diumenge, 12 d’octubre de 2014

LOBO DE MESQUITA, José Joaquim Emerico (1746-1805) - Missa em Fá Maior

Frederic Edwin Church - South American Landscape (1854)
Obra de Frederic Edwin Church (1826-1900), pintor nord-americà (1)



- Recordatori de José Joaquim Emerico Lobo de Mesquita -
En el dia de la celebració del seu 268è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Frederic Edwin Church (Hartford, 4 de maig de 1826 - 7 d'abril de 1900) va ser un pintor paisatgista nord-americà. Va ser una de les figures centrals de l'Escola del Riu Hudson, especialitzats en pintures de paisatges. Tot i la seva voluntat de paisatgisme científic les seves obres traspassen la mera observació racional i es situen en un pla més al·legòric i espiritual. El seu primer mestre va ser John Ruskin, de qui en va aprendre l'estudi detallat de la naturalesa. El 1845 va debutar a la mostra anual de la National Academy of Design, institució de la qual passaria a ser-ne membre i en la qual exposaria de forma continuada durant tota la seva carrera. El 1847 la seva exposició a l'American Art Union  el va consolidar com un dels joves talents de la pintura de la seva època. Alhora, els escrits del naturalista i geògraf alemany Alexander von Humboldt (1769-1859) van determinar la seva obra. Cosmos va mostrar en ell l'harmoniosa unitat de l'univers que Church va traduir en unes obres de gran format en les que combinava unes àmplies panoràmiques amb un estudi gairebé científic dels detalls. Seguint els passos d'Humboldt, va viatjar en dues ocasions a Sud-Amèrica, la primavera del 1853 i el 1857. Dels seus apunts d'aquests periples, van sortir alguns dels seus llenços més memorables dels volcans Cayambe, Cotopaxi o Chimborazo. 

També va visitar en diverses ocasions les cascades del Niàgara, un altre dels llocs de peregrinació dels pintors del moment. L'exposició de la seva pintura Les cascades del Niàgara (Corcoran Gallery of Art, Washington) el 1857 a Nova York, Londres i altres ciutats europees el va definitivament confirmar com un dels més grans pintors americans. El 1859 va canviar les regions tropicals pel llunyà Nord. Va visitar la península del Labrador, Newfoundland i va pintar diversos paisatges d'icebergs. El seu company de viatge i biògraf de Thomas Cole, el reverend Louis Legrand Noble, va publicar un relat de l'expedició en A través dels icebergs al costat d'un pintor (1861). El 1860 Church, que es trobava ja en l'apogeu de la seva carrera artística, va contreure matrimoni amb Isabel Carns i va comprar un terreny amb vistes al Riu Hudson, on va construir Olana, una mansió campestre d'estil persa on va passar els últims anys de la seva vida. Durant la dècada de 1870 el seu èxit va començar a declinar, i a partir del 1880, afectat d'un fort reumatisme, va abandonar els llenços de gran format i es va dedicar a decorar la seva casa i a pintar en diferents condicions climàtiques petits esbossos a l'oli. Va morir el 1900 oblidat pel públic i la crítica.




Parlem de Música...

José Joaquim Emerico Lobo de Mesquita (Vila do Príncipe, actualment Serro, Minas Gerais, 12 d'octubre de 1746 - Rio de Janeiro, abril de 1805) va ser un organista i compositor brasiler. Fill del portuguès José Lobo de Mesquita i de la seva esclava Joaquina Emerenciana, va ser un dels músics més actius a la província de Minas Gerais durant l'últim quart del segle XVIII. El 1776 es va establir a Arraial do Tejuco (Diamantina) ciutat on va passar la major part de la seva vida. El 1788 va ingressar a la Germanor de La nostra Senyora de les Mercès de Arraial do Tejuco. Va exercir d'organista a l'Església de San Antonio (1783-4) i va ser també el primer organista de la Irmandade do Ss Sacramento. El 1798 es va instal·lar a Vila Rica, on va treballar com a compositor, director i organista a diferents congregacions religioses. El 1801 es va traslladar a Rio de Janeiro on va adquirir el càrrec d'organista de l'Església Nossa Senhora de Carmo fins el 1805, any de la seva mort.

OBRA:

Vocal:

Masses: Missa, for Holy Week, 1778; Missa, F, c1780; Missa, E , c1782; Missa, C; Missa concertada e credo; Missa de requiem; Missa de S Cecilia; Missa Passio domini nostri Jesu Christi

Motets: Tercio, S, SSAB, str, 1783, Museu da música da arquidiocese de Mariana, Minas Gerais (facs. (Rio de Janeiro, 1985) [incl. thematic catalogue]); Congratulamini mihi omnes; Processione cum ramis benedictis

Ants: Regina caeli laetare, 1779; Salve regina, chorus, str, org, 1787, ed. F.C. Lange, Archivo de música religiosa de la capitanía geral das Minas Gerais, i (Mendoza, 1951); Zelus domus, 1779; Ave regina caelorum; In pacem in idipsum

Settings for Holy Week, incl. Gradual para domingo da ressurreição, ed. R. Duprat, Música do Brasil colonial (Sao Paolo and Ouro Prêto, 1994) and 4 tractus do sábado santo, ed. F.C. Lange (Recife, 1979); Offices for the dead; Ave regina caelorum, 1783; 4 lists; Matinas de Natal; 2 Mag; 5 novenas; off; Regina caeli laetare, Si quaeris miracula: both ed. R. Duprat, Música do Brasil colonial (São Paulo and Ouro Prêto, 1994); Signatum est; Stabat mater; 2 TeD

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: José Joaquim Emerico Lobo de Mesquita (1746-1805) - Altres: José Joaquim Emerico Lobo de Mesquita (1746-1805)



Parlem amb veu pròpia...

Lobo de Mesquita va ser, possiblement, el compositor més prolífic de la regió brasilera de Minas Gerais un enclavament, inesperadament al que puguem pensar, bullent de cultura en un ambient, el del segle XVIII, de profund intercanvi de formes musicals, si més no en territori sud-americà. Nombrosos manuscrits originals amb obres de Lobo de Mesquita es conserven en la foscor de Minas Gerais però també repartits per diferents i recòndites esglésies i catedrals carioques. El seu estil musical, tenint en compte la llunyana i remota Europa, va ser considerablement modern amb un llenguatge concertant homofònic característic i una interessant proximitat a les pràctiques comunes del classicisme més vienès. Alhora, la seva literatura va recorre passatges de marcada espiritualitat però també de tècnica exigent i necessàriament acadèmica. Hem de recordar, dels seus quasi 60 anys d'existència, que el seu inici com a compositor no va ser fins quasi bé el 1780, per tant, el domini instrumental, com a organista, va ser la clau per a la posterior carrera com a compositor d'obres religioses. Obres com les d'avui, la breu Missa en Fa Major per a solistes i orquestra i el Memento mei Deus, són representatives d'aquest estil però alhora ideològicament properes a les d'autors també portugueso-brasilers a qui hem tingut el plaer de descobrir mesos abans com Cunha, Nunes Garcia o Portugal. Una llista i una història, la del nou món, que s'anirà ampliant amb el temps ja que els seus tresors, quan els territoris són llunyans i màgicament exòtics, es transformen en deliciosa gastronomia pels sentits!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Pedro Couri Neto (contratenor); Marcelo Coutinho (bariton); Vincent Lievre-Picard (tenor); Karine Serafin (soprano); Orquestra Barroca do 16º Festival Internacional de Música Colonial Brasileira e Música Antiga; Luis Otavio Santos (director)
INTÈRPRETS: Choeur Henri Duparc & Ensemble Musica Antiqua
IMSLP: José Joaquim Emerico Lobo de Mesquita (1746-1805)
Lobo de Mesquita - Dominica in Palmis

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: