dijous, 6 de novembre de 2014

BAX, Arnold Eduard (1883-1953) - Symphony in F (1907)

James Abbott McNeill Whistler - Harmony in Flesh Colour and Red
Obra de James Abbott McNeill Whistler (1834-1903), pintor nord-americà (1)



- Recordatori d'Arnold Eduard Bax -
En el dia de la celebració del seu 131è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

James Abbott McNeill Whistler (Lowell, 14 de juliol de 1834 - Londres, 17 de juliol de 1903) va ser un pintor, dissenyador i artista gràfic nord-americà conegut per la seva pintura innovadora i per la defensa de l'art modern. Amb 21 va viatjar a París on va estudiar amb el pintor clàssic suís Charles Gabriel Gleyre. No obstant, la major influència la va rebre del pintor realista francès Gustave Courbet i d'altres importants artistes contemporanis, així com dels seus propis estudis sobre els grans mestres antics i sobre l'art japonès. A París va aconseguir fama com a gravador després de l'aparició el 1858 de la seva primera sèrie d'aiguaforts Dotze aiguaforts del natural (anomenada Sèrie francesa). Poc després es va traslladar a Londres, on les seves obres, rebutjades en repetides ocasions en les galeries d'art parisencs, van trobar bona acollida. El 1862 La noia blanca (National Gallery, Washington) va causar gran sensació al Saló des Refusés de París. Tres dels seus millors retrats els va pintar al voltant de 1872. Retrat de la mare de l'artista (1871, Museu d'Orsay, París), Retrat de Thomas Carlyle (1873, City Art Gallery and Museum, Glasgow) i Retrat de Cicely Alexander (1874, Tate Gallery, Londres). 

El 1877 va exposar diversos paisatges a la manera japonès. aquests quadres (que Whistler va denominar nocturns) van ser rebutjats pels crítics d'art de l'època, molt conservadors, que no van saber entendre l'absència de detall narratiu, les seves capes de color atmosfèric i la seva fe en l'art per l'art. El crític anglès John Ruskin va escriure un mordaç article sobre aquest tema acusant a Whistler de llançar un pot de pintura a la cara del públic. Whistler el va demandar per difamació. Va guanyar el judici, un dels més cèlebres del moment, però l'elevada despesa del procés el va portar a la ruïna. Va vendre el contingut del seu estudi, va abandonar Anglaterra i, entre 1879 i 1880, va treballar de manera intensiva a Venècia. Va retornar després a Anglaterra, reprenent el seu atac contra l'art acadèmic i tradicional. Durant els últims anys es va dedicar per complet a produir aiguaforts, litografies i dissenys d'interior. Les sèries d'aiguaforts Tàmesi (1860), Venècia primera (1880) i Venècia segona (1881) li van donar prestigi com a gravador, aconseguint un gran èxit quan les va exposar a Londres entre els anys 1881 i 1883. La Peacock Room, que va decorar per a una residència particular londinenc (començada el 1876 i traslladada el 1919 a la Freer Gallery of Art, a la ciutat de Washington) és el seu exemple més rellevant de decoració d'interiors. Cap al final de la seva vida, mentre residia a París, Whistler va assolir l'èxit com a artista i se'l va considerar un pioner de l'avantguardisme de les primeres dècades del segle XX. Va morir a Londres el juliol de 1903.




Parlem de Música...

Sir Arnold Eduard Bax (Streatham, 7 de novembre de 1883 - Cork, 3 d'octubre de 1953) va ser un compositor i escriptor anglès. Bax va iniciar la seva formació acadèmica a la Reial Acadèmia de Música de Londres on va estudiar amb F. Corder i va guanyar una beca Macfarren. Tot i els seus estudis de piano, es va decantar per la composició. Els seus estudis de la poesia irlandesa van despertar l'interès de Bax per aquell territori. El 1902 va viatjar a Irlanda en una experiència que va descriure amb la proclamació que va fer el 1943: "Em va revelar el meu esperit Celta". Durant molts anys va viatjar a Irlanda un territori que el va inspirar musicalment i literàriament en tota la seva obra. Va viatjar també a Alemanya, on va escoltar a Strauss, i el 1910 va viatjar a Rússia. Arrel del seu matrimoni amb Elsita Sobrino, es va traslladar a Dublin on hi van viure fins el 1914. Allà es va familiaritzar amb la novel·la i poesia de l'irlandès William Butler Yeats. El 1916 va tornar a Londres degut a la rebel·lió militar coneguda com l'Alçament de Pasqua de Dublín. Bax va documentar aquests esdeveniments de forma poètica tot i la censura britànica. Bax va conèixer a la pianista Harriet Cohen, de qui es va enamorar. El 1920 va conèixer a Maria Gleaves amb qui també va mantenir una relació íntima. Al finalitzar la Gran Guerra, Bax va reforçar el seu lideratge musical a Anglaterra on es va convertir en una referència tot i el llenguatge conservador del seu estil. Va ser durant la dècada del 1920 que va compondre les tres primeres grans simfonies, amb excepció de la Simfonia en Fa de 1907, obres corals i nombrosa música de cambra. No obstant, la força simfònica de Vaughan Williams va eclipsar el repertori de Bax. A partir del 1930 la seva creativitat va decaure ja que el seu desig era el de "retirar-se treballant de botiguer". Va rebre el títol de Cavaller el 1937 i el de Mestre de Música del Rei l'any 1942. A partir d'aquell any es va centrar en la seva autobiografia Farewell, My Youth (London, 1943), tot i que no va deixar de compondre. Va morir en l'oblit a Cork l'octubre de 1953, enmig del paisatge irlandès que tant estimava.

OBRA:

Veure repertori aquí.

Font: En català: Arnold Eduard Bax (1883-1953) En castellano: Arnold Eduard Bax (1883-1953) In english: Arnold Eduard Bax (1883-1953) Altres: Arnold Eduard Bax (1883-1953)



Parlem amb veu pròpia...

Arnold Bax va ser un compositor anglès enamorat d'Irlanda, geografia d'on va extreure gran part de la inspiració de la seva obra poètica, literària i musical. Polifacètic, com podem comprovar, el seu estil va recorre entre el romanticisme més naturalista i el modernisme més avantguardista d'autors com Stravinsky. Influenciat per Wagner, Strauss, Sibelius o Ravel, entre altres, el seu discurs orquestral va ser singular i sovint estimulat per melodies d'arrel celta. El seu primer èxit com a compositor va ser el seu poema impressionista In the Faery Hills (1909), no obstant, abans d'aquesta partitura ja havia escrit diverses obres avui dia considerades menors. El seu reconeixement es consolidaria anys més tard fins a l'assoliment del títol de Cavaller el 1937. Tanmateix, una de les obres ignotes i que actualment ha generat un cert debat acadèmic va ser la Simfonia en Fa del 1907. De fet, Bax va completar la partitura al piano i no en va arribar a fer la orquestració. Ha estat precisament el director d'orquestra d'aquesta edició qui ha realitzat la orquestració de la simfonia. Una obra èpica, tant pel llenguatge utilitzat com per la temàtica que explora, els recursos utilitzats i especialment per l'extensió final. Configurada probablement com a un poderós poema simfònic, és una obra eclèctica i summament complexa pels intèrprets per la gran diversitat d'idiomes de la instrumentació. Dels quasi 80 minuts de simfonia, escoltarem el primer moviment Allegro molto vivace - Molto più lento (Andante) - Allegro molto vivace. En el seu defecte, i per la filosofia de la simfonia, cada moviment s'estructura en la forma poema simfònic que representen, en sí mateixos, un decàleg impressionant de la seva creativitat. Amb 24 anys Bax va compondre aquesta ambiciosa simfonia que no va arribar a orquestrar potser observant, anys més tard, la magnitud de la feina... per fortuna, un expert en orquestracions l'ha ajudat i de quina manera!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Bax: Symphony in F

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

12 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Muchas gracias por este hallazgo,seria la octava sinfonia del autor,además de la sinfonia Spring,y las 7 numeradas,un millon de abrazos,saludos desde las pampas .Tapirman

    ResponElimina
  3. Many thanks and regards from The Netherlands.
    Veel dank en groeten uit Nederland.

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Sadly, the link is dead again.
    Hope you can fix this!
    Thank you!

    ResponElimina
  7. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. El linl ha caducado. Por favor, podría volver a subirlo? Muchas gracias.

    ResponElimina
  9. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  10. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina