diumenge, 23 de novembre de 2014

CARDOSO, Manuel (1566-1650) - Requiem

Agnolo Bronzino - The Deposition of Christ (1553)
Obra d'Agnolo di Cosimo "Il Bronzino" (1503-1572), pintor italià (1) 



- Recordatori de Manuel Cardoso -
En el dia de la commemoració del seu 364è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Agnolo di Cosimo (Florència, 17 de novembre de 1503 - Florència, 23 de novembre de 1572), generalment conegut com Il Bronzino, o Agnolo Bronzino (erròniament, en el passat, també se li van atribuir els noms d'Agnolo Tori i d'Angelo (Agnolo) Allori), fou un pintor manierista italià de Florència. L'origen del seu sobrenom, Bronzino, és desconegut, però podria derivar del color bru de la seva pell, o bé de la forma que donava a molts dels seus retrats. S'ha suggerit que tenia la pell bruna com a símptoma de la malaltia d'Addison, una afecció de les glàndules adrenals que sovint causa una excessiva pigmentació de la pell. Segons el seu amic Vasari, inicialment va ser deixeble de Raffaellino del Garbo, i després de Pontormo, qui va ser la principal influència en el seu estil i a qui sempre va reverir. Pontormo el va retratar quan encara era un nen en el quadre Josep a Egipte, actualment a la National Gallery de Londres. Les seves obres religioses presenten sovint posats i gestos elegants, com per exemple en El martiri de Sant Llorenç (1569), en la qual gairebé cadascuna de les extraordinàriament contorsionades postures pot ser resseguida en l'obra de Rafael o de Miquel Àngel, a qui Bronzino idolatrava. Quan va intentar transmetre una emoció intensa, el seu manierisme no resulta gens convincent, fregant l'academicisme. L'habilitat de Bronzino amb el nu es va desplegar completament en la cèlebre Venus, Cupid, la Follia i el Temps, que incorpora un punyent erotisme sota el pretext d'una al·legoria moralitzant. Entre altres obres importants cal citar els frescos per a la capella del Palazzo Vecchio i el disseny de diversos tapissos sobre La història de Josep, per al mateix palau. Va morir a Florencia el novembre de 1572.

Font: En català: Agnolo di Cosimo (1503-1572) En castellano: Agnolo di Cosimo (1503-1572) In english: Agnolo di Cosimo (1503-1572) - Altres: Agnolo di Cosimo (1503-1572) 



Parlem de Música...

Manuel Cardoso (Fronteira, 1566 - Lisboa, 24 de novembre de 1650) va ser un compositor portuguès. Des del 1574 o 1575 va estudiar música i teoria al cor de l'escola de la Catedral d'Évora, probablement amb Manuel Mendes. El dia 1 de juliol de 1588 va entrar al Convent do Carmo de Lisboa. Va assolir el càrrec de mestre de capella i de sub-prior del Carmo. El seu nom es va fer famós a Portugal per la seva música però també per la seva religiositat rebent l'honor públic del Rei João IV. El 1625 va dedicar el primer dels seus llibres de misses al Rei João IV. A partir d'aleshores va seguir publicant música en diverses col·leccions de misses i motets. Més endavant, en un viatge a Madrid el 1631, va aconseguir el patrocini del Rei Felip IV d'Espanya a qui va dedicar el seu tercer llibre de misses (1636). Moltes de les seves obres es van perdre durant el terratrèmol que va arrasar Lisboa el 1755. Va morir a Lisboa el novembre de 1650.

OBRA:

Vocal religiosa:

all printed works published in Lisbon:
Cantica BMV, 4, 5vv (1613); ed. in PM, ser.A, xxvi (1974)
Missae, 4–6vv, lib.1 (1625); ed. in PM, ser.A, v–vi (1962–3)
Missae, 4–6vv, lib.2 (1636); ed. in PM, ser.A, xx (1970)
Missae de BVM, 4–6vv, lib.3 (1636); ed. in PM, ser.A, xxii (1973)
Livro de varios motetes, officio da semana santa e outras cousas, 4–6vv (1648); ed. in PM, ser.A, xiii (1968)
6 motets, 4vv: Lisbon, Biblioteca do Museu Nacional de Arqueologia

Obra perduda:

5 masses;
Magnificat;
2 Te Deum settings;
Salve regina;
5 vesper psalms;
2 villancicos: listed in JoãoIL

Font: En català: Manuel Cardoso (1566-1650) En castellano: Manuel Cardoso (1566-1650) In english: Manuel Cardoso (1566-1650) - Altres: Manuel Cardoso (1566-1650)



Parlem amb veu pròpia...

Manuel Cardoso pertany a la desconeguda i tardana escola portuguesa de compositors renaixentistes. Tardana perquè la seva plenitud va esdevenir a mitjans del segle XVII, un temps en què les grans potències musicals europees ja havien mudat el seu estil vers a nous arguments, especialment enlluernats per Monteverdi i l'escola veneciana. Tot i que pocs països van quedar al marge d'aquestes innovacions musicals Portugal, geogràficament situada a l'extrem oest del continent, va seguir durant quasi un segle fidel, en termes generals, a l'herència de Palestrina. Dels quatre compositors més destacats d'aquell territori, Estêvao de Brito (c.1575-1641), Filipe de Magalhaes (c.1571-1652), Duarte Lôbo (1565-1646) i el Frare Manuel Cardoso (c.1566-1650), va ser precisament aquest últim qui millor va saber conjugar l'estil antic amb el primer ressò modernitzador dotant la seva música d'un estil característic i propi. La música de Cardoso, que podrem explorar en detall i extensament en aquest Rèquiem en Fa major a sis veus i de 1625, demostra la contínua vitalitat de les tècniques contrapuntístiques tradicionals juntament amb cànons més virtuosos tot i la contenció del conjunt. En essència, aquesta obra coral a capella és herència directa del stile antico i ens permet descobrir un fet diferencial dins de la història de la música, el de la velocitat amb què els diferents territoris van evolucionar musicalment, és a dir, de forma substancialment diferent!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Manuel Cardoso: Requiem

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: