diumenge, 5 d’octubre de 2014

GAZZANIGA, Giuseppe (1743-1818) - Gloria in excelsis deo

Jean Auguste Dominique Ingres - The Virgin adoring the host (1852)
Obra de Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867), pintor francès (1)



- Recordatori de Giuseppe Gazzaniga -
En el dia de la celebració del seu 271è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jean Auguste Dominique Ingres (Montalban, 29 d'agost de 1780 - París, 14 de gener de 1867) va ser un pintor francès i una de les principals figures del neoclassicisme. Fill d'un escultor i pintor mediocre, el 1797 va entrar al taller parisenc del pintor neoclàssic Jacques-Louis David i va guanyar el gran Premi de Roma el 1801 amb la seva obra Els ambaixadors d'Agamèmnon (Escola de Belles Arts de París). Entre els anys 1806 i 1820 va treballar a Roma, on va desenvolupar un mestratge extraordinari com a dibuixant i dissenyador. Va rebre la influència de l'obra de Rafael, fins a tal punt que la seva obra ha estat definida com el resultat de la doble influència de Rafael i David. El 1814 va pintar Odalisca (Museu del Louvre, París), on va plasmar la fascinació que Orient ha exercit a Occident, incrementada per la campanya d'Egipte de Napoleó Bonaparte. Durant la seva estada a Itàlia va realitzar molts retrats a llapis notables per la puresa i senzillesa d'estil. El 1820 va abandonar Roma i va viatjar a Florència on hi va romandre durant quatre anys. Al seu retorn a París va aconseguir un èxit clamorós amb el seu quadre El vot de Lluís XIII (1820), que va presentar al Saló de París de 1824. Es va convertir en el líder reconegut de l'escola neoclassicista oposada al nou romanticisme que encapçalaven Eugène Delacroix i Théodore Géricault. Durant aquest període va pintar L'apoteosi d'Homer (1827) per al sostre d'una de les sales del Louvre de París. Furiós davant la freda acollida que va rebre el seu Martiri de Sant Sinforiano (1834, Catedral d'Autun), va abandonar París i va acceptar el nomenament de director de l'Acadèmia Francesa a Roma el 1834. 

Després de set anys com a director d'aquesta acadèmia va tornar a París, on se'l va rebre com un dels pintors més prestigiosos de França. A partir de llavors es va consagrar en la seva situació com a pintor i portaveu acadèmic oficial vers els nous romàntics, que va culminar amb la concessió de la Legió d'Honor el 1845 amb el grau de comandant. A l'Exposició Universal de París de 1855 va rebre, juntament amb Delacroix, el seu principal rival artístic, la medalla d'or. Va morir a París el gener de 1867. Les principals característiques de l'art d'Ingres, puresa del dibuix, sensibilitat per l'expressió del caràcter i precisió en la línia d'estil neoclàssic, van demostrar ser perfectes per a l'art del retrat. Madame Moitessier (1851, Galeria Nacional d'Art, Washington) i La comtessa d'Haussonville (1845, Col·lecció Frick, Nova York) són clars exemples d'aquest extrem, i la seva LF. Bertin (1832, Louvre) està considerat com un els millors retrats del segle XIX. Ingres va continuar pintant fins a una edat avançada i als 82 anys va pintar la que posteriorment seria la seva obra més famosa, El bany turc (1863, Louvre), culminació dels seus esplèndids nus femenins. La influència que va exercir en l'art posterior va ser immensa. Tota una generació de pintors va reconèixer ser hereu, en part, de l'estil d'Ingres. Edgar Degas, Pierre Auguste Renoir, Henri Matisse i Pablo Picasso, entre molts altres. Va morir a París el gener de 1867.




Parlem de Música...

Giuseppe Gazzaniga (Verona, 5 d'octubre de 1743 - Crema, 1 de febrer de 1818) va ser un compositor italià. El seu pare el va destinar al sacerdoci però va decidir estudiar música en secret i quan el seu pare es va morir va poder dedicar tot el seu temps a allò que tant li agradava. El 1760 va viatjar a Venècia per estudiar amb N. Porpora. Ambdós van viatjar a Nàpols i Gazzaniga va obtenir una plaça al Conservatorio di San Onofrio on va estudiar durant sis anys. El 1767 es va convertir en alumne de composició de Piccinni i el 1770 va estrenar la seva primera obra, l'intermezzo còmic Il Barone di Trocchia. El 1770 va tornar a Venècia on va conèixer a Sacchini. Durant la dècada de 1770 va escriure nombroses òperes per a diversos teatres italians. El 1780 va tornar a Nàpols on va dirigir òperes de Jommelli. El seu nom es va fer famós arreu d'Itàlia i fins i tot algunes de les seves òperes es van interpretar a Àustria, Alemanya i fins i tot a Anglaterra. L'estrena de Don Giovanni, o sia Il convitato di pietra, una òpera d'un sol acte, el 1787, va marcar un punt d'inflexió de la seva carrera. El gran èxit d'aquesta òpera còmica el va internacionalitzar definitivament rebent encàrrecs a París, Lisboa, Londres i arreu d'Itàlia. Fins a 32 edicions diferents es van imprimir d'aquesta obra i possiblement va influir a Mozart a l'hora de compondre la seva particular òpera Don Giovanni. En bona part Gazzaniga va viure la resta de la seva vida d'aquest gran èxit ja que els darrers anys de la seva vida són pocs coneguts. Va acceptar un càrrec de mestre de capella a la Catedral de Crema i va orientar la seva carrera vers la música religiosa. Stefano Pavesi va ser el seu alumne a partir del 1802 i va ser el seu successor en el càrrec de Crema quan va morir el febrer de 1818.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Il barone di Trocchia (int, 2, F. Cerlone), Naples, Nuovo, carn. 1768
La locanda (dg, 3, G. Bertati), Venice, S Moisè, carn. 1771, D-Dl, Rtt, DK-Kk, F-Pn, H-Bn, I-MOe, Pl, Tf, US-Bp, Wc
Calandrano (dg, 3, Bertati), Venice, S Samuele, 1771, A-Wn, D-Dl, F-Pn; rev. G. Rust, as L’avaro deluso, Bologna, Formagliari, 1773
Ezio (os, 3, P. Metastasio), Venice, S Benedetto, Feb 1772, P-La
La tomba di Merlino (dg, 3, Bertati), Venice, S Moisè, aut. 1772
L’isola di Alcina (dg, 3, Bertati, after L. Ariosto: Orlando furioso), Venice, S Moisè, 1772, A-Wn, D-Dl, DS, F-Pn, H-Bn, I-Fc, Tf, DK-Kk, S-Skma
Zon-Zon (L’inimico delle donne) (dg, 3, Bertati), Milan, Regio Ducal, aut. 1773, F-Pn, I-Rmassimo
Armida (os, 3, after T. Tasso: Gerusalemme liberata), Rome, Argentina, 1773, arias Mc, Nc, Rc
Il matrimonio per inganno (ob), Pavia, 1773
Il ciarlatano in fiera (dg, 3, P. Chiari), Venice, S Moisè, 1774
Perseo ed Andromeda (os, 3, V.A. Cigna-Santi), Florence, Pergola, 15 Sept 1775; ? as Andromeda, Prague, 1781 (private perf.), Brunswick, 1783
L’isola di Calipso (os, G. Pindemonte), Verona, Filarmonica, 1775
Il re di Mamalucchi (dg), Prague, 1775; as Il Mamalucco, Pesaro, Sole, 1776
Gli errori di Telemaco (os, C.L. Rossi), Pisa, Prini, 1776
Il regno dei pazzi, Ferrara, 27 Dec 1777 (private perf. at Count Pinamonte Boncossa’s); as Il re dei pazzi (int), Venice, S Giovanni Grisostomo, aut. 1778
La bizzaria degli umori (dg, 2), Bologna, Zagnoni, 1777, B-Bc, F-Pn, I-Bc
Il marchese di Verde Antico (int, 2), Rome, Capranica, Jan 1778; collab. F. Piticchio [early version of La vendemmia], I-Rdp (sinfonia only), US-SFsc
La vendemmia (opera giocosa, 2, Bertati), Florence, Pergola, 12 May 1778, A-Wn, D-Dl, Wa, F-Pn, H-Bn, I-Fc, US-LOu; rev. G. Petrosellini, as La dama incognita (int), Vienna, Burg, 11 Feb 1784
La finta folletto (int, 2), Rome, Capranica, 29 Dec 1778
Il disertore (Il disertor francese) (dg, 2, F. Casorri, after L.S. Mercier), Florence, Pergola, 5 April 1779, D-Wa, I-Bc
Antigono (os, 3, Metastasio), Rome, Argentina, 1779, Nc
Il ritorno di Ulisse a Penelope (melodramma, 2, G.A. Moniglia), Rome, Argentina, 1779
La viaggiatrice (dg, 2, F.S. Zini), Naples, Fondo, 1780
Antigona (os, G. Roccaforte), Naples, S Carlo, 1781, Nc (inc.)
La stravagante (commedia, 2, Zini), Naples, Fondo, 1781
Amor per oro (dg, 3, C. Arcomeno), Venice, S Samuele, 1782, US-Wc
La creduta infedele (commedia, 3, Cerlone), Naples, Fiorentini, 1783
L’intrigo delle mogli (commedia, 2, G. Palomba), Naples, Fondo, 1783
La dama contadina (int, 2), Rome, Capranica, carn. 1784
Il serraglio di Osmano (dg, 2, Bertati), Venice, S Moisè, 27 Dec 1784, D-DO, Wa, F-Pc, I-Fc, Tf (Act 2 only); as La fedeltà di Rosana, Perugia, Pavone, carn. 1786; as Il palazzo di Osmano, Lisbon, 1795
Tullo Ostilio (os, 3, F. Ballani), Rome, Argentina, 1784, Tf
La moglie (donna) capricciosa (dg, 2, F. Livigni), Venice, S Moisè, aut. 1785, A-Wn, D-Dl, Wa, F-Pn, H-Bn, HR-OMf (Act 2 Finale only), I-Fc, Gl; lib. rev. Giotti (int), Florence, 1791
Il finto cieco (dramma buffo, 2, L. Da Ponte, after M.-A. Legrand: L’aveugle clairvoyant), Vienna, Burg, 20 Feb 1786, F-Pn, I-Fc, US-Bp
Circe (os, 3, D. Perelli), Venice, S Benedetto, 20 May 1786, ?D-Bsb, P-La
La contessa di Novaluna (dg, 2, Bertati), Venice, S Moisè, aut. 1786
Le donne fanatiche (dg, 2, Bertati), Venice, S Moisè, aut. 1786
Don Giovanni (Tenorio), o sia Il convitato di pietra (dg, 1, Bertati), Venice, S Moisè, 5 Feb 1787 as pt 2 of G. Valentini and others: Il capriccio drammatico; A-Wgm, F-Pn, GB-Lbl, I-Bc, Mc, OS, US-Wc; ed. S. Kunze (Kassel and Basle, 1974)
La Didone (os), Vicenza, Nuovo, sum. 1787
La cameriera di spirito (dg, 2, G. Fiorio), Venice, S Moisè, aut. 1787
L’amore costante (La costanza in amor rende felice) (commedia, 4, Bertati), Venice, S Moisè, 1787, F-Pn
Erifile, Venice, S Samuele, aut. 1789, I-Mc (scena and duet ony)
Gli Argonaliti in Colco (os, 3, S.A. Sografi), Venice, S Samuele, carn. 1790, D-Mbs, GB-Lbl, US-Wc
Idomeneo (os, 3, G. Sertor), Padua, Nuovo, 12 June 1790, D-Mh, US-Wc
La disfatta dei Mori (os, 3, G. Boggio), Turin, Regio, 1791, P-La
La dama soldato (dg, 2, C. Mazzolà), Venice, S Moisè, 1792, I-Tf (Act 1 only)
La pastorella nobile (dg), Fortezza di Palma, aut. 1793
La donna astuta (dg, 2), Venice, S Moisè, 1793 [?rev. version]
Il divorzio senza matrimonio, ossia La donna che non parla (dg, 2, Sertor), Modena, Rangoni, 5 Feb 1794
Fedeltà e amore alla pruova (dramma eroicomico, 1, G. Foppa), Venice, S Moisè, 1798, A-Wn, F-Pn
Il marito migliore (dg, 2, T. Menucci di Goro [A. Anelli]), Milan, Scala, 3 Sept 1801; as I due gemelli, Bologna, Comunale, 1807
Martino Carbonaro, o sia Gli sposi fuggitivi (farsa, 1, Foppa), Venice, S Moisè, 1801
Arias in L’ape musicale (commedia, Da Ponte), Vienna, 27 Feb 1789
Scena and aria in L. Brusasco: Il Manescalco, I-Tf
Doubtful: La Pallacorda (int), Rome, 1770; Le orfane svizzere (dg, Chiari), Novara, 1774; La fedeltà d’amore, 1776; Il marchese carbonaro (ob), Vienna, 1777; Le gelosie villane (ob, T. Grandi), Novara, 1778; Achille in Sciro (os, Metastasio), Palermo, 1780; L’amante per bisogno (dg, C.G. Lanfranchi Rossi), Venice, 1781; L’Orvietano (ob), Rome, 1781; Demofoonte (os, Metastasio), Palermo, 1782; La vivandiera (ob), Berlin, 1786; L’italiana in Londra (ob, G. Petrosellini), Piacenza, 1789; Giasone e Medea (os, G. Palazzi), Venice, 1790; La schiava della China (ob), Ancona, 1790; I due sposi ridicoli (ob), Rome, 1793; Gl’amori in villa (ob), Piacenza, 1793

Other:
Single arias, duets etc. in A-Sl;
CH-E, Gc, N, Zz; CZ-BER;
D-Bsb, Dl, F, GÖs, HR, Hs, LEm, RH, Rtt, ZI;
DK-Kk, Sa; GB-Lbl;
HR-Dsmb, Sk, Zha;
-AN, BGc, BGi, CHf, MAav, Mc, Rc, Tf;
RUS-Mk, S-L, Skma, Smf, St;
US-BEm, Eu, R, SFsc, Wc

Vocal Religiosa:

Oratoris:
I profeti al Calvario, 4vv, orch, 1781, I-CHf, Nc, Pca;
Susanna, 6vv, orch, 1787, Mc;
Humanae fragilitatis exemplum, Venice, 1792, lib only;
San Mauro abate, 4vv, insts, 1793, Bc;
Sansone, 5vv, orch, Bc

Misses et al.:
Messa breve concertata, C, 4vv, 1791, I-CRE, Mc;
Messa per li defonti, E , 3vv, orch, 1792, D-MÜs, I-CRE;
Miserere, f, 4vv, orch, 1794, Mc;
Messa in pastorale, 3vv, org, US-R*,
Missa pro defunctis, 4vv, insts, D-Mbs;
Mag, D, 4vv, orch, I-CHf, Mc;
Mag, B , 4vv, orch, CRE;
TeD, 4vv, insts, D-Dl, TeD, C, 4vv, org, orch, MÜs, I-Mc, Sd;
Requiem, Tantum ergo, 4vv, insts, I-Bc, CRE, Mc;
Ky breve, Gl, Cr, 3vv, insts, Bc;
Tantum ergo, S, vns, Bc;
Stabat Mater, c, 4vv, orch, D-MÜs, I-BGc, CRE;
Stabat Mater, d, CRE;
other works in A-Sl, CH-E, D-Hs, MÜs, I-Baf, CRE, Mc, Sd

Other:
Cant. … per la promozione alla sacra porpora dell’ … Cardinale Mariolini (G. Manfredini) (Bologna, 1777); Cant., Fano, 1777, lib only;
Salmi, cantici ed inni cristiani (L. Tadini), 1–3vv, kbd, (Milan, 1817), collab. S. Pavesi;
other works in I-BGc, CHf, CRE, Fa, Mc, S-Smf

Instrumental:

Sinfonias and ovs.:
D, 1771, CH-Zz, HR-Dsmb (inc.);
D, 1772, I-BGc;
C, D-Dl;
C, US-BEm;
D, I-Rdp;
S-Skma;
E , I-CHc (inc.)
3 piano concertos, A-Wgm

Font: En català: Giuseppe Gazzaniga (1743-1818) En castellano: Giuseppe Gazzaniga (1743-1818) In english: Giuseppe Gazzaniga (1743-1818) Altres: Giuseppe Gazzaniga (1743-1818)



Parlem amb veu pròpia...

Giuseppe Gazzaniga forma part de la generació de compositors clàssics d'opera buffa del segle XVIII que fa d'enllaç, juntament amb els Cimarosa, Paisiello, Piccinni, Galuppi, etc., amb l'òpera de Rossini i Donizetti. La seva música, clàssica es miri per on es miri, és la pròpia de l'època i possiblement menys rica en harmonies i textures que la dels seus immediats contemporanis més refinats. Tanmateix, existeix un punt i a part en la seva carrera i aquest té un nom, un temps i un espai concret. Don Giovanni, 5 de febrer de 1787, Venècia. Aquesta òpera, un èxit internacional immediat i disponible aquí per a qui l'interessi, és una obra mestra del gènere, marcadament humorística i musicalment meravellosa. La seva audició és absolutament recomanable. Malauradament, Gazzaniga segueix sent un compositor bastant desconegut tot i l'extens repertori teatral i difícilment podrem gaudir d'alguna de les seves divertides òperes més enllà d'Itàlia. Tot i les restriccions geogràfiques, existeixen algunes edicions que sorprenentment exploren el seu catàleg menys conegut tot i la seva abundància. Parlem de la seva obra religiosa on oratoris, misses, rèquiems, etc., també formen part de la seva història de vida. L'exemple aquest operístic, festiu, llarg i ben pensat Gloria in excelsis deo per a solistes, cor, orquestra i orgue. Desgraciadament, l'edició i l'enregistrament erosionen la qualitat final d'aquest ordinari de la missa que presenta cada un dels moviments amb un elevat grau de maduresa i detall. Una pena tenint en compte la raresa de l'obra i la probable impossibilitat de poder-la tornar escoltar en les condicions que sens dubte mereixeria!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Lucia Viviani (soprano); Giuseppe Chiarini (tenor); Maria Teresa Toso (alto); Mario Scardoni (bass); Cappella Musicale della Cattedrale di Verona Orchestra & Choir; Alberto Turco (conductor)
AMAZON: Gazzaniga: Stabat Mater & Gloria (Live)

Gazzaniga: Stabat Mater & Gloria

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Can you put this cd again, please? Thank you!

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina