divendres, 3 d’octubre de 2014

CIFRA, Antonio (c.1584-1629) - The Loreto Vespers

Jacopo Tintoretto - The Supper at Emmaus (c.1542)
Obra de Jacopo Comin "Tintoretto" (1518-1594), pintor italià (1) 



- Recordatori d'Antonio Cifra -
En el dia de la commemoració del seu 385è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jacopo Comin, més conegut com a Tintoretto o Jacobo Tintoretto (Venècia, 29 de setembre de 1518 - Venècia 31 de maig de 1594), va ser un dels grans pintors manieristes de l'escola veneciana i probablement l'últim gran pintor del Renaixement italià. La seva obra va servir d'inspiració per al desenvolupament de l'art barroc. Jacopo Robusti, que aquest era el seu veritable nom, va prendre el pseudònim de Il Tintoretto (el petit tintorer) en al·lusió a la professió del seu pare. Sent encara nen va estar durant un temps al taller de Ticià, però el mestre el va expulsar gelós de les seves possibilitats. El recel entre aquests dos grans pintors va perdurar al llarg de tota la seva carrera professional. A diferència de Ticià, Tintoretto va viure i va treballar única i exclusivament a Venècia. Tota la seva obra es va destinar completament a les esglésies, germandats i governants de la ciutat i zones limítrofes. Durant la seva primera dècada com a pintor (c.1538-1548) va estar creant un estil a partir de diverses fonts d'inspiració, entre les quals es troben les obres de pintors manieristes florentins com Miquel Àngel, i l'escultura en relleu de Jacopo Sansovino, de qui en va aprendre la tècnica de dibuix i la composició. Del pintor dàlmata Andrea Schiavone va aprendre a aplicar la pintura de manera extraordinàriament lleugera, lliure i esbossada. 

Tots aquests elements van ser combinats per Tintoretto de molt diverses formes i amb sorprenent efectivitat en els quadres que va realitzar durant la dècada de 1540. El començament de la seva maduresa artística va venir marcat pel Gran Sant Marc (1548) que va pintar per a la Scuola di San Marco a Venècia, en el qual es combinen amb gran precisió atrevits escorços, il·lusions espacials i gran lluminositat per donar la sensació d'una acció totalment espontània. En les dècades següents, l'estil de Tintoretto no va patir canvis essencials, intensificant sempre en la mateixa línia, l'elevat nombre d'encàrrecs que va rebre confirmen la seva favorable i entusiasta acollida. No obstant això, la seva sorprenent facilitat com a dibuixant i pintor no van ser suficients per poder fer front a tota demanda i va rebre l'ajuda d'una llarga nòmina d'aprenents i pintors entre els quals destacaven els seus fills Marietta i Domenico, les aportacions dels quals són molt difícils de distingir de les pròpies i originals de Tintoretto. Ja en la seva maduresa artística es va inclinar de manera progressiva cap als forts contrastos de llum i ombra (amb el que el color com a tal es converteix en una cosa relativament insignificant), excèntriques i profundes perspectives i escorços molt forçats, component ampul·losos i cridaners grups escenogràfics que realçaven el dramatisme dels esdeveniments representats. 

De la seva producció artística destaquen les obres de tema religiós com els tres llenços que, sobre els miracles de Sant Marc, va pintar per la Scuola di San Marco (1562-1566), El lavatoriL'últim sopar (1594) de l'Església de San Giorgio Maggiore i les escenes bíbliques amb què va decorar els sostres i murs de la Scuola di San Rocco entre el 1564 i 1587. Aquesta última constitueix la major empresa pictòrica de la seva carrera i una de les millors obres de la pintura renaixentista. De similars característiques és el cicle pictòric realitzat per Tintoretto i els seus ajudants al Palau Ducal de Venècia, culminat en el Gran Paradís (1588-1590), encara que en aquest cas el grau d'inspiració és menor i la participació dels seus ajudants molt més evident. Com a retratista, va procurar mostrar la intimitat dels personatges. Destaquen La dama que descobreix el si i El cavaller de la cadena d'or, ambdues datades entre els anys 1556 i 1560 i que es troben en el Museu del Prado. La predilecció de Tintoretto per les composicions diagonals i en ziga-zaga dins de profunds espais, així com el caràcter teatral de la seva il·luminació i el dinamisme i passió del seu estil, va tenir la seva continuïtat en el treball d'alguns pioners del barroc, com ara el pintor flamenc Peter Paulus Rubens i la família Carracci. La seva influència sobre la pintura veneciana va ser encara més gran, tot i que menys profitosa. Les anotacions taquigràfiques que va fer sobre la forma i la llum van arribar a convertir-se, ja des de les seves últimes obres, en estereotips. Per als joves artistes venecians van ser fórmules inútils, buides però, pel que sembla, ineludibles. Després de la mort de Tintoretto a Venècia el 31 de maig de 1594, la pintura veneciana va entrar en una ràpida decadència .




Parlem de Música...

Antonio Cifra (Terracina, 1584 - Loreto, 2 d'octubre de 1629) va ser un compositor italià. Des del juny de 1594 a l'agost del 1596 va ser un noi del cor a San Luigi dei Francesi de Roma on va ser, també, alumne de G.B. Nanino. Va dirigir la música del Seminari Romà entre els anys 1605-1607. El 1609 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Santa Casa de Loreto, càrrec que va ocupar la resta de la seva vida, exceptuant el període comprès entre els anys 1622 i 1626 en què Cifra va ser mestre a San Giovanni in Laterano de Roma. Malgrat treballar gran part de la seva vida a Loreto, Cifra va ser un membre destacat de l'Escola Romana juntament amb compositors com Gregorio Allegri, Paolo Agostini i Orazio Benevoli. No obstant, ell va ser el més prolífic dels quatre i va compondre nombroses obres religioses però també seculars, especialment madrigals. La seva música sacra està recopilada en 8 llibres de motets concertants per a dos, tres i quatre veus amb orgue, alguns dels quals van ser tant populars que se'n van fer diverses edicions. També va escriure dos volums de misses, així com una sèrie de motets, salms i lletanies per a dos o tres cors. El seu nom es va fer conegut a Alemanya on durant un temps va ser el més digne representant de l'escola romana en aquella geografia. Cifra va morir a Loreto l'octubre de 1629.

OBRA:

Vocal:

Religiosa:

Il primo libro di salmi per li vesperi, 4vv (1601)
Motecta, 2–4vv, bc (org), liber I (Venice, 1609)
Il terzo libro di salmi per li vesperi, 4vv (1609)
Motecta, 2–4vv, bc (org), liber II (1609)
Motecta, 2–4vv, bc (org), liber III (1609)
Psalmi septem, qui in vesperis ad concentus varietatem interponuntur, 4vv, bc (org), op.7 (1609)
Motecta, 2–4vv, liber IV, op.8 (1609)
Vesperae, et motecta, 8vv, bc (org), op.9 (1610)
Salmi septem, qui in vesperis ad concentus varietatem interponuntur, 4vv, bc (org), op.10 (1611)
Motecta, 2–4vv, bc (org), liber V, op.11 (1612)
Motecta, 2–4vv, bc (org), liber VI, op.13 (1613)
Litaniae Deiparae virginis, 8, 12vv, bc (org), op.15 (1613)
Motecta, 2–4vv, bc (org), liber VII, op.16 (1614)
Motecta, 2–4vv, bc (org), liber VIII, op.17 (1615)
Scherzi sacri, 1–4vv, libro I, op.22 (1616)
Scherzi sacri, 1–4vv, libro II, op.25 (1618)
Missarum, 4–6vv, liber I (1619)
Motecta ex sacris cantionibus, 2–4vv, bc (org) (1619)
Psalmi sacrique concentus, 8vv, org (Assisi, 1620)
Motecta, 4vv, bc (org) (1620)
Motetti, 4–6, 8vv (1620)
Missarum, liber II (1621)
Psalmorum, sacrorumque concentuum, 8vv, org, liber II (Assisi, 1621)
Il terzo libro di messe (1623)
Il quinto libro di messe (1625)
Antifone e motetti per tutto l'anno, 2–5vv (1625)
Motecta, et psalmi, 12vv, bc (org) (Venice, 1629)
Motecta, et psalmi, 8vv (Venice, 1629)
Motecta, 2–4, 6, 8vv, bc (org) (Venice, 1629)
Sacrae cantiones, 2–4, 6, 8vv (1638)
7 motets, 16162; 19 motets, 16222; 14 motets, 16232; 6 motets, 16262; 2 motets, 16264; 14 motets, 16271; 2 motets, 16272; Confitebor, 8vv, in F. Costantini: Salmi, himni et Magnificat concertati, op.11 (Venice, 1630); 1 motet, 16385
Various works in D-Bsb, I-MOe, PL-WRu, S-Uu

Secular:

Il primo libro de madrigali, 5vv (1605)
Il secondo libro de madrigali, 5vv (Venice, 1608)
Li diversi scherzi, 1–3vv, libro I, op.12 (1613)
Li diversi scherzi, 1–3vv, libro II, op.14 (1613)
Scherzi et arie, 1–4vv, bc (hpd/chit/other inst) (Venice, 1614)
Madrigali, 5vv, libro III (Venice, 1615)
Li diversi scherzi, 1, 2, 4vv, libro IV, op.20 (1615)
Madrigali, 5vv, libro IV (1617)
Li diversi scherzi, 1–4vv, libro V, op.23 (1617)
Madrigali concertati, 5vv, bc, libro V (1621)
Madrigali, 5vv, bc, libro VI (1623)

Instrumental:

Ricercari e canzoni franzese, libro I (1619)
Ricercari e canzoni francese, libro II (1619)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Antonio Cifra (c.1584-1629) - Altres: Antonio Cifra (c.1584-1629)



Parlem amb veu pròpia...

Antonio Cifra va ser un compositor estretament vinculat a l'Escola Romana, per tant, proper a les formes més conservadores d'una acadèmia el model i referent del qual era Palestrina. No obstant, la música, per fortuna, és un art orgànic i dinàmic que evoluciona, o involuciona segons el cas, amb el temps. En aquella època, l'estil romà, situats a principis del segle XVII, va patir alguns petits canvis, tot reconeixent, amb prudència, la bellesa de les noves innovacions i introduint l'estil concertant tant en boga en aquell temps al Nord d'Itàlia. Cifra per tant va tenir tres opcions, mirar enrere, mirar endavant o mirar en ambdós espai-temps alhora. Així ho va fer. Les misses segueixen fidels a Palestrina amb nombrosos moviments canònics, els salms i lletanies policorals en canvi introdueixen petits canvis en la forma que Cifra utilitzaria amb més intensitat i freqüència en la música de la seva etapa final. Els Vespres de Loreto, s'engloben precisament en aquesta darrera etapa de moderada modernitat partint sempre d'un llenguatge conservador. Antífones en gregorià introdueixen els salms a diferents veus i instrumentació. En general, la bellesa de la música "conservadora" de l'escola romana és immediatament captivadora. Així és el cas d'aquest enigmàtic compositor de qui en prou feines en teníem referències tot i l'extensa llista d'un repertori bullent de música gloriosa!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Cifra: The Loreto Vespers

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

6 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Yet another composer unknown to me and an interesting piece. The hallmark of this site. Thank you. Where do you find this music!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dear Arioso,

      My first step is look for a new composer in The Grove Dictionary of Music and Musicians, then I try to find music by him/her in all online portals (youtube, spotify, online shop, etc.) and then I share the music here. I love music but I really love to find new unknown music by forgotten composers.

      Thank you!!
      Greetings!
      Pau

      Elimina
    2. And I can tell you that I also routinely search torrent index sites rutracker.org and kickass.to for each of your posts and usually there's absolutely nothing on these lesser known composers there either.

      Arioso

      Elimina
  3. La razón para solicitarla: porque el solo título resulta algo curioso, transmitiéndome automáticamente la idea, errada o no, de inspirar un tipo de obra sacra bastante peculiar.. jje.. habrá que escucharla.

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina