dissabte, 2 d’agost de 2014

CAPUZZI, Giuseppe Antonio (1755-1818) - Concerto in F Major for Double Bass

Thomas Gainsborough - The Mall in St. James's Park (c.1783)
Obra de Thomas Gainsborough (1727-1788), pintor anglès (1)



- Recordatori de Giuseppe Antonio Capuzzi -
En el dia de la celebració del seu 259è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Thomas Gainsborough (Sudbury, 14 de maig de 1727 - Londres, 2 d'agost de 1788) va ser un pintor anglès considerat com un dels grans mestres del retrat i del paisatge. Des de primerenca edat va mostrar habilitats artístiques i als 15 anys va anar a estudiar dibuix i gravat a Londres amb el gravador francès Hubert François Gravelot. Més tard va estudiar pintura amb Francis Hayman, pintor de temes històrics. A través de Gravelot, que havia estat deixeble del gran pintor francès Antoine Watteau, va rebre la influència d'aquest últim i, més endavant, també la d'artistes de l'escola flamenca i de la del pintor holandès Anthony van Dyck. Entre els anys 1745 i 1760 va viure i va treballar a Ipswich. Entre els anys 1760 i 1774 va viure a Bath, balneari costaner de moda, on va pintar nombrosos retrats i paisatges. El 1768 va ser triat membre de la Royal Academy of Arts i el 1774 el rei Jordi III el va convidar a pintar el seu retrat i el de la reina consort, Carlota Sofia. Aquest mateix any va fixar la seva residència a Londres. Va ser el pintor favorit de l'aristocràcia britànica i va aconseguir una gran fortuna amb els seus retrats. Va realitzar més de 500 obres de les quals més de 200 són retrats que es caracteritzen per la noble i refinada elegància de les figures, l'encant poètic i els colors freds, principalment verds i blaus, de pinzellada solta, prima i llarga en el seu traç. Les seves obres estan imbuïdes de malenconia poètica, efecte aconseguit a través d'una llum molt tènue, clara reminiscència dels paisatges flamencs del segle XVII que tant el van influir. 

Sovint va pintar els seus retrats a l'aire lliure. Per exemple, el retrat del Senyor i la Senyora Andrews (c.1750, National Gallery, Londres) mostra les figures en un paisatge i és un dels primers exemples de la capacitat de Gainsborough per fusionar dos gèneres diferents creant una obra d'art harmoniosa. El mateix es pot dir del Retrat de les germanes Linley (1772, Galeria de Pintura de Dulwich) en el qual els càlids colors de tardor del bosc es fonen amb els colors dels vestits de les germanes de tal manera que les cares semblen emergir de l'escenari que les envolta. Es creu que aquesta relació entre els éssers humans i la naturalesa deriva de l'obra literària d'Henry Mackenzie, que descriu l'home dels sentiments, i de Jean-Jacques Rousseau, que descrivia un amor apassionat per la natura. Gainsborough va pintar també paisatges sense figures, sobretot boscos o camps oberts i agrestes, entre els quals destaquen el Bosc de Cornard (1748) i El abeurador (c.1777), tots dos a la National Gallery. Altres dels seus retrats importants són Sara Buxton (1776-1777, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid), El metge Isaac Henrique Sequeira (Museu del Prado, Madrid), La família Baillie (1784), La senyora Siddons (1785) i el passeig matinal (1785-1786), aquests últims a la National Gallery. Destaquen també Perdita Robinson (1781, Col·lecció Wallace, Londres), L'honorable Francis Duncombe (c.1777, Col·lecció Frick, Nova York), La senyora Tenant (1786-1787, Museu Metropolità d'Art, Nova York). Moltes de les seves obres també es localitzen en diverses col·leccions privades. També va realitzar nombrosos dibuixos i gravats a l'aiguafort. Va morir el 2 d'agost de 1788 a Londres. 




Parlem de Música...

Giuseppe Antonio Capuzzi o Capucci (Breno, 1 d'agost de 1755 - Bergamo, 28 de març de 1818) va ser un violinista i compositor italià. Va estudiar violí amb Antonio Nazari, un alumne de Tartini, i composició amb el famós mestre Bertoni. El 1780 se'l situa a Venècia on va interpretar com a violinista en diversos teatres així com a la Basílica de San Marco. El 1796 va viatjar a Anglaterra on va compondre diverses obres teatrals, entre ells, el ballet La villageoise enlevée (Londres, 1797). El 1805 va tornar a Itàlia, concretament a Bergamo, on va treballar com a primer violinista de l'orquestra de la Basílica de Santa Maria Maggiore. També va exercir de professor i de director d'orquestra en el Teatro Riccardi (ara Donizetti). En aquell temps Capuzzi era molt ben considerat tant per la seva activitat docent com directiva. El seu repertori instrumental concertant va ser escrit durant la seva etapa veneciana. La música de cambra, els ballets i la música teatral van ser creades durant la seva etapa londinenca. En general, el seu estil és clàssic i d'arquitectura fàcil. Va morir a Bergamo el març de 1818.

OBRA:

Vocal secular:

Cefalo e Procri (favola in prosa con musica, A. Pepoli), Padua, 1792
Eco e Narciso (favola, 1, Pepoli), Venice, carn. 1793
1 bagni d’Abano, ossia La forza delle prime impressioni (commedia, 2, A.S. Sografi, after C. Goldoni), Venice, S Benedetto, carn. 1794
Sopra l’ingannator cade l’inganno, ovvero I due granatieri (farsa giocosa, 2, G. Foppa), Venice, S Moisè, 14 Jan 1801
La casa da vendere (farsa giocosa, 1, G.D. Camagna), Venice, S Angelo, 4 Jan 1804, arias I-Nc
Arias in GB-Lbl, I-Nc, PLcon
At least 20 ballets, all lost except La villageoise enlevée ou Les corsairs (London, 1797), and Clothilde, ducchessa di Salerno, rev. J. Weigl (Vienna, c1799)

Instrumental:

Sinfonia concertante, 2 vn, hn/va obbl, op.1 (Venice, c1790);
Conc., violone, orch, GB-Lbl;
5 vn concs., US-BE, I-Gl
18 str qts: [op.1] (London, 1780), op.2 (Vienna, 1780), [op.6] (Vienna, 1787);
6 str qnts, op.3 (Venice, ?after 1780);
[6] divertimenti, vn, b, 2 bks (Venice, c1790);
Concertone, various insts (Venice, c1784), ?lost;
Sonata, vn, vn acc. (Vienna, ?1804–5)

Font: En català: No disponible En castellano: Giuseppe Antonio Capuzzi (1755-1818) In english: Giuseppe Antonio Capuzzi (1755-1818) - Altres: Giuseppe Antonio Capuzzi (1755-1818)



Parlem amb veu pròpia...

Parlar de Giuseppe Antonio Capuzzi és fer-ho necessàriament en nom del seu Concert en Fa major per a contrabaix i orquestra. Curiosament, aquest concert va ser un dels primers de la història dedicats al contrabaix com a instrument solista i actualment s'ha interpretat en nombroses ocasions, de fet el podem trobar fàcilment a youtube en múltiples versions. Tanmateix, Capuzzi va ser un compositor prolífic en altres gèneres els quals, avui dia, malviuen en l'absolut silenci. En qualsevol cas, queda clar que pels intèrprets del contrabaix, instrument solista del concert, aquest compositor resulta prou conegut i estudiat. L'obra, de tres moviments, allegro moderato, andante cantabile i rondo allegro, és un dels pocs exemples existents d'obres concertants per a aquest instrument de corda sovint relegat a un paper secundari en simfonies o concerts. Dedicat a un tal Kavalier Marcantonio Montenigo, la partitura original es conserva al Museu Britànic, per tant, es creu que Capuzzi la va compondre durant la seva estada a Londres. La versió que escoltarem, per a piano i contrabaix, permet apreciar amb major detall la gravetat sonora del contrabaix amb el delicat contrast del piano. Tot i no ser una obra especialment extensa, és prou elegant com per recuperar-la en el dia de celebració d'un mestre que va gaudir l'admiració del públic del seu temps. Tenint en compte el seu repertori, seria desitjable una mirada més precisa i detallada al seu univers musical!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Mark Morton (contrabaix); Dianne Frazer Cross (piano)
AMAZON: Mark Morton – Thresholds Vol. 1

Mark Morton – Thresholds Vol. 1

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

6 comentaris: