dissabte, 11 d’octubre de 2014

BOELLMANN, Léon (1862-1897) - Piano Works

Rudolf Ernst - The Hammam
Obra de Rudolf Ernst (1854-1932), pintor austríac (1)



- Recordatori de Léon Boëllmann -
En el dia de la commemoració del seu 117è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Rudolf Ernst (Viena, 14 de febrer de 1854 - Fontenay-aux-Roses, 1932) va ser un pintor austríac que va viure la major part de la seva vida a França. Va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena als 15 anys, continuant els seus estudis a Roma, on es va interessar per la representació de paisatges romàntics italians i figures d'inspiració clàssica. Posteriorment, es va instal·lar a París, on va entrar en contacte amb els artistes alemanys Ludwig Deutsch i Johann Discart. A París, en un primer moment, es va dedicar a pintar escenes de gènere, però a partir del 1885 es va inclinar vers la moderna pintura orientalista gènere amb el qual va assolir gran fama com a artista. Aquest mateix any va emprendre un intens viatge per Orient Mitjà i posteriorment va visitar també el Marroc, Espanya i Turquia. El 1877 va exposar per primera vegada al Saló dels Artistes Francesos de París. Fins al final de la seva carrera va continuar la seva reeixida producció d'obres orientalistes assolint un èxit considerable. Va morir a Fontenay-aux-Roses el 1932.

Font: En català: No disponible En castellano: Rudolf Ernst (1854-1932) In english: Rudolf Ernst (1854-1932) - Altres: Rudolf Ernst (1854-1932)



Parlem de Música...

Léon Boëllmann (Ensisheim, 25 de setembre de 1862 - París, 11 d'octubre de 1897) va ser un compositor i organista francès d'origen alsacià. La seva composició més coneguda es la Suite gothique (1895), que forma part del repertori habitual per a orgue, especialment la dramàtica Toccata. Boëllmann va néixer a Ensisheim, Haut-Rhin, fill d'un farmacèutic. El 1871, amb 9 anys, va començar a estudiar a l'École de Musique Classique et Religieuse (L'École Niedermeyer) a París, on va tenir com a professor el seu director, Gustave Lefèvre i Eugène Gigout. Boëllmann va guanyar, allà, els seus primers guardons en piano, orgue, contrapunt, fuga, cant pla i composició. Després de la seva graduació el 1881, Boëllmann fou contractat com a sub-organista a l'Església Saint-Vincent-de-Paul a París, i sis anys després fou nomenat cantor i "organiste titulaire", una posició que va conservar la resta dels seus dies. Com a compositor, va ser capaç de combinar la força commovedora del romanticisme amb la modernitat conservadora de la música simfònica i de cambra de l'impressionisme musical, que també s'explica per la marcada influència de Camille Saint-Saëns. Va morir, probablement de tuberculosis i amb només 35 anys, a París l'octubre de 1897.

OBRA:

Vocal secular:

Songs, 1v, pf, unless otherwise indicated:
Berceuse;
Chanson mauresque;
Conte d’amour (A. de Villiers de l’Isle-Adam), op.26 (?1896);
L’étoile (P. Gille); Hymne;
Je ne fay rien que requérir (C. Marot) (?1895);
Lamento (P. Verlaine), op.34 (?1897);
Ma bien-aimée (J. Lahor) (c1899);
Mai (J. Tellier), op.33 (1896);
Marguerite des bois;
Noël (E. Guinand), 1v, org/pf (c1895);
Notre amour (A. Silvestre), 1v, pf, vc (?1894);
Récit d’une jeune fille de Béthléem (S. Bordèse);
Réveil de Jésus (Bordèse);
La rime et l’épée;
Les roses (L. Paté) (1895);
Sérénade;
Sous bois (L. Tiercelin) (c1895)

Other vocal:
Le calme (A. Dorchain), op.39 (?1897);
Le chant du ruisseau (J.-B. Clément), 2 solo vv/chorus;
Larmes humaines (P. Collin), op.32, 2vv female chorus (1896);
Rondel dans le mode phrygien (J. Froissart) (?1891)

Vocal religiosa:

6 motets (?1887), nos.1–3, 1v, org, nos.4, 5, 2vv, org, no.6, 2vv, vn, org, hp/pf;
Tantum ergo, motet, S/T, 4vv ad lib, org/hmn, vn ad lib, hp ad lib (c1900);
Tantum ergo, motet, S, Bar, org/hmn, vn/vc, hp ad lib (c1900);
Tantum ergo no.3, Mez, female chorus, org, hp ad lib (c1896);
Laudate Dominum, S, A, T, B, org (1900);
Veni Creator, T, Bar, 4vv, vn, vc, hp, org, db ad lib (c1900)

Instrumental:

Orch:
Fantaisie sur des airs hongrois, vn solo, orch, op.7 (c1890);
Variations symphoniques, vc solo, orch, op.23 (?1893), arr. vc, pf; Sym., op.24 (?1894), arr. pf 4 hands;
Fantaisie dialoguée, org solo, orch, op.35 (?1897), arr. org solo, E. Gigout;
4 pièces brèves, str orch;
Scènes du moyen âge

Chbr:
Suite, vc, pf, op.6 (c1890);
Pf qt, op.10 (c1890);
Pf trio, op.19 (c1895);
Prière à Notre Dame [movt of Suite gothique, op.25], arr. vn/vc, pf;
2 morceaux, vc, pf, op.31 (?1896);
Vc sonata, op.40 (?1897)

Org:
12 pièces, org/pedal pf, op.16 (c1890);
Suite gothique, op.25 (1895);
Deuxième suite, op.27 (1896);
Heures mystiques, org/hmn [2 staves], opp.29, 30 (1896);
Offertoire sur des noëls (1898);
Fantaisie (1906);
others in The French Organist, ed. R.L. Bedell (New York, 1944)

Pf:
Etude (1885);
Intermezzo (1885);
3 pièces (?c1885);
Prélude et fugue (?c1885);
Valse, op.8 (c1890);
Deuxième valse, op.14 (c1890);
Valse: Carillon, op.20 (c1893);
10 Improvisations, op.28 (?1895);
Nocturne, op.36 (1896);
Ronde française, op.37 (1896);
Sur la mer, op.38 (1897);
Scherzo caprice;
Valse alsacienne;
Berceuse, pf 4 hands;
pf transcrs. of works by Fauré, Saint-Saëns

Font: En català: Léon Boëllmann (1862-1897) En castellano: Léon Boëllmann (1862-1897) In english: Léon Boëllmann (1862-1897) Altres: Léon Boëllmann (1862-1897) 



Parlem amb veu pròpia...

Léon Boëllmann va ser un compositor de curta volada ja que l'infortuni es va creuar en la seva fugaç existència. No obstant, tot i que hem de tenir en compte que per assolir un bon nivell musical es requereixen molts anys d'aprenentatge i estudi, ell va ser un mestre que va aconseguir l'èxit fruit de la seva reputada, electrificant, però també sensible, interpretació amb el piano. Dotat per la màgia de la sàvia improvisació, les seves habilitats no van deixar a ningú indiferent però tampoc la seva retòrica sovint mordaç, crítica i polèmica vers la música i molts dels seus representants. Per tant, va tenir el temps suficient, tot i traspassar als 35 anys, per deixar una empremta personal i musical prou interessant. Precisament, fa pocs més d'un any en parlava de la que possiblement havia estat la seva obra més aclamada, la Suite Gòtica per a orgue. Avui, també parlarem d'un instrument de teclat però de menor solemnitat que l'orgue, el piano. Per aquest, Boëllmann va escriure diverses obres, la majoria d'elles recopilades en aquesta interessant edició monogràfica. La seva formació a l'escola de l'antic fundador Niedermeyer s'evidencia per la solvent acadèmia, la sòlida tècnica així com per la naturalitat i creativitat amb què es presenten partitures com Sur la mer, Valse Carillon o Feuillet d'Album. Obres de joventut però també de maduresa, riques en matisos i detalls i que dansen sinuosament pel romanticisme però també per l'impressionisme més simbòlic i més personal d'un autor a qui, a dia d'avui, en prou feines coneixem!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Jean-Pierre Ferey (piano)
RECICLASSICAT: BOELLMANN, Léon (1862-1897)
AMAZON: Boëllmann: Piano Works

Boëllmann: Piano Works

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. =====================
    Ciao.
    Please, reupload link.
    Thank you.
    =====================

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina