dissabte, 17 de maig de 2014

RICCI, Francesco Pasquale (1732-1817) - Pianoforte Selections & Symphonies

Isaak Ouwater - A view of the Westerkerk seen from the Prinsengracht, Amsterdam (1778)
Obra d'Isaac Ouwater (1748-1793), pintor holandès.



- Recordatori de Francesco Pasquale Ricci -
En el dia de la celebració del seu 282è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Isaac Ouwater (Àmsterdam, 31 de juliol de 1748 - Àmsterdam, 4 de març 1793) va ser un pintor holandès especialitzat en arquitectures, vistes de ciutats i paisatges holandesos. D'acord amb la Rijksbureau voor Kunsthistorische Documentatie, Ouwater va treballar a Àmsterdam, Haarlem i Utrecht. En aquestes ciutats va desenvolupar un art d'estètica i formes clàssiques. Els seus referents en el gènere van ser Jan van der Heyden i Gerrit Berckheyde. Va morir a Àmsterdam.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Isaac Ouwater (1748-1793) - Altres: Isaac Ouwater (1748-1793)



Parlem de Música...

Francesco Pasquale Ricci (Como, 17 de maig de 1732 - Loveno di Menaggio, 7 de novembre de 1817) va ser un compositor italià. Nascut en una família de classe mitjana, va rebre una educació liberal abans d'enfocar la seva vida a la música amb Giuseppe Vignati (c.1690-1768) a Milà. Es va unir a l'Ordre Franciscana dels frares menors i va usar el títol d'Abat. El 1759 va ser nomenat mestre de capella de la Catedral de Como. No obstant, aquells anys va viatjar sovint per Europa. Els anys 1766-1780 els va passar a Holanda treballant per a la cort reial. Aquells anys va publicar diversos treballs a Àmsterdam. El fet que algunes de les seves obres es publiquessin també a París i Londres denota la internacionalització del seu nom. Es creu que Ricci va publicar, el 1767, la que seria la primera simfonia concertant coneguda, gènere important en el classicisme. La seva fama es va estendre arrel de la publicació de la seva música sacra, distribuïda arreu d'Europa. Va morir el novembre de 1817. El nom de Ricci apareix juntament amb el de Johann Christian Bach en el Méthode de connoissances elementaires pour le forte-piano ou clavecin (París, c.1788), ideat per un dels conservatoris de Nàpols. La naturalesa de la col·laboració és incerta però és probable que els dos músics s'haguessin conegut a Milan mitjançant el Comte Litta, el mecenes d'ambdós compositors, i havien continuat la seva amistat a Londres. És possible que Ricci simplement hagués arreglat i editat l'obra en memòria del seu amic mort el 1782. En qualsevol cas, l'adscripció a Bach no es pot comprovar històricament. Ricci va ser, musicalment, molt prolífic. Instrumentalment, 9 simfonies, 3 simfonies concertants, un nombre indeterminat de concerts de flauta i violí, nombrosa obra de cambra per a diversos instruments, entre altres. Pel que fa a música vocal, va compondre nombrosa música religiosa, entre ella, el famós Dies Irae (La Haia, c.1773), una extensa col·lecció de Misses (Londres, 1792) i altra obra vocal sacra i secular. Va ser autor, també, d'algunes obres pedagògiques.

Font: En català: Francesco Pasquale Ricci (1732-1817)  En castellano: No disponible In english: Francesco Pasquale Ricci (1732-1817) Altres: Francesco Pasquale Ricci (1732-1817)



Parlem amb veu pròpia...

Francesco Pasquale Ricci va néixer en la preciosa geografia de Como, a Itàlia. Proper a l'estil de Giovanni Battista Sammartini, tot i ser d'una generació posterior, va viure la major part de la seva vida als Països Baixos on va publicar la majoria de les seves obres, entre elles, les Simfonies Op. 2 i el Méthode de connoissances elementaires pour le forte-piano ou clavecin. Aquest últim, durant anys, es va atribuir, erròniament, a Johann Christian Bach. La primera edició, publicada a la Haya el 1779 estava ben impresa en el nom de Ricci. La segona edició, de 1786, publicada a París incloïa en portada, no sabem per què, l'etiqueta ... com­pose par J. Ch. Bach et F. P. Ricci. Potser Ricci, amic de Bach, va decidir afegir-lo en memòria pòstuma del seu col·lega mort el 1782. Amb independència d'aquesta circumstància històrica avui dia resolta pel que fa a l'autoria d'aquest mètode de clavecí i/o pianoforte, el cert és que aquest recull l'hem d'entendre, estrictament, com a una eina d'aprenentatge. Del centenar de peces que en formen part, avui escoltarem la No. 72 Cantabile, la No. 89 Siciliana i la No. 97 Fuga. També escoltarem dues de les simfonies publicades el 1766 a Holanda. Concretament, la Simfonia No.2 i la brevíssima Simfonia No. 6. Argument plenament clàssic, de tres moviments ràpid-lent-ràpid. Sense més pretensions que les pròpies d'un classicisme de forma i estètica prou coneguda com per entendre'n, fàcilment, el missatge que Ricci vol transmetre. La interpretació en ambdós edicions és pertinent, sòbria i suficient com per gaudir-ne amb plenitud. De Ricci si així ho volem, i a banda d'aquestes obres instrumentals, també trobarem dos edicions de la seva música religiosa (Sacred Works 1 i Sacred Works 2). Música per distreure el nostre esperit i per fer cas a Goethe quan afirmava que "cada dia hauríem d'escoltar una mica de música, llegir una bella poesia, contemplar un bon quadre i si és possible, dir algunes paraules assenyades"!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
Francesco Pasquale Ricci: 6 Sinfonias Op II

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: