dimarts, 20 de maig de 2014

REBIKOV, Vladimir (1866-1920) - Piano Music

Vasily Polenov - Moscow patio (1878)
Obra de Vasily Polenov (1844-1927), pintor rus (1)



- Recordatori de Vladimir Rebikov -
En el dia de la celebració del seu 148è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Vasili Dmitrievich Polenov (Sant Petersburg, 1844 - Óblast de Tula, 1927) va ser un pintor rus del segle XIX. És un dels pintors russos més coneguts, especialitzat en paisatges, quadres històrics i temes costumistes. Es va formar amb Pavel Chistiakov a l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg entre el 1863 i el 1871 al mateix temps que obtenia la llicenciatura d'advocat a la universitat. Va ser pensionat per aquesta acadèmia per completar la seva formació a Viena, Mònaco, Venècia, Florència i Nàpols, on va desenvolupar un estil fred i acadèmic amb temes basats en la història europea (per exemple, «Li droit du Seigeur» a la Galeria Tretiakov de Moscou ), però també va desenvolupar un estil més lliure en una sèrie de quadres pintats a l'aire lliure. Polenov va participar en la Guerra Russo-Turca entre els anys 1877 i 1878, com a pintor. A la tornada de la guerra es va unir al moviment de pintors realistes denominat com «Els Errants» (Peredvizhniki), prenent part en diverses exposicions itinerants. El seu treball va causar una gran admiració en el col·leccionista Pavel Tretiakov, que va adquirir una gran part de les seves obres per a la seva galeria. A finals de la dècada de 1870 va començar a dedicar-se gairebé exclusivament al paisatgisme realista en la tradició d'artistes com Alekséi Savrásov i Fiódor Vasíliev, intentant reflectir la silenciosa poesia de la naturalesa russa i dels seus habitants. 

Va ser el primer pintor rus que va desenvolupar la pintura "en plein air", d'aquí la frescor dels seus colors, al que cal unir el mestratge de les seves composicions. Els recursos pictòrics desenvolupats per Polenov van causar un gran impacte en la pintura paisatgista de la Rússia moderna (especialment a l'escola soviètica). Més endavant va viatjar per Egipte, Síria, Palestina i Grècia, amb l'objecte de prendre apunts per realitzar una sèrie d'obres sobre la vida de Crist. Algunes d'elles considerades de les millors de la seva carrera. En elles va intentar superar la pintura academicista, intentant desenvolupar un programa pictòric en què les escenes religioses fossin veraces i convincents. Polenov ser nomenat membre de l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg el 1893 i nomenat artista del poble pels soviètics el 1926. Durant molts anys es va dedicar a la divulgació artística organitzant l'anomenat Teatre popular i ensenyant a joves artistes a l'Escola de Pintura, Escultura i Arquitectura de Moscou. Entre els seus alumnes, sobresurten Abram ArjípovIsaak LevitánKonstantin Korovin o Aleksandr Golovin, entre d'altres. Després de la seva mort, la localitat va ser rebatejada, en el seu honor, com Polénov i la seva antiga casa es va convertir en un Museu Nacional d'Art. Com a compositor amateur, va escriure diverses peces de música entre elles algunes òperes que es van arribar a representar al seu local privat on els decorats els havia dissenyat ell mateix.

Font: En català: No disponible En castellano: Vasili Dmítrievich Polénov (1844-1927) In english: Vasili Dmítrievich Polénov (1844-1927) - Altres: Vasili Dmítrievich Polénov (1844-1927)



Parlem de Música...

Vladimir Rebikov (Krasnoyarsk, 19 de maig de 1866 - Yalta, 4 d'agost de 1920) va ser un compositor i pianista rus. Es va graduar a la Facultat de Filologia de la Universitat de Moscou, ciutat on va rebre la seva educació musical sota la direcció de Klenovsky i després a Berlín sota K. Meyerberger i G. Müller. El 1893 es va convertir en professor a diferents escoles de música de Moscou, Kiev i Odessa. En aquests primers anys, va viatjar a Viena i Munich on es va familiaritzar amb la música europea. El 1901 va iniciar una gira de concerts per Rússia i Europa que es va allargar fins el 1909. Aquell any es va instal·lar a Yalta, la ciutat on va morir l'agost de 1920. La música de Rebikov va seguir les noves tendències simbolistes i postimpressionistes. L'ús de la literatura i de l'art popular van ser recurrents en la seva obra. L'atmosfera de la pintura d'Arnold Böcklin i altres es manifesta en algunes de les seves nombroses obres per a piano. Alhora, la seva amistat amb el poeta simbolista Valery Bryusov també es reflexa en el seu repertori. El manifest que Rebikov va firmar sobre Psicografia Musical, basat en la tesi de Tolstoi que "la música és la taquigrafia dels sentiments", va determinar l'estil de la seva música, tot construint partitures totalment desvinculades de les normes preestablertes aleshores. La seva llibertat creativa el va convertir en un dels autors més experimentals fet que va provocar sentiments contradictoris en molts dels seus contemporanis. Pioner en moltes de les tendències de la música moderna del segle XX, va posar les bases d'una nova metodologia musical. Va escriure òperes, Yolka; Andersen i Dostoyevsky (1900), entre altres, així com nombrosa música per a piano.

Font: En català: Vladimir Rebikov (1866-1920) En castellano: Vladimir Rebikov (1866-1920) In english: Vladimir Rebikov (1866-1920) Altres: Vladimir Rebikov (1866-1920)



Parlem amb veu pròpia...

Rebikov és un nom absolutament nou en el meu repertori. He de reconèixer que, fins fa pocs dies, desconeixia l'existència d'aquest pianista i compositor rus d'estil eclèctic i poc definit i, per tant, el fet de parlar-ne és només una espontània coincidència de calendari ja que, personalment, no sentia especial atracció per la seva música. Tanmateix, l'esforç per descobrir-lo ha resultat ser prou interessant com per plantejar-me recuperar-lo en aquest espai. De fet, i en relació amb aquesta edició d'obres de piano, un sembla percebre-hi des de compositors romàntics fins a compositors plenament contemporanis. Possiblement, Rebikov va ser un dels pares del modernisme musical a Rússia. El "desconcert" d'estils així com l'ús de l'escala de tons completa, una forma característica de l'impressionisme musical, denoten el caràcter experimental de Rebikov i el seu perfil heterodox. Defensat o defenestrat segons el cas, el cert és que no va deixar a ningú indiferent. Personalment, algunes obres em resulten agradables i altres no tant. Les que he seleccionat són, probablement, les més "formals" i properes al romanticisme del seu repertori. D'aquestes escoltarem Feuilles d'automne, Op. 29Chansons blanches, Op. 48Yolka, Op. 21, "The Christmas Tree". Música moderna, diferent i ideal per a pianistes i melòmans sense preferència de gèneres!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Russian Piano Music Series, Vol. 2 - Rebikov

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. would you kindly re-up this when you have time? Thanks, Craig

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Thank you, kind sir, much appreciated. Kind regards Craig

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina