dijous, 10 de juliol de 2014

FARINA, Carlo (c.1600-1639) - Capriccio Stravagante

Antonio del Castillo Saavedra - Triunfo de José en Egipto (c.1655)





Parlem de Pintura...

Antonio del Castillo Saavedra (Córdoba, 10 de juliol de 1616 - Córdoba, 2 de febrer de 1668) va ser un pintor espanyol. Va ser fill d'un pintor extremeny natural de Llerena, Agustín del Castillo, l'obra és poc coneguda, però al qual Palomino qualifica com d'excel·lent pintor. Va quedar orfe el 1626 i es va formar amb Ignacio Aedo Calderón, un altre pintor del qual no en tenim notícies. En data desconeguda va viatjar possiblement a Sevilla, tot i que manquen proves que així ho demostrin, on Palomino el va promocionar al taller de Zurbarán, fet que es dedueix per la influència estilística del mestre extremeny en l'obra de Castillo Saavedra. El 1635 torna a Córdoba, on es va casar i on es va instal·lar definitivament convertint, sense discussió, en l'artista més important de la ciutat. Allà va realitzar tant obra religiosa d'altar com retrats i sèries de mida. En el seu treball no s'aprecia una evolució i es manté sempre allunyat de les novetats barroques d'altres pintors contemporanis. Si en les figures de sants es manté més proper a l'estricte naturalisme, en les produccions historiades sol mostrar-se més obert, sobretot pel guarniment d'arquitectures i paisatges amb els quals les ornamenta. Enquadrat ja entre els paisatgistes per Lázaro Díaz del Valle, Palomino el va lloar per la seva capacitat per a la captació de la naturalesa, qualificant-lo com "excel·lent paisatgista, que sortia alguns dies a passejar, amb encàrrec de dibuixar, i copiava alguns llocs del natural". No deixa de ser interessant, aquesta asseveració del tractadista, que mostra a Antonio del Castillo especialment interessat en la plasmació del natural, tant en els paisatges com en personatges quotidians i animals. A tots ells retrata amb immediatesa en els abundants dibuixos que se'n conserven. L'amor al dibuix de Castillo Saavedra, segons Palomino, el va convertir en un dibuixant "espontani". Les seves obres són directes i veritablement singulars. Algunes de les seves obres es conserven actualment al Museu del Prado on en destaca la sèrie de sis llenços de la història de Josep, adquirida el 1863 per al Museu de la Trinitat, des d'on va passar al Prado. Castillo Saavedra va morir a Córdoba el febrer de 1668.




Parlem de Música...

Carlo Farina (Mantua, c.1604 - Vienna, juliol de 1639) va ser un violinista i compositor italià. Es creu que va néixer a Mantua ja que apareix en la portada de les seves col·leccions musicals. No obstant, pocs detalls es coneixen de la seva primera formació. Fill de Luigi Farina de Casalmaggiore, es creu que va ser el seu pare, intèrpret de viola, el primer en instruir-lo. Ben aviat Farina es va fer molt conegut amb el violí en un temps en què Mantua era un centre musical destacat a Itàlia. El 1625 va rebre el nomenament de concertino de la cort del príncep Elector de Saxònia, Johann Georg I, a Dresden, on va treballar directament amb Heinrich Schütz. El seu va quedar definitivament vinculat a la cort fins que la Guerra dels Trenta Anys va obligar-lo, el 1629, a tornar a Itàlia. El 1631 va assumir el càrrec de violinista de la capella de la Madonna della Steccata, a Parma. Va viure a Itàlia fins el 1635, quan va decidir viatjar primer a Danzig, com a violí de la seva orquestra durant els anys 1636 i 1637, i després a Viena on va treballar al servei de l'emperadriu Eleonora I. En aquesta ciutat va morir probablement a finals de juliol de 1639.

Font: En català: No disponible En castellano: Carlo Farina (c.1600-1639) In english: Carlo Farina (c.1600-1639) - Altres: Carlo Farina (c.1600-1639)



Parlem amb veu pròpia...

La major part de l'obra de Farina està escrita íntegrament per a instruments de la família del violí i va ser publicada a Dresden durant els anys que va romandre-hi. El seu repertori es compon de cinc volums impresos realitzats majoritàriament per a dos i tres parts de sonates, canzonas sinfonias així com el famós Capriccio Stravagante, la seva obra actualment més coneguda del seu llegat. El tractament melòdic i harmònic de les parts en les peces de dansa es relaciona amb la música consort que es va desenvolupar al nord i el centre d'Alemanya durant les tres primeres dècades del segle XVII sota la influència de músics anglesos com John Dowland, Daniel Norcombe, Thomas Simpson i William Brade. No obstant això, l'escriptura de Farina és més complexa i virtuosa, especialment en les difícils parts per al violí. La seva influència en el conjunt de violinistes alemanys va ser immensa i duradora en el temps. En certa forma, abans del seu trasllat a Dresden, no hi havien destacats violinistes alemanys però, fruit dels seus nombrosos treballs, alguns noms van començar a destacar. David Cramer, Johann Schop i Johann Vierdanck van ser dels primers a mostrar una influència que es va allargar fins a finals del segle XVII. La sofisticada imaginació musical de Farina es revela en les quatre parts del seu Capriccio Stravagante (1627), que avui escoltarem i que van consistir en un grup de peces descriptives unides per seccions en un estil en forma de danses curtes. Les peces sovint tracten d'imitar els sons dels instruments i dels animals (gats, gossos, gallines així com instruments com la lira, clarino, tambor militar, guitarra espanyola, etc.), explotant el potencial del violí d'una forma absolutament innovadora i a vegades extravagant mitjançant l'ús de tècniques expressives com el glissandopizzicatotremolo i la doble parada així com per efectes particulars com col legno i el sul-ponticello (sobre el pont, indica a l'executant que fregui l'arc el més a prop possible del pont de l'instrument. Produeix un so dur i agre que pot resultar apte en certs contexts, per exemple per aconseguir una atmosfera de misteri). Acompanyarà el capriccio, la Pavana a 4 No. 3, Libro IV i el Balletto a 3, Libro 1. Sens dubte Farina passarà a la història amb aquesta divertida i heterodoxa extravagància musical!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Farina: Capriccio stravagante & Sonate

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Hola Pau!
    Música muy interesante y que además cambia el concepto en el que tenía a Farina del cual tengo un disco de sonatas para violín, que, si no recuerdo mal, son bastante sombrías. Poco que ver con el post de hoy.
    Magnífico también el Concierto Sinfónico de Waelput. Lástima no disponer de las sinfonías.
    Gracias por tu impecable y generoso trabajo.
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Frantisek!

      En mi caso no cambió el concepto que pudiera tener de él ya que antes no había escuchado nada.
      Sin duda, el sello Ricercar es una referencia en cualquier género!

      Buen fin de semana!
      Gracias!!
      Pau

      Elimina