divendres, 12 de setembre de 2014

RAMEAU, Jean-Philippe (1683-1764) - Deus Noster refugium

François Boucher - L'Adoration des Mages (c.1755)
Obra de François Boucher (1703-1770), pintor francès (1)



- Recordatori de Jean-Philippe Rameau -
En el dia de la commemoració del seu 250è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

François Boucher (París, 29 de setembre de 1703 - París, 30 de maig de 1770) va ser un pintor francès famós per les seves escenes pastorals i mitològiques, clars exemples de l'alegria i sensualitat del rococó, estil del que en va ser un dels màxims exponents juntament amb Jean-Honoré Fragonard. Boucher, fill d'un fabricant de puntes, va néixer a París. Encara que va estudiar amb el pintor François Le Moyne, l'estil delicat del seu contemporani Antoine Watteau va influir més en la seva obra. El 1723, Boucher va obtenir el Premi de Roma, ciutat on va estudiar durant els anys 1727-1731. Després de tornar a França, va pintar centenars de quadres, panells decoratius de gabinet, cartrons per a tapissos, escenografies i il·lustracions de llibres. El 1734 va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts. Va realitzar cartrons per a la fàbrica de tapissos de Beauvais i el 1755 va ser nomenat director de la fàbrica de tapissos dels Gobelins. El 1765 el rei el va nomenar primer pintor de la cort, director de la Reial Acadèmia de Belles Arts i dissenyador de la Reial Fàbrica de Porcellana. El seu èxit es va veure incrementat pel mecenatge de la Marquesa de Pompadour, l'amant predilecte de Lluís XV, de qui en va pintar diversos retrats. Les seves representacions de deïtats femenines clàssiques, amables, desimboltes i abillades com elegants pastors van fer les delícies del públic, que el va considerar el pintor de moda de l'època. Entre les seves nombroses obres destaquen les pintures del Triomf de Venus (1740, Museu d'Estocolm) i Nu en repòs (1752, Alte Pinakothek, Munich), així com la sèrie de tapissos Els amors dels déus (1744). L'estil fàcil i sentimental de Boucher va ser molt imitat però al posar-se de moda l'estil neoclàssic, va perdre el favor del públic. Va morir el 30 de maig de 1770 a París.




Parlem de Música...

Jean-Philippe Rameau (Dijon, 25 de setembre de 1683 - París, 12 de setembre de 1764) va ser un compositor i teòric musical francès del Barroc. Format per son pare, organista de Dijon, Jean-Philippe Rameau va fer un curt viatge a Itàlia, que no el va portar més enllà de Milà. Després, al principi de la seua carrera, va exercir a diverses ciutats, com ara Avinyó, Lió o Clarmont d'Alvèrnia. Després es va instal·lar a París, completant la seua formació d'organista amb Louis Marchand (1669-1732). El seu primer llibre de clavecí mostra la influència d'aquest mestre. Va ser titular dels orgues de diverses esglésies a París, però no va deixar cap obra per a aquest instrument. Tot i haver conservat un gran prestigi després de la seva mort, la seva obra lírica va ser oblidada i ignorada durant 140 anys. Hom reverenciava Rameau com un dels més grans músics francesos, hom interpretava al piano algunes de les seves obres per a clavecí – entre d'altres el famós « tambourin » – però mai no va passar pel cap de ningú tornar a muntar una de les seves òperes fins a les primeries del Segle XX, quan la Schola Cantorum de París dirigida per Charles Bordes va representar l'acte de ballet la guirlande, obra encisadora i sense massa pretensions.

La música de Rameau s'ha beneficiat del ressorgiment que ha experimentat la música antiga. La major part de la seva obra lírica, temps enrere considerada impossible d'executar, disposa avui dia d'una discografia de qualitat pels conjunts barrocs més prestigiosos. Totes les seves grans obres han estat representades, i gaudeixen sempre d'un gran èxit, principalment Les Indes galantes. L'estrena (!) de la seva darrera tragèdia lírica, Les Boréades, va tenir lloc l'any 1982 al Festival d'Ais de Provença (els assajos havien estat interromputs l'any 1764 arran de la mort del compositor). Rameau és, amb François Couperin, un dels capdavanters de l'escola francesa de clavecí del Segle XVIII. Els dos músics tenen un estil molt diferent, i tenint en compte el volum respectiu de la seva producció, la música de Rameau potser presenta aspectes més variats: peces en la més pura tradició de la suite francesa, peces imitatives (El cant dels ocells, La gallina) i de caràcter (Els planys tendres, La conversa de les Muses), peces de virtuosisme a l'estil d'Scarlatti (Els remolins, Les tres mans), peces on poden trobar-se les innovacions del teòric i investigador en matèria d'interpretació (L'Enharmònic, Els cíclops). Les peces s'han agrupat tradicionalment per tonalitat, però cal una bona dosi d'autopersuasió per veure-hi l'estructura de la suite.

Font: En català: Jean-Philippe Rameau (1683-1764) En castellano: Jean-Philippe Rameau (1683-1764) In english: Jean-Philippe Rameau (1683-1764) Altres: Jean-Philippe Rameau (1683-1764) 



Parlem amb veu pròpia...

"Rameau va ser el major geni musical que ha produït França", paraula de Saint-Saens. Ho deia el músic encarregat de supervisar l'edició de les seves obres completes el 1895. No sorprèn aquesta afirmació admirativa si es té en compte que la recuperació de la música de Rameau va començar amb l'interès dels romàntics francesos per trobar un esperit diferenciador de la música nacional francesa. Ningú millor que Jean Philippe Rameau, capdavanter de l"estil francès creat per Lully i ardent defensor de l'òpera francesa enfront de la italiana, per encarnar aquest esperit nacional. Tot plegat si tenim en compte no només la seva producció musical sinó les seves aportacions teòriques a l'estudi de l'harmonia que van culminar en la fixació de l'acord perfecte major i les seves inversions com a bases per a la modulació tonal, assoliment que perviu en els nostres dies. La vida de Rameau va estar marcada per episodis polèmics i disputes científiques i teòriques, tot i haver gaudit del mecenatge de rics patrons i haver aconseguit ser l'home de confiança del rei. Amb tot Rameau mai es va considerar un músic pràctic i va preferir veure's a sí mateix com un filòsof o científic. Segons testimonis recollits per contemporanis, la seva dona mai va sentir presumir de les seves composicions en quaranta anys de matrimoni. Arribat al món de l'òpera complerts els cinquanta anys va aconseguir grans èxits en els teatres cortesans i repercussió popular amb el triomf de les seves tragèdies líriques, però les desqualificacions a D'Alembert i Rousseau, així com les seves disputes amb els enciclopedistes, li van suposar el silenciament i la desaparició del repertori fins que a mitjans del segle XIX va renéixer l'interès per la investigació de les músiques del passat nacional i es va iniciar la seva exhumació definitiva. (extracte de Cruz, Luis "La gallina de Rameau. Sobre teoría y práctica musical del siglo XVIII francés", Revista Clarin, maig 2009)

Actualment a Rameau l'associem al clavecí, obra de joventut, i a la música dramàtica, obra de maduresa. No obstant, tot i que substancialment més desconegut, també va compondre tres Grands Motets, forma característica de la França pre-clàssica, en el període 1713-1715. Quam dilecta, In convertendo i Deus noster refugium. Comparables en qualitat a les del seu compatriota De Lalande, Rameau les va compondre, curiosament, per a grans celebracions públiques i no amb les connotacions religioses pròpies del text en llatí de la Bíblia. De fet, el salm 46, Deus nostre refugium, és la partitura que he seleccionat en aquest dia de commemoració del seu 250è aniversari de decés. Testimoni d'un virtuós contrapunt, els passatges lírics, propers a la que posteriorment seria la seva internacional carrera teatral, són de gran bellesa i es combinen d'una forma sublim amb el cors tant singulars i endèmics de la França dels segles XVII i XVIII. Estructurat en 10 moviments (àries, duets, tercets, quartets i cors), la instrumentació és la pròpia de l'època amb violins, viola, viola de gamba, 2 oboès i continuo. La interpretació, sota la batuta d'experts de l'escena francesa, converteix aquesta audició en un autèntic regal que augmenta, si això és possible, el "hype" per un autor convertit en tota una llegenda de la França setcentista!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Rameau - Les Grands Motets

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: