dimecres, 10 de setembre de 2014

JOMMELLI, Niccolò (1714-1774) - Missa pro defunctis (1756)

Canaletto - Venice The Campo SS. Giovanni e Paolo (c.1736-40)



- Recordatori de Niccolò Jommelli -
En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Giovanni Antonio Canal (Venècia, 7 d'octubre de 1697 - Venècia, 19 de abril de 1768) va ser un pintor italià. Canaletto va estudiar pintura i perspectiva amb el seu pare, un escenògraf de tradició barroca. La veduta (vista de la ciutat), una forma de pintar relativament nova i rara per a l'època, es va convertir en la seva especialitat. Els seus principals clients van ser aristòcrates anglesos de viatge per Europa, per a qui els seus quadres eren souvenirs de les vistes de Venècia, el Gran Canal, la cala de Sant Marc, innombrables escenes de regates i festivals aquàtics com el de la celebració anual de les Noces de Venècia i el Mar. La tècnica de Canaletto tenia totes les característiques venecianes tradicionals de lluminositat i color, a les quals va afegir una especial atenció, d'influència flamenca, pel detall clar i precís. Per l'enquadrament de les seves pintures va utilitzar la cambra obscura. Les seves primeres obres solen presentar, en colors foscos i densos, un ambient d'una humitat gairebé palpable sota un cel tempestuós. Les seves obres posteriors, a partir de 1740, quan comença a adquirir un estil de pinzellada més solta i imprecisa, representen escenes banyades per un sol brillant, amb un ric cromatisme realçat pels vermells i daurats. El 1746, després que la Guerra de Successió austríaca hagués reduït de forma dràstica l'afluència de visitants anglesos a Venècia, Canaletto va viatjar a Anglaterra. Allà va pintar molts paisatges i cases de camp abans de tornar a Venècia el 1755. Va ser triat membre de l'acadèmia de Venècia el 1763, encara que les obres dels seus últims anys van rebre cada vegada més crítiques pel seu estil superficial i per la repetició mecànica dels seus temes més coneguts. La qualitat que dóna a la textura de l'aire en les seves millors obres va esdevenir determinant per la pintura paisatgística del segle XIX. El seu nebot, Bernardo Bellotto, va ser també un important pintor de paisatges. Va morir a Venècia l'abril de 1768.




Parlem de Música...

Niccolò Jommelli (Aversa, 10 de setembre de 1714 - Nàpols, 25 d'agost de 1774) va ser un compositor italià, un dels que va tenir més renom dels molts compositors d'òpera de la seva època. Va estudiar amb el canonge Muzzillo de la Catedral de San Paolo de la seva ciutat natal Aversa, a Nàpols, amb Leonardo Leo i Francesco Feo, al Conservatori de S. Onofrio i al Conservatori de la Pietà dei Turchini. A partir del 1736 va ser mestre de capella del marquès d'Avalos, que es va convertir en el seu protector des de l'estrena, al Teatre Nuovo de Nàpols, de la seva òpera bufa l'Errore amoroso (1737), a la qual va seguir Odoardo (1738). L'èxit aconseguit amb aquestes obres va fer que escrivís per a diversos escenaris italians, com els de Roma i Bolonya. A partir del 1741, va ser membre de l'Acadèmia Filharmònica de Venècia, on l'alemany Johann Adolph Hasse el va nomenar director del Conservatori degli Incurabili (1743-1747). Entre els anys 1748 i 1750 va estar a Viena, on va col·laborar amb Metastasio i a Roma va ser nomenat mestre de capella adjunt de Sant Pere. A partir del 1753, va ser mestre de capella del duc de Wurtemberg a la cort de Stuttgart. Durant aquesta època va equilibrar la tradició italiana de l'òpera seriosa amb la tècnica instrumental alemanya i el teatre francès. Durant els seus anys d'activitat a Stuttgart va elevar la qualitat teatral de la ciutat, arribant a ser reconeguda a tot Europa. Durant aquesta època va compondre, entre altres obres, Fetonte (1753), Cantone in Utica (1754) i les noves versions de Enzio (1758) i de Didone abbandonatta (1763). El 1769 va abandonar la ciutat alemanya i va tornar a Aversa, on va compondre música de cambra i música religiosa, entre la que destaca un Miserere. Va morir a Nàpols l'agost del 1774.

Font: En català: Niccolò Jommelli (1714-1774) En castellano: Niccolò Jommelli (1714-1774) In english: Niccolò Jommelli (1714-1774) - Altres: Niccolò Jommelli (1714-1774) 



Parlem amb veu pròpia...

Niccolò Jommelli és un dels compositors destacats d'aquest 2014. El seu aniversari, inesperadament, ens està obrint una desconeguda porta a un univers musical d'una gran riquesa. Especialment pel que fa a música religiosa la qual (veure la darrera entrada de Jommelli en aquest espai) s'està configurant com una de les majors produccions del seu repertori. En aquest sentit, el seu Rèquiem o Missa pro defunctis en Mi bemoll major, escrit en una tonalitat peculiar en el segle XVIII, és mereix un punt i apart. En memòria i honor a la duquessa Maria Augusta de Württemberg, la mare de Carlo Eugenio Duc de Roma, Jommelli el va compondre el 1756, per tant, l'hem de situar, amb matisos, en l'època musical clàssica. La introducció marca la pauta solemne en una missa amb una marcada barreja d'estils, comprensible en relació al context pre-clàssic i barroc. Parts operístiques (soprano en el Benedictus i baix en el Tuba mirum) es juxtaposen amb trams d'estricte contrapunt, un d'ells amb una esplèndida doble fuga en el Pie Jesu. Per a quatre veus, soprano, tenor, alt i baix, i orquestra, Jommelli el va escriure durant la seva estada a la Cort Würtemberg a Sttutgart. L'obra reflecteix la reacció serena i contemplativa de la mort amb moments de certa pompositat sense perdre la compostura. Curiosament, tot i que molts de nosaltres relacionem a Jommelli amb l'òpera, va ser precisament el seu Rèquiem l'obra més internacional del seu repertori. Fins a 80 manuscrits diferents de la seva partitura s'han localitzat arreu d'Europa sent, durant la segona meitat del segle XVIII, el Rèquiem més interpretat i famós i comparable al que va significar, durant el segle XIX, el Rèquiem de Mozart. I això tenint en compte que notables compositors com Hasse, Zelenka, Werner, Heinichen o Martini, per citar-ne alguns, havien escrit misses de difunts meravelloses. Sorprenentment, fins aquest any de celebració, no havíem tingut la fortuna de gaudir, en bones condicions, d'aquesta impressionant obra d'un Jommelli que darrerament no ens deixa de sorprendre!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Niccolò Jommelli (1714-1774)






















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

8 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Dear Pau,
    Thank you só much!
    You know I have a collection of requiems, and this one was still missing!
    Abrazo, Sasja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Forgot: may I ask you where you've found this recording? Is it a cd or a radio-recording?
      Greetings, Sasja.

      Elimina
    2. Dear Sasja!!

      I am so happy to see you again.
      In related to Jommelli's Requiem, I have found this edition on youtube. In fact, exists 2 good performances there...

      https://www.youtube.com/watch?v=46D942CsFc4
      https://www.youtube.com/watch?v=qFPYb961qcQ

      It exists only an edition on CD. It was released by Bongiovanni label but the quality is not really good...

      Greetings Sasja!

      Pau

      Elimina
  3. Ep!! Bentornat Pau!

    I...Bona Diada.

    Víctor

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ep Victor!

      Moltes gràcies! Bona Diada per tu, per Catalunya, pel Món i per l'Univers!

      Salut!
      Pau

      Elimina
  4. Thanks a lot for the info, Pau!
    I also like the performance of Van Heyghen.
    Greetings, Sasja.

    ResponElimina