravats, es van falsificar massivament fet que va motivar l'aprovació d'una pionera llei de copyright (drets d'autor) el 1735, coneguda com la Llei Hogarth. Dues de les seves obres més ambicioses, encara que menys característiques, són els murals El bon samarità i La piscina de Betsaida, pintats a l'escala de l'hospital de Sant Bartomeu de Londres entre 1735 i 1736. Aquests murals van ser realitzats en un estil barroc molt ornamentat i amb temes mitològics o bíblics que estaven molt de moda en l'art francès i italià de l'època. El 1743 va acabar sis teles titulades Casament a la moda (National Gallery, Londres) i el 1745 es van publicar els gravats basats en aquesta sèrie. La sàtira brillant que fa de les noces per diners, els detalls mordaços de la vida de la classe alta i el mestratge en la complexitat de les escenes troben la seva màxima expressió en aquesta sèrie, considerada la seva obra mestra. A aquesta època pertanyen també molts dels seus retrats, entre els quals destaquen el famós Garrick com a Ricard III (1745, col·lecció del Comte de Feversham) i La venedora de gambetes (1759, National Gallery, Londres). El 1753 va escriure L'anàlisi de la bellesa, un tractat sobre els seus principis estètics. Quatre anys després va ser nomenat pintor de Jordi II. Durant els últims cinc anys de la seva vida es va veure embolicat en aferrissades baralles polítiques amb el controvertit reformista polític britànic John Wilkes, a qui havia caricaturitzat en un gravat. Wilkes li va tornar el cop amb un atac a l'obra de Hogarth Segismunda (1759). El seu últim gravat, La trivialitat, pensat com un comiat, va ser editat el 1764. Va morir a Chiswick l'octubre de 1764. L'epitafi del seu monument el va escriure el seu amic actor David Garrick.

Font: En català: William Hogarth (1697-1764) En castellano: William Hogarth (1697-1764) In english: William Hogarth (1697-1764) - Altres: William Hogarth (1697-1764)



Parlem de Música...

François Couperin (París, 10 de novembre de 1668 - París, 11 de setembre de 1733) va ser un compositor, organista i clavecinista francès. Hereu d'una llarga tradició familiar, se'l coneix com Couperin el Gran per a distingir-lo dels altres membres de la seva família, d'entre els quals destaca el seu oncle Louis Couperin. Juntament amb Jean-Philippe Rameau, és un dels més importants compositors de música barroca francesa en general i de música per a clavecí en particular, destacant especialment pel seu gran virtuosisme a l'orgue i al clavecí. Originaris de Chaumes-en-Brie, la família Couperin va constituir una de les famílies musicals franceses més nombroses dels segles segle XVII i segle XVIII. El pare de François Couperin, Charles Couperin (1639- 1679), era el germà menor de Louis Couperin i el va succeir com a titular de l'orgue de l'església parisenca de Saint-Gervais. Igualment, va ser professor de clavicèmbal de la duquessa d'Orleans. Couperin va aprendre del seu pare i del seu oncle François Couperin el Vell. No va tenir una educació formal. Els seus coneixements generals i els seus escrits són d'un estil i una ortografia que deixen molt que desitjar. El pare va transmetre el lloc d'organista, fins que el fill pogués fer-se'n càrrec, a Michel Richard Delalande. Es va perfeccionar després amb Jacques Thomelin, organista de Saint-Jacques la Boucherie. El 1685 es va convertir en organista de l'Església de Saint-Gervais a París, lloc que després cediria al seu cosí Nicolas Couperin. Altres membres de la família ocuparien el mateix càrrec en anys posteriors. El 1693 Couperin va succeir al seu mestre Thomelin com a organista de la Chapelle Royale amb el títol d'organista del rei Lluís XIV. Després va ser mestre de composició del nét del rei, el duc de Borgonya.

El 1717 es va convertir en organista i compositor de la cort amb el títol ordinaire de la musique de la chambre du Roi. Les seves tasques a la cort francesa consistien en crear música sacra per a les oracions reals i música de cambra per a delit dels monarques. Amb els seus col·legues, donava un concert totes les setmanes, normalment diumenge. Molts d'aquests concerts tenien la forma de suites per a violí, viola da gamba, oboè, traverso i clavicèmbal, del qual n'era un virtuós intèrpret. De salut fràgil i caràcter poc mundà, Couperin va realitzar una carrera honesta de músic i professor, apreciat pels grans que només li trobaven un rival, Louis Marchand. Pocs esdeveniments de la seva vida personal mereixen ressenyar-se, a part la desaparició d'un dels seus fills que va abandonar el domicili patern per no tornar més. La seva extensa obra inclou música instrumental i vocal, tant secular com religiosa. Algunes de les seves composicions li han fet guanyar un lloc destacat entre els compositors francesos de la seva època, entre elles les seves misses per a orgue, les Lliçons de Tenebres per al Dimecres Sant i les seves sonates i concerts reials, on pretenia reunir el gust francès i l'italià. Però va ser la seva obra per a clavecí, que consta de quatre llibres publicats entre el 1713 i el 1730, la que el va fer mereixedor d'una gran reputació fins al punt de ser considerat, juntament amb Rameau, com el gran mestre d'aquest instrument a França. El seu tractat L'Art de toucher le clavecin (L'art de tocar el clavecí), publicat el 1717, és una font valuosa per a l'ensenyament i la interpretació de la música francesa del segle XVIII. Va morir a París el setembre de 1733.

OBRA:

Vocal religiosa:

MS sources: Elevat[ions] de Couperin (score), F-V 59
Motets a voix seule, 2 et 3 parties et Symphonies de Mr Couperin, Pn Rés.F1679 (score), Pn Rés.F1680 [a–e] (5 ptbks) [formerly GB-T 1432–7]
Scores copied by S. de Brossard, F-Pn Vm1 1630
Motets de Messieurs Lalande, Mathau, Marchand Laisné, Couprin et Dubuisson, copied by Philidor, 1697, V 18
4 versets (from Ps cxviii) d’un motet composé de l’ordre du roy … On y joint le verset ‘Qui dat nivem’ du psaume ‘Lauda Jerusalem’ (Paris, 1703): Tabescere me, 2 S; Ignitum eloquium tuum, 2 S, 2 vn, bc; Adolescentulus sum, S, 2 fl, vn; Justitia tua, 2 S, SS, bc; Qui dat nivem, S, 2 fl, vn; C xi, GM V/i
7 versets (from Ps lxxxiv) du motet composé de l’ordre du roy (Paris, 1704): Converte nos, B, fl, bc; Numquid in aeternum, T, Bar, bc; Ostende nobis, haute-contre, fl/vn, bc; Audiam quid loquatur, B, 2 vn, bc; Misericordia et veritas, 2 T, bc; Veritas de terra, S, vn, bc; Et enim Dominus, S, 2 ob, 2 fl; C xi, GM V/i
7 versets (from Ps lxxix) du motet composé de l’ordre du roy (Paris, 1705): Qui regis Israël, haute-contre, T, B, 2 vn, bc; Excita potentiam tuam, haute-contre, B, bc; Vineam de Aegypto, B, vn, bc; Dux itineris fuisti, B, 2 vn, 2 fl, 2 ob, bc; Operuit montes, S, vn, 2 fl, bc; Extendit palmites suos, S, vn, 2 fl, bc; Deus virtutum convertere, haute-contre, fl, ob, b viol, bc; C xi, GM V/i
Leçons de tenébres a 1 et a 2 voix … premier jour (Paris, between 1713 and 1717): premiere leçon, S, bc; seconde leçon, S, bc; troisième leçon, S, S, bc; C xii, GM V/ii, V
6 leçons de ténèbres, lost

Accedo ad te, Dialogus inter Deum et hominem, haute-contre, B, bc, F-Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
Ad te levavi oculos meos, B, 2 vn, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Audite omnes et expanescite, haute-contre, 2 vn, bc, V 59; C xii, GM V/ii
Domine salvum fac regem, S, B, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Exultent superi, motet for Ste Suzanne, inc., S, A, B, ? 2 vn, bc, PnRés.F1679–80; GM [suppl.]
Festiva laetis, motet for Ste Anne, S, T, B, bc, Pn Rés.1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
Jucunda vox ecclesiae, motet for St Augustin, 2 S, B, bc, Pn Rés.1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
Laetentur coeli, motet for St Barthélemy, 2 S, bc, V 59; C xii, GM V/ii
Lauda Sion salvatorem, elevation, 2 S, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Laudate pueri Dominum, 2 S, B, 2 vn, bc, Pn Rés.F1679–80, V 18; C xi, GM V/i
Magnificat, 2 S, bc, Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
O amor, O gaudium, elevation, haute-contre/T, B, bc, Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
O Domine quia refugiam, 3 B, bc, Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
O Jesu amantissime, haute-contre, T, bc, Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM v/ii
O misterium ineffabile, elevation, S, B, bc, Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
Ornate aras, inc., haute-contre, ? 2 vn, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.]
Quid retribuam tibi Domine, haute-contre, bc, Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
Regina coeli laetare, 2 S, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Resonent organa, motet for Ste Cécile, inc., 2 S, B, ? 2 vn, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.]
Respice in me, haute-contre, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Salve regina, haute-contre, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Salvum me fac Deus, B, 2 vn, 2 fl, b viol, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Tantum ergo sacramentum, 2 S, B, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Usquequo, Domine, haute-contre, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Veni sponsa Christi, motet for Ste Suzanne, S, haute-contre, B, 2 vn, bc, Pn Vm1 1630, Rés.F1679–80; C xi, GM V/i
Venite exultemus Domine, 2 S, bc, Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
Victoria: Christo resurgenti, motet for Easter Day, 2 S, bc, Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
Other motets, incl. 12 à grand choeur, cited by Titon du Tillet, lost

Vocal secular:

Airs in Recueils d’airs sérieux et à boire (Paris, 1697–1712): Qu’on ne me dise, air sérieux, T, bc (697); Doux liens de mon coeur, air sérieux, S, bc (1701); Jean s’en alla, epitaphe d’un paresseux, air à boire, S, B, bc (1706); Il faut aimer, La pastorelle, air sérieux, S, B, bc (1711); Dans l’Isle de Cythère, Les solitaires, air sérieux, S, B, bc (1711); A l’ombre d’un ormeau, musette, air sérieux, 2 S, bc (1711); Zephire, modere en ces lieux, brunete, air sérieux, S, bc (1711); Faisons du temps, vaudeville, air sérieux, 2 S, B, bc (1712); Au temple de l’amour, Les pellerines, air sérieux, S, B, bc (1712): C xi, GM [V/i]
Intermèdes in Myrtil et Melicerte (Paris, 1698), doubtful
Trois vestales champetres et trois Poliçons, trio, 3 S, in Recueil de trio de differens auteurs, F-Pc; C xi, GM [V/i]
La femme entre deux draps, canon à 3, 3 S, in 1er recueil d’airs a boire en duô et triô, Pc; C xi, GM [V/i]
A moy! Tout est perdu!, canon à 3, 3 S, in 1er recueil d’airs a boire en duô et triô, Pc; C xi, GM [V/i]
Les agroteurs au désespoir, canon à 5, CSM 282
Ariane abandonée, cant., cited in Amsterdam catalogue, 1716, see Tessier (1926)
Cants., cited by Titon du Tillet, lost

Instrumental de cambra:

MS sources: Scores copied by S. de Brossard, F-Pn Vm7 1156
Set of 4 partbooks, LYm 129.949
Concerts royaux, hpd/(vn, fl, ob, viol, bn), in Troisiéme livre de piéces de clavecin (Paris, 1722): 1e concert (G); 2e concert (D); 3e concert (A); 4e concert (e); C vii, GM IV/i
Nouveaux concerts, unspecified insts, in Les goûts-réünis, ou Nouveaux concerts (Paris, 1724): 5e concert (F); 6e concert (B ); 7e concert (g); 8e concert dans le goût théatral (G); 9e concert intitulé Ritratto dell’Amore (E); 10e concert (a); 11e concert (c); 12e concert à 2 violes ou autres instrumens à l’unisson (A); 13e concert, à 2 instrumens à l’unisson (G); 14e concert (d); C viii, GM [IV/ii]
Le Parnasse, ou L’apothéose de Corelli, grande sonade en trio, 2 vn, bc, in Les goûts-réünis (Paris, 1724); C x, GM [IV/iv]
Concert instrumental sous le titre d’Apothéose composé à la mémoire immortelle de l’incomparable Monsieur de Lully, 2 vn, 2 fl, other insts (unspecified), bc (Paris, 1725); C x, GM [IV/iv]
Les nations: sonades et suites de simphonies en trio, 2 vn, bc (Paris, 1726): La Françoise [La pucelle]; L’Espagnole [La visionnaire]; L’impériale; La Piemontoise [L’astrée]; C ix, GM IV/iii
Pieces de violes avec la basse chifrée, b viol, bc (Paris, 1728): 1ere suite (e); 2eme suite (a); C x, GM [IV/iv], Le pupitre, li (Paris, 1974)
La pucelle (c), 2 vn, bc, F-Pn Vm7 1156, LYm 129.949; C ix, GM IV/iii
La visionnaire (c), 2 vn, bc, Pn Vm7 1156, LYm129.949; C ix, GM IV/iii
L’astrée (g), 2 vn, bc, Pn Vm7 1156, LYm129.949; C ix, GM IV/iii
La Steinquerque (B ), 2 vn, bc, Pn Vm7 1156, LYm129.949; C x, GM IV/iii
La superbe (A), 2 vn, bc, LYm 129.949; C x, GM [IV/iv]
La sultane (d), 2 vn, b viol, bc, LYm 129.949; C x, GM [IV/iv]

Instrumental per a clavecí:

Pieces de clavecin … premier livre (Paris, 1713); C ii, GM II/i, G xxi
1e ordre, g/G: Allemande L’auguste; Premiere courante; Seconde courante; Sarabande La majestueuse; Gavotte; La Milordine, gigue; Menuet (with double); Les silvains; Les abeilles; La Nanète; Les sentimens, sarabande; La pastorelle; Les nonètes: i Les blondes, ii Les brunes; La bourbonnoise, gavotte; La Manon; L’enchanteresse; La fleurie, ou La tendre Nanette; Les plaisirs de St Germain en Laÿe
2e ordre, d/D: Allemande La laborieuse; Premiere courante; Seconde courante; Sarabande La prude; L’Antonine; Gavote; Menuet; Canaries (with double); Passe-pied; Rigaudon; La Charoloise; La Diane; Fanfare pour la suitte de la Diane; La Terpsicore; La Florentine; La Garnier; La Babet; Les idées heureuses; La Mimi; La diligente; La flateuse; La voluptueuse; Les papillons
3e ordre, c/C: La ténébreuse, allemande; Premiere courante; Seconde courante; La lugubre, sarabande; Gavotte; Menuet; Les pélerines; Les laurentines; L’Espagnolète; Les regrets; Les matelotes provençales; La favorite, chaconne; La lutine
4e ordre, F: La marche des gris-vêtus; Les baccanales; La pateline; Le réveil-matin
5e ordre, A/a: La logiviére, allemande; [Premier] courante; Seconde courante; La dangereuse, sarabande; Gigue; La tendre Fanchon; La badine; La bandoline; La Flore; L’Angélique; La Villers; Les vendangeuses; Les agrémens; Les ondes
L’art de toucher le clavecin (Paris, 1716, 2/1717/R); C i, GM [I]: Allemande, d; Premier prèlude, C; Second prèlude, d; Troisième prèlude, g; Quatrième prèlude, f; Cinquième prèlude, A; Sixième prèlude, b; Septième prèlude, B ; Huitième prèlude, e
Second livre de pieces de clavecin (Paris, 1716–17); C iii, GM II/ii, G xxii
6e ordre, B : Les moissoneurs; Les langueurs-tendres; Le gazoüillement; La Bersan; Les baricades mistérieuses; Les bergeries, rondeau; La commére; Le moucheron
7e ordre, G/g: La Ménetou; Les petits âges: La muse naissante, L’enfantine, L’adolescente, Les délices; La Basque; La Chazé; Les amusemens
8e ordre, b: La Raphaéle; Allemande L’Ausoniéne; [Premiere] courante; Seconde courante; Sarabande L’unique; Gavotte; Rondeau; Gigue; Passacaille; La Monéte
9e ordre, A/a: Allemande à deux clavecins; La rafraîchissante; Les charmes; La Princesse de Sens; L’olimpique; L’insinüante; La séduisante; Le bavolet-flotant; Le petit-deüil, ou Les trois veuves; Menuet
10e ordre, D/d: La triomphante; La Mézangére; La Gabriéle; La Nointéle; La fringante; L’amazône; Les bagatelles
11e ordre, c/C: La castelane; L’etincelante, ou La bontems; Les graces-naturéles; La Zénobie; Les fastes de la grande et anciénne Mxnxstrxndxsx [in 5 acts]
12e ordre, E/e: Les juméles; L’intîme, mouvement de courante; La galante; La coribante; La Vauvré; La fileuse; La boulonoise; L’Atalante
Troisiéme livre de piéces de clavecin (Paris, 1722); C iv, GM II/iii, G xxiii
13e ordre, b: Les lis naissans; Les rozeaux; L’engageante; Les folies françoises, ou Les dominos; L’âme-en peine
14e ordre, D/d: Le rossignol-en-amour; Double du rossignol; La linote-éfarouchée; Les fauvétes plaintives; Le rossignol-vainqueur; La Julliet; Le carillon de Cithére; Le petit-rien
15e ordre, a/A: La régente, ou La Minerve; Le dodo, ou L’amour au berçeau; L’evaporée; Muséte de Choisi; Muséte de Taverni; La douce et piquante; Les vergers fleüris; La Princesse de Chabeüil, ou La muse de Monaco
16e ordre, G/g: Les graces incomparables, ou La Conti; L’himenamour; Les vestales; L’aimable Thérése; Le drôle de corps; La distraite; La Létiville
17e ordre, e: La superbe, ou La Forqueray; Les petits moulins à vent; Les timbres; Courante; Les petites chrémiéres de Bagnolet
18e ordre, f/F: Allemande La Verneüil; La Verneüilléte; Soeur Monique; Le turbulent; L’atendrissante; Le tic-toc-choc, ou Les maillotins; Le gaillard-boiteux
19e ordre, d/D: Les Calotins et les Calotines, ou La piéce à tretous; Les Calotines; L’ingénuë; L’artiste; Les culbutes Ixcxbxnxs; La muse-Palantine; L’enjouée
Quatriéme livre de piéces de clavecin (Paris, 1730); C v, GM II/iv, G xxiv
20e ordre, G/g: La Princesse Marie; La boufonne; Les chérubins, ou L’aimable Lazure; La Croûilli, ou La Couperinéte; La fine Madelon; La douce Janneton; La Sezile; Les tambourins
21e ordre, e: La reine des coeurs; La bondissante; La Couperin; La harpée; La petite pince-sans rire
22e ordre, D/d: Le trophée; Le point du jour, allemande; L’anguille; Le croc-en-jambe; Menuets croisés; Les tours de passe-passe
23e ordre, F: L’audacieuse; Les tricoteuses; L’arlequine; Les gondoles de Délos; Les satires, chevre-pieds
24e ordre, a/A: Les vieux seigneurs, sarabande grave; Les jeunes seigneurs; Les dars-homicides; Les guirlandes; Les brinborions; La divine-Babiche, ou Les amours badins; La belle Javotte, autre fois l’infante; L’amphibie, mouvement de passacaille
25e ordre, E /C/c: La visionaire; La misterieuse; La Monflambert; La muse victorieuse; Les ombres errantes
26e ordre, f : La convalescente; Gavote; La Sophie; L’epineuse; La pantomime
27e ordre, b: L’exquise, allemande; Les pavots; Les chinois; Saillie
Sicilienne, G, F-Pthibault, A. Tessier’s private collection, ?Paris: C ii, GM II/i

Instrumental per a orgue:

Pieces d’orgue consistantes en deux messes: ‘à l’usage ordinaire des paroisses’; ‘propre pour les convents de religieux et religieuses’ (Paris, 1690); C vi, GM III

Obra literària:

L’art de toucher le clavecin (Paris, 1716, 2/1717/R); ed. M. Halford with Eng. trans. (New York, 1974), GM [I]
Règle pour l’accompagnement (MS, F-Pn), C i, GM [I]

Font: En català: François Couperin (1668-1733) En castellano: François Couperin (1668-1733) In english: François Couperin (1668-1733) Altres: François Couperin (1668-1733) 



Parlem amb veu pròpia...

La família Couperin, amb tres segles de dinastia al darrere, va ser la família musical francesa més gran. Actius a les afores de París, especialment a l'Església de Sant Gervais, van formar part de l'escena musical francesa des del segle XVI fins a mitjans del segle XIX. L'orgue, i posteriorment el clavecí, van ser els instruments amb els que van fer fortuna. Doncs bé, sí per ella mateixa ja fou una família suficientment gran literalment parlant, dins de la família Couperin "el Gran" només fou un, François Couperin. El seu repertori així ho demostra però l'etiqueta pertinent posa en valor, també, la importància del seu art més enllà d'engrandir quantitativament el catàleg de partitures de França. Això és deu principalment a la naturalitat i a la facilitat amb què va connectar els seus sentiments més íntims amb un instrument, el clavecí. Els quatre llibres de clavecí que va compondre, amb més de 220 peces, representen probablement la major obra mestra del seu extens repertori. D'aquest, avui recuperarem una de les seves Suites Les Nations de 1726, concretament L'Espagnole, en la seva versió per a dos clavecins. Originàriament escrita per a dos violins, violoncel i continuo, aquesta versió per a dos instruments de teclat, ens permet explorar des d'una altra perspectiva aquest extensa suite. L'acompanyarà la famosa Les Baricades misterieuses del seu segon llibre de clavecí. Un exemple expressiu de l'art immaculat amb el clavecí d'un dels grans mestres barrocs francesos!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
Couperin: Music for Two Harpsichords, Vol. 1

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina