dimarts, 22 de juliol de 2014

ATTAINGNANT, Pierre (c.1494-c.1551) - Danceries

Hans the Younger Holbein - A Lady with a Squirrel and a Starling (c.1526)
Obra d'Hans Holbein el Jove (c.1497-1543), pintor alemany (1)





Parlem de Pintura...

Hans Holbein el Jove (Augsburg, c.1497 - Londres, 1543) va ser un pintor alemany, un dels més grans mestres del retrat de la història de l'art. Va néixer a Augsburg on des de molt petit va estudiar pintura amb el seu pare, Hans Holbein el Vell, reconegut artista dins la potent tradició flamenca, i notable pels seus retrats. El 1515 Holbein el Jove es va instal·lar a Basilea, Suïssa, on va treballar com il·lustrador de llibres, realitzant xilografies per a les portades de diverses obres i una sèrie d'esbossos en tinta per L'elogi de la bogeria d'Erasme de Rotterdam. El 1518, durant un viatge a Itàlia, va descobrir les obres dels pintors del renaixement italià Andrea Mantegna i Leonardo da Vinci. L'impacte d'aquests i altres artistes sobre l'obra d'Holbein es pot observar en el modelatge i la composició renaixentistes d'un dels seus primers retrats, Erasme de Rotterdam (1523, Museu del Louvre), en el seu famós Crist mort, i en La Passió (tots dos al Kunstmuseum de Basilea) i en el retaule La Verge del burgmestre Meyer (Palau Ducal de Darmstadt), tots ells realitzats entre els anys 1519 i 1526. En aquestes obres s'aprecia una solidesa en el dibuix i una riquesa cromàtica característiques de les obres dels mestres del nord d'Itàlia. En les seves obres religioses, Holbein va unir aquesta riquesa de detalls i colors amb la dignitat i la severitat en la caracterització pròpies de temes religiosos. Entre els anys 1523 i 1526 va augmentar la seva reputació com a il·lustrador gràcies a una sèrie de 51 dibuixos sobre el tema al·legòric medieval de la dansa macabra i per una sèrie de gravats en planxa de fusta per a la traducció alemanya de la bíblia de Martí Luter. No obstant això, l'austeritat preconitzada per la Reforma es va anar apoderant de la societat suïssa i va disminuir el mecenatge artístic de manera que, malgrat el seu prestigi, Holbein es va veure obligat a marxar a Anglaterra a la recerca de nous encàrrecs. 

Va arribar a Londres el 1526 amb cartes de presentació escrites per Erasme, llavors al seu amic i protector, per a importants personatges de l'època als quals hauria de retratar i entre els quals s'inclou Tomás Moro. El 1528 va tornar a Basilea, on se li va encarregar l'ampliació d'una obra anterior, Justícia (1521-1522), amb la qual havia decorat la sala del consell de l'ajuntament. L'ampliació d'aquesta sèrie de frescs reflecteix el seu continu creixement com a artista, les noves composicions, menys bigarrades que les ja existents, aconsegueixen un impacte de major dramatisme que les anteriors. Malauradament no es conserva intacte cap dels molts grans frescs que va realitzar en aquest ajuntament, a Anglaterra i a Alemanya. S'ha de jutjar la seva bellesa partint dels esbossos i de les còpies que artistes posteriors van fer dels seus frescs. El 1532 va tornar a Anglaterra, on va començar la seva carrera com a mestre retratista. El seu retrat de l'estadista Thomas Cromwell li va rebre l'aplaudiment dels cercles reals i, cap el 1536, va ser nomenat pintor de tall d'Enric VIII. Entre les seves obres més significatives hi ha els retrats d'Enric VIII d'Anglaterra (c.1534-1536, Museu Thyssen-Bornemisza) i de la seva esposa Juana Seymour, aquest últim destruït pel foc el 1698, així com els de molts personatges de la cort, entre els quals s'inclouen gran part de les esposes d'Enric VIII i el seu fill Eduard (més tard Eduard VI). Els esbossos preliminars d'aquestes pintures, en les quals combinava guix i tinta amb altres mitjans, es compten entre les seves obres més preuades. La col·lecció reial del Palau de Windsor posseeix 87 dibuixos realitzats per ell. La fama d'Holbein està basada en els seus retrats realistes de persones i grups. L'atenció que prestava a detalls de la pell, els cabells, les vestidures i l'ornamentació, així com el talent per representar amb exactitud cadascuna de les diferents textures, no disminuïen ni anaven en detriment de les característiques essencials i de la dignitat dels seus retratats. També va realitzar miniatures i va contribuir al gran art renaixentista de la pintura sobre vidre amb nombrosos dibuixos. Va morir a Londres el 1543 durant una epidèmia de pesta.




Parlem de Música...

Pierre Attaingnant o Attaignant (Douai, c.1494 - París, c.1551) va ser un compositor i editor francès. Establert a París el 1514, va publicar bona part de la producció musical francesa de la primera meitat del segle XVI. Pel que sembla, va inventar un sistema de notació que li permetia imprimir totes les veus en una sola tirada. A finals del segle XV, la invenció i desenvolupament de la impremta va tenir una decisiva influència no només en el desenvolupament científic i cultural, sinó també en la difusió de les obres musicals. Ja en l'últim terç de segle tenim notícia d'impremtes especialitzades en assumptes musicals, sobretot als Països Baixos i Alemanya. L'edició de les obres era per altres laboriosa i delicada, ja que cada pàgina necessitava de tres impressions: dues d'elles destinades una a pentagrama i una altra a les notes, mentre la tercera es reservava per a la paginació i el text, en cas que l'obra en tingués. A més, els impressors havien d'incorporar totes les novetats que arribaven al camp de la notació, raó per la qual els procediments tipogràfics variaven necessàriament en un lapse de temps reduït. Els primers exemples de música impresa corresponen a composicions i col·leccions sacres, com el Collectorium super Magnificat, de Gerson (1473), aparegut a Esslingen, en què el pentagrama està traçat a mà, o el Missale Romanum de 1476, que va veure la llum a Roma, a la impremta d'Ulrich Han. A Itàlia, Ottaviano Petrucci va rebre del Dogo venecià els drets exclusius d'impressió, de manera que el seu taller va viure una gran activitat i va adquirir gran importància. A París va destacar Pierre Attaingnant, músic al seu torn i de gran importància per les seves edicions de cançons, motets i misses, en les que va utilitzar un nou sistema de caràcters mòbils que comprenen una nota i un fragment de pentagrama, procediment ideat pel també francès Pierre Hautun. La col·lecció de Pierre Attaingnant titulada Chansons nouvelles, impresa el 1527, es va difondre massivament, només igualada per les publicacions de Robert Ballard i Adrian Le Roy.

Font: En català: No disponible En castellano: Pierre Attaingnant (c.1494-c.1551) In english: Pierre Attaingnant (c.1494-c.1551) Altres: Pierre Attaingnant (c.1494-c.1551)



Parlem amb veu pròpia...

Molt probablement, l'èxit de Pierre Attaingnant de bon tros no seria el mateix sense la invenció de la impremta musical, una eina que va canviar el curs de la història de la música per sempre més. El seu inventor, Ottaviano Petrucci, amb la seva primera impressió el 1501, va obrir una porta a un nou món ple de possibilitats pels compositors d'aleshores i per tota la generació posterior. Attaingnant va ser a França el que Petrucci va ser a Itàlia, el més important editor musical que va canviar completament el paradigma conceptual de la música. De ser un luxe d'àmbit estrictament privat es va passar a un producte de consum a l'abast d'un públic cada vegada més interessat en la música. L'èxit d'Attaingnant té a veure, també, amb el caràcter de la pròpia música que va publicar. Música profana, popular i propera a la societat, com danses i cançons. En el seu taller es van imprimir fins a set llibres de Danceries que aglutinaven la quasi totalitat del repertori d'aquest gènere en boga al segle XVI. L'edició d'avui fa un recorregut temàtic, històricament molt ben treballat, d'aquelles col·leccions musicals d'Attaingnant. Alhora, la interpretació és excelsa fet que ens descobreix musicalment un període molt llunyà de l'espai-temps però inesperadament bullent de creativitat!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
Attaingnant: Que je chatoulle ta fossette, Danceries

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. hermoso ...
      una vez mas muchas gracias por educar y compartir
      saludos

      ricardo

      Elimina