divendres, 27 de juny de 2014

REICHARDT, Johann Friedrich (1752-1814) - Miltons Morgengesang

George Morland - Selling Guinea Pigs (c.1789)
Obra de George Morland (1763-1804), pintor anglès (1)



- Recordatori de Johann Friedrich Reichardt -
En el dia de la commemoració del seu 200è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

George Morland (London, 26 de juny de 1763 - Brighton, 29 d'octubre de 1804) va ser un pintor anglès. De família d'artistes, sempre va estar envoltat de pintors. El seu primer mestre va ser el seu pare, Henry Robert Morland, un pintor molt apreciat al seu temps. Va donar mostres, ben aviat, d'una afició per a les arts que als 10 anys el va portar a exposar a la Royal Academy School, on hi va estudiar. Sotmès a una severa educació, el seu pare no li permetia més distraccions que la lectura, el violí i llargues excursions, va tenir com a company de jocs a un altre pintor i gravador, Felip Dawe. Va passar una temporada a França com a retratista, sense massa èxit. Quan va tornar a Londres el 1786 es va casar amb una germana del gravador Guillerm Ward, al qual se li deu bona part de la popularitat de Morland gràcies a les seves reproduccions. L'amistat dels dos artistes es va estrènyer més quan Ward va contreure matrimoni amb una germana de Morland. Tots dos matrimonis van residir al mateix domicili, situat en una casa de postes. Aquesta circumstància va propiciar que Morland estudiés amb deteniment els postillons, que figuren en moltes de les obres de l'artista, on destaca, sobretot, la gràcia i soltesa amb la qual retratava als nens. 

Contrasta la seva fama de vida dissipada amb la seva enorme i cuidada producció, de manera que, de ser certa aquesta reputació, en poc o en res va afectar la seguretat de la seva mà i a l'agudesa de la seva observació. La millor època de l'artista va començar el 1790 amb una escena de gitanes, una obra que va ser adquirida a molt baix preu tot i que les seves obres ja es començaven a cotitzar alt. Aficionat a l'equitació i l'estudi de tot tipus d'animals, va mantenir una quadra amb nombrosos cavalls, protagonistes de molts dels seus quadres, i el jardí de casa es va convertir en un veritable parc zoològic. Aquestes costoses aficions el van deixar pràcticament arruïnat i durant un temps va haver de residir en una casa de pagès, on va seguir observant i dibuixant la vida dels camperols i dels animals domèstics. Va residir posteriorment en la casa d'un amic a l'illa de Wight, on va produir una sèrie d'escenes amb pescadors i contrabandistes. Per tal de pagar els seus deutes va iniciar una activitat frenètica durant els últims vuit anys de vida: va arribar a pintar 92 llenços i va produir, a més, més de 1000 dibuixos. El 1802 va patir un atac d'apoplexia que el va deixar invàlid. Va morir dos anys després, l'octubre de 1804.

Font: En català: No disponible En castellano: George Morland (1763-1804) In english: George Morland (1763-1804) - Altres: George Morland (1763-1804)



Parlem de Música...

Johann Friedrich Reichardt (Königsberg, 25 de novembre de 1752 - Giebichenstein, 27 de juny de 1814) va ser un compositor i director musical alemany. El seu pare, músic, va ser el seu primer mestre. Amb ell va aprendre cant, violí i llaüt. Amb només 10 anys va començar a deambular amb el seu violí per les ciutats de l'entorn de Königsberg on va adquirir una fama precoç. Va seguir estudiant amb J.F. Hartknoch, l'organista C.G. Richter i el violinista F.A. Veichtner, un alumne de Franz Benda. Als 15 anys es va matricular a la Universitat de Königsberg on la seva estada fou curta. Anàlogament a molts artistes de l'època, va començar a viatjar per Europa tant aviat com va poder. Aquests periples van començar el 1771, tot recorrent Alemanya. En aquests viatges va conèixer molts compositors de renom com CPE Bach, Franz Benda o Naumann, entre molts altres. A Berlin, on hi va romandre un temps, va entrar en contacte amb la música d'Händel, la qual l'hi va causar un gran impacte. A Leipzig va començar a compondre i a Dresden va tenir a Homilius de mestre durant un breu període de temps. El 1774 va retornar a Königsberg amb un bagatge i una experiència musical impressionant. Allà va publicar un resum dels seus viatges sota el títol de Briefe Eines aufmerksamen Reisenden morir Musik betreffend. El 1775 va assolir un important càrrec musical a la cort de Frederic el Gran, en substitució de J.F. Agricola. Fervent admirador de Kant, la política "il·lustrada" del Rei alemany el va entusiasmar. En aquell temps, a banda de representar i dirigir obres de Graun i Hasse, entre molts altres, va començar a compondre música teatral. El 1777 va estrenar Cephalus und Prokris. Home d'elevada cultura, va fer amistat amb Goethe, Moses MendelssohnJohann Gottfried Herder. Casa seva es va convertir, ràpidament, en un punt de trobada d'artistes i intel·lectuals. Fins i tot, un joveníssim Ludwig Tieck va fer estada en aquell temps a casa de Reichardt.

El 1783 va viatjar a Venècia on va conèixer a Galuppi, a Gluck i al mateix Emperador Josep II. A Itàlia va quedar enamorat de l'art renaixentista de Palestrina. El 1783 va fundar la Berlin Concert Spirituel, en clara imitació a l'existent a França. El 1785 va viatjar a Anglaterra i França. Allà va compondre dues òperes, Tamerlan i Panthée. Amb la mort de Frederic el Gran l'any 1786, el nou rei, Frederic Guillem II, va donar Reichardt plena autoritat com a mestre de capella, va elevar els seus emoluments, va contractar nous músics, va renovar el teatre de l'òpera i l'hi va donar total llibertat musical. Progressivament, es va anar fent més proper al moviment Sturm und Drang. Va col·laborar amb Goethe en el Singspiel Claudine von Villa Bella (1789). Possiblement, aquests anys van ser els més esplendorosos ja que a partir del 1790 la seva sort va canviar. El 1791 va emmalaltir i els rumors de la seva simpatia amb els revolucionaris francesos van provocar la ira del rei Guillem II. Reichardt va ser destituït el 1794. No obstant, la mort del rei el 1797 va facilitar el seu retorn a la cort. Tanmateix, l'ocupació napoleònica d'algunes zones prussianes van obligar a Reichardt a fugir al Nord d'Alemanya, tot i les simpaties vers la nova república francesa. El nou rei de Westfalia, Jerònim Bonaparte, el va contractar com a Directeur général des Theatres et de són orchestre. Aquest nou càrrec el va assumir amb poc entusiasme i ràpidament va trobar una bona excusa per absentar-se del seu càrrec. Va viatjar incansablement tot i la misèria econòmica amb la que va viure els seus darrers anys. Va morir, absolutament oblidat, el juny de 1814.

Font: En català: Johann Friedrich Reichardt (1752-1814) En castellano: Johann Friedrich Reichardt (1752-1814) In english: Johann Friedrich Reichardt (1752-1814) - Altres: Johann Friedrich Reichardt (1752-1814)



Parlem amb veu pròpia...

Johann Friedrich Reichardt és un nom propi dins de l'extensa cultura alemanya tot i el gran desconeixement que en tenim actualment. Ciutadà d'elevada cultura, va compartir història amb Goethe, el pare de Mendelssohn i molts altres il·lustres alemanys que amb les seves idees van marcar un dels camins a l'emergent romanticisme. En aquest sentit, Reichardt va ser un activista polític durant tota la seva vida que el va portar a la glòria, amb Frederic el Gran, i a la misèria, fruit d'enfrontaments revolucionaris, amb Guillem II. Ara bé, la faceta musical de Reichardt, si més no com a compositor, va ser irregular. La seva bona formació amb instrumentació i cant no va anar aparellada, sembla ser, per una docència teòrica prou consistent per la qual cosa les seves grans composicions, orquestrals, van ser poc celebrades. No va ser així, curiosament, amb les més de 1500 cançons que va escriure inspirades en texts de més de 125 poetes diferents. En el nostre temps, se'l recorda musicalment, i quasi en exclusiva, per aquests Lieder els quals van influenciar posteriorment a Schubert. Avui, no obstant i en commemoració del seu 200è aniversari de la seva mort, el recuperarem amb una de les grans obres que de moment s'han recuperat del seu repertori. Miltons Morgengesang per a solistes, doble cor i orquestra, va ser un particular homenatge de Reichardt al poeta anglès John Milton. Publicat el 1808, amb dedicatòria expressa a la Berlinische Singakademie i sota la supervisió del nou rei de Westfalia, Jerònim Bonaparte, està escrit en la forma himne secular solemne. Reichardt s'inspira en el famós poema èpic "El Paradís perdut" per a compondre diferents passatges a diferents veus i gran orquestra simfònica. Aquest himne es va recuperar precisament el 2008 per a celebrar el 400è aniversari del naixement de Milton. L'acompanyarà l'obertura del Singspiel "Erwin und Elmire". En ambdós casos la interpretació és acadèmicament impecable per la qual cosa la crítica emanaria de la passió, intensitat i emoció a l'hora de fer la representació. Possiblement, aprofitant aquest any de commemoració, en tornarem a parlar. Mentrestant, gaudim d'aquesta singular i emotiva obra que fa d'enllaç, de passada, amb l'immortal John Milton!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Weimar Staatskapelle – Wolf, E.W.: Symphonies in E Minor / G Major / Destouches, F.S. Von: Symphony in D Major

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Good day.
    Please, reupload link.
    Thank you.

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina