dijous, 11 de setembre de 2014

UCCELLINI, Marco (c.1603-1680) - La Bergamasca, Sonate, Correnti e Arie

Gérard de Lairesse - Apollo and Aurora (1671)
Obra de Gérard de Lairesse (1640-1711), pintor holandès (1)



- Recordatori de Marco Uccellini -
En el dia de la commemoració del seu 334è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Gérard de Lairesse (Liège, 11 de setembre de 1640 - Den Haag, juny de 1711) va ser un pintor flamenc. Nascut a Lieja, es va instal·lar a Amsterdam el 1665. Aquell mateix any, Rembrandt va pintar el seu cèlebre retrat que ens el mostra malaltís, amb el nas deforme i demacrat, a causa d'una sífilis congènita. Malgrat la seva delicada salut, Lairesse va arribar a viure 70 anys. El seu art es mou en una línia classicista, lluny de la tradició holandesa i més pròxim a la pintura cortesana francesa. De fet, Lairesse va contribuir a la penetració del gust francès a Holanda. Conegut amb el sobrenom de "El Poussin holandès" i fins i tot comparat amb Rafael Sanzio, va produir majoritàriament pintures de gran format, de mitologies i al·legories, si bé també va explorar temes bíblics. El seu estil sembla derivar de múltiples artistes italians i francesos d'una generació anterior, com Salvatore Rosa, Giovanni Benedetto Castiglione, Carlo Maratta i el ja esmentat Poussin, i connecta encara més amb contemporanis seus com Charles Le Brun i Sebastiano Ricci. Es poden esmentar obres com ara Al·legoria dels cinc sentits, de 1668, Al·legoria de la llibertat del Comerç i Venus presentant les armes a Eneas. Si bé va pintar amb evident solvència, no va ser tan hàbil en el color com en el dibuix i va introduir tons metàl·lics per mitjà d'una pinzellada polida, creant contrasts una mica durs. La seva tasca com a gravador és potser més estimada. El 1690, va quedar cec, per la qual cosa a partir d'aleshores es va dedicar a la teoria artística. Els seus escrits es van recopilar als llibres Fundació del dibuix (1701) i en El gran llibre de la pintura (1707). Gérard de Lairesse va morir a La Haia el juny de 1711.




Parlem de Música...

Marco Uccellini (c.1603 - Forlimpopoli, 11 de setembre de 1680) va ser un compositor italià. Va iniciar els seus estudis a Assisi. Des d'allà es va traslladar a Modena en una data anterior al 1639. El 1641 es va convertir en instrumentista a la Cort de Francesc I d'Este i el 1647 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Modena, un càrrec que va mantenir fins el 1665. A partir d'aleshores, i fins el dia de la seva mort, va treballar a la Cort dels Farnese de Parma com a mestre de capella. En aquell període va compondre nombrosa música vocal la qual, malauradament, s'ha perdut. Actualment, la petita producció d'Uccellini que es preserva és estrictament instrumental amb l'excepció d'una sèrie de salms concertants del 1654. Va morir a Forlimpopoli el setembre de 1680.

Instrumental:
Publicada majoritàriament a Venècia.
- Sonate, sinfonie et correnti, a 2–4, bc, libro II (1639)
- Sonate, arie et correnti, a 2–3, bc [libro III] (1642)
- Sonate, correnti et arie, a 1–3, bc, op.4 (1645/R); 2 sonatas, 3 correnti and 3 arias ed. L. Torchi, L’arte musicale in Italia, vii (Milan, 1907)
- Sonate, over canzoni, vn, bc, op.5 (1649)
- Ozio regio: compositioni armoniche sopra il violino e diversi altri strumenti, a 1–6, bc, libro VII (1660 abridged [lost]; Antwerp, 2/1668 as Sonate sopra il violino)
- Sinfonici concerti brevi e facili, a 1–4, op.9 (1667)
- Sinfonie boscareccie, vn, bc, 2 vn ad lib, op.8 (Antwerp, 1669)

Religiosa:
- Salmi, 1, 3–5vv, bc, concertante parte con instrumenti e parte senza, con Letanie della beata virgine, 5vv, bc, op.6 (1654)

Teatral:
- Le navi d’Enea (ballet, A. Guidi), Parma, 1673, lost
- Gli eventi di Filandro ad Edessa (op, G. Gaddi), Parma, Collegio dei Nobili, 1675, lost
- Il Giove d’Elide fulminato (ballet, Guidi), Parma, 1677, lost

Font: En català: Marco Uccellini (c.1603-1680) En castellano: Marco Uccellini (c.1603-1680) In english: Marco Uccellini (c.1603-1680) Altres: Marco Uccellini (c.1603-1680)



Parlem amb veu pròpia...

Marco Uccellini, d'alguna forma, ens enllaça amb Johann Christoph Pez, el nostre convidat de dimarts. No per la coincidència temporal sinó per la proximitat de la seva música tot i parlar d'autors de geografies i d'ambients musicals diferents. Uccellini, a diferència de l'alemany, no es va moure del seu país de naixement, Itàlia. Allà, i proper a la filosofia de mestres com Giovanni Battista VitaliMaurizio Cazzati, Biagio MariniGiovanni Maria Bononcini entre altres, va desenvolupar una carrera principalment instrumental si bé amb obligacions religioses fruit dels successius càrrecs de mestre de capella que va desenvolupar a Mòdena i a Parma sota protecció i supervisió reial. Per tant, i en certa forma, la influència italiana de Pez també deriva possiblement d'Uccellini qui a la vegada va influenciar a l'omnipresent Corelli. Com a compositor, tot i saber que va escriure nombrosa música vocal avui dia malauradament perduda, destaca per les set col·leccions de música instrumental, l'opus 1 (perdut) i els opus 2-5, amb sonates, simfonies (en la forma barroca, res a veure amb la forma clàssica) i danses de caràcter breu. En la nostra selecció escoltarem, indistintament, obres diverses de les seves col·leccions Opus 3, 4, 5 i 7 d'entre els anys 1642 i 1649. En elles, la preponderància del violí, precisament en un temps en què la tècnica per aquest instrument evolucionava contínuament, és evident. La majoria de les sonates, àries i correnti estan escrites en la forma ternària. Per tant, la variació i repetició seqüencial de temes i frases són els mètodes preferits de l'italià. La instrumentació la formen violins (1 o 2 segons el cas), violoncel, arxillaüt i clavicèmbal. La curiositat, en el seu cas, és el nom o etiqueta que sovint dóna a les sonates: La Bergamasca, La mia Pedrina, La Prosperina, Questa bella Sirena... Uccellini no s'inventa aquests noms en un inesperat atac de creativitat sinó que fa referència a les fonts populars, sovint danses, que han inspirat la seva música. El terreny instrumental situat en el primer barroc, com el d'avui, em resulta en gran part desconegut no obstant, i personalment, crec estar escoltant el ressò d'una generació de compositors que més enllà de la fama i els emoluments cercaven la major virtuositat possible tot afinant els instruments i les oïdes fins a nous límits mai abans explorats!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
Uccellini: Sonate, Correnti e Arie Op 4, 1645

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

7 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Hola Pau!
    Moltes gràcies per una setmana plena d'una música excel·lent i d'elegants i belles pintures.
    Bona Diada!
    (Tant de bo que la bona música s'escolti més que el soroll)
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes de res Frantisek!!

      Un plaer com sempre. La propera setmana silenci fins la primera setmana d'octubre... Fins aleshores, esperem que el soroll no ens deixi sords...

      Gràcies!!

      Salut!
      Pau

      Elimina
  3. Muchas gracias, su excelente gusto de la música y obsequios de sublime pintura agradan la vida y la realidad. No pare!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchisimas gracias!! El arte y la música existen para que podamos disfrutarlos.... compartir su belleza es lo mínimo que podemos hacer...

      Saludos!!
      Pau

      Elimina
  4. ¡Completamente nuevo para mí!
    ¿Podrías, por favor, volver a subir el enlace?
    Muchas gracias por tan buena música

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina