dissabte, 12 de juliol de 2014

MALLING, Jørgen Henrik (1836-1905) - Piano Trio in A Minor

Robert Henri - The Reader in the Forest (1918)
Obra de Robert Henri (1865-1929), pintor nord-americà (1)



- Recordatori de Jørgen Henrik Malling -
En el dia de la commemoració del seu 109è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Robert Henri (Cincinnati, 25 de juny de 1865 - 12 de juliol de 1929) va ser un pintor i professor d'art nord-americà i membre del grup de pintors coneguts com "Els Vuit". Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Pennsilvània, i a París a l'Académie Julien i a l'Escola de Belles Arts. El 1891 va començar a pintar i a fer classes a Filadèlfia, on va conèixer a pintors com John Sloan, William Glackens i George Luks, als quals va convèncer per a reflectir la temàtica de la vida nord-americana dins d'un estil realista vigorós i dramàtic. Es van traslladar a Nova York i allà, amb altres pintors i amb Henri com a guia espiritual, van formar el grup dels Vuit, també conegut com la Ashcan School, que va trencar amb la tradició acadèmica, sobretot en les escenes de la vida de la ciutat que van reflectir amb cru vigor. El 1913 van participar en l'Armory Show que va donar a conèixer l'art modern nord-americà i europeu a una àmplia audiència dins dels Estats Units. Henri va oferir conferències sobre art a l'Associació Estudiantil d'Art i en altres escoles de Nova York, va organitzar exposicions de participació lliure i va emprendre nombrosos viatges. El 1923 es va publicar la recopilació de les seves conferències amb el títol L'esperit de l'art. Es va especialitzar en els retrats de nens, càlids i vibrants, i se'l reconeix per la utilització d'una pinzellada lliure i enèrgica i pel to rotund de les seves composicions. Va morir el juliol de 1929.

Font: En català: Robert Henri (1865-1929) En castellano: Robert Henri (1865-1929) In english: Robert Henri (1865-1929) - Altres: Robert Henri (1865-1929)



Parlem de Música...

Jørgen Henrik Malling (Copenhagen, 31 d'octubre de 1836 - 12 de juliol de 1905) va ser un compositor, organista i professor danès. Germà del també compositor Otto Malling, va aprendre a tocar el piano i el violí amb la seva família. Posteriorment, va estudiar amb Christian Gebauer i Niels W. Gade. El 1857 va publicar la primera de les seves col·leccions de cançons i el 1859 la segona. Ambdues van ser molt ben rebudes per la crítica del moment. A partir d'aquest moment Malling es va concentrar en el cant i en la cançó popular. Va viatjar a París on va conèixer a Émile Cheve que el va introduir a un nou sistema musical que el va entusiasmar. A partir d'aleshores va alternar la docència i la composició amb la traducció literària. A partir del 1869 es va convertir en organista a la Vor Frue Kirke de Svendborg fins el 1872 any que va decidir viatjar de nou a l'estranger, primer a Sant Petersburg i Estocolm i després a Norrköping on es va convertir en professor de música durant els anys 1877 i 1879. A partir del 1880 va viatjar a Munich i Zurich on, a banda de la docència, va treballar com a director d'un cor. A Munich hi va viure durant 13 anys com a professor de la seva Universitat. El 1900 va decidir tornar a Dinamarca on va treballar a la Universitat i al Conservatori. Va rebre una pensió del Govern danès fins el juliol de 1905, any de la seva mort.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible Altres: Jørgen Henrik Malling (1836-1905)



Parlem amb veu pròpia...

La família Malling s'està donant a conèixer amb comptagotes, no obstant, en el moment que llampega i l'espurna elèctrica del seu art emergeix els espectadors quedem garratibats. Així va ser el dia que vaig descobrir a Otto Malling amb el seu extraordinari Concert de piano i així ha estat avui, amb aquest Trio en La menor per a piano, violoncel i violí. L'entrada, allegro molto, ràpidament ja ens desperta la curiositat amb la fogositat dels tres instruments dansant en un ball que desitjaríem que fos etern. El to, entre la foscor del dramatisme i la sensibilitat més romàntica, és d'una bellesa desbordant. L'andante entra sense pausa amb una introducció del violoncel en to sensiblement nostàlgic. A partir d'aquí i lentament, el piano augmenta el seu protagonisme fins que el violí fa la seva estel·lar aparició. L'últim moviment, rondo allegretto, és el més festiu, alegre i breu dels tres moviments fruit del seu caràcter desenfadat i desenfrenat. Escrit durant la seva estada a Munich, per tant durant la dècada de 1890, ens trobem amb una obra de plenitud del seu autor. De fet, aquesta és una de les poques obres de cambra que va compondre ja que en general Malling es va dedicar de ple a la composició de cançons, el seu gènere preferit, tot i que també va escriure algunes òperes. El seu repertori, val a dir-ho, roman en l'oblit. La d'avui és l'única edició monogràfica que, afortunadament, recupera amb decència i qualitat algunes de les obres més representatives. Espero que l'espurna dels Malling ens segueixi sorprenent com, de moment i romànticament, ja ha fet!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: John Damgaard (piano); Ulrikke Host-Madsen (cello); Kim Sjogren (violin)
AMAZON: Malling: Songs / Piano Trio

Malling: Songs / Piano Trio

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Amigo Pau, siempre gracias por vuestra generosidad y en especial estos deliciosos banquetes musicales,
    observad vuestro correo, un abrazo musical,
    Milton

    ResponElimina
  3. Many thanks and regards from The Netherlands.
    Veel dank en groeten uiit Nederland.

    ResponElimina