dijous, 16 d’octubre de 2014

BIARENT, Adolphe (1871-1916) - Sonata for cello and piano in F sharp minor

Christian Krohg - Albertine (1917)
Obra de Christian Krohg (1852-1925), pintor noruec (1) 



- Recordatori d'Adolphe Biarent -
En el dia de la celebració del seu 143è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Christian Krohg (Oslo, 13 d'agost de 1852 - Oslo, 16 d'octubre de 1925) va ser un pintor naturalista noruec. El 1880 va viatjar a París, on es va introduir a les teories realistes d'Émile Zola. Sota la seva influència, va escriure la novel·la Albertina (1886), decididament realista en la seva descripció de la prostitució i de la pobresa. Entre els anys 1902 i 1909, va ser professor d'art a París i va tornar a Oslo per ocupar el càrrec de director de l'Acadèmia de Belles Arts. Krogh va pertànyer al moviment artístic d'Erik Werenskiold. Les seves pintures, vigoroses i sinceres, revelen la gravetat oculta del moviment naturalista i la seva funció reivindicativa de justícia social. Inspirat en els ideòlegs del realisme, Krohg triar pintar principalment escenes de la vida quotidiana, incloent-hi els aspectes obscurs d'aquesta. El seu estil fort i senzill va fer d'ell una de les més importants figures de transició del romanticisme al naturalisme moviments, per altra banda, característics de l'art noruec de la seva època. Va morir a Oslo l'octubre de 1925. 

Font: En català: No disponible En castellano: Christian Krohg (1852-1925) In english: Christian Krohg (1852-1925) - Altres: Christian Krohg (1852-1925)



Parlem de Música...

Adolphe Biarent (Frasnes-lez-Gosselies, 16 d'octubre de 1871 - Mont-sur-Marchienne, 4 de febrer de 1916) va ser un violoncel·lista, director, professor i compositor belga. Va estudiar als conservatoris de Brussel·les i de Ghent i va ser alumnet d'Émile Mathieu. El 1901 va guanyar el Prix de Rome, en la seva versió belga, amb la seva cantata Oedipe à Colone. No obstant, no va viatjar a Itàlia i va seguir vinculat a la seva geografia per la resta de la seva vida tot escrivint diverses obres principalment instrumentals. També va treballar com a director d'orquestra i professor (va deixar diversos manuals de pedagogia musical). Entre els seus alumnes cal destacar a Fernand Quinet. La seva nul·la mobilitat geogràfica el va convertir en un autor poc internacional motiu pel qual avui dia segueix essent un compositor desconegut. Va morir a Mont-sur-Marchienne el febrer de 1916.

OBRA:

Vocal:

Œdipe à Colone, cantate pour soli, chœurs et orchestre, 1901
Trois mélodies pour chant et orchestre, 1911
Huit mélodies, pour mezzo-soprano et piano
Nocturne, pour chant, harmonium, piano, harpe et cor 1905

Instrumental:

Orch.:
Fingal, ouverture, 1894
Impressions du soir, 1897
Trenmor, poème symphonique, 1905
Symphonie en ré mineur, 1908
Sonnets pour violoncelle et orchestre (d'après José-Maria de Heredia)
Le Réveil d'un Dieu, 1909
Floridum Mare, 1910
La Légende de l'amour et de la mort, 1910
Marche triomphale, 1910
Au long de la Sambre
Coin de terre
La Fête au bois
Poème héroïque, d'après Hjalmar de Leconte de Lisle, 1911
Contes d'Orient, suite symphonique, 1911
Rhapsodie wallonne, pour piano et orchestre, 1911

Chbr.:
Sonnet, pour piano 1904
Sérénade, pour piano 1904
Esquisses, trois pièces pour piano
Nocturne, pour piano 1905
Feuille d'Album et Nocturne pour piano 1905
Quintette en ré mineur, pour piano et cordes 1912
Douze préludes Moyen Âge, pour piano 1913
Sonate, pour violoncelle et piano 1914

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Adolphe Biarent (1871-1916) - Altres: Adolphe Biarent (1871-1916)



Parlem amb veu pròpia...

Adolphe Biarent va ser un compositor "obstinadament" local i per tant la seva influència va ser merament perifèrica i marginal. Fins i tot va renunciar a un viatge, a cost zero, a Roma tot i haver guanyat el corresponent premi pels mèrits assolits amb la única cantata del seu repertori. Proper a Franck, possiblement un dels seus màxims referents juntament amb el seu paisà Guillaume Lekeu, la seva música segueix essent enigmàticament desconeguda i de moment molt limitada en nombre d'edicions. Una d'elles és aquesta en què s'exploren dues obres de cambra d'estil inclassificable, per moments naturalista, impressionista o romàntic. És el cas de la Sonata en Fa sostingut menor per a violoncel i piano. Una obra que va començar a compondre l'octubre de 1914 per finalitzar-la a l'abril de 1915, per tant, emmarcada de ple en el context de la Primera Guerra Mundial. No sabria precisar si aquesta important circumstància va tenir un reflex en aquesta obra però certament el perfil i l'aroma del conjunt és de foscor. Quatre moviments de durada molt desigual i clarament enllaçats els uns amb els altres fins a un final en què Biarent recupera temàtica dels tres moviments anteriors. Així mateix, un sembla escoltar-hi els neguits però també les reflexions del seu creador d'una forma com si la música estigués en tot moment expressant l'estat d'ànim de qui l'escriu i per tant el resultat és profund, emotiu però també caòtic i en certs moments abstracte i simbòlic. Una obra de gran dificultat tècnica, tant pel violoncel, de traçada gruixuda i densa, com pel piano, intens o reflexiu segons el cas. La solidesa dels intèrprets així com el seu virtuosisme ens ajudaran a descobrir dues obres de cambra d'un autor desconegut però sens dubte fascinant!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Diane Andersen (piano); Marc Drobinsky (cello)
AMAZON: Biarent: Piano Quintet, Cello Sonata
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible

Biarent: Piano Quintet, Cello Sonata

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

7 comentaris: