dijous, 23 d’octubre de 2014

CARNICER, Ramon (1789-1855) - Elena e Constantino

Ricard Urgell - Opera (1922)
Obra de Ricard Urgell (1873-1924), pintor català (1)



- Recordatori de Ramon Carnicer -
En el dia de la commemoració del seu 225è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Ricard Urgell i Carreras (Barcelona, 1874 - Barcelona, 1924) va ser un pintor català, fill i deixeble de Modest Urgell i Inglada. Va estudiar a l'Escola de la Llotja, on en va ser professor de dibuix artístic des del 1902. Va exposar per primer cop a la Sala Parés el 1889. Va començar pintant figures i retrats, caracteritzant-se en escenes de teatre, circ, música, etc. Va obtenir diversos premis en diverses exposicions de Barcelona (1896, 1907), Madrid (1897, 1910, 1917, 1920), Buenos Aires (1910) i a la internacional de Brussel·les. A l'exposició barcelonina del 1923 li fou dedicada una sala d'honor. Va ser, amb Anglada i Camarasa, un dels pocs pintors que va explorar a fons les possibilitats de la llum artificial i en el seu estudi de la Vila de Gràcia tenia una bateria d'il·luminació elèctrica. Pintor d'estil realista, es va dedicar al paisatge, però va destacar en la descripció d'ambients d'interiors públics, amb una certa tècnica postimpressionista. Actualment, a Catalunya hi ha obres d'aquest artista al Museu Nacional d'Art de Catalunya i a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Va morir a Barcelona el 1924.

Font: En català: Ricard Urgell (1873-1924) En castellano: Ricard Urgell (1873-1924) In english: No disponible - Altres: No disponible



Parlem de Música...

Ramon Carnicer i Batlle (Tàrrega, 24 d'octubre del 1789 - Madrid, 17 de març del 1855) va ser compositor d'òpera, mestre de música i l'autor de l'himne nacional de Xile, tot i que mai va estar a Amèrica. Va iniciar els seus estudis musicals amb Bonaventura Feliu, mestre de capella de l'església de Tàrrega i, amb 7 anys va ingressar, per oposició, en el cor de la Catedral de la Seu d'Urgell. El 1806 es va traslladar a Barcelona, on va ser alumne de Carles Baguer i Francesc Queralt. El 1808 es va veure obligat a fugir a Maó on hi va romandre fins el 1814 treballant com a organista i professor de cant. De tornada a Barcelona, va ocupar la direcció del Teatre de la Santa Creu. És a Barcelona on entra en contacte amb les òperes de Cimarosa, Paisiello, Guglielmi, Paër, Mayr i Generali, experiència que li atorgarà un ampli coneixement del repertori, com posteriorment revelarà la seva obra operística. Precisament, el 1818 va escriure l'obertura d'El barber de Sevilla de Rossini per a la seva estrena a la ciutat comtal. Un any després va tenir lloc l'estrena de la seva òpera Adele di Lusignano, melodrama seriós. El 1821 es va estrenar amb gran èxit la seva Elena i Constantí, així com també va ser molt ben acollida pel públic la seva òpera Il dissoluto punito, o sia, Don Giovanni Tenorio, estrenada el 20 juny 1822.

El 1823, a la fi del Trienni Constitucional i a causa de les seves idees liberals, Ramon Carnicer i la seva família es van exiliar primer a París i, més endavant, a Londres. A la capital britànica va publicar diverses obres, entre elles, els seus Six Spanish Airs, Tres Nocturns i Il Sogno, i va conèixer a músics espanyols dels cercles liberals londinencs com Mariano Rodríguez de Ledesma, José Melchor Gomis o Ferran Sor. També a Londres va rebre l'encàrrec de compondre l'Himne Nacional de Xile. De tornada a Barcelona, per incorporar-se de nou al Teatre de la Santa Creu, va ser conduït a Madrid en qualitat de pres per ordre reial de Ferran VII, que el va obligar a establir-se a Madrid per a succeir Mercadante en la direcció dels principals teatres de la capital, el de la Creu i el del Príncep. Va dirigir aquests teatres durant set temporades en què va dignificar l'estat de l'escena musical madrilenya. El 1831 es va fer càrrec de la Càtedra de Composició del recentment creat Conservatori de Madrid, del que més endavant en seria director. El Divendres Sant de 1833 va dirigir l'estrena del Stabat Mater de Rossini a l'Església de Sant Felip de Madrid. A més de les òperes ja esmentades, podríem citar Elena e Constantino: Dramma eroico-cómico in due atti, Cristóforo Colombo, Laura y Don Gonzalo o Eufemia di Messina. Va compondre també cançons per incloure en les representacions d'altres compositors, música religiosa, peces instrumentals, diversos himnes i tonades amb les quals va aconseguir una gran popularitat. Van ser deixebles seus Barbieri i Gaztambide. Va morir a Madrid el març de 1855.

OBRA:

Vocal:

Secular:

Adele di Lusignano (melodramma semiserio, 2, F. Romani), Barcelona, S Cruz, 15 May 1819; I-Mr, excerpt E-Bc
Elena e Costantino (opera semiseria, 2, A.L. Tottola), Barcelona, S Cruz, 16 July 1821; lib (Madrid, 1827)
Don Giovanni Tenorio, ossia Il convitato di pietra (opera semiseria, 2, G. Bertati, after Da Ponte), Barcelona, S Cruz, 20 June 1822
Elena e Malvina (melodramma semiserio, 2, Romani), Madrid, Príncipe, 11 Feb 1829, Mn
Cristoforo Colombo (melodramma serio, 2, Romani), Madrid, Príncipe, 12 Jan 1831
Eufemio di Messina, ó Los sarracenos en Sicilia (melodramma serio, 2, Romani), Madrid, Príncipe, 14 Dec 1832; lib (Madrid, 1832)
Ismalia, ossia Morte ed amore (melodramma, 2, Romani), Madrid, S Cruz, 12 March 1838
Ipermestra (dramma, 3, P. Metastasio), Zaragoza, Liceo, early 1843 [this perf. is mentioned in AMZ, xlv (1843), 483]
Contrib. to: Los enredos de un curioso (melodrama lirico, 1), Madrid, Conservatorio, 6 May 1832

Other vocal: numerous Sp. songs, incl. El nuevo Serení (Madrid, ?1820); 6 Sp. Airs (London, 1826); La criada (Madrid, ?1830); El chairo (London, n.d.), Delia á sus amigos, in Colecció de peces d’opera, E-Bc; La currilla; El agua vá (for Elisir d’amore); El Caramba; El no se qué; 3 [It.] notturnos, 2vv, pf (London, 1826); Il sogno, terzettino notturno, S, A, B, pf (London, 1826); Dulce patria: hymno patriotico de Chile (London, 1828); 23 other hymns celebrating public events; 3 odes setting Sp. trans. of Anacreontic odes 16, 26, 30 (1832)

Religiosa:

Missa solemnis, 8vv, orch, 1828, Mp;
2 requiems, 4vv, orch, 1829, 1842;
Vigil of the Dead, for funeral of Fernando VII, 1833;
Tantum ergo, 5vv, orch;
Tota pulchra, 4vv, orch, 1814, Bc;
Libera me domine, 8vv;
Lamentations;
Hymns

Instrumental:

Ov. to Rossini: Il barbiere di Siviglia, Barcelona, 10 July 1818; part pubd in EMDC, I/iv (1920), 2310
Ov. to Rossini: Il turco in Italia, Barcelona, 9 June 1820; Bc
Llwyn An [‘The Ash Grove’], variations, pf (London, 1826);
Sinfonia, 3 orch, for opening of Masked Ball, 1838;
Sinfonia, D, orch;
military marches;
solos for various insts

Font: En català: Ramon Carnicer (1789-1855) En castellano: Ramon Carnicer (1789-1855) In english: Ramon Carnicer (1789-1855) Altres: Ramon Carnicer (1789-1855)



Parlem amb veu pròpia...

Ramon Carnicer, nascut a la urgellenca vila de Tàrrega, va ser una de les personalitats musicals més importants d'Espanya durant la primera meitat del segle XIX. La seva interessant obra teatral així com les seves cançons i música religiosa el situen en un dels cims musicals del nostre país. Tristament, un país on tendim massa sovint a obviar l'existència de ciutadans com el d'avui, que van triomfar en el seu temps i que en el nostre la seva realitat és la inexistència i el que possiblement sigui més dramàtic, la indiferència. Des d'aquí intentarem fer justícia amb alguna de les escasses obres que se n'han recuperat. Autor de simfonies, obertures, cançons, obra de cambra i fins i tot d'una grandiloqüent Missa solemne (1828) i de dos Rèquiems (1829, 1842), la seva recuperació hauria de ser una qüestió d'Estat, malauradament, Carnicer seguirà probablement en silenci... En qualsevol cas, rascarem enèrgicament el sòl pedregós per explorar-ne l'escàs mineral del seu repertori editat. D'aquest en destaquen dues òperes, Don Giovanni Tenorio, ossia Il convitato di pietra (1822), i la que avui recuperarem, Elena e Costantino (1827). En un estil proper al de Rossini, Carnicer demostra un gran domini del belcantisme tot combinant cavatines, duets, àries i cors evidenciant el seu coneixement i domini de la tècnica compositiva. Alhora, tracta l'orquestra amb mestria i dóna gran importància escènica i musical al cor. En definitiva, una obra digne de qualsevol teatre i que precisament fou estrenada a Barcelona el 1821. N'escoltarem l'obertura juntament amb unes breus partitures per a violoncel i guitarra, el nuevo sereni, la criada i el currillo. L'òpera, recuperada a Madrid el 2005 en versió concert, demostra per ella mateixa i sense necessitats d'afegir gaire retòrica, fins a quin punt Espanya però especialment Catalunya han abandonat actualment la seva història musical. Estic segur que si Carnicer fos italià, probablement la totalitat de les seves òperes estarien editades i sovint representades. En un temps en què incomprensiblement les banderes de tots colors dominen el paisatge, no entenc com no fem precisament bandera de la nostra cultura, aquella que podríem feliçment compartir amb la resta del món, el nostre món!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Carnicer: Elena e Constantino

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

6 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Gracias por esta rareza
    Yo pensaba que Ramon Carnicer solo había escrito el himno nacional de Chile y que no había nada grabado de el.
    Mucha sorpresa encontrar esto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Como puedes ver, su obra es extensa.
      Lamentablemente, en mi geografía, la misma donde nació Carnicer, su música permanece en el silencio más absoluto. Espero volver a hablar de él en un futuro no muy lejano aunque observando la tendencia de los últimos años será difícil hacerlo.

      Gracias!
      Saludos!

      Elimina
  3. =====================
    Good day.
    Please, reupload link.
    Thank you.
    =====================

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina