diumenge, 6 de juliol de 2014

TORRI, Pietro (c.1650-1737) - Missa pro Defunctis

Hendrick ter Brugghen - Christ Crowned with Thorns (1620)
Obra d'Hendrick ter Brugghen (1588-1629), pintor holandès (1)



- Recordatori de Pietro Torri -
En el dia de la commemoració del seu 277è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Hendrick Jansz ter Brugghen, o Terbrugghen, (Deventer, c.1588 - Utrecht, 1 de novembre de 1629) va ser un pintor holandès i un dels més destacats seguidors neerlandesos de Caravaggio. Els seus inicis són poc coneguts. El 1590 se'l situa a Utrecht, la ciutat on va viure gran part de la seva vida. Aquí va començar a pintar, quan tenia 13 anys, amb Abraham Bloemaert. D'aquest, un pintor d'història manierista, va aprendre els elements bàsics del seu art. Al voltant del 1604, Ter Brugghen va viatjar a Itàlia per ampliar els seus coneixements. El 1604 va viatjar a Roma on possiblement va coincidir amb Caravaggio. Certament, va estudiar la seva obra, així com la dels seus seguidors, els caravaggistes italians com Orazio Gentileschi. L'obra de Caravaggio havia causat sensació a Itàlia. Els seus quadres tenien com a característica una marcada tècnica de clarobscur, el contrast produït per superfícies clares i brillants al costat d'altres seccions ombrívoles i fosques, però també pel realisme social dels seus models, d'una banda encantadors, d'altra xocants o directament vulgars. Altres pintors italians que van influir en Ter Brugghen durant la seva estada a Itàlia van ser Annibale Carracci, Domenichino i Guido Reni. En tornar a Utrecht, va treballar amb Gerrit van Honthorst, un altre caravaggista holandès. Els temes favorits de Ter Brugghen van ser figures de mig cos de bevedors o músics, però també va produir imatges religioses a gran escala i retrats de grup. La influència de Caravaggio era evident i en les seves obres hi ha un dramàtic ús de la llum i l'ombra, així com personatges amb una gran càrrega emotiva. Encara que va morir jove, la seva obra va ser ben rebuda i va influenciar molts altres pintors. El seu tractament de temes religiosos pot veure's reflectit en l'obra de Rembrandt i elements del seu estil es poden trobar així mateix en els quadres de Frans Hals i Johannes Vermeer. Rubens va descriure l'obra de Ter Brugghen com "...superior a la de tots els altres dels artistes d'Utrecht...". Ter Brugghen va morir a Utrecht el novembre de 1629.




Parlem de Música...

Pietro Torri (Peschiera, c.1650 - Munich, 6 de juliol de 1737) va ser un compositor i organista italià. La primera referència el situa el 1684 com a organista i mestre de capella a la cort del Margrave de Bayreuth, si bé algunes informacions parlen que anteriorment havia substituir a J.P. Krieger com a mestre de capella el 1672. A partir del 1684 va començar a viatjar per Itàlia. El 1689 es va unir a la cort de Maximilià Manel II, elector de Baviera, a Munich, on va treballar com a organista i compositor teatral. Allà va compondre nombroses òperes i serenates teatrals. En el moment en què Maximilià Manel II es va convertir en governador dels Països Baixos Espanyols el 1692, Torri va viatjar amb ell a Brussel·les on va rebre el nomenament de "Torri, maître de chapelle". El 1696 va viatjar a Hannover on es va unir a la cort com a mestre de capella. Probablement, en aquell temps va tenir un contacte proper amb A. Steffani ja que s'estableixen certs paral·lelismes entre les seves obres. Aquells van ser uns temps convulsos amb la Guerra de Successió Espanyola fent estralls a Europa. El 1703 Torri va haver de tornar a Munich on va assumir un càrrec de director de músic de cambra amb un salari de 1300 florins. En aquella època va compondre principalment música religiosa i oratoris. Al no quedar desvinculat de l'elector Maximilià Manel II, va haver de fer nombrosos viatges a l'exili amb ell. El 1715 l'elector va tornar a Munich amb tota la seva cort i amb Torri com a Hofkapell-Director amb un sou de 2000 florins. La relativa tranquil·litat va facilitar que Torri es pogués concentrar en la literatura musical sent el període 1715-1737 el més creatiu de la seva carrera. L'estil de les òperes de Torri i la seva música instrumental es basen en l'escola veneciana tardana i en la influència d'Alessandro Scarlatti. Torri va morir a Munich el juliol de 1737.

Font: En català: Pietro Torri (c.1650-1737) En castellano: Pietro Torri (c.1650-1737) In english: Pietro Torri (c.1650-1737) Altres: Pietro Torri (c.1650-1737)



Parlem amb veu pròpia...

Pietro Torri va ser un compositor italià, nascut a la vora del llac de Garda, que va creuar els Alps per a fer vida al servei, primer del Margrave de Bayreuth, i més tard de Maximilià II Elector de Baviera a Munich. Amb ell va compartir experiències musicals, polítiques i militars fruit de la convulsió europea d'aquell temps. No va ser fins el 1715, establert definitivament a Munich, que la seva producció és va multiplicar exponencialment fins el punt de compondre una òpera per any fins el seu darrer, és a dir, el 1737. Deixeble d'Agostino Steffani, va rebre la influència principalment de l'escola veneciana i d'Alessandro Scarlatti. Conegut especialment pels seus duos de cambra, el seu nom és actualment poc conegut tot i l'extens repertori d'òperes, oratoris i música religiosa diversa. Poques són les edicions que fan una exploració monogràfica al seu univers. De fet, la d'avui és una de les més representatives i exhaustives pel que fa a recuperació d'alguna de les seves solemnes obres religioses. La Missa pro defunctis per a solistes, cor i orquestra, escrita el 1726 pel funeral del seu màxim protector Maximilià II, és una partitura emmarcada en la tradició musical italiana. Cordes, dos oboès obbligato i l'aparició estel·lar de les trompetes en el Dies Irae conformen l'orquestra d'aquest rèquiem. L'estil és plenament italià tot i que en certs moments ens semblarà escoltar-hi el llunyà ressò de Lully (possiblement Torri el va conèixer musicalment en la seva llarga estada a Brussel·les). Grans cors polifònics, domini del contrapunt i fins i tot un estil en forma de madrigal hi són ben presents en una missa en general més festiva, o si més no de felicitat contemplativa, que dramàtica tot i la connotació inherent de qualsevol rèquiem. La interpretació és excepcional tant per la qualitat dels intèrprets vocals i instrumentals com també per la puresa i precisió del so. Torri va morir un 6 de juliol i avui, 277 anys després, el seu rèquiem ens dibuixarà un dels quadres de la seva llunyana aventura en aquest Univers!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Pietro Torri – Pro defunctis: Liturgy for the Death of the Baroque Area

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

7 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Dear Pau,

    your find of the Acerbi by Alphonse D'Eve made me very happy.
    How is it possible that i never heard of this composer, perhaps there are only a few
    recordings of his work available.
    If you ever find another recording of work by D'Eve, please let us know.

    Thank you very, very much.

    Greetings,
    Peter

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dear Peter,

      Acerby by Alphonse D'Eve is an impressive work! Unfortunately it is the only edition about his work I have found... It is really sad... Maybe it is due that his work has been lost. I don't know. Rest assured that if I find something I will share it!

      Thank you Peter!

      Greetings!
      Pau

      Elimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Hello, please, could you share this CD in lossless format?

    ResponElimina
    Respostes
    1. In my blog, only mp3 320. If you wish losslesss format, please purchase the CD.

      Thanks.

      Greetings.

      Elimina