dilluns, 28 de juliol de 2014

BACH, Johann Sebastian (1685-1750) - Toccaten & Fantasien für Orgel

Dirck van Delen - Beeldenstorm in een kerk (1630)
Obra de Dirck van Delen (c.1604-1671), pintor holandès (1)



- Recordatori de Johann Sebastian Bach -
En el dia de la commemoració del seu 264è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Dirck Christiaensz. van Delen (Heusden, c.1604 - Arnemuiden, 1671) va ser un pintor holandès especialitzat en pintura clàssica d'interiors d'esglésies i en fantasies arquitectòniques. De ben petit es va traslladar amb la família a Breda. Segons Arnold Houbraken va ser deixeble de Frans Hals, tot i no existir cap document que així ho demostri. Possiblement va estudiar amb Bartholomeus van Bassen o amb Pieter van Bronckhorst a Delft, el que ajudaria a explicar la col·laboració del primer i de Anthonie Palamedesz amb Van Delen, a qui van pintar les figures d'algunes de les seves composicions. El 1625 va contreure matrimoni a Middelburg i un any després es va instal·lar a Arnemuiden, localitat propera a Middelburg, en la qual va romandre fins a la seva mort i on va ocupar càrrecs en el govern municipal de forma gairebé permanent. Alhora, entre els anys 1639 i 1665 va formar part del Gremi de Sant Lluc de Middelburg, i el 1666 va donar un quadre de grans dimensions, pintat en col·laboració amb Theodoor Boeyermans, a la Cambra de Retòrica d'Anvers, en la qual va ingressar dos anys després. El principal motiu de la pintura de Van Delen, al marge d'un únic bodegó amb una tulipa en un got de porcellana, datat del 1637, són els interiors arquitectònics d'esglésies i palaus barrocs al costat de les profundes perspectives de construccions fantàstiques. En elles la figuració és per regla general anecdòtica encara que ocasionalment poden trobar-se en la seva pintura il·lustracions de successos històrics, com les destruccions d'imatges protagonitzades per la iconoclàstia protestant el 1566. L'obra Iconoclàstia en una església així ho demostra (1630, Rijksmuseum).

Font: En català: No disponible En castellano: Dirck van Delen (c.1604-1671) In english: Dirck van Delen (c.1604-1671) - Altres: Dirck van Delen (c.1604-1671)



Parlem de Música...

Johann Sebastian Bach (Eisenach, 21 de març de 1685 - Leipzig, 28 de juliol de 1750) va ser un organista i compositor alemany. Va ser un dels més grans i productius genis de la música europea. Va néixer en el si d'una família que durant set generacions va donar origen a un mínim de 53 músics d'importància, des de Veit Bach fins a Wilhelm Friedrich Ernst Bach. Johann Sebastian va rebre les seves primeres lliçons musicals del seu pare, Johann Ambrosius, que era músic de la ciutat. A la mort d'aquest va anar a viure i estudiar amb el seu germà gran, Johann Christoph, en aquells dies organista d'Ohrdruff. El 1700 Bach va començar a guanyar-se la vida com a membre del cor de l'església de Sant Miquel, a Lüneburg. El 1703 va passar a ser violinista de l'orquestra de cambra del príncep Johann Ernst de Weimar però aquell mateix any va anar a Arnstadt, on es va convertir en organista d'església. A l'octubre de 1705 Bach va aconseguir un mes de permís per estudiar amb Dietrich Buxtehude, famós organista i compositor danès, encara que establert a Alemanya, que en aquells dies es trobava a Lübeck. La seva música el va influir enormement. Aquesta visita li va agradar tant que va prolongar la seva estada un mes més del que s'havia acordat, el que va despertar algunes crítiques per part de les autoritats eclesiàstiques, que a més a més es queixaven de les extravagants floritures i harmonies amb què acompanyava la congregació en els seus cants religiosos.

Malgrat la crítica, el seu art ja era massa respectat com perquè aquestes crítiques poguessin desembocar en el seu acomiadament. El 1707 es va casar amb Maria Bàrbara Bach, cosina segona seva, i va marxar a Mülhausen com a organista a l'església de Sant Blasius. A l'any següent va tornar a Weimar com a organista i violinista de la cort del duc Wilhelm Ernst. Allà hi va romandre durant els set anys següents, i es va convertir en concertino de l'orquestra de la cort el 1714. A Weimar va compondre unes 30 cantates, inclosa la coneguda cantata de funeral Gottes Zeit ist die allerbeste Zeit (El temps de Déu és el millor), i també va compondre obres per a orgue i clavicèmbal. Va començar a viatjar per Alemanya com a virtuós organista i com a assessor d'orgueners. El 1717 Bach va començar un nou treball, que va durar sis anys, com a mestre de capella i director de música de cambra a la cort del príncep Leopold d'Anhalt-Köthen. Durant aquest període va escriure principalment música profana per a conjunts instrumentals i instruments solistes. També va compondre llibres de música per la seva dona i fills, per tal d'ensenyar la tècnica del teclat i l'art de la música en general. Aquests llibres inclouen el Clau ben temperat, les Invencions i el Petit llibre d'orgue. Un any després que la seva primera dona morís el 1720, Bach es va casar amb Ana Magdalena Wilcken, cantant i filla d'un músic de la cort que li va donar tretze fills, a més dels set que havia tingut amb la seva anterior dona, i el va ajudar en la tasca de copiar les partitures de les seves obres per als músics que havien d'interpretar-les.

Bach es va traslladar a Leipzig el 1723 i allí va romandre-hi la resta dels seus dies. El seu càrrec de director musical i cap de cor a l'Església de Sant Tomàs i a l'escola eclesiàstica de Leipzig no el va satisfer per diverses raons ja que tenia disputes constants amb els membres del consell municipal, i ni ells ni el poble apreciaven el seu talent musical. Era vist com a un ancià estirat que s'aferrava a formes musicals obsoletes. Malgrat això, les 202 cantates que ens han quedat de les 295 que va compondre a Leipzig encara es segueixen escoltant, mentre que la música que en aquell temps era innovadora ha romàs en l'oblit. La majoria de les cantates s'inicien amb una secció de cor i orquestra, segueix una alternança de recitatius i àries per a veus solistes i acompanyament, i conclouen amb un coral basat en un simple himne luterà. La música està sempre molt lligada al text i ennobleix amb la seva expressivitat i intensitat espiritual. Entre aquestes obres destaquen la Cantata de l'Ascensió i l'Oratori de Nadal, format aquest últim per sis cantates. Les Passions segons Sant Joan i segons Sant Mateu també estan escrites durant el període de la seva estada a Leipzig, igual que la seva magnífica Missa en Si menor. Entre les obres per a teclat compostes durant aquest període destaquen les famoses Variacions Goldberg, el Segon llibre del Clau ben temperat i l'Art de la fuga, magnífica demostració del seu coneixement contrapuntístic, formada per 16 fugues i quatre cànons, tots sustentats en el mateix tema. Bach va començar a quedar-se cec l'últim any de la seva vida i va morir el 28 de juliol de 1750, després de sotmetre's a una fallida operació ocular.

Font: En català: Johann Sebastian Bach (1685-1750) En castellano: Johann Sebastian Bach (1685-1750) In english: Johann Sebastian Bach (1685-1750) Altres: Johann Sebastian Bach (1685-1750)



Parlem amb veu pròpia...

Johann Sebastian Bach és probablement el compositor més determinant de la història i el punt final del barroc i el punt d'inici del classicisme. Un organista llegendari, amb paraules de molts dels afortunats oients i espectadors del seu art i del seu geni improvisador així com un virtuós compositor capaç d'escriure en tots i cadascun dels gèneres del seu temps, amb excepció de l'òpera si bé les nombroses cantates i oratoris es poden o s'haurien de considerar autèntiques òperes sacres. Autor d'una de les misses més properes al regne celestial que existeixen, Bach s'hauria de situar a una esfera de religiositat per la profunda transformació que va produir en la música i per les nombroses meravelles que va compondre. Si Déu existeix, ha de ser quelcom proper a Johann Sebastian Bach. El seu llegat és, sens dubte, una de les fites de la creativitat de l'espècie humana i de passada de la història coneguda del misteriós Univers que ens ha tocat viure. La música per a teclat, tant per a orgue com per a clavecí, ocupen una posició crucial en la vida de Bach en molts aspectes. Cap altre gènere va ser tant determinant durant la seva vida d'una forma tant consistent com sistemàtica tant des del punt de vista espacial, ja que allà on anava l'orgue o el clavecí eren inseparables, com des d'un punt de vista cronològic, tota la seva vida, des de la prematura formació fins a la seva última etapa a Leipzig, va estar íntimament relacionada amb els instruments de tecla. En aquest sentit, la seva fama, quasi bé religiosa, es va estendre arreu d'Alemanya i fins i tot arreu d'Europa.

La seva audàcia, el seu il·limitat geni i la sensació de no visualitzar un horitzó a la seva creativitat van despertar l'interès de tota la generació de compositors que van conviure amb ell tot i que també van despertar els recels de molts conciutadans que sovint no eren capaços d'entendre la màgia irrefrenable del gran mestre alemany. Bach, no obstant, no va ser tant omnipotent ja que durant la seva vida va seguir els models musicals de Buxtehude, Bruhns o Böhm, de l'Escola Alemanya del Nord, Pachelbel, Kuhnau i Zachow de l'Escola Alemanya Central i Froberger i Kerll de l'Escola Alemanya del Sud, així com dels italians Frescobaldi i els francesos Lully o Marais entre molts altres. La seva condició divina, fins i tot, va tenir uns clars antecedents. L'edició d'avui fa referència, com comentàvem, a la música d'orgue i en concret en algunes de les seves obres més conegudes per aquest instrument. La majoria d'aquestes partitures, sota l'etiqueta de Toccaten & Fantasien für Orgel, s'emmarquen en la tradició de l'Escola Alemanya del Nord i especialment s'emmirallen en Buxtehude i Reincken. L'edició, de luxe si tenim en compte els antecedents i l'acadèmia de l'organista que la interpreta, és superba. Alhora, l'orgue de l'escenografia on s'ha dut a terme, a l'Església de Sant Martí de Groninga a Holanda, és ideal tant per afinació com per solemnitat a l'hora d'afrontar un repertori tant exigent com el de Bach. Obres que resulten, per molts de nosaltres, familiars però que enfront d'una interpretació d'aquesta magnitud no ens queda altra remei que rendir-nos a la providència. Tota aquesta edició és un autèntic regal pels sentits que traspuen la realitat i ens situen a una dimensió on la música de Bach, en sintonia permanent, n'és la protagonista!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
SPOTIFY: Bernard Foccroulle – Bach: Toccaten & Fantasien für Orgel

Bach: Toccaten & Fantasien für Orgel

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: