dimecres, 16 de juliol de 2014

TUNDER, Franz (1614-1667) - Sacred Music

Giuseppe Maria Crespi - The Sacrifice of Abraham (c.1690)
Obra de Giuseppe Maria Crespi (1665-1747), pintor italià (1)



- Recordatori de Franz Tunder -
En el marc de la celebració del seu 400è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Giuseppe Maria Crespi (Bologna, 14 de març de 1665 - Bologna, 16 de juliol de 1747), anomenat també Lo Spagnuolo va ser un pintor italià del barroc tardà de l'Escola Bolonyesa. La seva eclèctica producció inclou pintura religiosa i retrats però actualment se'l reconeix, especialment, per les seves obres de gènere. Crespi va iniciar el seu aprenentatge amb 12 anys al taller d'un pintor poc conegut de la seva ciutat natal. A principis de la dècada del 1680 va estudiar amb Domenico Maria Canuti i cap el 1684 va ingressar a l'acadèmia de dibuix dirigida en aquell temps per Carlo Cignani. Des dels seus començaments es va interessar per l'obra dels mestres bolonyesos de finals del segle XVI i va copiar els frescos dels Carracci i els treballs de Guercino. El 1686 va començar a treballar amb Gian Antonio Burrini, que el va ajudar a posar-se en contacte amb el marxant d'art Giovanni Ricci. Amb aquest suport financer va poder viatjar durant els anys següents a Urbino, Parma i Venècia, fet que li va permetre estudiar l'obra dels grans mestres del nord: Correggio, Veronés i Ticià

El 1690 va pintar la seva primera gran obra, Les temptacions de Sant Antoni, per a l'església de San Nicolò degli Albari. El 1700 va obrir la seva pròpia escola de pintura a Bolonya. Durant la primera dècada del segle XVIII, Crespi va treballar per al gran príncep Ferran de Toscana, per a qui va realitzar L'èxtasi de Santa Margarida de Cortona, encara a Cortona, al Museu Diocesà, i l'ambiciosa Matança dels innocents, a Florència, a la Galleria degli Uffizi. Gràcies al seu contacte amb la cort de Florència, Crespi va conèixer i estudiar la col·lecció de pintura flamenca i holandesa dels Medici, que va marcar una decisiva influència en el seu art. El 1712, el bolonyès va pintar, per encàrrec del cardenal Pietro Ottoboni, la seva famosa sèrie dedicada a Els set sagraments, conservada a Dresden, a la Gemäldealerie Alte Meister. Al llarg de la seva trajectòria, Crespi va pintar composicions de tema religiós i històric, però la seva major originalitat resideix en els seus retrats i en els seus quadres costumistes. Entre els seus millors exemples en aquest gènere es troben: Dona fregant plats i La puça, ambdues a Florència, a la Galleria degli Uffizi. Va morir a Bologna el juliol de 1747.

Font: En català: No disponible En castellano: Giuseppe Maria Crespi (1665-1747) In english: Giuseppe Maria Crespi (1665-1747) - Altres: Giuseppe Maria Crespi (1665-1747)



Parlem de Música...

Franz Tunder (Bannesdorf, 1614 - Lübeck, 5 de novembre de 1667) va ser un organista i compositor alemany. Tot i desconèixer la seva etapa inicial, sabem que va ser el fill d'Hans Tunder. El seu primer mestre va ser, probablement, Christian Prusse, Kantor de la Stadtkirche de Burg fins el 1629. El 1632 es va traslladar a Copenhagen on va estudiar amb Melchior Borchgrevinck, mestre de capella de la cort i alumne de Giovanni Gabrieli. El desembre d'aquell any Tunder va succeir a Johann Heckelauer com a organista del duc Friedrich III d'Holstein-Gottorf. Des d'allà es va traslladar a Florència on probablement va estudiar amb Frescobaldi. El 10 de febrer de 1640 Tunder es va casar amb Elisabeth Voigt, filla del sastre de la cort de Gottorf. El 1641 va assumir, en substitució de Peter Hasse, el càrrec d'organista a la Marienkirche de Lübeck. Allà va treballar la resta de la seva vida assumint la direcció, des de l'orgue, de la direcció musical de l'església i comptant amb un cor i una petita orquestra en la que destacava el violinista Nathanael Schnittelbach i el llaütista Joachim Baltzer. Es creu que Tunder era un destacat improvisador amb l'orgue fet pel qual són relativament poques les partitures per aquest instrument que han sobreviscut. Va compondre nombrosa música vocal pels serveis ordinaris de l'església. El seu successor Dietrich Buxtehude es va casar amb la seva filla. Va morir a Lübeck el novembre de 1667.

Vocal:

Amb instrumentació en baix continuo:
- Latin: Da mihi, Domine, 1v, 5 str; Dominus illuminatio mea, 5vv, 2 str; Nisi Dominus aedificaverit, 3vv, 2 str; Nisi Dominus aedificaverit, 5vv, 4 str; O Jesu dulcissime, 1v, 2 str; Salve coelestis pater, 1v, 1 str; Salve mi Jesu, 1v, 5 str [arr. of G. Rovetta: Salve regina]: all ed. in S
- German: Ach Herr, lass deine liebe Engelein, 1v, 4 str; An Wasserflüssen Babylon, 1v, 4 str; Ein feste Burg, 4vv, 6 str; Ein kleines Kindelein, 1v, 4 str; Helft mir Gott's Güte preisen, 6vv, 5 str; Herr, nun lässest du deinen Diener, 2vv, 5 str; Hosianna dem Sohne Davids, 5vv, 5 str; Streuet mit Palmen, 5vv, 5 str; Wachet auf, ruft uns die Stimme, 1v, 3 str; Wend ab deinen Zorn, 6vv, 5 str: all ed. in S

Orgue:

- Free works: Canzona, G; 4 praeludia, F, g, g, g; Praeludium, g (frag.): all ed. in B
- Chorale settings: Auf meinen lieben Gott; Christ lag in Todesbanden; Herr Gott dich loben wir; In dich hab ich gehoffet, Herr; Jesus Christus unser Heiland der von uns; Jesus Christus, wahr'r Gottes Sohn; Komm heiliger Geist; Was kann uns kommen an für Not (2 versions, 1 inc. all ed. in B)

Instrumental:

- Sinfonia, 7 str, to lost motet, Da pacem; ed. in S

Font: En català: No disponible En castellano: Franz Tunder (1614-1667) In english: Franz Tunder (1614-1667) - Altres: Franz Tunder (1614-1667)



Parlem amb veu pròpia...

Aquest any, tot i la potent atracció magnètica de Carl Philipp Emanuel Bach, també celebrem un aniversari, que si be presenciarem malauradament en silenci, ha de ser d'obligada visita. Em refereixo al també alemany Franz Tunder, un important compositor l'obra del qual va influenciar, molt probablement, al gran mestre Bach. Desgraciadament, i a diferència del gran Déu alemany, l'obra de Tunder és poc nombrosa ja que molta d'ella s'ha perdut. La que sobreviu ho fa en nom de 14 peces d'orgue, 17 obres vocals i una simfonia que formava part d'una desconeguda partitura també vocal. Aquest escàs nombre de partitures no amaga la brillant qualitat del seu repertori, ans el contrari, ens descobreix un compositor majúscul a qui en prou feines coneixem. Avui, en el marc de la celebració del seu 400è aniversari de naixement, ens fixarem en un monogràfic i esplèndid treball de recuperació d'algunes de les seves partitures religioses vocals. Obres en llatí i en alemany en un estil molt proper al de la moderna Itàlia d'aleshores, l'autèntic referent musical europeu, i comprensible tenint en compte que Frescobaldi va ser un dels seus mestres. Streuet mit PalmenDominus illuminatio mea i el Nisi Dominus aedificaverit per a solistes, cor i orquestra, de data indeterminada, seran les protagonistes del dia. Personalment, he gaudit i m'he emocionat amb la textura de les veus, la calidesa del cor i la precisió instrumental. Un regal de Tunder, l'alemany a l'ombra dels grans!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Mária Zádori (soprano); Andrea Csereklyei (soprano); Péter Bárány (counter-tenor); Timothy Bentch (tenor); Zoltán Megyesi (tenor); István Kovács (bass); Pál Benkõ (bass); Orfeo Orchestra; Purcell Choir; György Vashegyi
AMAZON: Franz Tunder: Sacred Music

Franz Tunder: Sacred Music

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

6 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Gostei imenso. Obrigado!

    ResponElimina
  3. Dear Pau,

    thank you for this album with Tunder music. I've sang the Dominus illuminatio mea myself, and for singers this is great work to sing.

    Hartelijke dank!

    Peter

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dear Peter!

      I am very sad for terrible and criminal tragedy. My condolences to netherlanders!!
      I hope the best for you and your compatriots!

      Best regards!
      Pau

      Elimina
    2. Dear Pau,

      thank you for your sympathy. It is hard to even try to forgive the killers. The whole country is in mourning, like yours at the time of the Madrid Massacre.

      Let us try to be frienly to our neighbours and fellow human beings!

      Greetings and PEACE, PACE, VREDE!!!!!!

      Elimina
    3. Dear Peter,

      On life, the mankind needs more education, love, music and art. That is, the "armies" to defeat the dogmatism, the sectarism, the intolerance and the stupid. I hope the best for you, my friend!

      Peace!!

      Elimina