dimarts, 15 de juliol de 2014

VIVIANI, Giovanni Buonaventura (1638-c.1692) - Capricci, Armonici da Chiesa e da Camera, Op. 4

Rembrandt van Rijn - The Mill (c.1645)
Obra de Rembrandt Harmenszoon van Rijn (1606-1669), pintor holandès (1)



- Recordatori de Giovanni Buonaventura Viviani -
En el dia de la celebració del seu 376è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Rembrandt Harmenszoon van Rijn (Leiden, 15 de juliol de 1606 - Àmsterdam, 4 d'octubre de 1669) va ser un pintor i gravador neerlandès i possiblement un dels més grans pintors de la història de l'art occidental. Va ser un intèrpret excepcional de la naturalesa humana i un mestre de la tècnica, no només pictòrica sinó també del dibuix i del gravat. La seva obra va produir un gran impacte en els seus contemporanis i va influir en l'estil de molts artistes posteriors. És probable que no hi hagi cap pintor que hagi igualat a Rembrandt en la seva utilització dels efectes del clarobscur o de l'empastament vigorós. Rembrandt va néixer a Leiden el 15 de juliol de 1606. El seu pare era moliner. Malgrat el fet de provenir d'una família amb escassos mitjans, els seus pares li van procurar una bona educació. Rembrandt va començar els seus estudis a l'Escola Llatina, i a l'edat de 14 anys va ser admès a la Universitat de Leiden. No obstant això la va abandonar aviat per estudiar art, al principi amb un mestre local, Jacob van Swanenburch i després, a Àmsterdam, amb Pieter Lastman, cèlebre per les seves pintures històriques. Després de dominar tot el que havia après, Rembrandt va tornar a Leiden, on aviat se'l va començar a tenir en molt alta consideració i amb 22 anys, va començar a acceptar els seus primers deixebles, entre els quals va destacar Gerrit Dou. El 1631 Rembrandt es va traslladar a Àmsterdam. Va pintar nombroses obres mestres de gran dramatisme, com El cegament de Samsó (1636, Städelsches Kunstinstitut, Frankfurt). La seva gran fama com a mestre, va proporcionar un enorme nombre de deixebles, alguns dels quals, com Carel Fabritius, ja eren artistes experimentats. Molts dels seus quadres són, en certa forma, obra de molts pintors dels seu taller. Esbrinar quines obres són les de Rembrandt i identificar-les és una tasca difícil. 

En contrast amb la fortuna de la seva carrera pública, la vida familiar de Rembrandt va estar marcada per la desgràcia. Entre els anys 1635 i 1641 Saskia va donar a llum quatre nens, dels quals només va sobreviure l'últim, Titus. Saskia va morir el 1642. Hendrickje Stoffels, contractada com majordoma al voltant de 1649, va acabar convertint-se en la seva concubina i en model de moltes de les seves obres. Malgrat el seu èxit financer tant en el camp de l'art, com en el de professor i marxant, la seva inclinació a la vida ostentosa el va dur a la ruïna el 1656. L'inventari de la seva col·lecció d'art i antiguitats, realitzat abans que celebrés la subhasta pública per pagar els seus deutes, posa en relleu l'amplitud dels seus gustos artístics, escultura antiga, pintura flamenca i italiana del renaixement, art oriental, obres holandeses coetànies, armes i armadures. Per desgràcia, els resultats obtinguts en la subhasta, inclosa la venda de casa seva, no van poder sufragar tots els deutes. Aquests problemes no van afectar al treball de Rembrandt, i si algun canvi es percep és el de l'increment de la seva mestria artística. Algunes de les grans obres pertanyents a aquest període són La núvia jueva (1666), Els síndics del gremi de drapers (1661, Rijksmuseum, Àmsterdam), Bathsheba (1654, Louvre, París), Jacob beneint Efraïm i Manassès (1656, Staatliche Gemäldegalerie, Kassel) i un autoretrat (1658, Frick Collection). La seva vida personal va continuar, però, marcada per la desgràcia, ja que la seva estimada Hendrickje va morir el 1663 i el seu fill Titus el 1668. L'estil de les seves primeres pintures, realitzades en la dècada de 1620, denota la influència del seu mestre, Pieter Lastman, en l'elecció de temes de gran dramatisme, composicions amb gran profusió d'elements i contrastos molt marcats de llums i ombres. A El noble eslau (1632, Museu d'Art Metropolità, Nova York) s'aprecia la seva predilecció pels vestits exòtics, element característic de moltes obres de la seva primera època. 

La magnífica obra Retrat de marit i dona (1633, Isabella Stewart Gardner Museum, Boston), posa en relleu l'estil dels seus primers retrats, preocupació pels trets dels personatges retratats, els detalls de la roba i els mobles de l'habitació, aquesta acurada representació dels interiors desapareixerà en les seves obres posteriors. També els membres de la seva família que posaven per a ell apareixen retratats amb diferents disfresses, com en el cas de la mare de Rembrandt com la profetessa Anna (1631, Rijksmuseum), o la malenconiosa Saskia com Flora (1634, Hermitage, Sant Petersburg). Potser no hi hagi un artista que hagi pintat tants autoretrats, al voltant de 60, o s'hagi sotmès a una anàlisi tan profund de sí mateix. Les obres de tema bíblic representen un terç de tota la producció artística de Rembrandt, la qual cosa era una cosa inusual en l'Holanda protestant del segle XVII, ja que no existien encàrrecs per part de l'Església i l'art religiós no es considerava important. Les seves primeres obres de tema bíblic presenten un accentuat dramatisme, dins la tònica del gust barroc. Un dels primers encàrrecs públics importants que va rebre Rembrandt a Amsterdam va ser La lliçó d'anatomia del doctor Tulp (1632, Mauritshuis, l'Haia), obra que retrata els membres del gremi de cirurgians reunits en una classe pràctica de dissecció. Aquests retrats en grup van constituir un gènere únic a Holanda i van proporcionar voluminosos ingressos als artistes en un país en què ni l'Església ni la casa reial actuaven com a mecenes de l'art. Rembrandt va pintar més de 600 quadres i va produir nombrosos dibuixos i gravats. Rembrandt va morir l'octubre de 1669 a Àmsterdam. 




Parlem de Música...

Giovanni Buonaventura Viviani (Florence, 15 de juliol de 1638 - Pistoia? c.1692) va ser un compositor i violinista italià. La seva etapa formativa es desconeix ja que la primera referència el situa a Innsbruck, on va treballar com a violinista de la seva cort com a mínim entre els anys 1656 i 1660. A partir del 1672 i fins el 1676, va ser director musical de la cort a Innsbruck. Algunes publicacions de 1678 el situen encara en aquest càrrec a la ciutat austríaca tot i que altres el situen a Venècia on va realitzar la presentació de la seva òpera Astiage. També el 1678 es situa a Roma on va dirigir un oratori en què van participar Corelli i Pasquini. Aquell any va rebre el nomenament de "Nobile del Sacro Romano Imperio". Durant els anys 1678 i 1682 va residir a Nàpols com a director d'un grup de cantants d'òpera. Allà va presentar algunes de les seves òperes i oratoris. El 1686 va accedir al càrrec de mestre de capella del Príncep de Bisignano. El 1687 i fins la seva mort, probablement en una data desconeguda de 1692, va ser el mestre de capella de la Catedral de Pistoia.

Operes:

- Astiage (3, M. Noris, after G.F. Apolloni), Venice, SS Giovanni e Paolo, wint. 1677, 21 arias I-Vqs, pubd lib Bc; rev. Naples, S Bartolomeo, Dec 1682, Mc, Nc, arias in Vqs
- Scipione affricano (3, T. Fattorini, after N. Minato), Venice, SS Giovanni e Paolo, carn. 1678, 1 aria Vqs, pubd lib Vnm [rev. of Cavalli’s 1664 opera]
- Mitilene, regina delle Amazoni (3, Count G. Barbò), Naples, Palazzo Real, 13 Nov 1681; Fiorentini, 1681–2, Nc
- L’Elidoro, o vero Il fingere per regnare (3, after J.B. de Villegas), Saponara, 15 June 1686, pubd lib Nn
- La vaghezza del fato (3, P. Guadagni), ?unperf., A-Wn

Oratorios:

- La strage degli innocenti, Naples, 1682, I-Nf
- L’Esequie del Redentore, Naples, 1682, Nf
- Le nozze di Tobia (A. Fineschi), Florence, 1692, only lib extant
- L’Abramo in Egitto, MOe
- Faraone, Nf

Altres obres vocals:

op.
- 3 Intreccio armonico di fiori ecclesiastici (Augsburg, 1676), lost
- 5 Salmi, motetti e litanie, 1–3vv, vn, bc (Bologna, 1688)
- 6 [10] Cantate, 1v, bc (Bologna, 1689)
- 7 [11] Veglie armoniche, 1–3vv, vn, bc (Florence, 1690)
- 8 [12] Solfeggiamenti, 2vv (Florence, 1693)
- Several arias, solo cants., A-Wn, GÖ, I-Nc

Instrumental:

- 1 [12] Suonate a 3 (Venice, 1673)
- 4 Capricci armonici da chiesa e da camera, vn … et sonate, tpt, bc (Venice and Rome, 1678)

Font: En català: No disponible En castellano: Giovanni Buonaventura Viviani (1638-1693) In english: Giovanni Buonaventura Viviani (1638-1693) - Altres: Giovanni Buonaventura Viviani (1638-1693)



Parlem amb veu pròpia...

Giovanni Buonaventura Viviani va ser un compositor que va viure en geografies properes però de tradicions diferenciades. D'entrada, a la cort d'Innsbruck on va treballar al servei dels Habsburgs. I posteriorment a Venècia on va poder interactuar amb la internacional escola de música veneciana. Arrel d'aquestes dues realitats, el seu estil, tot i ser eminentment italià, també va recollir àmpliament les formes més pròpies d'Alemanya i òbviament d'Àustria. La seva obra vocal, nombrosa, és testimoni fidel de l'estil d'Antonio Cesti, un compositor que avui dia en prou feines identifiquem però que va ser molt famós durant el segle XVII, i amb qui probablement va estudiar a Innsbruck. No obstant, i a diferència de l'obra teatral profana i sagrada, la música instrumental de Viviani parteix de models més heterogenis i d'influència variable. El seu Capricci, Armonici da Chiesa e da Camera, Op. 4, on hi trobarem sonates, capricis, sinfonies, suites, toccates, ballets i àries instrumentals formen part d'aquesta filosofia més internacional de Viviani. Influències d'estil per a tres instruments comuns en el repertori d'aleshores; violí, violoncel i clavicèmbal. Música de cambra per a celebrar un aniversari, el de Giovanni Buonaventura Viviani!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: István Kertész (violin); Rezsõ Pertorini (cello); Judit Péteri (harpsichord)
NAXOS: VIVIANI: Capricci armonici da chiesa e da camera, Op. 4
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Giovanni Buonaventura Viviani (1638-1693) - Capricci armonici da chiesa e da camera, Op. 4

















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Hola Pau!
    Sencillamente soberbio!!! La enésima demostración de que más allá de los "grandes nombres" existe una música exquisita. Un gran descubrimiento. Otro apellido que añadir a la interminable lista de compositores "barrocos" originarios del país transalpino. Con frecuencia me pregunto si, en esa época, existió algún italiano que no fuese artista. Qué fenómenos!
    Muchísimas gracias!!!
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Frantisek!

      Muchas gracias. En nuestro tiempo, los niños quieren ser famosos, tener dinero o jugar a fútbol. En aquel tiempo, supongo que la fama venía del arte y la música. Tiempos diferentes, suerte la nuestra de poder disfrutar musicalmente de toda su creatividad!

      Saludos!
      Pau

      Elimina