dijous, 9 d’octubre de 2014

VON HERZOGENBERG, Heinrich (1843-1900) - Piano Quintet, Op. 43

Saturnino Herrán - The offering (1913)
Obra de Saturnino Herrán Guinchard (1887-1918), pintor mexicà (1)



- Recordatori d'Heinrich von Herzogenberg -
En el dia de la commemoració del seu 114è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Saturnino Herrán Guinchard (Aguascalientes, 9 de juliol de 1887 - Ciudad de México, 8 d'octubre de 1918) va ser un pintor i il·lustrador mexicà. Format amb els mestres Antonio Fabrés, Leandro Izaguirre i Germán Gedovious, la seva producció va estar marcada per la influència de l'obra de l'espanyol Ignacio Zuloaga. Fill de José Herrán i Bolado, va néixer a Aguascalientes (Mèxic) el 1887, i el 1901 va arribar a la ciutat de Mèxic, on va viure la resta de la seva curta vida. A partir del 1904 va realitzar els seus estudis artístics a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a la qual es va incorporar com a professor el 1909. També va treballar com a il·lustrador de llibres per a l'editorial Cultura i entre els anys 1905 i 1910 ho va fer com a dibuixant per al Museu Nacional d'Història. El repertori temàtic de la seva obra està directament relacionat amb Mèxic, d'on va extreure les imatges de les seves pintures com La llegenda dels volcans (1911), Ofrena (1913), Tehuana (1914) o El confrare de Sant Miquel (1917). Entre els anys 1914 i 1918 va realitzar nombrosos esbossos per a la composició Nuestros dioses, que no va arribar a realitzar a causa de la seva prematura mort a Mèxic el 1918.

Font: En català: No disponible En castellano: Saturnino Herrán Guinchard (1887-1918) In english: Saturnino Herrán Guinchard (1887-1918) - Altres: Saturnino Herrán Guinchard (1887-1918)



Parlem de Música...

Heinrich von Herzogenberg (Graz, 10 de juny de 1843 - Wiesbaden, 9 d'octubre de 1900) va ser un compositor austríac. Fill d'un oficial de la cort austríaca, es va educar en Humanitats al Gymnasien de Feldkirch, a Dresden i a Graz. Des del 1862 fins el 1865 va estudiar Dret a la Universitat de Viena així com composició al Conservatori amb Felix Otto Dessoff gràcies al qual va entrar en contacte estret amb Brahms. El 1868 Herzogenberg es va instal·lar a Graz com a compositor freelance. Des d'allà va viatjar a Leipzig el 1872. Allà va fundar, el 1874, el Bach-Verein amb Philipp Spitta i Alfred Volkland i en va esdevenir el director el 1875. El 1885 va succeir a Friedrich Kiel com a professor de composició a la Hochschule für Musik de Berlín, on també va donar classes magistrals en composició. La seva absència per malaltia va provocar la pèrdua, el 1889, de la seva plaça de docent en favor de Woldemar Bargiel. El 1891 va renunciar a les seves classes i el 1892 es va convertir en senador. La mort de Bargiel el 1897 va obrir la porta al retorn d'Herzogenberg a la Hochschule i a l'Akademie der Künste. No obstant, malalt, no va resistir gaire temps i va morir a Wiesbaden l'octubre de 1900.

OBRA:

Vocal:

Religiosa:

Requiem, chorus, orch, op.72 (1891); Totenfeier, cant., solo vv, chorus, orch, op.80 (1893); Mass, solo vv, chorus, orch, op.87 (1895); Die Geburt Christi, oratorio, solo vv, chorus, children's chorus, ob, str, harmonium, org, op.90 (1895); Die Passion, oratorio, solo vv, chorus, str, harmonium, org, op.93 (1896)
Erntefeier, oratorio, solo vv, chorus, orch, org, op.104 (1899); Gott ist gegenwärtig, cant., chorus, orch, op.106 (1900); 2 biblische Scenen: Der Seesturm, Bar, chorus, str, org, Das kananäische Weib, S, Bar, male vv, org, op.109 (1903)
Motets, psalms, liturgical songs, other works (most unacc.): opp.28, 34, 60, 71, 81, 88, 92, 99, 102, 103

Secular:

Orch acc.: Nachthyme, Bar, 1869, unpubd; Columbus, dramatic cant., T, Bar, B, male vv, op.11 (1872); Der Stern des Lieds, ode, op.55 (1887); Die Weihe der Nacht, A, op.56 (1887); Nannas Klage, S, A, op.59 (1887)
Pf acc.: Deutsches Liederspiel, solo vv, chorus, pf 4 hands, op.14 (1872); 4 notturnos, op.22 (1876); 6 Mädchenlieder, 3 female vv, pf, op.98 (1897)
Unacc.: Lieder, op.10 (Vienna, 1870); Lieder und Romanzen, 4 female vv, pf ad lib, op.26 (1879); 12 deutsche Volkslieder, op.35 (1882); 6 Gesänge, op.57 (1888)

Miscel·lània:

Duette, S, T, pf, op.38 (1883); 3 Gesänge, 4vv, pf, op.73 (1891); 3 Duette, S, B, pf, op.74 (1893); 5 Kanons, 3 S, pf ad lib, op.79 (1893)
c150 solo songs and ballads: opp.1–2 (1865); op.8 (Vienna, 1871); opp.29–31 (1881); opp.40–41 (1883); opp.44–5, 47–8 (1885); op.51 (1886); opp.65–6 (1890); op.69 (1891); op.82 (Berlin, 1894), hpd acc.; op.89 (1896), vn, org acc.; op.91 (1895); opp.96–7 (1897); opp.100–01 (1898); op.105 (1900); op.108 (1901)

Instrumental:

Orquestral:

3 syms., ‘Odysseus’, op.16 (1873), no.1, op.50 (1885), no.2, op.70 (1890); 5 syms., unpubd; Humoreske, 1873, unpubd; Serenade, fl, ob, cl, 2 bn, 2 hn, str orch, 1879, unpubd; Vc conc., 1880, unpubd; Vn conc., 1889, unpubd

Cambra:

Chbr: Pf Qnt, op.17 (1876); Qnt, pf, ob, cl, hn, bn, op.43 (1884); Qnt, 2 vn, 2 va, vc, op.77 (1892); 2 pf qts, op.75 (1892), op.95 (1897); 5 str qts: op.18 (1876), 3 as op.42 (1884), op.63 (1890); 2 pf trios, op.24 (1877), op.36 (1884); Trio, pf, ob, hn, op.61 (1889); 2 str trios, op.27 (1879); 2 pf qts, 2 pf trios, 2 str qts, all unpubd
2 insts: Fantasia, vn, pf, op.15 (1873); 3 vn sonatas, op.32 (1882), op.54 (1887), op.78 (1892); Legenden, va/vc, pf, op.62 (1890); Duo, vc, pf, op.12 (1872); 3 vc sonatas, op.52 (1886), op.64 (1890), op.94 (1897)

Piano:

For 2 pf: Theme and Variations, op.13 (Vienna, 1872)
For pf 4 hands: Waltzes, 2 bks, op.53 (1887), op.83 (1896); 4 variation sets, op.23 (1876), opp.84–6 (1896); other works, opp.33, 76
For pf solo: Pf Pieces, 4 bks, op.25 (1879), op.37 (1883); op.49 (1885), op.68 (1891); other works, opp.3–6 (1866), op.7 (Berlin, 1866), op.9 (Vienna, 1870), op.58 (1889), op.107 (1900); sonata, 1881, Fantasia quasi sonata, 1895, both unpubd
For org: 2 fantasias, no.1 ‘Nun komm, der Heiden Heiland’, op.39 (1883), no.2 ‘Nun danket alle Gott’, op.46 (1885); 6 Choräle, op.67 (1890)
Opp.19–21 not known

Font: En català: Heinrich von Herzogenberg (1843-1900) En castellano: Heinrich von Herzogenberg (1843-1900) In english: Heinrich von Herzogenberg (1843-1900) - Altres: Heinrich von Herzogenberg (1843-1900)



Parlem amb veu pròpia...

Heinrich von Herzogenberg va ser un dels més destacats compositors d'un dels principals cercles acadèmics musicalment més conservadors de Berlín. En sintonia amb autors com Friedrich Kiel, Brahms o Rheinberger, va mostrar un interès, renovat amb el pas del temps, per compositors com Bach, a qui va difondre activament a Leipzig. La seva música, per tant i en coherència amb els seus principis, va fer de contrapès a la veloç expansió d'autors com Wagner, en aquell temps cada vegada més omnipresent en territori germànic. El seu llenguatge musical, com podrem comprovar, explora el romanticisme de Schumann i especialment de Brahms, autors a qui sempre va tenir com a referents. És així en aquest interessant Quintet opus 43 per a piano, oboè, clarinet, trompa i fagot. Aquesta desenfadada obra es va estrenar a Leipzig, en un ambient privat, el 1883. La pianista, aleshores, va ser Emma Engelmann-Brande, una alumna de Clara Schumann. Curiosament al que puguem pensar, la forma de cambra quintet de vent era poc usual a finals del XIX, per tant, Herzogenberg recupera un sub-gènere més propi de l'impàs classico-romàntic, l'exponent màxim fou Antonin Reicha, que del seu temps. Quatre moviments, de motivacions i temàtiques diferenciades, en un quintet que hauríem de qualificar d'acadèmicament brillant, propi d'un professor magistral com en el seu dia va ser Heinrich von Herzogenberg!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Herzogenberg, H. Von: Piano Quintet, Op. 43 / Trio, Op. 61

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: