dimecres, 4 de juny de 2014

FRANCK, Melchior (c.1579-1639) - Paradisus Musicus

Llorenç Saragossà - Virgin Suckling the Child (c.1390)
Obra de Llorenç Saragossa (c.1363-c.1406), pintor aragonès (1)



- Recordatori de Melchor Franck -
En la setmana de la commemoració del seu 375è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Llorenç Saragossa (c.1363 - c.1406) va ser un pintor actiu a Catalunya, Aragó i València, al darrer quart del segle XIV i els primers anys del següent. Va viure a Barcelona fins el 1375 i després a València. De la seva estada a la capital del Principat són nombrosos els encàrrecs rebuts per al rei i la reina Elionor i d’altres per a particulars destinats a llocs dels diferents estats de la corona: retaule de l’Església de Castellnou de Bages (1363), retaule dels sants Gabriel i Antoni per a la capella del castell de Càller, retaule de santa Caterina per a les menoretes de Calataiud (1366-67). Establert a València, va continuar la seva tasca i va pintar per a la capital i alguns indrets del regne. El 1376 va realitzar el retaule de Sant Jaume per a l’Església de Vila-real, el 1389 el retaule dels Sants Sebastià i Anastasi per a l’Església d’Alzira i el 1400 el de la Vida de Crist per a la confraria del Sagrament d’Onda. Totes aquestes obres i d’altres de no esmentades s’han perdut. Per això es planteja el greu problema de conèixer quina era la seva manera de pintar. Per mitjà del retaule de La Mare de Déu i de Santa Àgata i de Sant Martí de Xèrica, contractat els anys 1394-95, s'ha volgut identificar Saragossa amb l'autor de les obres d'aquest cercle. 

Font: En català: Llorenç Saragossa (c.1363-c.1406) En castellano: Llorenç Saragossa (c.1363-c.1406) In english: No disponible - Altres: Llorenç Saragossa (c.1363-c.1406)



Parlem de Música...

Melchior Franck (Zittau, c.1579 - Coburg, 1 de juny de 1639) va ser un compositor alemany. El seu pare era pintor i la seva mare va morir el 1603. Els seus inicis musicals són desconeguts, tanmateix, es creu que Johannes Franck, autor d'una sèrie de Cantiones sacrarum melodiarum, va ser el seu germà gran. Possiblement va estudiar a Zittau amb Christoph Demantius i és probable que fos deixeble d'Adam Gumpelzhaimer. La primera referència la trobem el 1600 com a cantant del cor de Santa Anna d'Augsburg. El 1601 es va traslladar a Nuremberg on va ser professor a la Egidienkirche. La seva labor docent es va consolidar en aquella ciutat tot publicant nombrosos tractats teòrics vocals i instrumentals. Allà va conèixer l'obra d'Hassler. A través d'aquest va poder explorar la música veneciana de Gabrieli, present en l'obra de Franck. El 1603 es va convertir en Kapellmeister del Duc Johann Casimir de Saxe-Coburg. Va mantenir aquest càrrec fins el 1630 quan la Guerra dels Trenta Anys va arrasar la ciutat de Coburg. Franck no només va perdre la feina sinó que va patir la tragèdia familiar amb la mort de la seva dona i els seus dos fills. Va poder mantenir un càrrec menor de músic a la cort de Coburg, la ciutat on va morir el juny de 1639 Franck va publicar més de 40 col·leccions de motets, més d'una a l'any, entre els anys 1601 i 1636. De les més de 560 composicions que va escriure la majoria va utilitzar traduccions a l'alemany de salms i diferents escrits profètics. Els motets amb textos en llatí, tots menys set dels quals apareixen en cinc col·leccions publicades des dels anys 1601-1613, també en va fer les corresponents traduccions alemanyes. Els ajustaments varien en grandària i estil. Gairebé tots són realitzables per un cor a capella o amb instruments doblant les parts; quatre col·leccions inclouen una part d'orgue baix continu: Rosetulum musicum, Dulces mundani deliciae exilii i els dos volums de Paradisus Musicus. Els motets sense continu són de 3 a 12 veus, la majoria entre 4 i 8 veus. Va compondre cançons seculars i diversa obra instrumental.

Font: En català: Melchior Franck (c.1579-1639) En castellano: No disponible In english: Melchior Franck (c.1579-1639) Altres: Melchior Franck (c.1579-1639)



Parlem amb veu pròpia...

Franck va ser un dels millors compositors de música protestant alemanya durant la primera meitat del segle XVII. Va escriure nombrosa obra sagrada i secular vocal i instrumental. La seva obra, en gran part desconeguda, és enorme en quantitat. Si bé alguna d'aquesta s'ha perdut, el cert és que gran part de la mateixa es preserva en relatives bones condicions ambientals a l'espera de noves oportunitats. Possiblement més conservador en l'estil que Schütz o els seus contemporanis italians, el seu corpus conegut supera les 1466 composicions de les quals els motets vocals a capella i amb baix continu i les seves danses instrumentals són les seves composicions més conegudes. El Paradisus Musicus va ser un dels reculls més importants de Franck. Obres sacres a diferents veus, en alemany i en llatí i en un recull d'excepcional qualitat i representatiu de l'art creatiu de l'alemany. A diferència de Schütz, no va aprofundir en la modernitat italiana tot i ser-ne conscient de la seva existència de la mà de Hans Leo Hassler. No obstant, aquesta música, deliciosa en el seu conjunt, no deixa de tenir una certa reminiscència "gabrieliana", és a dir, del ressò de la internacional escola veneciana. Les obres de la present edició van ser escrites entre els anys 1603-1636 per la qual cosa hi ha grans diferències d'expressió, del sentiment i fins i tot de l'estat d'ànim d'un Franck que va viure la glòria i la tragèdia més absoluta. 375 anys després de la seva mort, recordar-lo és motiu d'alegria perquè la seva música forma part, obligadament, de la gran enciclopèdia de la música!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Melchior Franck: Paradisus Musicus

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: