dijous, 24 de juliol de 2014

EYBLER, Joseph Leopold (1765-1846) - Clarinet Concerto in B flat major

Eugen von Blaas - Der rote Fächer (1892)
Obra d'Eugene de Blaas (1843-1932), pintor italià (1)



- Recordatori de Josep Leopold von Eybler -
En el dia de la commemoració del seu 168è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Eugene de Blaas (Albano Laziale, 24 de juliol de 1843 - Venecia, 1931) va ser un pintor italià de nacionalitat austríaca. Va néixer a Albano, prop de Roma, fill de pares austríacs. El seu pare Karl Ritter von Blaas, també pintor, va ser el seu professor. La família es va mudar a Venècia on Karl es va convertir en Professor a l'Acadèmia d'Art. Va pintar escenes venecianes però també retrats i pintura religiosa. Com el seu pare, va arribar a ser professor a l'Acadèmia. La seva primera obra de certa importància està datada del 1863, un retaule per a l'església de Sant Valentino a Merano i actualment al Domus Mercatoruma de Bolzano. Posteriorment, va pintar diverses obres sobretot amb temes venecians, representant la vida dels pescadors, els gondolers i les belles dones de la ciutat. Va retratar també als nobles romans i venecians; entre les seves obres més famoses hi ha el retrat de l'empresari Philip Morris i la duquessa Ersilia Canevaro. Va exposar a Itàlia i a l'estranger, a Viena, a Londres entre els anys 1875 i 1892, a París, Berlín, Mònaco, Brussel·les i Sant Petersburg. Entre els anys 1884 i 1890 va ser nomenat Professor Honorari de l'Acadèmia de Pintura de Venècia. Va morir a Venècia el 1931.

Font: En català: No disponible En castellano: Eugene de Blaas (1843-1932) In english: Eugene de Blaas (1843-1932) - Altres: Eugene de Blaas (1843-1932)



Parlem de Música...

Joseph Leopold Eybler (Schwechat, 8 de febrer de 1765 - Vienna, 24 de juliol de 1846) va ser un compositor austríac. Es va formar inicialment amb el seu pare, un professor d'escola i mestre d'un cor a Schwechat. Amb 6 any va ser capaç de tocar un concert de piano davant un oficial vienès, que el va recomanar per tal que estudiés a l'escola coral de la Catedral de Sant Esteve de Viena on els seus cosins llunyans, Joseph i Michael Haydn, havien estudiat. Des del 1776 fins el 1779 va rebre classes particulars del gran mestre clàssic Albrechtsberger. El 1782 va començar a estudiar Dret a la Universitat de Viena. Un incendi a la casa familiar el va obligar a abandonar la universitat per a dedicar-se de ple a la música itinerant. Van ser anys difícils per Eybler que va poder superar gràcies a l'ajuda primer de Joseph Haydn i posteriorment de Mozart. Aquest va mostrar sempre una gran estima per Eybler a qui va procurar cuidar i protegir en la mesura del possible. Eybler, anys més tard, va escriure: "Vaig tenir la sort de mantenir la seva amistat sense reserves, fins que va morir, el vaig cuidar, el vaig ficar al llit i el vaig ajudar durant la seva llarga i dolorosa malaltia".

Precisament, després de la mort de Mozart, la seva dona va demanar-li la finalització del seu Rèquiem. La profunda admiració i l'etern respecte que Eybler sentia pel seu inseparable amic va provocar que Eybler no fos capaç de fer front a l'encàrrec. Süssmayr va realitzar la compromesa tasca de finalitzar una de les obres mestres de Mozart. El 1792 va assolir el càrrec de director del cor de l'Església del Carme de Viena i posteriorment de la Schottenkloster, mantenint aquest càrrec durant més de 30 anys. El 1801 va ser nomenat mestre de música de la cort, sota recomanació d'Haydn i de l'emperadriu Maria Teresa. A petició d'ella, va escriure una de les seves obres més reconegudes del seu repertori, el Rèquiem en Do menor. Després d'aquest aclamat treball va ser nomenat Hofkapellmeister adjunt de Salieri. Quan aquest es va jubilar el 1824, Eybler va assumir la total responsabilitat d'aquest important càrrec. Conservador en les formes, va impedir l'execució d'una de les misses de Schubert per considerar-la "massa difícil". El 1833 va patir un infart cerebral mentre dirigia el Rèquiem de Mozart que el va incapacitar per la resta de la seva vida. Va rebre nombroses condecoracions i va passar els darrers anys amb la família. Va morir a Viena el juliol de 1846.

Les primeres obres de Eybler mostren al llarg de la seva afecció als estils tradicionals i el seu respecte per la família Haydn i Mozart. El seu Rèquiem és molt proper, en molts aspectes, a l'estil dels treballs de Johann Michael Haydn, si bé amb algunes variacions temàtiques i de rutines musicals. Les parts vocals són simples i de fàcil realització, mentre que les parts de la configuració orquestral són sorprenentment independents i sovint tècnicament exigents. L'oratori Die divendres letzten Dinge, que va gaudir d'un èxit notable quan es va presentar per primera vegada, roman actualment en l'oblit així com la majoria de les més de 30 misses que va compondre. Eybler és també conegut per la nombrosa música de cambra en la que destaquen els quintets i quartets de corda ja que mereixen una menció especial per la seva particular bellesa. Les seves dues simfonies així com el seu rèquiem són probablement les obres que amb major dignitat han resistit el pas del temps. Pel que fa a la seva única òpera, Das Zauberschwert un Komödie Romantische en tres actes, tot i viure una fulgurant estrena en el Teatre in der Leopoldstadt el 1802, malviu en els escenaris en comptades ocasions.

Vocal secular:

Opera:
Das Zauberschwert (op, 3, K.F. Hensler), Vienna, Leopoldstadt, 16 Feb 1802, A-Wn, ov. and selections in vs (1802)

Songs:
12 Lieder beym Clavier zu singen (Augsburg, n.d.);
Auf Weihnacht, 1v, pf, music appx to F. Treitschke's poems (1817);
Klag-Toene, 1v, pf, in Wiener Modenzeitung, Jg.i/36 (1816);
Getröstetes Heimweh, 1v, org (?1832);
Danklied an Gott, 1v, org (n.d.)

Other:
4 canons, c8 unacc. choruses, music for 1v, chorus, orch

Vocal religiosa:

Orat.:
Die vier letzten Dinge (J. Sonnleithner), 1810, Wn;
Die Hirten bei der Krippe, 1794, Wn, also arr. as cant.

Cant.:
Dich Schöpfer sanfter Harmonie; 
Il sacrifizio; 
Die Macht der Tonkunst

Masses:
Requiem mit Libera (1825);
Messe zur Krönungs-Feyerder Kaiserin Carolina als Königin von Ungarn (Missa Sanctorum Apostolorum) (1826);
2. Messe de S Mauritio (1827);
3. Messe de S Leopoldo (1827);
4. Messe de S Ludovico (1829);
5. Messe de S Rudolpho (Missa S Josephi) (1829);
6. Messe de S Rainero (1831);
Messe zur Krönungs-Feyer … Erzherzogs Ferdinand … zum Könige von Ungarn (1832);
c26 others, mass parts, Ws

Graduals:
Tua est potentia (1826);
Sperate in Deo (1827);
Omnes de Saba venient (1827);
Dies sanctificatus illuxit nobis (Viderunt omnes) (1829);
Benedicam Dominum in omni tempore (1829);
Non in multitudine est virtus tua Domine (1831);
Domine Deus omnium creator (1832);
c33 others, Ws

Ofertoris:
Domine si observaveris iniquitates (1826);
Si consistant adversum me castra (1827);
Reges Tharsis et insulae munera offerunt (1827);
Tui sunt coeli et tua est terra (1829);
Jubilate Deo omnis terra (1829);
Timebunt gentes nomen tuum Domine (1831);
Magna et mirabilia sunt opera tua Domine (1832);
Fremit mare cum furore (1814);
c25 others, Ws

Others:
4 Marian ants;
7 TeD;
15 hymns;
others

Instrumental:

Orch.:
Ouvertüre, op.8 (1804);
Die Familie des T.G. Gracchus (pantomime, J.W. Ridler), Wn;
5 scenes from Coriolan, Dario, etc.;
2 syms., 1 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, v (New York, 1984);
cl conc., 1798, Wst;
Divertimento für den Faschingsdienstag, 1805;
c162 dances

Chbr.:
str qnts: 2 vn, 2 va, vc, op.5 no.1 (1798), vn, 2 va, vc, db, op.6 no.1 (1801), vn, 2 va, vc, db, op.6 no.2 (1803), 2 vn, va, vc, db [no.4], fl/vn, vn, 2 va, vc [no.5];
2 qnts, va d'amore, vn, va, vc, db, 1 also arr. as str sextet; 9 str qts: op.1 (1794), op.10 (1809), 3 without op. no., CZ-CHRm;
12 variationes Augustin;
Str Trio, op.2 (1798);
Pf Trio, op.4 (1798);
Sonata, pf, vn (1798);
3 Sonatas, pf, vn, op.9 (1808), as 3 sonates faciles, pf, vn (?1825);
2 Sonatas, 2 vc, op.7 (1803)

Pf:
12 variations … sur le theme a Schüsserl und a Reinderl (1797);
3 marcie (1798);
10 Variationen [on Pria ch'io l'impegno] (1798);
12 Menuetten und 10 Trios (n.d.);
12 deutsche Tänze und 8 Trios (n.d.);
12 deutsche Tänze und 12 Trios (1810);
Allgemein beliebte Polonaises, Eccossoises und Contre-Taenze (1812);
12 variations (1820);
12 deutsche Tänze und 12 Trios nebst Coda (1823);
Favorit-Deutsche samt Trios und Coda (n.d.);
Alexanders Favorit-Tänze (Berlin, n.d.)

Arranjaments.:
rev. of W.A. Mozart: Requiem [Dies irae, Tuba mirum, Rex tremendae, Recordare, Confutatis, Lacrimosa], ed. in Neue Ausgabe sämtlicher Werke, i/1, Abt.2, Bd.2 (Kassel, 1965/R);
J. Haydn: Gott erhalte Franz den Kaiser;
M. Haydn: Posuisti Domine;
G.B. Pergolesi: Stabat mater

Font: En català: Joseph Leopold Eybler (1765-1846) En castellano: Joseph Leopold Eybler (1765-1846) In english: Joseph Leopold Eybler (1765-1846) - Altres: Joseph Leopold Eybler (1765-1846)



Parlem amb veu pròpia...

Joseph Leopold Eybler, o Von Eybler una vegada convertit en noble, va ser un compositor eminentment clàssic, conservador en les formes i en l'estil i molt proper a la família Haydn i especialment a Mozart, amb qui va compartir gran part de la seva vida. Tot i haver desenvolupat una reeixida i dilatada carrera com a músic de prestigi la figura, i sobretot, l'obra de Joseph Eybler encara romanen eclipsades sota l'ombra del gran geni mozartià. Autor d'una nombrosa i destacada producció religiosa destinada als oficis litúrgics de la Karmeliterkirche (1792) i una mica més tard de la Família Imperial (1804), Eybler va aconseguir forjar també una sòlida reputació com a compositor de música de cambra a l'elitista i exigent món artístic de la Viena de principis del segle XIX. Per a recordar-lo amb l'estima que mereix, recuperarem un dels seus concerts característics, el Concert en Si bemoll major per a clarinet i orquestra de 1798 i de tres moviments. L'estil d'Eybler és auster però sumament precís en la seva acadèmia, les seves durades són exactes, la seva trama orquestral és neta i clara, els seus mitjans són sempre els necessaris, les seves melodies parteixen de petites ocurrències que s'investiguen amb minúcia, de manera que les variants, exercici clàssic per antonomàsia, neixen amb aparença de naturalitat. Tot és racional i alhora sensible, tot sembla comptar amb una mesura correcta i proporcionada, per altra banda, característica de la filosofia clàssica. En essència, aquest concert no deixa de ser una pertinent definició de la música clàssica en tota la seva dimensió. Eybler, contemporani de ple del nostre protagonista d'ahir, forma part d'una generació brillant i imprescindible per entendre un dels capítols creativament més interessants de la història de la música!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Hummel, J.N.: Variations in F Major, Op. 102 / Krommer, F.: Clarinet Concerto, Op. 36 / Eybler, J.: Clarinet Concerto in B-Flat Major

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina